Sempre que vaig a Barcelona descobrisc gent del món editorial que ha canviat d'empresa. La penúltima vegada, tres de les persones amb qui havia concertat cita eren noves. Fa uns dies, El periódico informava que Ernest Folch es planteja abandonar el Grup 62, i ahir es feia públic que Joaquim Palau deixa Destino. És una bona forma d'obligar-te a mantenir l'agenda permanentment actualitzada. Jo ho tinc molt clar: abans de parlar amb algú he de consultar Vilaweb. Per si de cas...De la meua banda, aprofite l'esbombada visita del papa a València per agafar-me uns dies de vacances i fugir ben lluny. Destí, l'Encontre sobre l'edició de Santander. El "pacte de silenci" sobre Frankfurt que desvela hui Eva Piquer ens deixarà més temps per parlar de les tafaneries santanderines.
Fins aviat!
2 comentaris:
Imagine -parle sense coneixement de causa- que una de les raons per les quals a Barcelona hi ha més canvis dins l'edició és perquè s'ho poden permetre; és a dir, perquè sempre trobaran algú que els reba amb els braços oberts, alternatives similars a les que tenien. És com un gran joc de la cadireta, on hi ha tantes cadires que hom pot descomptar-se, no se sap quants llocs hi ha. Al País Valencià fa la sensació que hi ha tres cadiretes, o quatre, i per tant, qui s'alça corre el risc de no asseure's. Això té una part dolenta, i és que no hi ha un intercanvi d'experiència, una renovació personal, i una part bona, que és l'estabilitat, l'experiència que adquireixen aquestes quatre persones és importantíssima.
En tot cas, sempre he pensat que com més cadires hi haja, més terreny ocuparem.
Completament d'acord, Marta. No critique ni deixe de criticar eixa mobilitat, perquè com bé dius, té aspectes positius i d'altres negatius. Al PV hi ha molts editors-propietaris i també molt de professional autodidacta. Tampoc critique això, que en si mateix no és bo ni dolent, només és un fet (més o menys) objectiu.
Publica un comentari a l'entrada