Sabràs guardar-me un secret?
posted by Tirant al cap at 15.6.07
15 juny 2007
Entrades recents
- La llista, per fi
- Llegir en Valencià - Spot 2
- Llegir en Valencià - Spot 1
- Edicions de 1984
- Projecte Aventura
- Comparativa 5
- El príncep xiquet
- Més blocs
- Llegir en valencià els nostres clàssics
- Doncs sí que estem "bons"
Més blocs amics
- Xavi Sarrià
- Vent d Cabylia
- Testigo accidental
- En quatre paraules
- Pensaments lliures
- Més content que un gínjol
- No val pena
- Dards enverinats
Mitjans de comunicació
- Vilaweb Lletres
- La Vanguardia
- Times Books
- La Stampa Libri
- Publishers Weekly
- Público
- Las Provincias
- El Periódico
- El País
- Pàgina26
- New York Times Books
- Le Monde Livres
- Levante-EMV
- The Independent Books
- L'illa
- Guardian Books
- Cultura 21
- The Bookseller
- Avui
| cercador de freefind | avançada |
Arxiu
- maig 2006
- juny 2006
- juliol 2006
- agost 2006
- setembre 2006
- octubre 2006
- novembre 2006
- desembre 2006
- gener 2007
- febrer 2007
- març 2007
- abril 2007
- maig 2007
- juny 2007
- juliol 2007
- agost 2007
- setembre 2007
- octubre 2007
- novembre 2007
- desembre 2007
- gener 2008
- febrer 2008
- març 2008
- abril 2008
- maig 2008
- juny 2008
- juliol 2008
- agost 2008
- setembre 2008
- octubre 2008
- novembre 2008
- desembre 2008
- gener 2009
- febrer 2009
- març 2009
- abril 2009
- maig 2009
- juny 2009
- juliol 2009
6 Comments:
Ho sent molt, però la història -se suposa que de misteri- de Banville té un interés relatiu. I qualificiar la novel·la de thriller, home.... em permetràs que riga una estona. Ha, ha, ha.
A mi me recorda un film d'aquells -avorrits- que fan a les dos o a les tres del matí -sí, vaig llegir no sé on, que la novel·la, en un principi era un argument per a un capítol d'una série de televisió. Tots estem farts de sentir històries, als Estats Units, relacionades amb l'església catòlica: abusos sexuals a xiquets, mal tracte en orfanats, etc.... per això el suposat argument té un interés relatiu.
L'autèntica novel·la no té res a veure amb la mort de Christine Falls. Ara cal que més gent ho descobrisca -i estiga d'acord amb este raonament, és clar.
«John Banville ha canviat la novel·la literària pel gènere negre, però continua escrivint amb elegància i bellesa, qualitats a les quals ha afegit una trama absorbent, personatges que sedueixen i escenaris evocadors. John Banville podria ser ben bé el primer escriptor a afegir, al premi Booker, el Gold Dagger a la millor novel·la policíaca de l’any.»
Això és el que en deia The Times. Lamente que no ho hages vist igual. A mi aquesta novel·la, aquest "thriller a la manera de Banville", em continua fascinant.
John Banville ha escrit una novel·la literària utilitzant el subterfugi del gènere negre, per això ens trobem amb la prosa, elegant i bella, que caracteritza la narrativa d'aquest autor. La mort de Christine Falls no és més que una excusa, un embolcall, al qual el genial escriptor irlandés recorre; l'autèntica novel·la es troba en les relacions familiars, molt sovint complicades, que Quirke manté amb el seu germà Malachy, la dona d'aquest, Phobe -la suposada filla del matrimoni- i el pare d'ambdós, marcades per un passat, tràgic i dolorós, trets aquests que trobem, una volta i una altra, en la narrativa de Banville.
Enric Gil, a la bitàcola de Joan-Carles Girbés. Dissabte 16 de juny del 2007.
Enric Gil = un que pixa fora de test?
Ho pregunte, simplement.
Doncs sí, molt sovint.
No trobo que ningú pixi fora del test. He dit als meus coneguts que la novel·la és molt bona, i jo no utilitzo "bona" gaire sovint, i molt menys amb el "molt" al davant. Deixeu-vos estar de gèneres: si a "El mar" no passava res, aquí sí que passen coses. I quan hagueu acabat de llegir-la, torneu a començar, i veureu coses que en la primera lectura tan sols us havien estranyat.
El traductor
Publica un comentari
<< Home