El tradicional sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira 2006 va reunir anit vora 900 persones, un rècord d'assistència que corrobora la transcendència cultural i social d'aquest esdeveniment anual, tot i que alguns dels principals mitjans de comunicació catalans (no tots, per sort), com també les primeres espases dels nostres governants, continuen sense voler adonar-se'n. Pel que fa als polítics, a banda de l'habitual absència de màxims representants del PP i del govern de la Generalitat (per què aquesta al·lèrgia irracional al món de les lletres?), hi havia Isabel Escudero, Agustí Cerdà, Enric Morera i Glòria Marcos (en taules separades...). I per contribuir a difondre rumors entre les males llengües de la catosfera, apuntarem que també hi era Albert Pèlach, director general d'Enciclopèdia Catalana...
Entre les notícies de la nit, vam conéixer que Fernando Sapiña serà a partir d'ara el nou director de la col·lecció de divulgació científica "Sense Fronteres", en substitució de Juli Peretó. La sorpresa, però, va arribar al final, quan es va desvelar que el XVIII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira quedava desert, per primera vegada en la seua trajectòria. El jurat reconeix en l'acta que hi havia obres "acceptables" (fins i tot publicables, admeten en privat), però que cap destacava "de forma extraordinària". Deixar deserta una convocatòria és sempre una decisió molt delicada que no entusiasma ningú, però que, al meu modest entendre, resulta de vegades necessària.
Segons aquest estudi (des d'ací animem qui corresponga a actualitzar-lo), anualment es convoquen al voltant d'un miler de premis literaris en català. Està capacitat el nostre país, la nostra cultura (qualsevol cultura, diria jo) per produir mil bones obres cada any? A mi em sembla que no, i per això crec que el més honest amb els lectors és declarar desertes aquelles convocatòries en què no hi ha obres "extraordinàries". Perquè... quina ha de ser la funció d'un guardó literari (remarque: literari) sinó "premiar" les millors creacions, contribuir a destriar el gra de la palla?
En tot cas, per si l'honestedat no és al·licient suficient, l'alcaldessa d'Alzira va confirmar anit que s'acumula la dotació econòmica per a la pròxima convocatòria. Així doncs, narradors del món, uniu-vos: el XIX Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira tindrà una dotació extraordinària de 36.000 euros, un bon grapat "de les antigues pessetes". Temptador, oi?
11 comentaris:
Caldria ara saber quina va ser la postura del representant de l'editorial en el jurat. Potser va ser qui més va defensar la necessitat de deixar-lo desert? Com que sembla que l'experiència de l'any passat amb el juvenil sembla haver anat bé (han baixat a l'arena de les terres del sud primers espases de les lletres juvenils catalanes), igual s'ha cregut que augmentant la dotació els de dalt presentaran alguna cosa l'any vinent.
Benvolgut usuari anònim, fins on jo sé, al jurat hi havia 5 persones adultes i amb criteri propi.
Aquesta no és la primera vegada (ni serà segurament l'última) que un premi en què col·labora Bromera queda desert. Per no fer la nòmina llarga (l'any passat van quedar sense guanyador els premis de Xàtiva i el Ciutat de València), i al fil de la dicotomia "autors de dalt"-"autors de baix" que apuntes, recorde que el 2002 va quedar deserta la modalitat d'assaig dels Ciutat d'Alzira, i el 2003 (amb una sucosa dotació econòmica doble) va guanyar el valencià Vicent Alonso amb l'obra que el jurat va considerar que era la millor d'entre les presentades (que en van ser moltes aquell any, i de molta qualitat també). On és, doncs, el problema?
Em sembla un acte saníssim, el fet de deixar el premi desert si no hi havia cap aspirant amb un nivell suficient. Saníssim abans de res per la literatura i pels lectors –ens sobren premis i ens sobren premiats. Però també saníssim per a l’editorial, evidentment, i d’una manera totalment lícita. No són molts, però, els editors que ho veuen així; jo diria que més aviat al contrari –en contra del que sembla pensar l’usuari anònim– i la prova és que continua sent una situació massa extraordinària.
Tots els vostres arguments em semblen perfectes: jurats amb criteri propi i adults, anteriors premis deixats deserts i acte de salut literària el fet de no atorgar el premi. Ara bé: per què aquest any i no altres? És a dir, en els últims set o vuit anys... no es podia haver deixat desert atesa la qualitat dels finalistes? O potser les obres finalistes eren més dolentes que les finalistes, o fins i tot les guanyadores, dels anys anteriors? D'on parteix la idea de declarar desert un premi normalment? D'un membre del jurat que, atès el nivell, llança la idea?
"Usuarios anónimos" des de Canal 9. Quin luxe, tu!
Benvolgut (de nou) usuari anònim: entenc, pel que comentes, que, al teu parer, ni Carme Miquel, ni Joan Olivares, ni Àngels Moreno, ni Manuel Baixauli, ni Àlan Greus, ni Silvestre Vilaplana, ni Esperança Camps (per cert, tots ells valencians de naixement o d'adopció), ni Eloi Sala (aquest, sí, "de dalt"), guanyadors dels últims 8 anys, mereixien el premi?
Sr. Tirant al Cap: assistesc perplexa, i des de canal 9, però no de manera anònima, a aquesta discussió sense sentit. no entenc l'usuari anònim quan intenta privar dels seus drets els membres del jurat d'un premi literari, i al mateix temps als possibles lectors. no l'entenc, de veritat. tants i tants premis com es deixen deserts, i justament aquest, el ciutat d'alzira, ha de ser escrutat d'aquesta manera.
en fi, salut i per molts anys.
Hola de nou a tots. Assisteixo, més perplex que Ulyse (des de canal 9), al mal rotllo que sembla haver encetat la meva primera intervenció. A veure: només volia saber quina és la motivació darrera que s'amaga en declarar desert un premi (no necessàriament el Ciutat d'Alzira). En el cas que ens ocupa, en paraules del jurat, «tot i que els originals presentats tenien una qualitat literària acceptable, "cap dels finalistes destacava de forma extraordinària sobre la resta."». Vol dir que hi havia una mena d'empat i que el jurat no es va posar d'acord a concedir el guardó?? Què vol dir "qualitat literària acceptable"?
Home! A la fi puc mullar! Considere que, qui es presenta a un premi literari, ha d'acceptar les decisions del jurat, siguen com siguen. Així ho posa a les bases i no crec que cap persona se senta obligada a participar en un concurs. Clar que les decisions, de vegades, foten; però, com ja he dit, qui entra en un joc de manera lliure, ha d'acceptar les seues regles.
NO s'ha comés una heroïcitat, tampoc s'un acte de genialitat, ni de ser adalil de la cultura deixar un premi desert.
Els premis s'han deixat i es deixaran deserts. Tot depén del nivell de la dotació del premi. Si un premi de 500 euros es deixa desert, vol dir que el que es va presentar no era bo. Si un de 18.000 es deixa desert es que las obres no tenien el nivell de 18.000 però poden ser aptes per a un de 500. Vaja, crec jo.
També depén del jurat, dels seus gustos i del seu estat d'ànim. Una obra pot calar profundament en un jurat i en un premi semblant passar desapercebuda només por la temàtica que tracte.
Si jo estiguera en un jurat i es presentara una obra del tipus de conspiració codi dóna Vinci, no tindria cap possibilitat, per exemple.
Respecte als autors de dalt o de baix... Em sembla una irresponsabilitat que alguns jurats pensen que per estar escrit en català oriental una obra és millor que altra ( o és més correcta) No sé si Bromera (o els seus jurats) ho fa així, encara que he de dir que crec que no.
I per què caram un premi no pot quedar desert. Aplaudeixo l'honestedat del jurat envers els lectors.
Publica un comentari a l'entrada