22 de novembre 2006

¡Libertad! ¡Libertad! ¡Libertad!

Les obligacions familiars em tenen feliçment atrapat en un món que fa olor a Nenuco. És per això que arribe tard a quasi tot, aquests dies.
Faig un volt per la catosfera i trobe un apunt indignat d'El Llibreter: els organitzadors (sic) del Saló del Llibre de Barcelona han obviat els blocs en català del llistat de bitàcoles recomanades al seu web. Vergonyós. Subal i Jauss, i també Txetxu, han denunciat l'afer, i vull afegir-me a la protesta.
Però el tema no queda ací. Sembla que els temps estan canviant també allà dalt. Llig a Vilaweb que el premi Llibreter d'enguany ha reconegut l'obra El quinto en discordia, primer volum d'una trilogia del canadenc Robertson Davies (atenció a la foto de l'enllaç: de veritat l'autor és del segle XX?). L'editorial "afortunada" ha estat Libros del Asteroide. El cas és que no hi ha al mercat encara versió en català i que el Gremi de Llibreters participa en l'organització dels dos actes esmentats: el premi i el Saló. Tanta polèmica per no res...

Nota d'actualització 23/11/06:
Vilaweb s'ha fet ressò de la protesta i el Saló ha rectificat. Blocaires al poder!

10 comentaris:

El llibreter ha dit...

L'Imma Bellafont estarà d'allò més feliç pel ressò de la seva gestió: Premi Llibreter, polèmica estèril amb Abacus, boicot a Empúries i Salamandra, Saló del Llibre...

M'alegro que l'aroma de Nenuco ompli feliçment la teva llar.

Salutacions cordials

tonibanez ha dit...

ja pots estar content que a tu ja t'hi han posat... És allò de qui no plora no mama (com els nadons, eh)

Tirant al cap ha dit...

Toni, et puc garantir que no m'importa en absolut si inclouen o deixen d'incloure aquest bloc en el seu llistat. El que em sembla inadmissible és que no n'incloguen cap en català. Ara, però, han rectificat. Confie que, a poc a poc, i amb els suggeriments de tots, amplien la nòmina de bons blocs que, com el teu, haurien de ser-hi.

tonibanez ha dit...

Apa, ja hi som tots, visca, visca, que rectificar és de savis, fins i tot n'han colat algun en galego! L'any vinent s'ho pensaran dos cops a l'hora de "subcontractar".

ConfidencialCat ha dit...

Joan Carles, del llibre d'en Robertson Davies hi haurà traducció catalana segur. Em sembla que l'únic any que la traducció catalana del Premi Llibreter no va aparèixer a temps per Sant Jordi va ser l'any de Soldados de Salamina (el que no sé és si no va aparèixer per desgana de can Tusquets o perquè el traductor era un reconegut crític reconegudament borratxo).

A part d'això, a qui volies donar el premi aquest any que fos català? A Eduard Girbal Jaume? Al pas que va la literatura catalana, un any d'aquests serà finalista del Premi Llibreter mossèn Cinto! I naturalment no guanyarà. Hi podrien haver posat altres finalistes, d'acord. Qui? Si algú em sap dir set llibres escrits originalment en català, d'autor viu (no és requisit per al Llibreter, ja ho sé) i editats durant l'últim any... i llegibles, en fi, el/la convido a sopar on vulgui.

Anònim ha dit...

I si el confidencial aquest tiguès raó? Penso i no se m'acuden els autors que reclama.

Tirant al cap ha dit...

Benvolgut confidencialcat, heus ací una possible resposta:
"Perquè ens fem una idea de per on patina el Premi Llibreter diré que en els set anys de la seva trajectòria ha destacat com a finalistes quaranta-nou llibres dels quals només onze -menys d'una quarta part- són escrits en català. I per si calia l'aclariment diré que cap d'aquests onze títols ha merescut els honors de ser declarat guanyador pel jurat."
No ho dic jo sinó Joan Josep Isern en aquest interessant i aclaridor apunt: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/31592
Vols dir que en set anys cap autor català ha publicat res remarcable?

El llegidor pecador ha dit...

Sobre la gestió de la Sra. Bellafont:

-Premi Llibreter: Una boníssima llista de finalistes. Excel.lents "Paradoja del interventor" i "Cooper o las soledades elementales". He començat a llegir el premi i estic enlluernat; literatura en majúscules. Desprès de la polèmica amb aquelles dimissions, me n´alegro per la continuació de l´alt nivell literari. La gran oportunitat a l´hora de premiar un autor de casa nostra amb una obra escrita en català va ser l´any 2003. "La pell freda" de l´Albert Sànchez no va ser escollida davant d´un conegut i ja premiat Coetzee que, aleshores, sonava com a Nobel. Un català, Enrique de Hériz, va ser premiat al 2004.

-Polèmica estèril amb Abacus: Estèril? Però si la nova junta del Gremi de Llibreters s´ha mogut més en nou mesos que l´anterior en anys. Mai no havien estat tant nerviosos els cooperativistes com ara. La nova "Ley del Libro" sembla ser que acabarà amb els descomptes que tant mal fan a les llibreries comarcals catalanes.

-Boicot a Empúries i Salamandra: És bo recordar que la junta anterior a la de la Sra. Bellafont va promoure un boicot a totes les editorials, també a Empúries i Salamandra, pel tema Abacus. Un dia a la setmana els llibreters no feien cap comanda a cap editorial. No molestaven als senyors editors per a res però es tractava, també, de no rebre ni atendre els venedors de les editorials quan anàven a vendre a les llibreries. Així, aquests treballadors es trobàren fent quilòmetres per a res. La paradoxa arriba tot just un any després quan els mateixos llibreters defensors d´aquell boicot no estan d´acord amb l´actual contra les citades editorials. Ja es veia que el veritable boicot era contra la nova junta.

-Saló del Llibre: Home! Carregar-li el mort del nyap dels blogs a l´actual presidenta és exagerat.

confidencialcat ha dit...

Jo no deia que en set anys no s'hagués publicat res de remarcable en català. Demanava set llibres llegibles de l'últim any. I no me n'heu dit ni un!

Recordem que el Premi Llibreter no exigeix que els premiats siguin vius; llavors resulta que un segle (o una mica més) de literatura catalana ha de competir contra tota la literatura mundial de totes les èpoques que aparegui traduïda al català i al castellà. Home, en aquestes condicions, que una quarta part dels títols aspirants al títol siguin catalans no ho trobo pas poc. De fet, ho trobo exageradament optimista.

Ja entenc (i tant!) que si s'admeten autors morts i traduïts és justament perquè el debat (el sidral) de cada any no sigui autor català / autor castellà. ja es veu que no ha servit per res. O sigui que ja m'explicareu què es pot de fer: la literatura en català per aquí i la castellana per allà?, quotes perquè ningú es queixi i tothom tingui almenys el plat de sopa assegurat? Suposo que serà el "sistema" que, a Catalunya, s'aplicarà en l'època Montilla, que durarà temps; tot funcionaris, tots amb la planxa plena i la boca tancada. Ja em direu quins llibres han d'escriure escriptors que accepten això!

Anònim ha dit...

Ben fet!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...