Editorials en (r)evolució permanent I

Aquests dies comença a arribar a les cases el número 58 de la revista de lletres L'illa. En aquesta ocasió, a banda de les entrevistes i crítiques a les últimes novetats editorials, la publicació duplica pàgines i dedica el dossier central als 25 anys de Bromera. Diversos escriptors, professors i periodistes comenten des del seu punt de vista l'evolució durant aquest quart de segle de la literatura (universal i catalana), l'educació, els mitjans de comunicació o la ciència, i s'hi fa un repàs, també, a diverses col·leccions i línies de l'editorial d'Alzira. 

Entre els articles publicats en aquest número especial, n'hi ha un d'un servidor dedicat a l'evolució de l'edició literària en llengua catalana durant els últims 25 anys. L'espai no dóna per a aprofundir-hi massa en un tema que em resulta apassionant, però crec que ofereix una panoràmica bastant àmplia del que s'ha esdevingut al sector durant aquest temps. Em permetré dosificar-vos-el en quatre apunts, tot i que el trobareu íntegre en aquesta adreça. Si us abelleix, en poden debatre.

Editorials en (r)evolució permanent

L’eclosió, als anys 80, d’un seguit d’editorials literàries que, temps a venir, resultarien fonamentals per a la cultura catalana, es va produir gràcies al pòsit d’editors que, malgrat les dificultats de la llarga postguerra, havien apostat per un futur digne i culte. D’aquells militants de la llengua destaquen Proa (1928), Edicions 62 i La Galera (1962) a Barcelona; Moll (1933) a les illes Balears; o 3i4 (1968) al País Valencià. Són exemples vius de l’empenta d’un nombre reduït però tenaç de lluitadors que van aconseguir, juntament amb altres emprenedors de l’època, evitar el trencament i alimentar la llavor que ha produït els fruits saborosos del present.

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada el 1983 per les Corts Valencianes, va oficialitzar l’estudi de la nostra llengua. Aquest va ser l’esperó decisiu perquè el sector editorial valencià encetara el camí del creixement. Gregal es va crear aquell mateix any amb l’objectiu de donar resposta a la sobtada demanda de material escolar i de lectura per part d’escoles i instituts, però la mala gestió empresarial va enfonsar prompte aquell projecte.

Altres editorials sorgides al caliu de la LUEV, amb totes les esperances i anhels que aquella norma va despertar, van focalitzar igualment la producció en l’àmbit educatiu, bé amb materials lexicogràfics o per a l’aprenentatge de la llengua, bé amb obres de literatura infantil i juvenil (LIJ), vertader motor, encara avui, del sector editorial valencià. És el cas de Bullent (1983), Denes (1988), Tabarca (1990) o Tàndem (1990), supervivents d’aquella il·lusió col·lectiva.

Afers (1983) ha orientat la seua estimulant producció cap a la recerca i el pensament, mentre que Bromera (1986) ha centrat bona part del seu catàleg en la promoció de la LIJ i en el llibre de text. Des dels inicis, però, es va endinsar obertament en altres esferes aleshores menys explorades, com són el teatre, la sociolingüística, la divulgació científica o la narrativa per a adults, conformant un catàleg eclèctic adreçat a la totalitat del domini lingüístic.

La publicació dels títols fundacionals de Bromera coincideix amb l’emergència al Principat d’editorials que en l’últim quart de segle s’han convertit en referents. Dos anys abans havien nascut Empúries i Edicions de 1984, i el 1985 ho feien Columna i La Campana, empreses que han realitzat valuoses aportacions a la dinamització i la renovació de la literatura catalana, tot i apostant per narradors emergents, les traduccions o el llibre de grans vendes, propostes necessàries per a una cultura en eterna recerca de la normalitat.

Per (a) què serveix un editor?

L'amic (i no obstant això, també escriptor) Salvador Macip es pregunta en un apunt al seu bloc "Per a què serveix un editor?", qüestió que continua i amplia una conversa que vam mantenir via Twitter fa uns dies. Salvador hi parla d'una relació de poder de l'editor per sobre de l'escriptor, ja que és l'editor qui determina si un llibre és o no publicat (a la seua editorial). Jo hi discrepe d'aquest punt, perquè de fet és l'escriptor qui té el poder de decidir on (i, de vegades, fins i tot com) publica la seua obra.

Esteu convidats a continuar el fil d'aquesta reflexió, que té molts matisos, alguns dels quals han estat ja exposats als comentaris del seu apunt a bloGuejat.

[Aprofite per recuperar un apunt de fa un segle amb el mateix títol que aquest d'avui. Es nota que el tema em preocupa...]

Editors conservadors?

Revisant informació publicada sobre la Fira de Frankfurt 2011 trobe aquesta frase del totpoderós de Mondadori Riccardo Cavallero recollida per Ernest Alòs per a El Periódico. Es refereix al "ritme" digital:

“Si creuen que els editors som conservadors, és que no han conegut un agent. Al seu costat som revolucionaris.”

Totalment d'acord. Sabeu que hi ha agents (alguns, molt importants) que encara es neguen a cedir o vendre drets digitals dels autors que representen?

Tipus mòbils 54 - Hi ha oposició

Al Tipus mòbils d'aquesta setmana ens centrem en el treball d'una part de l'oposició a les Corts Valencianes. Perquè "Hi ha oposició".

"La legislatura passada va significar el descobriment de la potència discursiva de Mònica Oltra (Compromís), i l’actual ens reporta una altra sorpresa agradable: el diputat Ignacio Blanco (EUPV)."

Frankfurt 2011

Aprofite el Dia de la Hispanitat per volar ben lluny. En concret, cap a Frankfurt, on m'hi estaré (posant a prova la resistència del menisc fotut) fins dissabte. 

Enguany, la cultura convidada és Islàndia, un país amb una població total inferior a la de la comarca de la Ribera... però amb Estat propi. I, atenció!, amb autors tan grans com el més que recomanable Arnaldur Indridason, del qual parlàvem en aquest apunt (i quines coses que hi deia, per cert...).

Ens retrobem a la tornada!

Tipus mòbils 53 - Crear identitat

A l'article d'avui a L'informatiu, "Crear identitat", apostem per la designació de professionals al capdavant dels espais culturals de referència:

"És un fet que la milionada gastada en la Ciutat de les Arts i les Ciències funciona com a reclam de portes enfora. Els turistes, com les parelles que es casen, hi van a fotografiar-se, enlluernats per la imatge futurista dels edificis amb sobrecostos de Calatrava. Els polítics compten els visitants per milers i es freguen les mans, perquè així creuen justificar la magnitud de la despesa. Però obvien que cap d’ells hi arriba atret per la programació o per una exposició concreta, fins el punt que podríem afirmar sense temor a la polèmica que València no té museu de la ciència. Té una carcassa atractiva que projecta una imatge cosmopolita de la ciutat, però res comparable al centre d’estudi i divulgació científica que li pertocaria" 

Si voleu saber què hi pinta la paella amb l'efígie de Rita Barberà encapçalant aquest apunt, haureu de llegir l'article sencer...

9 d'Octubre... i caminant!

Aquest dimarts parlàvem a L'informatiu del documental "Una llengua que camina". Ja el podeu veure en TV3 a la carta. Una bona manera de mantenir l'orgull valencià en aquesta Diada del 9 d'Octubre.

Tipus mòbils 52 - Una llengua que camina

"Poques hores abans de la celebració més descafeïnada del 9 d’Octubre, els catalans tindran la possibilitat de veure, al Canal 33*, el documental Una llengua que camina. Aquest treball, dirigit per Amanda Gascó, ofereix un balanç dels progressos aconseguits en l’ús social del valencià durant l’últim quart de segle. La novetat principal és que no ens presenta un resultat demolidor, lacrimogen ni descoratjador, com estem acostumats, sinó que té la gosadia d’obrir una escletxa d’il·lusió i esperança."

