Havíem promés continuar recollint observacions i definicions sobre l 'ofici d'editar. Doncs bé, ací en tenim una ben il·lustrativa, reproduïda a l'Avui:
- "Una editorial és una màquina sadomasoquista de donar i rebre dolor i plaer." Jorge Herralde.
Havíem promés continuar recollint observacions i definicions sobre l 'ofici d'editar. Doncs bé, ací en tenim una ben il·lustrativa, reproduïda a l'Avui:
3 comentaris:
Hola Girbés, bon dia de vesprada. Per què algunes persones valencianitzen el nom del senyor Herralde quan ell el té en castellà? Una altra questió: com és possible que alguns dels principals editors de l'Estat siguen catalans, parlen en valencià/català i en sa vida no han publicats llibres en la llengua en la qual parlen habitualment ? Xiquet, "El mar" per 9 euros a la Fira del Llibre Antic i d'Ocasió de Barcelona...
Enric, no tinc resposta per a cap dels interrogants que planteges. Pel que fa a l'edició de llibres en una llengua o en una altra, també és cert que Herralde, per exemple, ha contribuït (abans més que ara, també és cert) a la difusió de la literatura catalana mitjançant les traduccions. Una aportació des del meu punt de vista remarcable.
Si volies saber què fan alguns crítics amb els exemplars que els envien les editorials, crec que has trobat la resposta a la Fira que esmentes. Afortunat qui trobe eixe exemplar!
Hola Girbés, ja vaig explicar ací
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/20563
com es trobaven llibres nous, acabats d'eixir del forn, a meitat de preu en alguns indrets -llibreries de vell, Mercat de Sant Antoni, Fires del Llibre Antic i d'Ocasió..
Per exemple, este matí, a Sant Antoni -i no parle de l'ermita d'Almassora- he comprat -entre altres llibres- el darrer de Torrent per 15 euros -a la llibreria en val 20.
Trobe lògic que els crítics o persones d'eixe món, es desfacen dels llibres que reben, perquè com explicava Eva Piquer en un article, no hi ha espai per a desar totes les novetats que reben. Una altra qüestió és que venguen allò que els aplega -supose- debades.
Fins i tot, t'explicaré el cas d'uns senyors que desvien a la llibreria les novetats que envieu als crítics de la revista..... T'he dit massa i tot. Compra un segell i posa "prohibida la venda" en els exemplars quan els envies a on tu ja saps..... Almenys impediràs que després apareguen a la llibreria i traguen diners a costa de Bromera -ja en trauen prop als estúpids d'ací.
Publica un comentari a l'entrada