Emparat en l'excusa de la calor estival, vull fer partícips els lectors incerts d'aquest bloc d'una escatològica coincidència que he trobat en les tres últimes "novel·les amb tapa" que he llegit (vull dir, no manuscrits, sinó comprades religiosament a la llibreria, impreses i enquadernades més o menys com cal):- "A la seva habitació, un home té dret a tirar-se pets i té pret a plorar." Albert Sánchez Piñol a Pandora al Congo.
- "Era al wàter assegut, a mig acte d’expulsar un cagarro, quan va sonar el telèfon." Paul Auster, a Trilogia de Nova York.
I el meu preferit:
- "Mai no s'ha de reconèixer un pet en públic. És la llei no escrita, el protocol més estricte de l'etiqueta als Estats Units. Els pets no són de ningú i no surten d'enlloc; són emanacions anònimes que pertanyen al grup i, encara que tots els presents puguin assenyalar el culpable, l'únic curs d'acció assenyat és la negació.", Paul Auster, a Bogeries de Brooklyn.
Ja ho avisava: deu ser la calor.
1 comentari:
...i podem citar els clàssics, arribats a aquest punt: http://www.trazegnies.arrakis.es/index3b.html
Publica un comentari a l'entrada