Així comença l'article d'aquesta setmana a L'informatiu: "Una llengua que camina".

Tipus mòbils 51 - Prohibir l'allioli (o intentar-ho)

L'intent de prohibició de lea festes alternatives (FACA) per part de l'ajuntament de Carcaixent motiva l'article d'avui a L'informatiu "Prohibir l'allioli (o intentar-ho)".

"No se m’acut una pitjor política que la que exclou, prohibeix, impedeix, dificulta o censura expressions festives que no comparteixen els partits amb la majoria que els ha concedit el poble. La resistència cívica, el nostre dret a expressar l’acord o el desacord amb l’acció de govern, la mobilització contra decisions absurdes o intolerables és el que ens dóna la força per revocar les injustícies."

Tipus mòbils 50 - Compromís, ni més ni menys

Setmana important per a la coalició Compromís. En parlem a L'informatiu: "Compromís, ni més ni menys":

"El PP s’ha encarregat ja de començar a filtrar enquestes que apunten que els econacionalistes obtindran representació al Congrés dels Diputats. Tot i la clara intencionalitat dels cuiners d’aquests estudis tan poc fiables per desmobilitzar el que (encara) queda de l’electorat socialista autòcton, resulta més que creïble que la coalició està a punt d’assolir una nova fita. Però aquestes especulacions s’han fet sense saber qui en formarà part (Equo dedideix entrar-hi formalment demà), com s’hi integrarà ni qui l’encapçalarà. I vull pensar que això encara importa a molta gent. Hi ha, doncs, espai per a l’escepticisme i l’error: Compromís està a l’alça, sí, però el gruix del seu electorat demana (i mereix) un projecte sòlid, un programa clar, unes aliances raonables i unes persones capaces d’il·lusionar un espectre ampli de la societat."

Tipus mòbils 49 - La Diada més valenciana

L'article d'aquesta setmana a L'informatiu, "La Diada més valenciana":

"Hi ha tòpics que pesen com una llosa. I alguns els reiterem tant que hem acabat interioritzant-los i creient-nos-els. Diuen, per exemple, que a Catalunya no hi posen atenció a l’aportació cultural que fem els valencians a la llengua comuna. I no és cert. O, si més no, no és del tot cert. De fet, sovint (més sovint del que convindria) fa l’efecte que al Principat es tenen més en compte les nostres propostes del que ho fem a casa nostra. Potser és pel vel d’invisibilitat amb què els mitjans de major abast i la meitat (si més no) de la classe política s’entesten a ocultar per sistema tot allò que es cou en els àmbits literari, teatral, audiovisual, musical i en el conjunt de l’esfera artística autòctona. Potser, però és.!

Tipus mòbils 48 - Volem el pa sencer

Iniciem nova temporada de la columna setmanal Tipus mòbils a L'informatiu amb l'article "Volem el pa sencer". Comença així:

"És indubtable que tant Alberto Fabra com el nou conseller d’Educació et al., José Ciscar, han aturat la deriva autoritària que va caracteritzar (quina serenor aporta el temps passat) l’última legislatura del tàndem Camps-Font de Mora. Ser conscients que les butxaques de l’administració pública estan buides ajuda a posar-hi trellat. No som els reis del mambo. No ho hem sigut mai, però ara en som conscients tots."

Diada Estellés 2011

Em sume amb molt de gust a la iniciativa blocaire per retre el merescut homenatge a Vicent Andrés Estellés:

"Pense en un món on els homes

es miraran cara a cara:

cada paraula que diguen

serà més que una paraula."

(Cançó de la lluna)

Dissabte dia 17 de setembre, a les 21,30h, celebrarem la Festa Estellés a Carcaixent. Mentrestant, em plau recordar el primer article que vaig publicar a L'informatiu: "No tot serà silenci".

Per cert, la nova temporada de L'informatiu comença demà dilluns; la columna "Tipus mòbils" continuarà fixa els dimarts.

El valencià en el món del treball

Setmanes enrere, CCOO del País Valencià va organitzar unes jornades sobre l'ús del valencià en el món laboral. Hi vaig participar, de bon grat, en una taula redona sobre aquesta qüestió. La revista digital Teranyina en parla en el seu últim número. Si teniu curiositat per saber-ne més, punxeu ací.

Disseny brillant

Espectacular, aquest redisseny de les cobertes d'Oliver Sacks, obra de Cardon Design!

Vist al bloc de John Gall. Com diu un dels comentaris, "fucking brilliant!".

Tipus mòbils 47 - Un valencià "de prendre café"

L'article d'avui a L'informatiu, "Un valencià 'de prendre café'" tracta l'aspecte lingüístic del nou president de la Generalitat. En el debat d'investidura ja hem pogut comprovar que no és molt cafeter...

"Diu Fabra que promet aprendre valencià, però ha estat vint anys (vint!) com a regidor, primer, i alcalde, després, d’una ciutat gran i valencianoparlant (si més no, sobre el paper) i si en tot aquest temps no ha sentit la necessitat d’aprendre la llengua pròpia dels seus conciutadans i tenir un nivell superior al lèxic imprescindible per manejar-se amb correcció en una cafeteria, és evident que ja no ho farà mai. S’omplin la boca de trilingüisme i no saben fer la o oberta amb un canut."

Tipus mòbils 46 - En el nom dels lectors

Umberto Eco convertit en una caricatura d'ell mateix. Imatge "pispada" d'ací.

"Si ens saltàrem les llargues descripcions de Balzac, no ens perdríem potser el que caracteritza amb major profunditat la seua obra, el que només ell sap donar-nos?" 

L’interrogant el proposa Jean-Claude Carrière en l’exquisida conversa que manté amb Umberto Eco a l’assaig Nadie acabará con los libros (Lumen). “Com aquells que busquen els guions o les ratlles dels diàlegs d’una novel·la”, li replica Eco. Doncs bé, ara serà ell qui ens conduirà directament a les ratlles del diàleg en la seua inoblidable El nom de la rosa, que ha decidit "alleugerir" dels passatges densos per fer-la "més digerible als nous lectors". Obvia, així, que, com ells mateixos afirmen en l’obra citada, la finalitat de llegir no és “llegir per llegir”, sinó obtenir un aliment substancial i durador.

D'aquestes (i potser altres) qüestions parlem avui en la columna setmanal a L'informatiu, "En el nom dels lectors", que arranca així:

"La cultura light que tot ho abasta ens empeny a desvestir d’additius i palla el que no cap en els 140 caràcters d’un tweet. Són els signes del temps. Tampoc suportem ja pel·lícules massa llargues, i per això ens refugiem en les sèries de televisió i en els vídeos breus del YouTube. I hem abandonat els blocs i els articles que (com aquest mateix) contenen més de dos paràgrafs de text. I llegim només els titulars de les notícies del diari. I mengem i bevem productes baixos en calories (mentre salivegem per un bon entrepà i una cervesa). I simplifiquem (o altres simplifiquen per nosaltres) la complexitat de tot plegat en frases-eslògan (“Agua para todos”, “Total per tres trages”) que ens impedeixen aprofundir en matisos molestos."

Tipus mòbils 45 - Caure més baix

La renovació del Consell Valencià de Cultura (CVC) està resultant molt menys tranquil·la del que alguns partits polítics haurien volgut. Els diaris en van plens, de comentaris crítics amb la designació de càrrecs polítics als diversos organismes consultius de a Generalitat Valenciana. 

Si el CVC pot aportar alguna cosa a la nostra societat és precisament una visió distinta a la política, una reflexió professional, intel·lectual si voleu, dels problemes que afecten el nostre àmbit cultural. Per a fer política estan els polítics, però no pot ser que el llarg, fosc i profund silenci que s'aplica sobre la intel·lectualitat valenciana siga més espés com més temps passa, fins el punt d'arraconar-los fins i tot dels espais que els són propis. Està clar que són els partits qui designen, a través de les quotes que atorguen els seus resultats electorals, els membres d'aquests òrgans, però hem d'exigir-los que aquest àmbit siga conduït per persones d'indubtable, inqüestionable vàlua i experiència en el conreu i defensa de la cultura valenciana. Tant el PSOE com EU han optat per seguir-li el joc al PP i nomenar per al CVC polítics en excedència, i hem de ser crítics i criticar-ho, perquè qui calla, atorga.

Aquesta és la reflexió de la setmana al Tipus mòbils de L'informatiu: "Caure més baix":

"Enmig d’aquest desficaci per a un organisme que ha comptat hiatòricament amb personalitats de la talla de Fuster, Alfaro, Berlanga, Torrent, Llorens o Michavila, Compromís proposa l’entrada de Joan Francesc Mira. La distància sideral entre la talla intel·lectual de Mira i el currículum (per molt que els maquillen) de qualsevol altre dels candidats palesa respecte i consideració envers les institucions que regulen la nostra vida diària i sustenten l’autogovern."

Quan Barcelona no és el centre

Aquest dilluns, La Vanguardia va publicar un reportatge de Josep Massot ben interessant. Sota el títol "Quan Barcelona no és el centre", la capçalera catalana es feia ressò de l'auge (en nombre i en rellevància) de les editorials mal dites "perifèriques". El tema va sorgir a la roda de premsa de celebració dels 25 anys de Bromera el dimarts anterior. "Amb la tecnologia actual, té sentit parlar de centre i perifèria, en el món de l'edició?", va preguntar Massot. La resposta de Josep Gregori va ser molt clara i immediata: "Nosaltres no ens hem sentit mai perifèrics". La premsa (i la repercussió va ser ben notable) va recollir aquesta afirmació.

I és que el sentiment de perifèria és més una qüestió mental que no física ("també era sentimental", cantarien ací els Antònia Font). Depenent de l'actitud que manifestem, de la convicció que hi posem i del treball que desnvolupem, se'ns considerarà (i serem) "perifèrics" (en el sentit d'accessoris, perquè en aquest context s'hi nota una predisposició negativa envers el terme) o "centrals" (ço és, que se'ns té en compte de veritat). Hi ha escriptors que viuen a la vora de les Rambles de Barcelona que tenen una obra volgudament perifèrica (i és una opció ben lloable), i n'hi ha d'altres, en canvi, nascuts a Alcoi, Sueca o Catarroja del tot imprescindibles.

El reportatge de La Vanguardia (el podeu llegir punxant les imatges) es queda curt per desenvolupar com ens hauria agradat aquesta i altres qüestions que s'hi relacionen, però és un primer tast saludable per destapar una realitat inaturable: al procés de concentració que es viu a Barcelona ciutat hi ha un efecte reactiu i proactiu per part d'editorials de tot arreu del territori de parla catalana. I tan necessari és un grup potent com una gran diversitat de punts de vista que el complementen. Ens enriqueix culturalment, sens dubte.

Fóra interessant que el mapa de l'edició en català es completara amb tota la varietat de segells que existeix actualment. Al País Valencià només ja en falten una dotzena llarga de segells, pel cap baix...

Tipus mòbils 44 - Errates (naturals)

Feia temps que volia recuperar la secció d'anècdotes, una de les meues preferides d'aquest bloc. Avui tornem als vells costums, amb L'informatiu com a altaveu. El Tipus mòbils d'aquesta setmana es titula "Errates (naturals)" i evidencia la incomunicació nord-sud i el desconeixement de la riquesa dialectal de la llengua catalana entre els usuaris mateixos:

"Telefona a l'editorial una dona molt però que molt emprenyada: "He comprat un llibre vostre i està ple d'errrates. Vull parlar amb el responsable immediatament!". Temorosa del que puga ocórrer, la companya que havia agafat el telèfon em demana si voldria atendre-la. Glups!, faig jo. Un llibre ple d'errates és el malson de qualsevol editor. Però no et pots amagar, cal esmenar l'edició el més prompte possible. "Endavant!", responc. I comença una de les converses més estrafolàries que he mantingut mai.

A l'altra banda de la línia, la dona m'explica, nerviosa i alterada, que dies enrere havia adquirit un exemplar d'un llibre infantil i que s'havia trobat amb una obra tan plena de faltes d'ortografia, que la seua filla li havia confessat que no podia continuar llegint perquè li feria els ulls. "Mama, jo així no puc seguir, no entenc res!", diu que va dir. La dona (catalana, ací el matís és important) prosegueix la seua denúncia criticant la poca seriositat de l'empresa i la indecència que significa que no es preocupe com cal pel nivell de llengua que adquiriran els infants, i que li sap "molt de greu", però que vol que li torne els diners.

Quan puc ficar-hi cullerada, li pregunte si em podria facilitar algun exemple d'aquestes errates per tractar d'esbrinar què pot haver fallat, perquè estic tan sorprés com ella mateixa. "Doncs són ben evidents!", replica. "Ja en el títol mateix en teniu una ben gruixuda: El secret de Meritxell, 'la' Meritxell, que no ho veus, que li falta l'article?". Aleshores ho entenc tot i em cau el món als peus amb una barreja de sentiments: no és responsabilitat de l'editorial... és molt més greu. "I mira, a la pàgina 13 diu 'fins que haja (pronunciat a la castellana, arrosegant la jota) dormit'", "'Haja'!”, remarca.""I Mercé, amb l'accent al revés." "I paraules com 'seua', 'granera', 'puga'... com pot estar tan mal escrit?"

Inspire fort i tracte d'explicar-li allò dels matisos dialectals, les diferències en algunes paraules, les particularitats de la flexió verbal... I es fa el silenci. Quan es recupera de la improvisada sessió filològica, la meua interlocutora (i a partir d'aquell instant, exclienta), afirma: "però això ho hauríeu d'indicar a la tapa perquè estiguérem advertits i no comprar-vos els llibres!". I em diu que vol llibres escrits com es parla a la seua comarca, que "tot això que parleu els valencians" està molt bé, però que a la seua filla no li serveix, i que amb les editorials catalanes aquests "problemes" no els té. Jo li explique que no depén de les editorials, sinó de la variant lingüística que empra l'escriptor, de la seua procedència, però em talla a mitjan argumentari i em confessa el que és evident: "no ens entendrem, tu i jo, però igualment tornaré el llibre a la llibreria". I s'acomiada ja més serena, agraïnt l'atenció, amb educació infinita.

Jo em quede amb l'auricular a la mà, dubtant si allò ha ocorregut de veritat o és fruit d'alguna lectura fantàstica recent. I és que n'hi ha dies que sí, que pense que tot està perdut..."

No és una columna basada en fets reals, sínó que són fets reals!

Projectes editorials emergents

Avui tinc una (nova) cita amb Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Sota el títol "La literatura infantil i juvenil, la nova 'illa del tresor' per a les editorials", aquesta setmana s'hi donaran cita una bona representació de la cadena del llibre per parlar de l'estat i les oportunitats de la LIJ en l'actual context de crisi econòmica i de paradigma. Hi participe en la taula redona "Projectes editorials emergents", que ve d'emergir, no d'emergència (espere!). Per seguir algunes impressions al Twitter, piuleu l'etiqueta #juliolsLIJ.

Les sessions prometen!

Tipus mòbils 43 - Talent latent

La composició del nou govern valencià deixa moltes cares noves i alguns cadàvers (polítics) a la vora del camí. La Direcció General del Llibre ha desaparegut (sense deixar massa rastre). L'estranya unió de Cultura i Turisme, en canvi, podria servir per impulsar la creació valenciana de portes endins i de cara a l'exterior. Són els temes del Tipus mòbils d'aquesta setmana: "Talent latent".

"Confiem que l’àrea de Cultura deixe de ser la “maria” de la gestió pública i que de veritat es posen en marxa els mecanismes que possibiliten el conreu d’activitats culturals serioses, planificades i efectives, sense imposicions ni entrebancs. El potencial de la cultura pròpia en la creació de llocs de treball és innegable, i amb més convicció i aposta per l’enginy dels nostres millors creadors podríem exportar el talent que tenim latent."

Tipus mòbils 42 - Atenció a l'educació

Perquè l'educació és cosa de tots, també dels empresaris d'aquest País, la columna d'aquesta setmana a L'informatiu, "Atenció a l'educació", va dedicada a ells:

"Pares, mares, professorat, alumnat afectat, sindicats i universitats ja han mostrat públicament i amb fermesa el seu rebuig a les successives reformes educatives que s’han perpetrat els últims anys, i que sempre han castigat l’escola pública i no han reduït l’elevat taxa de fracàs escolar del nostre sistema. No hem escoltat encara, en canvi, una crítica mínima a aquest desgavell per part dels empresaris. Callen i aproven, i diuen que els sembla “fenomenal” tot, i això els converteix en còmplices d’aquest despropòsit pervers."

Llibres portàtils

Ahir dimecres es va presentar als mitjans de comunicació una nova iniciativa dels editors que ja van impulsar la primera línia de llibres electrònics en català sota el segell Edi.cat. Ara, l'ABC de l'edició independent en llengua catalana (Angle, Bromera i Cossetània) han unit esforços amb les editorials Base, Meteora, Símbol i Viena per posar en marxa una col·lecció conjunta de llibres de butxaca "Portàtil". Fent bona la màxima que la unió fa la força, "Portàtil" reuneix sota un mateix disseny 15 títols representatius dels catàlegs de cadascuna de les editorials implicades, i ja preparen una nova tongada de 10 o 12 títols per a l'octubre pròxim.

Aquesta és una gran notícia perquè facilita una nova vida a determinats títols i perquè posa a l'abast dels lectors, a preus més assequibles els títols més destacats dels catàlegs respectius, que en són molts i de qualitat.

Llarga vida (a les llibreries)!

Tipus mòbils 41 - Llegir en valencià

Ja està en marxa la sisena edició de la campanya "Llegir en valencià", dedicada en aquesta ocasió a les llegendes valencianes. Aquesta iniciativa de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura és un exemple de tenacitat i d'esforç per establir ponts de comunicació i consens en una societat poc acostumada a anar "tots a una veu". A l'article d'aquesta setmana a L'informatiu en parlem: "Llegir en valencià".

"Tenim motius quasi infinits per a la indignació, però aquest clima hostil que ens ha tocat viure no ha de silenciar aquelles accions que ens fan sentir un poc més orgullosos del que som i podem ser. És un goig comprovar que la campanya Llegir en valencià continua comptant amb el suport d’organismes, empreses i institucions com ara Bancaixa, la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Consum i Escola Valenciana, juntament amb mig centenar d’entitats més (tots els partits polítics valencians, les universitats, els sindicats, les associacions d’empresaris i mitjans de comunicació). No és gens fàcil veure’ls compartint absolutament res, per això cal elevar aquest modest punt de trobada a la categoria de notícia, un exemple del que ens agradaria veure més sovint."

Dues joies italianes

Sebastià Bennasar fa un extraordinari elogi a la línia editorial de Bromera al suplement de cultura del Diari de Balears (punxeu la imatge per llegir la ressenya) i recomana dues obres d'autor italià publicades recentment a la col·lecció "L'Eclèctica". Són dues novel·les breus, d'Erri de Luca i d'Andrea Camilleri que, amb estils molt diferents, condensen i ens acosten la vitalitat de la millor literatura italiana actual. Són dues novel·les intenses que jo també m'atrevisc a recomanar-vos encaridament.

Fa uns dies, l'extraordinària traductora d'Erri de Luca, Anna Cassassas, feia esment d'aquest títol a L'hora del lector (minut 44), el programa de llibres de TV3 que aviat s'acomiadarà per a sempre de les pantalles. Al País Valencià fa temps que malauradament no el veiem, però igualment lamentem que es tanque aquesta finestra oberta a la cultura literària, tot i que no s'haja caracteritzat precisament per una especial atenció a la producció editorial valenciana.

Tipus mòbils 40 - La revolució de pares i mares

"Tenim ja una manifestació de protesta contra el decret convocada per a aquest dijous. Cal anar-hi, per descomptat, però cal continuar lluitant des de tots els àmbits i amb totes les nostres forces. Més enllà d’eixir al carrer a cantar-los les veritats, de fer la revolució a les xarxes socials i de preparar-nos per a rebre el nou conseller que haurà de gestionar aquesta herència nefasta (Rus seria el candidat ideal per multiplicar el nivell de crispació), tots podem fer alguna cosa, especialment els pares i les mares que portem els nostres fills a escoles de línia en valencià."

El decret que es carrega les línies en valencià i empitjora el nivell educatiu valencià és l'eix central de l'article d'aquesta setmana a L'informatiu: "La revolució de pares i mares". Tots i totes tenim una cita aquesta vesprada a les 19h. Les mobilitzacions continuaran.

Cinc anys, punt i seguit

Les últimes setmanes han estat plenes d'activitat extraliterària, que han mantingut aquest bloc en un cert stand by, actualitzat només amb l'enllaç a la columna setmanal de L'informatiu. Aquesta voràgine m'ha impedit no ja celebrar, sinó fins i tot recordar que el 20 de maig aquest bloc va celebrar 5 anys de vida. Promet fer el possible per recuperar en endavant els trets fundacionals d'aquesta bitàcola: la visió personal sobre el món del llibre i l'edició.

No és fàcil centrar-se en la literatura en un país com aquest que m'ha tocat en sort (perquè, malgrat tot, és una sort), un país en què un dia es destapen presumptes trames de corrupció, un altre ens tanquen teles i a la que et descuides, es carreguen l'ensenyament en la llengua pròpia. Sense renunciar a dir la meua en aquests altres temes, promet fer més actualitzacions centrades en l'àmbit editorial. I comence ja mateix. Hui estic a Madrid, amb motiu de la presentació (al Ritz!) d'El retorn del Jove Príncep, d'A.G. Roemmers. Estic segur que aquest viatge resultarà inspirador. N'hi ha molt bones vibracions amb aquest títol. Continuarem informant!

Tipus mòbils 39 - No guardem els abrics

"Mentre es produeixen els reajustaments necessaris a l’esquerra, no oblidem qui ha guanyat amb majoria absoluta les eleccions, i estiguem alerta i preparats per a la que se’ns cau al damunt. De moment, només una setmana després de les eleccions i amb un govern interí tocat judicialment, els dos pilars sobre els que se sustenta el nostre fràgil estat del benestar ja comencen a trontollar. S’ha enviat el globus sonda sobre la implantació del “copago” a la sanitat, i Font de Mora anuncia el tancament de les línies en valencià en benefici de l’anglés. No baixem la guàrdia ni un mil·límetre, perquè haurem de tornar a eixir al carrer més d’una vegada si no volem deixar d’existir."

