Fa molts mesos que començà el procés editorial d'una novel·la més que recomanable: Plagis, d'Urbà Lozano. Va guanyar l'últim Premi de Narrativa Ciutat de València per unanimitat, i unànime també era la intriga per conéixer la identitat de l'autor que s'ocultava rere un pseudònim que ara mateix no recorde. Hi trobàvem reflexos de tants escriptors diferents que podien ser tots alhora o no ser cap d'ells, com de fet va ocórrer. Una cosa és clara: la lectura ens havia enlluernat.No deixeu que el títol us confonga: és una obra absolutament original en la que trobem molta metaliteratura, reflexions sobre l'escriptura i el submón dels premis literaris, un poc d'intriga, alguna escena de llit, encontres fortuïts o potser no tan atzarosos com semblen, jocs lingüístics i molt d'humor.
A mi, aquesta novel·la d'Urbà Lozano que es posa avui a la venda em sembla una troballa extraordinària, una petita joia que us recomane molt encaridament. Si no em creieu, llegiu ací el segon capítol (en PDF). Tindrem temps de parlar-ne més en aquesta bitàcola si voleu, però en tot cas us redireccione als apunts que publica Urbà Lozano en el seu bloc "Més content que un gínjol". Avui ens desvela la gènesi de la novel·la. L'apocalipsi, de moment (confessió seua) se'l reserva.
2 comentaris:
El pseudònim era Bernardí Roig Gosp. És un petit homenatge als meus dos avis, que es deien Urbano Lozano Roig i Bernardino Rovira Gosp. Per tant, vaig agafar el nom i els dos cognoms que no em podien identificar.
I moltes gràcies pel post, JC. M'ha agradat molt.
Tinc ganes de llegir aquesta novel·la. El catàleg de Bromera cotitza, com més va més, a l'alça. L'enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada