Lire ha publicat Comment se faire éditer 2007, una guia amb adreces de les editorials, premis literaris, estadístiques de l'edició, etc. que inclou també consells d'alguns editors als escriptors novells que volen publicar per primera vegada.
Guy Birenbaum, director (fins d'ací a ben poc) de l'editorial Privé i blocaire també, recomana insistència, informar-se abans d'on s'envia el manuscrit (sembla mentida, però ben pocs ho fan, i si no veieu, veieu) i continuar tocant portes si falla la primera, no desanimar-se en definitiva. D'una forma bastant ingènua recomana als autors que, en la seua insistència, visiten les editorials on volen publicar per "impregnar-se de l'atmosfera i conéixer la gent que hi treballa". No sé com funcionen les coses a França, però ací us assegure que són diferents.
De la seua banda, Anne Carrière, directora d'una editorial homònima (amb perdó), es mostra més punyent: "El primer consell que m'agradaria donar als joves autors és que deixen de confiar les seues misèries a la ploma. Tres quartes parts dels originals que rep són psicoteràpies, no novel·les. I, francament, els seus petits problemes personals no interessen ningú." Glups! Segons apunta, amb bona part de raó, una persona que envia un manuscrit no escriu per a ella mateixa... si no, no procuraria editar! I conclou: "Sobretot no pense que la seua vida va a cambiar pel fet de publicar: seria ben estrany que poguera viure dels seus escrits." I això, amics i amigues, a França, terra de la grandeur i Sarkozy...
1 comentari:
Montaigne, Les Essais, seriá estat pus publicat ... Mas cadun dels escrivans serià pas un Montaigne, que mescla gascon e francés, per exprimir la seu pensada "française".
Publica un comentari a l'entrada