13 de juny 2007

Edicions de 1984

Crec que no és només una percepció meua, sinó un fet contrastable: Edicions de 1984 està de moda.
D'un temps ençà, especialment des de l'associació amb Club Editor i, posteriorment, amb els dos finalistes al premi Llibreter i els èxits de Magris i Onfray, se'n parla (i bé) a tot arreu. Me n'alegre: és la prova fefaent que el treball ben fet, el que sorgeix de la iniciativa, la convicció i la tenacitat, té premi. I que, malgrat tot, hi ha un espai per a l'edició independent (també dita "petita") de qualitat.
Montserrat Serra entrevistava fa uns dies Josep Cots, editor de 1984, i Josep, com de costum, deia coses ben sensates. Com ara que a Catalunya tampoc es lliguen els gossos amb llonganisses i que el 78% dels llibres que es venen són en castellà. L'editor apuntava tres motius: la inèrcia dels lectors, la falta de suport dels mitjans de comunicació i (alerta!) la falta d'oferta. Com?, direu, si tothom diu que es publica massa. Sí, però no:
"Si entres en una llibreria trobaràs 100 llibres traduïts al castellà per deu traduïts al català. Doncs en falten 90. [...] Des del departament de Cultura ara diuen que sobretot cal la promoció. És cert, però amb promoció i prou no es resolen certes mancances. Els llibres que no surten en català, com els promocionaràs?"
I té raó. On és, per exemple, l'assaig traduït? I el teatre? I la poesia? I els llibres de viatges? I tants i tants narradors (alguns ben consagrats) encara inèdits en català?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...