Crec que des de la meua etapa en l'EGB amb els padres franciscanos que ningú m'havia dit "zoquete". Avui m'ha tornat a passar. M'ho ha dit per telèfon una persona a qui li retornava un original pseudocientífic en castellà que, per a tractar el tema de la prevenció de la drogoaddicció, l'anorèxia o el divorci (?) comença explicant el naixement de la vida a la Terra (de veritat!), descriu una forma d'acostar-se a Déu a partir de la ciència (!!!) i realitza una interpretació nova de la Bíblia a partir de les dades actuals (és, de fet, el títol del capítol 3).
En dir-li que no s'ajustava a la nostra línia editorial (afortunadament és cert!) i confessar-li que no havia llegit el text m'ha amollat un "usted es un zoquete" que m'ha deixat espaterrat. "¿Cómo puede usted rechazar un negocio millonario sin siquiera leerse mi obra?", m'ha preguntat. Era molt matí, encara no havia ni esmorzat i ja em sentia miserable. Hauré perdut l'oportunitat de fer-me ric? La pregunta em balla tot el dia al cap.
És dura, aquesta feina...
En dir-li que no s'ajustava a la nostra línia editorial (afortunadament és cert!) i confessar-li que no havia llegit el text m'ha amollat un "usted es un zoquete" que m'ha deixat espaterrat. "¿Cómo puede usted rechazar un negocio millonario sin siquiera leerse mi obra?", m'ha preguntat. Era molt matí, encara no havia ni esmorzat i ja em sentia miserable. Hauré perdut l'oportunitat de fer-me ric? La pregunta em balla tot el dia al cap.
És dura, aquesta feina...
3 comentaris:
glups
Che Joan Carles pensa en el teu fill i els meus.
El manuscrit te fotos? Una tia famosa? Algun politic?
alguna dieta? El autor es retor?
pensa perfa.
La pela es la pela.
I l'any llarg i dur. jeje
Cristian
Hola, Cristian, no et cregues que no m'ho he repensat, no... Definitivament, sóc un "zoquete".
Publica un comentari a l'entrada