Suso de Toro és un dels escriptors més polèmics del moment. Ho afirma l'autor de l'entrevista que publica avui El País i ho corroboren els fets. I, si no, llegiu el titular: "El franquismo no fue sólo una dictadura, fue un régimen asesino". És clar, afirmacions com aquesta, o com aquesta altra: "el protagonista de mi obra no es un meapilas como Franco", no agraden a segons qui. Sobretot, després que ZP mostrara en públic la simpatia que li mereixen les opinions vessades en Una altra idea d'Espanya. Suso confessa que, després d'això, va fer una anotació al seu diari: "José Luis acaba de transformarme en un blanco". I així confinua fins el moment. Ja ho sabeu, per a alguns, "los amigos de tus amigos, son mis enemigos". Però les polèmiques no sempre són bones per a la literatura, i en aquest cas em sap especialment greu que la brutal campanya en contra de l'autor acabe per soterrar una novel·la magnífica.
Afortundadament, també se'n parla (i molt bé) del llibre. Els últims dies ha coincidit una ressenya a l'Avui i una crítica de Joan Garí a El Temps, on feia comentaris com aquest:
"No hi ha dubte que amb aquest Home sense nom Suso de Toro ha aconseguit
una cosa ben difícil: la creació d'un personatge versemblant, perfectament
tallat, en alguns punts inoblidable. Podríem estar davant, doncs, del seu millor
llibre, el llibre que un escriptor escriu després d'haver-ne redactat molts
altres, perquè la literatura és un procés acumulatiu que aconsegueix la llum a
base d'un fregament continu dins la foscor."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada