Es va fer de pregar però, finalment, dijous 26 a les 14,11 hores va nàixer Marc, el meu primer fill. Ens havien avisat que seria gran, i de fet a l'hospital ens van dir que era el més grandot de la planta. Però ningú ens havia preparat per al torrent d'emocions que ens envaeixen des d'aleshores. Des del mateix instant que li vaig veure la careta he emmudit.
Som tan feliços!
PS.- Per cert, avui Marc ja ha entrat a una llibreria i li hem comprat el seu primer llibre. Com que aquest és un bloc literari, ho havia de dir...
13 comentaris:
Ei! Moltes felicitas, senyor Tirant, moltes felicitats!
Enhorabona!
benvingut al club de la bava que cau. quan comences ja no et pots aturar, encara que els fills tenguin quinze anys. enhorabona també a desi.
Un post com aquest no es fa cada dia! Congratulacions a vostè i la seva senyora. El novembre ens porta grans alegries de "fills" i de fruits de tota mena... ¿Ja has plantat un arbre?
¡Zorionak!
¿Te acuerdas de las prisas en el Liber?
La espera habrá merecido la pena
Enhorabona!
molta felicitat a tots tres!
de cor
e
Moltes felicitats, de veres
l'enhorabona! No hi ha res que es puga comparar a l'experiència de ser pare. Res!
Parabéns, parabéns, moitos anos de vida, Marc!!!
Moltíssimes gràcies a tots els que heu fet comentaris en aquest apunt o ens heu enviat notes de felicitació al correu electrònic o en persona. Moltes gràcies a tots i a totes, de cor.
Ja ho deia en l'apunt: m'he quedat sense paraules...
Enhorabona, Joan Carles! Molta sort i molta felicitat per tots tres.
Enhorabuena, Joan Manuel. Es lo mejor que hay en la vida. Y si encima ya le habéis comprado un libro... el niño va a ir feliz por el mundo. Disfrutadlo.
Publica un comentari a l'entrada