Aquest és el fragment final de l'article del Tipus mòbils d'aquesta setmana, "No guardem els abrics", en què parlem dels resultats del 22M.

Tipus mòbils 38 - Quan el poble es torna boig

"Qui ha exercit d’interventor en alguna cita electoral pot donar testimoni de com de llarga es fa la tensa espera fins el recompte de vots. Si, a més, no representes el partit que, més que guanyar, arrasa, la cosa es complica.

Encetes el dia (molt matí) amb il·lusió. La precampanya ha durat quatre anys, i saps que aquell dia es decidirà el destí del teu poble durant quatre anys més. Els nervis no t’han deixat dormir. Entres al col·legi un poc perdut, perquè ets novell en la funció, i et presentes a tots els presents. T’asseus a la taula, en el raconet que t’han deixat els dos interventors del partit gran (que prèviament t’han suggerit una altra ubicació). Pocs minuts després ja t’hauran deixat (de manera indissimulada) sense espai. Aguantaràs els papers sobre els genolls, decidit a no moure’t d’allà: si no volen que hi sigues, deu ser un bon lloc! Al llarg del matí, als altres interventors els duran bocates i begudes refrescants. Tu portes el kit de supervivència de casa.

Com que estàs en un districte que no és el teu (el col·lectiu que representes té escassa implantació en determinades zones de la ciutat), no coneixes pràcticament ningú dels que ve a votar. Ells tenen uns fulls amb unes marques curioses al costat d’alguns noms. Tu no tens cap indicació enlloc. Tots i cadascun d’aquells noms amb ratlleta al costat van, i voten, i tu et fixes que els seus sobres a les Corts tenen una tonalitat més pàl·lida, i que hi ha diferències en la tipografia externa. Ells també ho saben, i fan marques noves. I se saluden, perquè ells se saben els noms i dos cognoms, i els pregunten amb un somriure gran per la família, i lloen els seus vestits nous, comprats per a la comunió, i que quina calor que fa, i açò i allò.

Després d’un breu esmorzar ixes a estirar les cames. Ja és quasi migdia i estàs engarrotat. Allà de peu, fora de les mirades de la gent que composa la mesa, un elector que ix i que mai hauries identificat com a votant de la teua opció et felicita per la feina d’aquests últims anys. I una dona que entra, també. I de sobte et canvia la cara, i ja no ho veus tot perdut. Comença a arribar gent jove, amb il·lusió, i una filla convenç el pare perquè agafe la teua papereta, i ell la mira amb els ulls mig entelats, la besa en una galta i fa el pas. I tu levites en aquell cantonet teu, al marge de la taula, i et preguntes si hauries de fer alguna marca. Decideixes que no. Un home t’acluca l’ull després de fixar-se en la teua credencial. I un altre et somriu. I tu et poses roig.

Quan tanquen les portes i comença el recompte, certifiques que n’hi ha moltes paperetes del teu partit. N’hi ha moltes més d’un dels grans, però has superat de llarg l’altre (ja no tan gran). I telefones a la seu per cantar els resultats, i et confirmen, aleshores sí, que s’han duplicat els regidors de l’última legislatura, i que el gran que arrasava ha perdut la majoria absoluta. Ets educat i saps que no és elegant pegar bots d’alegria, així que tragues saliva i acumules adrenalina. Aleshores veus que els interventors del partit que governa(va) parlen pel mòbil, i les seues cares es desdibuixen a càmera lenta. Pengen, i sents el seu comentari de perplexitat. “Com pot ser que aquests pugen tant?”, diu un, i l’altra respon: "¡Este pueblo se ha vuelto loco!”. És un moment memorable, una frase per al record que resumeix el futur."

L'informatiu, 24 de maig de 2011.

Tipus mòbils 37 - El paradigma Borja

L'article d'aquesta setmana a L'informatiu, "El paradigma Borja", barreja els papes valencians, les superproduccions de Hollywood i la cita electoral de diumenge...

"Hi ha qui gaudeix rebolcant-se en unes aigües putrefactes que perfumen amb colònia barata, però per sort també hi ha gent capaç de veure darrere del decorat de cartó pedra que han construït per enlluernar-nos. Aquest poble en moviment que vol sentir-se orgullós del seu passat gloriós i del que pot tornar a ser si hi creu i s’ho proposa, sense complexos ni imposicions, té aquest diumenge l’oportunitat d’obrir pas a un futur ple de coratge i il·lusió"

Tipus mòbils 36 - Un 10 a Canal 9

A l'article d'aquesta setmana a L'informatiu, "Un 10 a Canal 9", parlem d'un bon programa que ha aparegut de manera inesperada, com per encanteri, a la graella de la televisió valenciana: "Trau la llengua".

"Sembla un format innocent, però en poc més de mitja hora uneix educació, entreteniment i (ai las!) vertebració, que no és poca cosa. Per motius que escapen a la raó (i obeeixen a la desraó) feia mil·lennis que els successius responsables de la televisió autonòmica ens havien privat de programes de divulgació lingüística."

El segon programa l'emeten aquest dijous. No us el perdeu!

Per cert, no puc passar per alt el goig que em produeix retrobar Vicent Baydal com a columnista de L'informatiu. Després de molts mesos de parèntesi, torna a posar el llistó molt alt amb la seua reflexió demoscòpica, que vull llegir amb esperit constructiu: passem del món virtual al real, que queden pocs dies i molta feina a fer. També ben recomanable, com sempre, l'article d'Ignasi Muñoz sobre la vergonyant entrevista-publireportatge de Ramon Palomar a Francisco Camps. Un insult per a l'ofici periodístic... i per al sentit comú.

Tipus mòbils 35 - Per un espai comunicatiu propi

Bin Laden ocupa la primera portada de l'edició en català de La Vanguardia. Aquesta fita històrica (la de La Vanguardia en català, tot i que l'altra Déu n'hi do!). En contraposició a l'augment d'oferta de diaris en la nostra llengua a Catalunya, al País Valencià tenim un panorama mediàtic subaltern en tots els sentits. És el tema (i la proposta) que motiva la columna del Tipus mòbils d'aquesta setmana: "Per un espai comunicatiu propi".

 "Resulta lamentable que una societat en essència emprenedora com la valenciana haja arribat al punt de dependència i sucursalisme actuals, també en l’àmbit de la comunicació. Necessitem altaveus propis que ens ajuden a reflexionar, a avançar, que generen respecte, prestigi i consciència de pertanyença col·lectiva. Però no està tot perdut."

No? La resta, a L'Informatiu!

Tipus mòbils 34 - Vergonya pròpia

La vida firaire m'ha portat les últimes setmanes a un bon grapat de llocs fora de casa. Moltes sobretaules en què, invariablement, apareixia la política valenciana com a tema tractat amb sornegueria. I és que... quina imatge tenen de nosaltres, els valencians, a l'exterior? Aquest és l'eix de la columna d'avui a L'Informatiu: "Vergonya pròpia", que acaba així:

"I allà t’hi veus, amb un mig somriure glaçat a la cara, avergonyit de la realitat que ens envolta. Avergonyit del que ocorre al meu propi País, no resulta humiliant? El pitjor és que és aquesta, i no cap altra, la imatge que s’està estenent dels valencians fora de la campana de vidre amb què ens cobreixen la televisió pública i la resta de mitjans afins al règim. En compte de lloar-se les virtuts del nostre clima, del nostre paisatge, de la nostra gastronomia i de la nostra gent, des de fora es contempla amb incredulitat el desgavell que ens regeix. Viatjar aporta aquesta perspectiva dels fets. Què tal si enviem més d’un a fer un viatge “interplanetari” després del 22M?"

Tipus mòbils 33 - Coratge

Ja està a la venda el nou disc dels Obrint Pas, Coratge!

