Un any Tirant al cap

Avui fa un any que, encara no sé molt bé com ni per què, vaig iniciar aquest bloc. Els primers dies, de forma anònima, però ben aviat a pit descobert, segur com estava que m'acabarien "pillant". Em vaig autoimposar, doncs, una certa mesura (que no censura) en els comentaris. No obstant això, en aquest primer any de vida virtual de Tirant al cap no he estalviat crítiques quan m'han semblat oportunes ni propostes (més d'una!) quan ha vingut al cas. He tractat de no desviar-me del fil conductor motivador d'aquest bloc, el món del llibre i de l'edició (que no sempre són exactament el mateix), però en alguna ocasió no m'he pogut mossegar la llengua.

Hem parlat molt del Grup 62, però també de Bromera, de premis, de comunicació, de llengua i de LIJ. Entre els autors que més han aparegut per aquest espai hi ha Orhan Pamuk, Suso de Toro o Joan F. Mira.

Vist amb perspectiva, el bloc és un instrument fantàstic com a arxiu documental (hi ha molts comentaris, articles o estudis enllaçats que, de no ser per aquest Tirant, segur que hauria perdut) i com a recordatori d'esdeveniments destacats, que en alguna ocasió hem compilat a mode de resum. I ha resultat ser una font extraordinària de complicitats internautes (hem participat ja en una primera revolta blocaire: que tremolen els poderosos!). Potser aquesta siga la satisfacció més gran que m'ha reportat el bloc, tot i que la notícia més important que hem donat ací és i serà sempre aquesta.

I bé, després de batre el rècord d'enllaços en un sol apunt (el número 251 ja!), vaig a emborratxar-me de lectures per celebrar aquest primer aniversari. Tinc un original molt bo a les mans...

Actualització: Felicitació "des de l'altra banda" de Malva-rosa Connection. Gràcies!