
Generalitzar és sempre perillós, però, vist des de la perspectiva valenciana, em sembla indubtable que cal fer un "salt" per trencar la membrana a què fa referència Marius i "accedir amb més fluïdesa a la societat".
La qüestió és si es tracta d'un salt al buit.
1 comentari:
segurament tens raó.
Trobo aquesta frase equívoca:
"Desafortunadament, els escriptors sovint viuen en microcosmos dispersos i ens caldria trencar aquesta membrana per accedir amb més fluïdesa a la societat".
Els escriptors (ells) viuen dispersos.
A nosaltres (qui?) ens caldria trencar la membrana per accedir a la societat.
Aquest plural "ens caldria", a qui es refereix?
Entenc que és (ell) el Màrius escriptor qui parla, i no el Màrius institucional. Potser m'erro. Hauria de llegir tot l'article.
Però crec amb fermesa que massa sovint es responsabilitza més l'escriptor que els mitjans capaços de fer ponts entre les lletres i el públic.
La feina de l'escriptor és escriure i respondre dels seus escrits; els mitjans de comunicació (televisió, premsa, ràdio, institucions culturals) són els màxims garants que la cultura arribi a la societat.
Publica un comentari a l'entrada