En aquesta ocasió, el grup ha revestit la seua creació amb un llibre que fa de molt bon veure, amb fotografies i textos d'escriptors, periodistes i amics de l'ofici. Em fa molt de goig haver tingut l'oportunitat de ser còmplice (en una part minúscula) d'aquest projecte que per fi ha vist la llum. Gràcies, Xavi! Gràcies, Litus! És un gran, gran disc, i en parlem avui a la columna setmanal de L'Informatiu: "Coratge".

Tipus mòbils 32 - País subterrani

He tornat aquesta vesprada de la Fira de Londres (enguany breu, però molt intensa) i, en connectar-me a la xarxa, he trobat destacades dues notícies que em sorprenen per motius diversos. D'una banda, l'arxiu de l'acusació del PP contra Ángel Luna per mostrar un document confidencial a les Corts. No em sorprén que l'arxiven (me n'alegre, de fet, i molt), el que em sorprén és que aquesta història haja arribat tan lluny judicialment i que s'haja resolt amb tanta rapidesa, cosa que s'agraeix. Tant de bo el cas Gürtel s'haguera resolt ja també, i així podrien eixir tots de dubtes (qui en tinga) el dia de les votacions. Però el que sobta encara més és que els instigadors de la querella no estiguen obligats ara (com abans) a donar explicacions sobre el contingut d'aquell polèmic paper. Un tema s'ha centrat en si era correcte (legal) mostrar-lo o no; el més important, però, és descobrir si, com sembla, s'ha estat expoliant el patrimoni i els pressupostos públics en benefici d'uns pocs.

L'altre tema que m'ha sorprés és la integració de (el que quedava de) Unió Valenciana en el PP. Que els manifassers d'aquest tinglado s'hagen engolit les conviccions "patriòtiques" que deien tenir i acaben (perquè acabaran) amb càrrecs públics gràcies als favors fets al partit que ens omnigoverna no m'estranya; es veia venir. El que vertaderament em descol·loca és que diguen que encara quedava alguna cosa d'aquest partit cadàver...

I, a tot això, avui s'ha publicat l'article del Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu, "País subterrani", que acaba així:

"Ni tots els escàndols ni la pocavergonya que ens han caigut al damunt com una plaga bíblica podran aturar l’esforç de normalitat que segueix viu al país subterrani que lluita dia a dia per la dignitat i la normalitat. I gràcies a aquest esforç impassible i tenaç, individual però contagiós, tenim futur."

Tipus mòbils 31 - L'elogi exterior

En companyia de Carol Borràs, a l'stand de Bromera.

Fent memòria, crec que la meua primera fira de Bolonya va tenir lloc fa uns 10 anys. Per descomptat, altres col·legues de l'ofici capdavanters m'havien precedit, però, com em comentà Rosa Serrano durant un sopar, és trist (i alhora il·lusionant) pensar que fa només un parell de dècades l'edició valenciana no participava  col·lectivament d'aquesta gran cita mundial. Ara, però, hi anem regularment i amb convició, alguns fins i tot amb stand propi, no només per veure i aprendre, sinó també per apostar pels llibres més sol·licitats del moment i tractar de vendre'n drets o coimpressions a editors d'arreu del món. 

Al Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu, "L'elogi exterior", compartisc la grata experiència d'enguany i les portes i expectatives que s'albiren:

"Si demostrem convicció en la qualitat dels llibres que s’escriuen, s’il·lustren i s’editen al País Valencià, hem de promoure’ls obertament també de portes enfora, perquè de l’exterior ens pot arribar la dosi justa d’esperança i l’autoestima que sovint trobem a faltar en l’entorn més pròxim. I val a dir que cada vegada les publicacions valencianes tenen més bona acollida entre editors de països d’arreu del món. Hi ha les experiències de Tàndem a Mèxic o Corea, les de Brosquil a Colòmbia o Xile, les de Bromera a Eslovènia o Canadà.... I el llistat creix any rere any, perquè ja som conscients de les capacitats creatives que tenim i de les possibilitats de futur que s’obrin davant nostre."

Les fires comporten molta feina organitzativa que es realitza en equip (gràcies, Carol!). De tant escoltar elogis a les obres que hem presentat aquests dies (ací en teniu una mostra), estic convençut que l'edició valenciana donarà un nou pas endavant en la ben merescuda internacionalització. De fet, alguns projectes que l'any passat van ser novetat ja s'han materialitzat.

Davant la fi de l'era Gutenberg V

Michael Krüger, director de l'editorial Hanser, fotografiat per Sophie Bassouts per a El País.

La sèrie de reflexions sobre el futur editorial elaborada per Juan Cruz continua a El País. Avui l'entrevistat és Michael Krüger, director de l'editorial alemanya independent Hanser (amb qui vam negociar temps enrere els drets de publicació de la premi Nobel Herta Müller), qui afirma amb rotunditat: "Los editores ya no son lectores apasionados". Aquests són alguns dels seus comentaris que més m'han interessat:

• "El periodo de vida de un ser humano es muy corto. Al ser tan corto uno debería leer los buenos libros que existen. Y el editor tiene que saber qué libros -del pasado y del presente- realmente pueden interesarle al lector desorientado."
• "Muchos de los editores hoy en día no leen. Están tan inmersos en leer a los contemporáneos y leer informes sobre libros que ellos ya no leen por placer. Ya no son lectores apasionados. Y el 80% o el 90% de los libros que publican desaparecerán el año que viene."
• "Es muy habitual escucharlo. ¡No tengo tiempo! Si empleas aunque sea un periodo muy breve de tiempo en leer basura se lo estás quitando a una lectura de un poema de Góngora. Cuanta más basura haya menos tiempo tendrás para ti. Y es una situación paradójica: escuchar a gente decir que no tienen tiempo. ¡Porque sí lo tienen!"
• "La mayoría de los libros y la información disponible en una librería se puede conseguir por Internet. Uno lo paga o lo piratea. Si la voluntad de comprarse un libro desaparece el libro desaparecerá. Y eso mismo ha pasado con la industria editorial. No sé cómo será en España, pero aquí los autores hacen giras con sus libros y dan charlas. Si pueden dar 14 charlas al año llegan al público y obtienen lo suficiente como para vivir de eso, aparte de lo que obtengan por las ventas."
• "Si leo una novela, por ejemplo, quiero aprender algo sobre la forma de escribir, algo sobre el tema que trata, o quiero que alimente lo que yo llamo "mis pilas de placer". Si no aprendo nada, no la publico. Esa es mi prioridad: aprender, tener placer. [...] Claro que hay editores a los que solo les interesa publicar teniendo en cuenta el aspecto comercial."

Especialment interessant el comentari sobre les gires de xarrades a què són convidats els escriptors alemanys. La música (la indústria musical, si més no) sobreviu gràcies a aquest contacte directe entre els intèrprets o creadors amb el públic. L'èxit de l'adaptació d'aquesta fórmula a l'àmbit literari o editorial depén, per descomptat, del nivell cultural de la societat i del respecte que es tinga per la feina de l'escriptor. En un país capdavanter en pirateria digital i amb baixos índexs de lectura no sembla fàcil que triomfe...

Complicitat editorials

Acabat d'aterrar de Bolonya (magnífica Fira, enguany!), comprove feliç que el Quadern d'El País ha publicat l'article "Complicitats editorials", un modest homenatge a l'editora Rosa Serrano, que dimarts pròxim rebrà el merescut Premi Vicent Ventura. Felicitats, Rosa!

Si us abelleix, podeu llegir l'article punxant la imatge.

