31 de juliol 2007

No entenc res

Había que encontrar rápidamente acomodo, por ello, como indicaba la directora general de Patrimonio, Paz Olmos, su departamento se traslada provisionalmente unas oficinas en Colón( Colón, 60, tiene una oficina a buena para todo, dijo como en la revista).
Heus ací el segon paràgraf d'una notícia de premsa, secció Cultura, Sociedad y Espectáculos. Jo m'he limitat a fer un "corta y pega", així que, com diria l'amic Tur, les faltes d'ortografia (i de "claredat") no són d'un servidor, que jo ja faig les meues.
Podeu llegir l'article sencer ací. Un espectacle, sí senyor.

30 de juliol 2007

L'addicció als blocs


Via Vilaweb arribe a aquesta pàgina, en la qual et proposen un test d'addicció als blocs amb preguntes com ara quantes vegades actualitzes el bloc o quants blocs visites al dia. Sembla que encara estic en una fase més bé normaleta: un 32% d'addicció és un percentatge raonable, o això crec...
Feu la prova. Potser esteu "malalts de bloc" i no en sou conscients. Aquest estiu, amb la majoria de blocs de vacances, és un bon moment per a curar-se.

29 de juliol 2007

Llegir en valencià continua


El diari Levante-EMV distribueix avui l'últim llibre de la campanya "Llegir en valencià. Els nostres clàssics": El despertar d'una infància, de Martí Domínguez. Però la campanya no s'acaba. A "petició popular", com se sol dir, la Fundació Bromera està reimprimint a correcuita bona part dels títols perquè durant les dues pròximes setmanes (de divendres a diumenge) es distribuiran al Levante els llibres que van eixir inicialment a El Mundo i a l'inrevés. D'aquesta manera, tots aquells que s'han quedat sense algun exemplar i volen completar la col·lecció, tenen aquesta nova (i última) oportunitat.

No la desaprofiteu!

26 de juliol 2007

Els més venuts

L'allau de lloances al voltant d'El secret de Christine Falls ha contagiat els lectors. Bona prova d'això és que la novel·la de Benjamin Black/John Banville ha entrat aquesta setmana a l'única llista dels més venuts que no ha patit l'apagada estival: la de La Vanguardia. Directe al número 6, precedida per llibres incombustibles que porten entre 15 i 72 (72!!!) setmanes en aquesta preuada (i, no obstant això, sempre sospitosa) taula.
El departament de Comunicació de Bromera (a qui devem bona part de l'èxit d'aquesta novel·la) em facilita l'enllaç amb el vídeo de la notícia que va emetre TV3 sobre Banville, que recull una de les comparacions més sorprenents que li vaig sentir a l'autor irlandés al llarg del dia:
"He estat escrivint el mateix tipus de llibre durant 20 anys, buscant la manera de fer-ho cada vegada millor. Però vaig experimentar una sensació similar a la que té Bart Simpson a l'inici de cada capítol, escrivint a la pissarra 'Ho he de fer encara millor', 'Ho he de fer encara millor'. Quan vaig arribar al final de la pissarra, vaig decidir fer una altra cosa."
Així va nàixer Benjamin Black. Per molts anys!

25 de juliol 2007

Ghostwriter (I)


Al dinar posterior a la roda de premsa, Banville confessava que una de les seues paraules preferides en anglés és "serendipity", mot intraduïble que fa referència als colps de sort que, raríssimes vegades, ens permeten intuir o endevinar alguna fet futur. Una altra és "sarsaparilla", que era el que bevien els vaquers en el Far West i que, després d'algunes copes no precisament d'aquesta beguda innòcua, va servir per rebatejar el nom d'una universitat americana que...
Bé, confidències a banda, les dues paraules que proposava Banville resulten "divertides", si més no en la pronunciació irlandesa. Però a mi un mot anglés que em fascina és "ghostwriter", que en traducció literal seria "escriptor fantasma" però que en realitat no defineix els escriptors prepotents i sobrats, sinó el que ací en diem no sé si de manera molt políticament correcta, "negre literari", és a dir, el que escriu un llibre perquè el signe un altre, sovint un famós o famosete.
Busque a Internet la paraula en qüestió i hi apareixen més d'1.300.000 entrades. És, doncs, una eixida professional a considerar. Així ho han vist alguns dels que pengen el seu CV en la web Guía de editores de España:"Reviso portugués europeu y trabajo también de ghostwriter", diu un textualment. Sort!
Continuarà...

