20 de juny 2007

Un avanç i un després

Acabe de rebre l'últim número (el que fa 27 ja) de la revista Lletres que edita el Grup del Llibre amb el suport i l'esforç absolutament impagable de persones com Octavi Sarsanedas, Montserrat Alabau, Francesc Poblet o Agnès Vidal. El contingut, a banda del variadíssim catàleg d'ofertes literàries, gira al voltant de la novel·la negra, amb entrevistes a Ferran Torrent i Andreu Martín, i (com no!) la Fira de Frankfurt, apartat en el qual trobareu l'article "Un avanç i un després" d'un servidor. Potser als que seguiu les meues cabòries al bloc us sone a cosa trillada, perquè hem fet molts apunts sobre el tema (potser massa i tot), però, per si de cas, ací el teniu íntegre:

M’han demanat un paper sobre el nostre ídem a la Fira de Frankfurt 2007, i confesse que la primera temptació ha estat arrancar a córrer; la segona, recrear-me en la descripció arquitectònica dels pavellons alemanys; i la tercera i definitiva, asseure’m disciplinat i dir la meua. Se n’ha parlat tant sobre Frankfurt que demane disculpes per endavant als lectors hipotètics d’aquest escrit per contribuir, jo també, a engreixar les hemeroteques sobre el tema. Assumiré el risc i les conseqüències.
D’entrada, pose les cartes sobre la taula: Frankfurt, en contra de l’opinió generalitzada, no resoldrà tots els problemes del nostre sector editorial, però al pas que anem som capaços que els agreujarem. I és que no s’acaba d’entendre (si més no, jo no ho acabe d’entendre) que davant l’oportunitat única i certament irrepetible de ser el centre d’atenció de «la plataforma més important del món per a la compra i venda de drets de publicació», que és com la defineixen els organitzadors, ens dediquem (encara!) a discutir què som i què volem ser de majors.
S’ha magnificat tant tot el que envolta aquesta Fira, omnipresent i quasi mítica, que costarà tornar a la realitat, acceptar que es tracta en essència d’una reunió professional i que, potser, se n’ha fet un gra massa amb declaracions polèmiques i titulars grossos com una mala cosa.
Una de les preguntes més repetides en les entrevistes sobre la cita alemanya és aquesta: «Creu vosté que la Fira de Frankfurt serà un èxit o un fracàs?». La resposta per a mi és clara: serà frustrant per a aquells que han somiat objectius desmesurats i inabastables, però per a la resta constituirà un èxit, perquè el nomenament de la Cultura Catalana com a convidada d’honor és, en si mateix, un reconeixement de primer ordre que ens permetrà fer un pas endavant en la normalització i internacionalització d’una literatura singular però no tan universal com ens agradaria.
La Fira de Frankfurt esdevé enguany un aparador immillorable per a mostrar al món l’excel·lent producció editorial en llengua catalana (dissortadament acompanyada de la castellana, sí, ja ho sé) i, amb aquest motiu, periodistes d’arreu del món ens dedicaran espais més o menys generosos en els seus programes de ràdio i televisió o en les seues pàgines i suplements de Cultura, i alguns editors sentiran curiositat pels nostres llibres, els llegiran i s’arriscaran (publicar és sempre un risc) a traduir-los a les seues llengües respectives. Aquest procés està ja en marxa, i hem de treballar plegats perquè l’indubtable avanç que significarà Frankfurt 2007 tinga un «després», la continuïtat imprescindible perquè esdevinga una aposta sòlida i duradora i, per tant, eficaç.
Fóra desitjable, al mateix temps, que aprofitàrem l’enrenou creat (la part positiva de l’enrenou, si més no) per treballar de forma paral·lela en una mena d’IntraFrankfurt que ens ajude a prestigiar la nostra literatura de portes endins i a consolidar un mercat editorial en els territoris que parlem la mateixa llengua. O ens trobarem amb bestsellers catalans a Itàlia, França o Sèrbia absolutament desconeguts a València ciutat. Això, creieu-me, ja passa.

2 comentaris:

Té la mà Maria ha dit...

si tens un moment, gràcies

Andreu ha dit...

s'agraeixen comentaris no pseudopolemitzadors sobre Frankfut.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...