Tipus mòbils 30 - No retalleu, sumem

El Tipus mòbils d'aquesta setmana a L'informatiu s'intitula "No retalleu, sumem" i diu coses com aquesta:

"Se’ns acumulen tants motius de rebel·lia en aquest final agonitzant de legislatura que no donem coll a tanta indignació, però hem d’evitar de totes totes caure en l’anestèsia, el meninfotisme i la derrota. Cal eixir al carrer a protestar, com ja estem fent, i cal anar a votar el 22 de maig, però en el dia a dia hem de continuar treballant amb convicció, sense limitacions creatives ni territorials, per construir i refermar el nostre mercat cultural natural, el que conformem amb la resta de territoris amb què compartim llengua i arrels."

Bolonya

Aquesta setmana estaré a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya.
Ja us contaré a la tornada!

Davant la fi de l'era Gutenberg IV

El nét del fundador de Gallimard, fotografiat a París per Daniel Mordzinski.

Aquest diumenge, Juan Cruz entrevista en El País Antoine Gallimard. L'article l'encapçalen aquestes paraules: "El peligro no es lo digital; es la gratuidad". Hi ha més declaracions d'interés:

• "Para ejercer este oficio no solo hay que amar la literatura, sino también a los escritores y a la gente, al público. Es un oficio que surge del afán de compartir, a través del libro, universos secretos. Vargas Llosa lo dijo muy bien en su discurso del Nobel: "Cuento historias para hacer que la vida sea mejor". Siempre necesitaremos historias para mejorar la vida. Por eso creo que el libro tiene un brillante porvenir."
• "En el oficio de editor hay que saber amar, pero también hay que saber elegir. No hay que ponerle límites al gusto literario. Siempre hay que buscar, como busca un pescador, pero también hay que conocer y dejar que lleguen las mareas en lugar de intentar atraerlas."
• "El libro digital nos preocupa porque puede suponer, sobre todo, la desaparición de los intermediarios naturales entre el lector y el autor. Y se teme que esto arrastre toda una conmoción, un cambio radical en el mundo del libro. Que ya no haya necesidad de editores o de libreros. Yo creo, al contrario, que puede producirse un retorno a ciertos valores tradicionales."

La mani, un èxit!

Tipus mòbils 29 - Píndoles enverinades

 

"No ens podem quedar de braços creuats mentre aquesta gentola (des dels directius de la cosa pública fins els panxacontents que perverteixen l’ofici noble del periodisme) es reparteixen a mans plenes no només part del nostre patrimoni i dels nostres impostos, sinó que ens priven d’una televisió com cal i ens mereixem: pública, en valencià i de qualitat. Nosaltres no ho veiem, però ells van fent. JJ Pérez Benlloch es preguntava aquest diumenge "està dormida l’esquerra?", i jo vull pensar que no, que tota aquest degoteig d’infàmies haurà fet vessar més d’un got i que tota aquesta aigua es convertirà en un riu de gent aquest dissabte 26 en la manifestació que convoca el Col·lectiu Contra la Corrupció. O continuarem tragant-nos les píndoles enverinades que ens recepten?"

Així acaba el Tipus mòbils de L'informatiu d'aquesta setmana: "Píndoles enverinades" . Diguem prou a tanta corrupció. Aquest dissabte tenim una cita, a les 18h, a la plaça de Sant Agustí de València. Ens hi veurem?

Davant la fi de l'era Gutenberg III

Sigrid Kraus fotografiada per Consuelo Bautista per a El País.

Continua la sèrie d'entrevistes de Juan Cruz a El País amb l'editora de Salamandra Sigrid Kraus.: "En España el librero una gran soledad" Aquestes són algunes de les declaracions que m'han resultat més interessants:

• "Hay una larga cadena de gente entre tú y el lector; a esa gente la tienes que convencer de que ese libro vale la pena mucho más que otros miles de libros igual de buenos, igual de bonitos e igual de bien editados que salen a la vez que el tuyo."
• "Siempre habíamos creído que la honestidad nos iba a llevar lejos: la honestidad con el librero, con el lector, con el periodista, con el distribuidor y con el autor. Eso es fundamental en nuestro negocio. Es algo que se respira poco, y muchos fallos parten de ahí. Tienes que estar convencido de lo que haces, y no has de mentir, no dar gato por liebre."
• "Ahora lo que se hace es ir detrás. ¿Triunfa Stieg Larsson? Todos buscan otro Stieg Larsson. ¿Triunfa Harry Potter? Todos buscan otro Harry Potter. ¿Por qué? Porque muchos trabajan en grandes corporaciones, y un señor de una gran corporación no entiende que tú digas: 'Mira, no, vamos a correr un riesgo y vamos a ir ciegamente por este libro o este autor aunque nadie sepa si va a funcionar o no'."
• "La verdadera crisis del libro va a empezar en la creación, no en el producto final. Estamos tan obsesionados con el final del libro, cómo va a ser, si va a ser electrónico o no, cómo se va a distribuir... cuando lo que debe preocuparnos es la creación, que un autor se siente y escriba lo que tiene que escribir, lo que le sale de dentro."
• "Quizá con toda esta revolución se empiece a publicar menos. Me encontré con un gran magnate editorial y me dijo: 'Creo que las grandes editoriales como las nuestras no pueden existir en el futuro, se tienen que romper en pequeñas entidades de servicios, tendrán que trabajar para unos y para otros...'. Quizá no esté mal y volvamos a un tamaño más humano, a una medida de lo que es el autor."
• "El privilegio del independiente, pequeño o mediano, es poder observar cómo el grande va probando. Y a ver qué pasa."

Gran entrevista

Quan estudiava periodisme pensava que aquesta professió era exactament açò que he pogut veure en diferit gràcies a la tecnologia actual (magnífica la nova RTVE a la carta, per cert). L'entrevista d'Ana Pastor a Mahmud Ahmadineyad ens fa creure que un altre periodisme és possible, que encara hi ha espai per a la professionalitat en un món de divinitats i banalitats. Mentre us reserveu mitja horeta per veure sencera l'entrevista, us recomane encaridament aquest breu tast:

"Presidente, los periodistas no sé aquí, pero en España no estamos acostumbrados a responder preguntas, sino a hacerlas." Espere que, com a mínim, després d'escoltar açò a algun dels que mengen del pessebre governamental (tipus els llepaculs de Madrid que xuclen del pot a Canal 9) els caiga la cara de vergonya o, si més no, que no enganyen el personal fent-se passar pel que no són.

Us recomane, també, aquest article de J.E. Tur a L'informatiu, un periodista de raça parlant del periodisme de raça. Per sort, no tots els estudiants de periodisme aspiren a acabar en gabinets de premsa!
Siga com siga, compareu (si teniu el fetge en condicions) l'entrevista d'Ana Pastor a la televisió pública espanyola amb aquest publireportatge laudatori (amb final insultant) en la tele que paguem tots els valencians:

Perquè després diguen que "tots són iguals"...

Tipus mòbils 28 - Combustible per a falles

L'article al Tipus mòbils d'aquesta setmana fa olor a pólvora i pren el nom d'un dels llibres menys coneguts de Joan Fuster: "Combustible per a falles".

"Els polítics que es preocupen més per la imatge que transmeten que per les propostes constructives es vestiran aquesta “setmana gran” de llaurador o torrentí i faran paelles amb el brusó posat per buscar la foto que els acredite com a valencians “de veritat”. En aquest sentit, resulta inoblidable l’esforç que realitzà l’equip de María Teresa Fernández de la Vega quan va rescatar del bagul de la Piquer una foto de l’exministra (aleshores candidata per la circumscripció de València al Congrés dels Diputats) amb els monyos de fallera. Aquell petit tresor en blanc i negre va ser esbombat com a prova inequívoca que “la vice” era tan valenciana com el Micalet. L’acció de govern (i poder en tenia per a donar i vendre) no va ser, però, tan “valenciana” com ens hauria agradat."

