12 de setembre 2008

L'obra mestra perduda



Deia l'editor Michael Joseph que editar "és simplement una qüestió de dir 'Sí' o 'No' en el moment adequat". És encertar i... equivocar-se. Equivocar-se en sobrevalorar una obra o un autor, però equivocar-se, també, en rebutjar llibres meritoris. Ens ha passat a tots (a mi, sens dubte), però aquestes errades queden quasi sempre en secret. Ai, si es feren públics alguns informes de lectura que (per sort) continuen sent confidencials...!
En aquest il·lustratiu article del New York Times, l'editor Robert Giroux (cofundador de Farrar, Strauss & Giroux), mort recentment, confessa com va rebutjar la publicació d'El vigilant en el camp de sègol després d'haver-hi arribat a un acord encaixant mans amb un Salinger que, a primera vista, li va semblar Hamlet. La resposta de la lectora, perplexa pel contingut d'aquest llibre esdevingut mític amb el temps, va ser: "Se suposa que el xic [Holden, el protagonista] està boig?".

Nota: L'anècdota està recollida en el llibre The Time of Their Lives: The Golden Age of Great American Book Publishers, Their Editors and Authors, d'Al Silverman. Un excel·lent regal, si algú s'anima...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per casualitat m'he topat amb el teu blog i vaja quina sorpresa. Un editor amb el que es pot parlar !!! (o millor, escriure). Enhorabona pel treball que estàs fent en ell.

En referència a l'anècdota que contes cal dir que sí, errar és humà i tots errem en la vida i en la professió. Què hem de fer-li! El que passa és que molt freqüentment aquells que escrivim després de dedicar mesos, tal vegada anys a escriure una obra i l'enviem a les editorials, se'ns queda una cara atònita quan per rebutjar la nostra obra solament ens envien una impersonal nota on diu "ho sentim però la seva obra no s'ajusta a la nostra actual línia editorial". No fique en dubte que així siga, però clar, almenys a mi, això em sap a poc. Solament recorde una editorial que m'envià un informe de lectura detallat; ho vaig agrair, paraula. Agafí l'obra en qüestió, l'analitzí i com que em vaig adonar que aquell editor tenia tota la raó, la llancí al fem, i a per altra cosa, que renàixer és sa. (Ho vaig fer perquè m'estava encabotant en un projecte que no duia a cap lloc,... ho necessitava, i pense que va ser positiu).
També recorde una vegada, fa molts anys, que em presentí al premi gran de la vostra editorial (i que no vaig guanyar (OHHHH)) i m'enviareu el resum de les votacions. Em va semblar genial, ¿supose que ho seguireu fent?.
És descoratjador, per a un escriptor el silencia front a la seva obra, necessitem que vosaltres, els editors, ens diguen quelcom (encara que no ens agrade).

Així que sí, errar és humà, i a vegades erreu, però són les menys; ja que sou grans coneixedors del mercat del llibre.
Seria d'agrair que a nosaltres, els escriptors, ens revelareu aquests "misteriosos i secrets" informes de lectura; de veritat que ens aprofitaria per al nostre treball (això que es diu del feed-back).

Una abraçada.

D.A.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...