L’hegemonia Bromera

En l’interessant repàs que fa Juli Capilla al món editorial en el seu article a L’Espill dins del dossier Edició i editors hi ha referències a Bromera que (per raons òbvies) m'han resultat d'especial interés. Centrant l’anàlisi al País Valencià, Capilla afirma: “Bromera [...] ha dominat el panorama editorial de manera aclaparadora durant els anys noranta. [...] Els escriptors que han volgut donar-se a conèixer als lectors han tingut en l’editorial d’Alzira un puntal indispensable i molt eficaç. L’hegemonia Bromera, però, comportava un verí per a la literatura: el perill de l’endogàmia, de la relaxació, per manca d’estimulació externa. [...] El domini absolut d’un mercat [...] hauria desembocat a la llarga en una davallada qualitativa per a Bromera si no hagueren aparegut d’altres projectes editorials valencians. La competència sempre és estimulant. I això, per sort, ha succeït els darrers anys, amb la irrupció, per exemple, d’editorials com ara Brosquil o Perifèric Edicions”.
Confie no haver traït l’esperit de l’autor amb aquests imprescindibles retalls en la redacció. Qui vulga disposar de l’article complet, pot sol·licitar exemplars a: lespill@uv.es. És un especial ben recomanable.
No sé si Bromera ha dominat d'una manera tan aclaparadora el mercat editorial valencià, però estic del tot d’acord amb Juli Capilla en considerar que la competència sempre és estimulant. Discrepe, en canvi, d’un aspecte: els estímuls no sorgeixen o no han de sorgir només de l’interior de les fronteres autonòmiques. Malament aniríem si així fóra. Mirar-se el melic és el primer pas del panxacontentisme i, doncs, de l’empobriment i del fracàs.
En tot cas, gràcies Juli pel toc d’atenció.