Qué leer en català

No sé com s'ho fa, però les cròniques d'Eva Piquer, de les quals em declare fervent seguidor, sempre contenen picades d'ull al lector, una visió personal passada pel túrmix de la ironia, petites sorpreses deixades caure com per casualitat, informacions inesperades, alguna mena de nosequè addictiu. I, si no em creieu, fixeu-vos les últimes línies del seu article d'aquesta setmana al suplement literari de l'Avui:

"La revista Qué Leer, distribuïda arreu de l'Estat, incorporarà a partir del número
d'octubre un suplement en castellà dedicat a la literatura catalana. Mira que bé."

Però com!? Això és una molt bona notícia!
Si no recorde malament, fa uns anys (als inicis del Qué leer, potser) ja n'hi havia un suplement semblant. Recorde també que, fa uns mesos, vaig escoltar uns editors ara absorbits (o potser són els absorbidors?) comentar la necessitat d'aquesta iniciativa, que ells mateixos impulsarien si la resta d'editors no movia fitxa per crear un canal similar de difusió de la literatura catalana.
No em consta que hi haja hagut cap lobby de presió, així que confiem que la iniciativa serà en realitat una iniciativa (ja m'enteneu), i com més plural, millor. Frankfurt 2007 comença per casa, i les coses (vull dir la difusió de la nostra literatura a la resta de l'Estat) no estan com per llançar coets.