23 de juliol 2007

Cultura 21, avui (i apunt sobre El Jueves)

Faig un volt (ja habitual) per la web de Cultura 21 i quede meravellat de la quantitat d'informacions d'interés que ofereix. D'una banda, els moviments (continus) al Grup 62, en aquesta ocasió amb el fitxatge (us n'adoneu, que sempre són "fitxatges" i mai simples "contractacions"?) del que fóra editor de Debate per al segell Península, després que RBA contractara l'exeditor de Península per a dirigir Gredos. Quin embolic! Ara queda vacant el lloc a Debate. A quin altre editor de la competència fitxarà el segell de no ficció de Random House?
Àlex Gutiérrez recomana "amb fervor" Gramàtiques extraterrestres, últim Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. I el "director de Bromera" (quin ascens més fulgurant!) parla de consolidació de l'editorial al Principat (Jordi Ferré ha publicat un comentari ací).
Entre els titulars de Comunicació.21 destacats a la pàgina principal, m'interessen especialment (digueu-me morbós) la polèmica entre la revista Altaïr i el Grup Cultura 03: la primera estudia emprendre accions legals contra la segona "per vulnerar les lleis de publicitat enganyosa, usuaris i consumidors i competència". Tot, sembla, pel llançament de l'edició en castellà de la revista Lonely Planet. Ací teniu una versió, i ací la contrària.
I encara una notícia que em remou les entranyes: el segrest de l'últim número d'El Jueves. Aquest atemptat salvatge contra la llibertat d'expressió, que ens retrotrau 30 anys (mireu les cobertes que encapçalen aquest apunt, també segrestades... l'any 77 del segle passat!), m'indigna i no em mereix sinó un rebuig explícit i enèrgic. No crec que la monarquia guanye molts adeptes d'aquesta manera. Afortunadament.
Em tancaran la paradeta a mi també?

20 de juliol 2007

Fundació Bromera


Avui tenim reunió del patronat de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura (FBFL). Com sempre, es tracta de revisar el que s'ha fet els últims mesos, veure com estan els projectes en marxa i definir les accions estratègiques de futur.
La FBFL va nàixer l'any 2002 amb l'ambiciós però urgent, peremptori objectiu de promoure la lectura en valencià, principalment al País Valencià, el territori més reticent de l'Estat a llegir en la llengua pròpia. D'aleshores ençà s'han organitzat centenars d'activitats: des de xarrades per a pares i mares, professorat i bibliotecaris fins a jornades culturals, plans de foment lector en diverses poblacions, assessorament a ajuntaments i entitats públiques, organització de cursos, les maletes viatgeres, sessions d'animació lectora en escoles, contacontes, etc., etc., etc. Trobareu les memòries d'activitats dels últims anys en aquest apartat de la web. Ha estat una tasca callada, silenciosa, quasi soterrània però (i d'això no en tinc cap dubte) molt profitosa.
A banda d'aquesta imprescindible feina de formigueta, també s'ha aconseguit dur endavant accions ambicioses i de gran abast, entre les que destaquen la publicació de Llegir per a créixer (més de 100.000 exemplars repartits per a conscienciar pares i mares de la importància de fomentar la lectura en l'àmbit familiar) i les dues campanyes "Llegir en valencià", que per primera vegada han posat a l'abast del gran públic, a través dels diaris (un canal fins aleshores inexplorat per al llibre en valencià), títols i autors significatius del nostre passat i present.
El llibre en valencià no ho té gens fàcil, hi ha molts entrebancs que hem de ser capaços, entre tots, de reconvertir en reptes i solucionar-los. L'alarmant baixa presència dels llibres en valencià a les llibreries o la impossibilitat manifesta i reiterada d'arribar a grans superfícies i altres punts de venda habituals per al llibre en castellà n'és una; el desconeixement (i desinterés) de la població no escolar del que es cou al nostre àmbit literari n'és una altra; i l'arrelament als mitjans de comunicació valencians de la premissa que els llibres mai no són notícia n'és la tercera.
Queda molt per fer i cal anar fent ja. Potser des de la FBFL hi podem fer contribucions d'interés per a, a poc a poc, capgirar una situació francament gens encoratjadora. Us confesse que em fa molta il·lusió formar part d'aquesta entitat i poder contribuir al foment de la lectura des d'una faceta distinta a la d'editor. Perquè, al remat, quina és la feina d'un editor sinó seduir, captivar amb els llibres que publica i, per tant, fer i consolidar lectors?

