Aquest cap de setmana, el suplement Babelia escollia El secret de Christine Falls (tot i que "olvidaren" l'edició de Bromera, existeix) llibre de la setmana. Rodrigo Fresán, el mateix que fa uns dies elogiava "esa magnífica novela que es Terrorista", la qualifica de novel·la no "negra", sinó "fosca":
"Algo que no sólo abduce y mezcla y transforma -y parodia- con elegancia lugares comunes del thriller duro sino que, además, los trasciende. A saber: persecuciones y palizas, chica fatal, corrupción en las alturas. Añadir una muy lograda atmósfera (Dublín en los años cincuenta recordando a la Viena de El tercer hombre) y a un perdedor "héroe" fitzgeraldianamente obsesionado por los modales diferentes de los ricos y poco dispuesto a conformarse con la versión oficial de los hechos."
Mentre nosaltres gaudim de la nova personalitat de John Banville, els francesos acaben de descobrir La mer. A Le Monde (ací i ací) fan un repàs a la seua trajectòria. Conclouen: "L'estil de Banville és la ferramenta i el tema mateix dels seus escrits". Això va ser abans del "canvi". O potser no?
3 comentaris:
Per què poses el text original castellà en castellà i el text original francès en català ? Ahhh, que tots sabem castellà? Doncs així ja no cal parlar amb valencià, "hablemos en español que así nos entendemos todos, coño!". Una mica de coherència nacional.
Home (o dona), simplement vaig fer un "corta y pega" de la web de Babelia. Pura economia de temps. Lamente si això produeix alguna incoherència de tipus nacional.
La produeix, la produeix, pense. Bé, tampoc voldria ser titllat d'ortodoxe. Era només un comentari amb regust irònic. Sí, potser som massa exigents amb naltros mateixos!
Publica un comentari a l'entrada