Parlàvem ací del tractament que ha fet la revista El Temps a la compra-venda (segons com es mire) del Grup 62 en el reportatge "Planeta i 62 tenen tots els números".
Però la perla de la corona la trobem en l'editorial de la pàgina 5 (ojo que vol dir ull: l'editorial, l'espai en què els mitjans expressen la seua opinió corporativa sobre un tema). Diu així: "De fet, els únics guardons de primera línia que han quedat al marge de l'operació Planeta-62-Enciclopèdia Catalana són els premis Octubre, que, a partir d'ara, seran una referència més ressaltadament independent en el magma editorial que s'acaba de crear".
La modèstia és un destorb per a l'ego.
Aclarim alguns conceptes. Imagine que “l’acord sòlid” que esmentaven en el reportatge fa referència en concret a 18 títols (si no he fet mal els deures) coeditats com a Bromera-Columna dins del catàleg de Bromera d'entre el miler que l'editorial valenciana ha publicat en els últims 20 anys. Acords de coedició o de cessió puntuals, habituals en el sector (o és que ara resultarà que Anagrama i Empúries formen part d'un mateix grup?) i que no comporten cap intercanvi accionarial.
Si El Temps no diu el contrari...
D’altra banda, si els Octubre són “els únics” guardons “de primera línia”, m'agradaria saber com qualifiquen els Ciutat d’Alzira (certamen amb 7 modalitats literàries distintes i que enguany estan dotats globalment amb 91.500 euros), o l’Alfons el Magnànim, o l’Enric Valor, o el Vicent Andrés Estellés de Burjassot, per posar alguns exemples (n’hi ha molts més, afortunadament).
L’únic estudi sobre el tema que conec assegura que en 2000-2001 hi havia 833 premis literaris en català, que publicaven 94 editorials o institucions diferents. Que jo sàpia, el nou megagrup (de moment) no n’engloba tantes. És clar que hi ha el risc que aquest conglomerat monopolitze alguns dels principals certàmens, però no tots!
Estem entrant en l'any 1 de la nova era d.C.C. (després del Conglomerat Català; gràcies Schiffrin). El temps (no la revista) acabarà posant cadascú en el seu lloc, perquè el prestigi (des del punt de vista literari) d'uns premis i la seua capacitat de "guiar el consumidor cultural" es pot guanyar de distintes maneres.
No descobriré res nou, doncs, si afirme amb rotunditat que hi ha vida (literària) més enllà dels Octubre. Malgrat el que (segons sembla) somien o ambicionen alguns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada