Com ens enganyem

Ho confesse: aquesta vesprada tenia previst visitar el port de València.

A l'hora de dinar, però, pose en marxa la tele i veig que l'informatiu [sic] de Canal 9 s'ha traslladat definitivament al port America's Cup per narrar in situ i durant més de la meitat de la seua durada l'extraordinari ambient que s'hi viu, el rècord de visitants que s'hi apleguen (més de 100.000, diuen!), l'oratge magnífic, el vent ideal, l'entusiasme de la gentada, l'allau de turistes feliços vinguts de tots els racons del planeta que han quedat impressionats per la proesa universal d'aquest esdeveniment esportiu de masses que ens projecta en el mapa del món i encara més enllà. Res que no sabérem ja: els valencians som el centre de l'univers, repeteixen. I, si encara us mostreu escèptics, veieu aquest vídeo.
Aclaparat per la massa, desistisc de la meua intenció viatgera, apague la tele i m'assec al sofà. Encete la lectura de Com ens enganyem, l'obra amb què Joan Garcia del Muro ha guanyat per segona vegada el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. El llibre comença així:

"És més fàcil creure que vivim al paradís que a l'infern. Els éssers humans, com a comunitat, ens caracteritzem, entre infinitat d'altres coses, per una mena de candidesa que ens inclina, habitualment, a acceptar la paraula d'aquell que descriu la nostra situació de manera més amable. És com una tendència innata que ens porta a confiar en aquell que ens explica que vivim en el millor dels mons possibles."

I així ens va.