En alguna ocasió m'he referit en aquest bloc a la meua "mania" de subratllar els llibres que llig (sempre amb llapis, això sí). En una entrevista a El Periódico, Banville (o és Black?) hi diu la seua al respecte:
"Subratllar llibres és, en la seva opinió, una estupenda manera de veure com creixem. 'Al cap d'un temps, podem agafar els llibres i al veure els paràgrafs subratllats ens podem preguntar: ¿Per què ho vaig subratllar? Com he canviat, ¿no?'"
Hi estic d'acord!
(Alerta: és un art que també s'aprén.)
2 comentaris:
Sí, a mi també em passa... Però no sé si realment és perquè he canviat o simplement perquè cada vegada llig el llibre amb unes expectatives diferents. Vull dir: que crec que subratlle les respostes a les preguntes que pensava fer-li al llibre i, evidentment, això canvia amb el pas del temps perquè també coneixem ja el llibre, no?
No sé...
subratllar els llibres els enriqueix, els transmet la sensibilitat del lector
Publica un comentari a l'entrada