Cultura catalana molt singular

Digueu-me pilota, però m'agrada l'eslògan escollit per a Frankfurt 2007. Enguany, pels mateixos motius personals que vaig escurçar el Liber, m'he quedat sense Frankfurt. El meu estómac i la meua salut ho agraeixen. He canviat les caminates estressants pels pavellons per tranquils passejos nocturns per veure si mou el part. Però no hi ha manera...
La veritat és que t'assabentes de més coses des de casa que dins d'aquell monstre de recinte. La premsa en va plena, d'informacions de tots els colors. Sembla que el programa presentat és ambiciós i ha impressionat el director de la Fira, Jürgen Boos. I un home que afirma tenir el Tirant a la tauleta de nit inspira confiança, sobretot si és alemany.
Per fi hem escoltat de les autoritats la frase que semblava prohibida: "la literatura catalana és la que s'escriu en català", ha dit Mascarell. Toca, ja era hora. M'agrada l'optimisme del conseller: diu que encara confia poder afegir el País Valencià a la llista d'organismes implicats. Si vol tornar a la realitat, li recomane que llija la premsa autòctona un dia qualsevol. Per exemple, avui. Una altra cosa no, però singulars, som molt singulars.
I acabe aquest apunt amb un to d'optimisme, amb l'estima per la llengua (la "llenguadiversitat") que m'encomana Biel Mesquida des de la distància:

"Estim la meva llengua perquè des de petit he sentit i he pensat el món a través dels mots dels meus familiars, camperols i ciutadans, que parlaven amb paraules de Llull i així m'ensenyaren el nom de cada cosa, perquè de més gran he après, he pensat, he sentit, he vist, he estimat, he escrit i he viscut en català".