La campanya de llançament del Diario de Valencia ens recordava insistentment que era "El único diario 100% valenciano". És clar, perquè la Reyna, aleshores casada amb l'inefable Sánchez Carrascosa, que era qui dirigia (i dirigeix) la cosa, havia hagut de vendre la seua participació al Grupo Correo. Era setembre de 2000 i, de la mà protectora de Zaplana, semblava que anaven a menjar-se el món.Ara, sis anys després, Reyna i Carrascosa han trencat palletes, els zaplanistes estan en perill d'extinció i el coronel (tan poderós en altres temps) no té qui el llija. Diuen (perquè l'invent fa temps que va abandonar l'OJD perquè no els tragueren els colors) que la tirada no arriba al miler d'exemplars. Encara me'n semblen molts.
Per accelerar la seua desaparició, fa mesos que s'especula amb la creació d'un nou pamflet anticatalanista pagat amb diners públics (o quasi, ja m'enteneu, perquè favor amb favor es paga). El monstre (com l'han batejat al bloc Pixelades) ja té nom: Valencia hui. Malva-rosa connection comenta que encara no s'han decidit cap a on va (si és que finalment hi ha d'anar) l'accent a la capçalera. La solució a l'enigma filològic, el dia 9 d'octubre, data prevista per al número zero.
2 comentaris:
Fem a manta. No són a estos a qui hem de convéncer; ja aniran desapareixent.
Si algú de fora de València (els d'ací ja estem curats d'espant) vol començar a "entendre" què cony és això del blaverisme i perquè tota la histèria amb el nom de la llengua, les normatives, la crucifixió de determinades paraules, etc., li recomane l'apunt "El monstre ja té nom (II)" de Pixelades (http://www.pixelades.blogspot.com).
Recorde que a la facultat de Periodisme ens baixaven la nota si en una redacció ens deixàvem algun accent (un punt menys en castellà; en valencià et deixaven fer més errates). Però mai arribaren a tant!
Publica un comentari a l'entrada