Orgull editorial

Glups! Glups! Glups!

18 de juliol 2007

Comprar, vendre i aprendre

L'amic Jordi Ferré, editor de Cossetània, ha fet un exercici de síntesi i didactisme extraordinari en aquest apunt del seu bloc, on explica què fa un editor exactament en una fira internacional com la de Frankfurt.
Ben aclaridor per a tots aquells que, a hores d'ara, encara pensen que a Frankfurt s'hi va només de còctel en còctel i de conferència i xarrada a taula redona.

17 de juliol 2007

Sueca a Frankfurt

Veig la paraula "Frankfurt" en un titular de la premsa valenciana i el cor se m'accelera de l'emoció. És tan poc freqüent... En aquesta ocasió, El País informa que Sueca i el Llull han signat un conveni de col·laboració perquè la capital de la Ribera Alta hi participe.
Desconec els punts de l'acord, però, a falta d'algun tipus d'implicació del govern autonòmic, no és una aportació menor. Confiem que, a més de promoure la figura i l'obra de Joan Fuster, tinguen en compte, d'alguna manera (no cal que tots hi vagen físicament a Alemanya) l'extraordinari planter d'escriptors actuals i ben vius de què disposen. A banda d'Antoni Furió (qui ja hi és en el famós llistat, tan magre en noms valencians), autors com Josep Palàcios, Josep Franco, Víctor Labrado o Manuel Baixauli són ben representatius del present i el futur de les lletres valencianes.

16 de juliol 2007

Banville a tot arreu

La setmana passada, John Banville va estar a Madrid i a Barcelona presentant El secret de Christine Falls. El desplegament dels mitjans de comunicació (TV3 inclosa) ha estat impressionant i entusiasta. Ja hem donat notícia ací, ací i ací d'algunes de les crítiques que han aparegut sobre aquesta fabulosa novel·la. Dimecres, La Vanguardia publicava aquest article. Ara us expose, en síntesi, algunes de les notícies dels últims dies:

L'estiu és criminal (El Periódico 16/7/07)
Dr. Banville y Mr. Black (El País 14/7/07)
Banville es posa negre (Avui 14/07/07)
"El món no és com una novel·la policíaca" (El Periódico 14/7/07)
"Els escriptors som molt privilegiats de poder transformar el món en frases" (El Punt 14/7/07)
El planter irlandès (El Punt 14/7/07)
John Banville sota l'aparença de Benjamin Black (Vilaweb Lletres 14/7/07)
John Banville se adentra bajo el pseudónimo de Benjamin Black en el Dublín de los años 50 con El secreto de Christine (Europa Press 12/7/07)
Novetats de Panjak Mishra i Banville (El Punt 12/7/07)
"Con el tiempo, comprendemos que el pasado es la imaginación" (La Razón 12/07/07)
Una ciudad sin alma (La Razón 12/07/07)

Dos apunts a mode de conclusió: d'una banda, constatem que la majoria de mitjans espanyols ha obviat l'edició de Bromera tot i els esforços titànics del departament de comunicació i la complicitat d'Alfaguara perquè se'n "recordaren". De l'altra, a la premsa valenciana (tot i, de nou, els esforços encara més titànics per remarcar-los-ho) ningú se n'ha assabentat, o potser ja estan de vacances. Ni un miserable breu d'agències, a l'estil del diari de La Rioja. Res.