Jordi Ferré, nou president de l'AELLC

Fa poc més d'un any ens fèiem ressò en aquest bloc d'una de les primeres entrevistes a Ernest Folch amb motiu de la seua elecció com a president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. (AELLC) Aquesta setmana passada, però, Folch va dimitir, i Jordi Ferré, l'incombustible editor de Cossetània, en pren el relleu. En aquest apunt del seu bloc De tard en tard, amb el títol inequívoc "Amb molta il·lusió", parla d'aquest procés.

Reconec que em satisfà, i molt, l'elecció de Jordi al capdavant de l'AELLC, perquè amb ell, editor independent i perifèric amb una energia contagiosa i difícilment superable, estarem molt ben representats. Vilaweb, sempre sensible a les qüestions que afecten el sector editorial, ha publicat ja una entrevista amb el nou president.

El mapa de l'edició en català continua evolucionant: es mou una fitxa i la resta es recol·loca. La partida continua...

Davant la fi de l'era Gutenberg II

Riccardo Cavallero fotografiat per Roberto Spampinato per a El País.

En el segon lliurament de la sèrie "Davant la fi de l'era Gutenberg" d'El País, el periodista Juan Cruz ens acosta les opinions de Riccardo Cavallero, que va ser director general de Random House-Mondadori a l'Estat espanyol abans de tornar a la seua Itàlia natal. Algunes de les seues declaracions més interessants:

• "Por primera vez está cambiando el mundo editorial. El digital supone un gran impacto porque el poder pasa del editor al lector [...] que es quien decide lo que quiere, cuándo lo quiere, cómo lo quiere y a qué precio." 

I la conseqüència més remarcable d'aquest canvi de paradigma:

• "El mundo editorial no está listo para esto. Lo que marcará la diferencia -como con los dinosaurios- es que para sobrevivir hay que cambiar de hábitat. Y hay muchos que en este momento no tienen la fuerza mental para cambiar su forma de trabajar..."
• "El e-book como tal no vale nada. Ya nace viejo. Lo importante es la revolución digital, cambiar nuestra forma de trabajar contando con el lector que está al otro lado. Tenemos que entender por primera vez lo que el lector quiere."
• "Es un momento para reinventar nuestro trabajo; como todos los momentos de cambio, este puede ser doloroso, incómodo, porque como mínimo hasta ahora lo controlabas todo, lo sabías todo de tu mundo. Ahora hay que asumir riesgos, hay que tener mucha curiosidad, experimentar y, sobre todo, estar entrenados para equivocarnos. Quien en los próximos cinco años no se equivoque, y no se equivoque de manera importante, creo que no llegará a los diez años."
• "Ahora no hay distinción entre el editor grande y el pequeño. La herramienta ha bajado tanto el coste que ya no existe esa diferencia. Ahora no hay excusas para decir que uno no consigue ser exitoso porque es pequeño y los grandes grupos lo están matando. Ahora se va a ver de verdad quién vale algo."

Una entrevista apassionada i apassionant, que confirma l'excel·lent iniciativa d'El País en oferir aquesta sèrie d'entrevistes. Enhorabona!

Coratge

Obrint Pas ha acabat ja el seu nou disc, que es titularà 'Coratge'. En aquest vídeo ens ofereixen un primer tast del que serà, segur, un nou èxit.

El 4 d'abril a les tendes de discos... i a les llibreries també!

Tipus mòbils 27 - Reivindicació del bonegó

Els Arthur Caravan interpreten "Als companys", d'Ovidi, en el fi de festa de la Nit.

“El País Valencià el faran els mestres o no serà.” Amb aquesta rèplica a Fuster agraïa Francesc de Paula Burguera, divendres passat, el guardó que li lliurava Escola Valenciana. El públic que omplia el teatre Calderón d’Alcoi, majoritàriament ensenyants, li va saber reconéixer el gest amb un fort aplaudiment. L'article del Tipus mòbils d'aquesta setmana, "Reivindicació del bonegó", se centra en la màgia de la Nit d'Escola Valenciana, en el consens que aglutina i en aquells que se signifiquen amb la seua absència, perquè tan significatius són els parlaments com els silencis.

"Les agosarades versions rap de les rondalles d'Enric Valor a càrrec de Rapsodes i Vol de Núvol, i la música sempre brillant dels Arthur Caravan, palesaven la distància abismal que hi ha entre la mediocritat de la classe política dirigent i la creativitat i l'empenta de la societat civil a la que haurien de servir. Però quin país es pot construir mentre qui ens governa es preocupa per causes judicials i s’agenolla per suplicar una foto amb el jefe i qui hauria de ser l’alternativa s’enredra amb llistes de candidats, nòries mediàtiques i taronges podrides? Mentre tot això passa (els passa), qui està al costat del moviment social i educatiu més important que tenim els valencians, amb la que està caient? Més encara: si no els tenim al costat ni tan sols en precampanya, què podem esperar d’ells en endavant?"

Davant la fi de l'era Gutenberg I

Peter Mayer fotografiat per Juan Cruz per a El País.

Aquest diumenge, El País ha iniciat una sèrie d'entrevistes a editors que promet ser apassionant per als qui ens estimem l'ofici. El primer a passar per les mans i l'oïda del periodista Juan Cruz ha estat Peter Mayer, president en l'actualitat d'Overlook Press. El titular, "Editar es una cuestión de instinto", és tota una declaració de principis, i el cos de l'entrevista no defrauda.

Algunes de les declaracions que m'han interessat de manera especial:

• "El éxito ya no está tan ligado al mundo imaginativo, sino que está ligado a la información. La información es ahora más importante que la imaginación." 
• "Me lleva entre seis meses y un año publicar un libro, pero la información que contiene ese libro puede quedar obsoleta antes de que salga. [...] Mi función como editor probablemente sea publicar menos información que antes. Y por información no entiendo sólo la política, sino todo lo referido a la vida cotidiana, los viajes, la limpieza, la salud, etcétera... Toda esta información la tienes en Internet. Ya no hacen faltan libros para eso... [...] ¿Qué tipo de contenido queremos? Esa es la pregunta que hay que hacerse en el mundo editorial."
• "Si a la gente le dan igual los filtros y las certificaciones, tendremos una cultura de libros distinta. Siempre habrá quien busque la excelencia, ¿pero cómo identificas dónde está?" 
• "El propósito de una editorial no es simplemente acumular un catálogo; nuestro propósito es ser creativos, descubrir obras y a veces mejorarlas."
•  "Lo que hay que tener es instinto no sólo con miras a vender sino por aquello que en el futuro siga teniendo valor."
• "Leer es algo natural si el contenido es bueno. La esperanza que tengo es que la gente seguirá leyendo si le das buen contenido."

Espere amb molt d'interés els nous lliuraments d'aquesta sèrie d'entrevistes.

Tipus mòbils 26 - L'ombra d'Iborra

"La modèstia i la discreció són dues qualitats que els valencians no ens podem permetre el luxe de practicar. Presoners dels excessos verbals dels professionals del titular que esbomben els mitjans afins a una ideologia determinada, les reflexions dels nostres millors intel·lectuals acostumen a passar del tot desapercebudes, per a vergonya col·lectiva. Aquest balafiament de la matèria grisa del país ens aboca a la reivindicació constant de personalitats de la vàlua de Josep Iborra, un “homenot” humil i d’una gran humanitat que malauradament va morir dijous passat."



L'article al Tipus mòbils de L'informatiu d'aquesta setmana, "L'ombra d'Iborra", està dedicat a la memòria de Josep Iborra.