Aquest matí ha telefonat un/a il·lustrador/a català/ana amb una llarga trajectòria (no donem més pistes, tant fa la identitat) preguntant què era una granera. No és que ho preguntara de passada, no, és que era el motiu concret de la telefonada/trucada. Em pensava que estava de conya, de veritat, però resulta que no, que no ho sabia, i la parauleta apareix al text que està treballant i necessitava aclarir-ho per fer la il·lustració.M'ha caigut el món als peus.
Sembla una anècdota tonta, però és ben il·lustrativa (passeu-me el joc de paraules) de la desconnexió lingüística nord-sud.
Sembla una anècdota tonta, però és ben il·lustrativa (passeu-me el joc de paraules) de la desconnexió lingüística nord-sud.
Nota: per a tots aquells que no entengueu un borrall, adjunte foto.
6 comentaris:
Ara fem la prova contrària. Preguntem a qualsevol xiquet/a dels primers cursos de primària, ací al sud, quina cosa és una escombra, un mirall o una relliscada. Recollons, i quines criatures més inteligents tenim! Serà cosa de l'oratge... El que no acabe d'entendre és perquè les editorials no s'unflen a vendre diccionaris...
... o a qualsevol xiquet del nord-oest o nin o al·lot de les illes, que també són altres perifèries que giren a l'entorn del centre.
El problema dels diccionaris no es que no es venguin -deu haver més diccionareis per habitant que en cap altra llengua del món-. sinó que no s'acaben de llegir: quan arribes a la B o a la C et sembla que ja saps de què va la història.
Per cert, un il·lustrador/a que no té esma de consultar el DIEC o el DCVB a la xarxa o simplement li agrada sentir la teva veu (devia ser il·lustradora...)?
Home, no és per disculpar l'il·lustrador però també cal tenir en compte el context en què s'insereix el mot.
Tal volta s'utilitzava en una altra de les seues múltiples accepcions molt més d'anar per casa i això el despistà una mica:
Granera. 2. adj. Dit de la persona poc destra o hàbil en l'activitat que desenvolupa i que es suposa que domina amb suficiència. ex. Aquest davanter és un granera// Vaja granera t'has triat per a jugar al truc.
Potser he de matisar un poc l'explicació l'il·lustrador/a pensava que "granera" era una errata, per això no va buscar la paraula al diccionari. D'altra banda, potser té raó Pere i tot era un muntatge per escoltar la meua veu...
Un diccionari viu sempre és més còmode que un de paper (o d'e-paper); per començar, no es queixa si tens les mans brutes de pa amb oli... Se m'acut que és més un problema d'al·lèrgies i intoleràncies, com ja s'ha dit: tothom sap que els diccionaris són habituals, és cert, però també ho són la lactosa, el pol·len i el gluten. I és llàstima, perquè avui són a un cop de xarxa, o menys.
A mi em passa el mateix (desconeixer la paraula), però en el meu cas va ser amb "escombra".
PD: La sort que tenen els del nord és que el món editorial català/valencià es majoritariament barceloní, o això em pareix.
Publica un comentari a l'entrada