11 de juliol 2007

Francesc Bodí a la xarxa

Hi ha autors molt pendents dels avanços de les noves tecnologies i d'altres que amb prou feines usen el correu electrònic. Francesc Bodí pertany a aquesta segona tipologia. Això, és obvi, no li impedeix ser en l'actualitat un dels grans de les nostres lletres. A partir d'ara, a més, i gràcies a la iniciativa de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, podem resseguir la seua trajectòria en aquesta pàgina web personal.
Ja era hora!

09 de juliol 2007

El millor autor de LIJ del món?

Philip Pullman està d'enhorabona, i jo que me n'alegre.
L'any 1995 va rebre el premi Carnegie per Llums del Nord, la primera novel·la de la trilogia de La matèria obscura. Ara, per celebrar els 70 anys d'aquest prestigiós (i veterà) certamen, els organitzadors han concedit el "Carnegie dels Carnegie", és a dir, un distintiu a la millor obra d'entre les guardonades durant tot aquest temps. I vés per on que els internautes (el 40% dels votants) han escollit precisament Llums del Nord.
The Times es pregunta si Philip Pullman és el millor escriptor de LIJ del moment. No sé si arribarà a tant, però segur que Pullman està en el "top ten".

06 de juliol 2007

Que ve Banville!

Disculpeu que estiga tan pesat últimament amb El secret de Christine Falls, però és que m'encanta. No ho puc dissimular. Ahir apareixia a El Cultural una crítica molt elogiosa, i vaig poder comprovar "in situ" (quasi se'm salten les llàgrimes) que n'hi havia un bon grapat d'exemplars al quiosc de l'estació de Sants. Poc menys que un miracle: a l'estació del Nord de València no cal que el busqueu!
A més, la setmana que ve Banville ens visita: primer a Madrid i, divendres, a Barcelona. Farem, de nou, la crònica ací. De moment, us deixe amb alguns destacats de la crítica d'El Mundo:

"Una obra realmente destacada, tan estupenda como El mar, la ficción literaria con la que ganó el premio Booker 2005."
"Black-Banville construye el argumento de la obra con destreza de relojero. Cada página ofrece los datos necesarios, los suficientes para picar nuestra curiosidad. [...] Los acontecimientos narrados se suman, encajan a la perfección, el narrador busca los huecos oscuros, los resuelve y pasa a iluminar el siguiente enigma."
"Además de al talento del autor, la calidad del libro proviene también de que la novela representa el mundo irlandés con destreza."
"El mérito de estas novelas de serie “negra” proviene, cuando poseen auténtica calidad literaria, de que la intriga nos lleva en volandas mientras resuelve imaginativamente lo que en la vida real queda irresuelto, la incertidumbre provocada por un mundo violento que nos aterra y fascina."

Diploma de Cultura, Lectura i LIJ

Ja està obert el termini d'inscripció a la segona edició del Diploma de Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves que impulsa la Universitat de València en col·laboració, entre altres, amb la Fundació Bromera. Us podeu apuntar fins el 15 d'octubre, i les classes comencen el 9 de novembre. En aquesta direcció trobareu tots els detalls de dates, preus (enguany és gratuït per als bibliotecaris), emplaçaments i ponents.
Us animeu?

