El mateix dia de la publicació d'Un home a les fosques em vaig plantar en una llibreria d'Alzira per comprar-me'l. No el tenien, i fins que no passara la campanya de text... L'atzar (precisament) va voler que dimecres, en anar a un acte a Algemesí, aparcàrem davant mateix de la llibreria Samaruc. I allà el tenien. La mateixa nit ja vaig començar a llegir-lo, i ahir el vaig acabar. Valoració: un desficaci sense caps ni peus i sense rastre de l'Auster que admirava. En un moment del llibre llegim "¿Com puc tenir una opinió d'una cosa que no entenc?". Doncs això. El que dubte és que el mateix Auster sabera què volia dir.Llàstima no haver llegit abans aquest apunt d'El síndrome Chéjov que subscric paraula per paraula:
"Cualquier lector sincero, que se acerque al libro con la mirada melancólica de quien fue feliz con sus libros, advierte al poco que esta novela es un auténtico timo literario, un calamitoso y triste punto de inflexión para una carrera que tantos hemos admirado durante tanto tiempo -mirando para otro lado,
a regañadientes, en los últimos años-. El modo en que está escrita esta novela, a la pata la llana, con un pasotismo ilustrado evidente, conforme al escritor le surge la historia, barojiana en el sentido en que los enemigos de Baroja utilizaban el adjetivo para zaherirle, sin pensar lo más mínimo en lo que está escribiendo, le deja a uno patidifuso."
No cal afegir-hi res més. Acceptem-ho: Paul Auster, el Paul Auster que vam conéixer i gaudir, el que ens enlluernava i ens proporcionava moments de joia incomparables ha deixat d'existir, qui sap si per sempre. No em sent (només) decebut, també orfe. Una altra frase del llibre: "A la vida he dit moltes boles, però sobre els llibres no he mentit mai."
De moment, jo he llegit l'últim Auster.
13 comentaris:
ostres!!! ahir me'l vaig comprar amb la il·lusió de recuperar l'auster que vam estimar... amb tot, el llegiré.
alícia
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut
No passa només amb Auster, JC. Podríem posar-ne molts exemples, però, per dir-ne un, García Márquez. Què s'ha fet de l'autor de Cien años de soledad, El coronel no tiene quien le escriba o El otoño del patriarca (i apurant molt Crónica de una muerte anunciada)? Qué té a veure això amb preses de pèl com "generales en sus laberintos", "amores en tiempos del cólera" i altres pastitxos escrits amb desgana i tal com raja? Tu en saps més que jo, d'això, però apunte: té a veure amb el fet de signar un contracte milionari amb una editorial que t'obliga a escriure una novel·la cada cert temps? En el cas de García Márquez coincideix amb la signatura del contracte (supermilionari) amb la desapareguda Bruguera, que després va ser substituït per un altre contracte (megamilionari) amb Mondadori, etc. O té a veure més aviat amb el fet que una vegada t'han pujat en un núvol vens llibres com a xurros i et dóna tot igual? Supose que ni a Auster ni a Gárcía Márquez se'ls ha oblidat escriure (escriure bé, vull dir). Em sembla pura indolència. O potser pura fatuïtat, en creure's uns genis (i de fet ho són) que tot el que fan està bé (i de fet no és així).
Possiblement Auster ja ho ha dit tot. Ara només resta rellegir-ne les millors pàgines, que en té i moltes, però que no pertanyen a les darreres novel·les.
ostres! jo me l'he comprat amb l'esperança de trobar l'Auster de sempre i ara amb la teva opinió...
D´això... Vejam... Suposem que fa uns mesos li ofereixen publicar aquest Auster... La novel.la no li agrada gens però és un refotut i consagradíssim autor que assegura vendes i li consolida l´editorial... Qué hagués decidit?
A mi em va encantar El llibre de les il·lusions i m'ha atrapat La nit de l'oracle, però li trobe molts punts febles, perquè sembla que una part de la història es perd perquè no sap com continuar. Amb la pila de llibres pendents que sempre hi ha, aquest últim el posarem cap a darrere. Això no vol dir no llegir-lo mai, que de vegades es pot no coincidir.
Fa temps que es veia a venir, que l'Auster està sobrevalorat i muny massa una vaca magra.
Demoledor, senyor Tirantm oerpi ha ens va avisar amb l'Scriptorium aquell, que ja era un bluf de cuidao!
He resseguit algunes opinions sobre la novel·la i no totes són negatives (de fet, la majoria són positives). Coincidisc amb la revista Qué leer, que apunta que Auster viu un moment de confusió creativa, però altres mitjans, com ara el San Francisco Chronicle
, per exemple, afirma que és, potser, el millor llibre de l'autor.
També Biel Mesquida publica avui una defensa aferrisada del llibre, amb relectura inclosa.
A mi (reitere) m'ha semblat un llibre impropi d'Auster, l'únic que he tingut ganes de llançar per la finestra en passar l'equador de la lectura. Ara bé, com afirma Paraula, "de vegades es pot no coincidir".
Estic d'acord amb la decepció d'aquest darrer Auster. Ja em va passar amb Viatges per l'Scriptorium i Bogeries de Brooklin... Sembla com si l'Auster d'ara i el que va escriure la Trilogia de Nova York, fossin dues persones diferents. Un més plagiados del l'altre.
Decepció és poc. Només el salva la idea central (?), però l'abandona quan es posa interessant i no recupera més, i els atacs a Bush, el deliri gore final... feia falta tant de fum i tanta confusió? Fa masses llibres que Auster ha perdut el nord. Jo tampoc vull ser còmplice més d'aquest desvarieig, Tirant. Amb molta pena abandone el vaixell Auster.
Era una mort anunciada.
Publica un comentari a l'entrada