Un "meme"

Em reconforta no ser l'únic que no sabia (encara no sé si ho sé, de fet) què és i per a què serveix un "meme". El cas és que m'he hagut de posar al dia des que Enric Gil em va convidar a participar en aquesta espècie de cadena literària en què s'hi reprodueix el segon paràgraf de la pàgina 139 del llibre que estàs llegint en aquell moment.

Disciplinat com sóc, aprofite per ordenar les lectures que tinc en marxa de forma simultània, algunes encetades de fa poc, unes altres pendents de fa dies o setmanes. Descarte, en primer lloc i per raons òbvies, les inconfessables. I, en segon lloc, una que no arriba al mínim requerit de 139 pàgines (beneïdes siguen, les novel·les curtes!). Me'n queden encara unes poques per escollir (no sé si llig molt o si allargue massa les lectures...), així que seleccione les ganyotes de Sergi Pàmies:

"Vaig trigar pocs dies a trobar un pis, i, no sé per què, li vaig dir a la meva dona si volia acompanyar-me a mirar-lo. La portera que ens el va ensenyar ens va preguntar si era per a nosaltres i jo vaig dir que només era per a mi. La meva dona em va mirar amb una expressió que ja no arrossegava ni desesperació ni cansament."

I com la gràcia d'açò, si és que en té cap, és passar la pilota i continuar fent la bola gran, convide Alícia i els amics de Tirant a fotre a dir la seua.