04 de juliol 2007

Més Updike


"Cap escriptor nord-americà ha escrit tantes obres de tanta qualitat durant tant de temps." La frase és de l'escriptora canadenca Margaret Atwood, i va referida a John Updike. A propòsit de l'edició de Terrorista (insistim: hi ha edicions simultànies en català i en gallec, tot i que els mitjans espanyols s'entesten a ocultar-ho), El País Semanal li dedica una extensa entrevista, l'única concedida fins el moment a un mitjà de l'Estat.
Us la recomane, és un elogi entusiasta de l'autor. Una mostra:
"Capaz de colocarse máscaras muy distintas y sentirse cómodo detrás de todas ellas, John Updike es, por encima de todo, un narrador formidable."

03 de juliol 2007

Repercussió mediàtica

Antigament dèiem que una de les funcions dels premis literaris era traure a la llum pública obres i autors, fixar, durant un dia com a mínim, l’atenció dels mitjans de comunicació, fer que parlaren de llibres.
Desenganyem-nos: això ja no és així.
Potser perquè hi ha massa premis, potser perquè els llibres (sobretot si són en valencià) ja no són notícia per a uns mitjans passius (quan no hostils) amb la llengua, cada vegada s'obvia de forma més descarada el tema o, en el millor dels casos, queda relegat a una petita anotació en l’apartat de Comarques. Ho hem comprovat aquest cap de setmana. Ja és curiós (m'apuntava ahir un escriptor i bon amic) que ni tan sols els diaris implicats en la campanya "Llegir en valencià" donaren a la notícia del lliurament dels premis de literatura eròtica i Far de Cullera la difusió que mereixen.
Las Provincias, en canvi (ja veieu com són les coses) sí que va parlar del Far de Cullera. Us en recomane la lectura de la peça perquè veieu com funcionen ara els mitjans: l'editorial envia una nota de premsa en valencià a tots els mitjans (inclòs, per descomptat, el diari); l'agència EFE considera que és noticiable i tradueix la nota al castellà per a rebotar-la a la resta de mitjans subscrits al seu servei; el diari, com que publica en castellà, passa de la nota de premsa original i reprodueix el text d'EFE tal i com li arriba. I entre una cosa i l'altra podem veure com es perd informació i matisos. A la web de Bromera trobareu la nota de premsa original, i ací la que publicà el diari. El llibre es titula Tiempo de conquista, la col·lecció "Mirada", etc.
Res, una curiositat.

02 de juliol 2007

Premis a Olivares i Lluch


La temporada primavera-estiu de premis literaris s'acaba, però no rebaixa el to ni la qualitat.
Divendres, dos dels principals escriptors valencians del moment van guanyar sengles guardons a només uns quilòmetres de distància. Joan Olivares està que no para, i després de l'Andròmina i el Ciutat de València repeteix amb el premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida amb Pell de pruna, que barreja el món de l'ensenyament i l'erotisme (que no tenen per què ser incompatibles tampoc, dic jo). Toni Ibàñez, que formava part del jurat, ens avança les primeres línies i el seu entusiasme per l'obra, que Bromera publicarà a la primavera (la sang altera).
I un altre imparable és el blocaire tirantafotredor Enric Lluch, qui després de quedar finalista en la primera edició del certamen, ha guanyat (aquesta vegada sí) el Far de Cullera amb Temps de conquesta, una novel·la ambientada en l'època de Jaume I que de segur agradarà molt els joves i serà de gran utilitat per difondre la figura del nostre rei fundador. Al novembre estarà a les llibreries.
Enhorabona a tots dos!
I una última hora: fa només uns minuts s'ha anunciat, a la Casa de la Cultura d'Alzira, que el Premi de Teatre Palanca i Roca ha quedat desert. Deixar un premi sense guanyador no és mai plat del gust de cap jurat, i done fe que ha costat molt prendre aquesta decisió. La reunió s'ha allargat tant que m'han multat el cotxe i he acabat al depòsit de la grua. Estic de una mala kjlñkjdñlkdugklj.
Bé, per no deixar-vos amb els insults, penseu, dramaturgs del món, que la regidora de Cultura ha anunciat que l'any pròxim la dotació del premi de teatre serà doble: 16.000 euros. Qui s'anima?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...