Aquest matí, per fi, he signat la compra de la nova casa. A principi de setembre vaig parlar amb el constructor posar en marxa tota la paperassa, i li vaig demanar que l'escriptura estiguera en valencià. L'home, amb tota la bona voluntat que és capaç de tindre un constructor, em va advertir que per ell cap problema, però que "don Ramón" (és a dir, el notari) posaria pegues. El constructor (Mariano de nom) insistia que veges tu, que si no és molt important ho deixem com està, que ho hauran d'enviar a València i endarrerirà el tema, etc., etc. Jo, impassible, vaig defensar posicions: és un dret i és innegociable. Punt.
Havia passat el primer filtre. El segon és el de la paciència.
La setmana passada li vaig preguntar que com teníem la cosa, i em va dir que encara no havien rebut la traducció i em va regalar una frase que potser a vosaltres també us abellirà emmarcar-vos i lluir a l'entradeta de casa per espantar les visites:
I tot això ocorre a Carcaixent, bressol de la taronja!
Havia passat el primer filtre. El segon és el de la paciència.
La setmana passada li vaig preguntar que com teníem la cosa, i em va dir que encara no havien rebut la traducció i em va regalar una frase que potser a vosaltres també us abellirà emmarcar-vos i lluir a l'entradeta de casa per espantar les visites:
"És que, xiquet, això del valencià està molt bé, però és una mandanga".Busque "mandanga" en el meu llampant Diccionari de sinònims i llig les accepcions següents: bovada, favada, bestiesa, ximpleria, bajanada, estupidesa, imbecil·litat, neciesa, beneiteria, romanços, excuses...
I tot això ocorre a Carcaixent, bressol de la taronja!
11 comentaris:
Encara ho dubtaves? "El valencià és una mandanga", bon eslogan per a les generals per a més d'un partit.
Jo me la vaig haver de traduir jo mateixa i la notària encara em va afegir auqesta bonica frase:
"Aquesta escriptura es fa en valencià per desig exprés del client".
Evidentment, li vaig dir que allò no venia a to de res i que la llevara. Ho va fer però no em va descomptar ni un centimet pels serveis d'assesorament.
Ai, els notaris! Però amb el material que manegem als instituts, és normal. Perla d'un alumne de quart d'ESO: "si el español existe de toda la vida, ¿para que se inventan el valenciano, para dar por el culo?" Per cert, l'alumne en qüestió porta per cognom Garrote. Des d'aquell dia que jo l'anomene Garrote Vil, sense que haja mostrat la més mínima curiositat per saber el perquè. Igual va i d'ací uns anys es fa notari...
Molt ben fet, Joan Carles ! Si tots féssim així potser ens aniria una mica millor.
Au, i ara cap a Frankfurt... amb la mandanga!
Francesc
Genial (i absolutament lamentable, d'altra banda) aquesta que apuntes, Gínjol. Segur que podríem fer una recolpilació de "perles" brillant. Només en l'àmbit educatiu n'hi ha d'haver centenars!
Benvolgut anònim, els estatuts de la Fundació Bromera també ens els vam haver de traduir nosaltres: en una notaria d'Alzira li passen el programa SALT i, tal com ix, la imprimeixen. Les cagades poden ser brutals.
El col·legi de notaris de valència té un servei de traducció. És gratuït i pràcticament inmediat.
A València hi ha un notari que li diuen Joaquim Borrell, que crec que ara és el degà del col·legi. És un lletraferit, escriptor que em sembla que ha publicat algunes obres en valencià.
Jo sempre vaig a aquest i no he tingut mai cap problema amb cap dels documents que he hagut de fer en els últims anys: testaments, escriptures, poders...
Oh, my God! The Valencian (the Valencian Country's dialect, not the Valencian Country's inhabitant) is so rich. We only have Stupidity, Imbecility and Foolishness. We want Education for Citizenship in Valencian, please!
És cert, anònim 4, Joaquim Borrell té llibres publicats a Columna i em sembla que també a Bullent. Una rara avis, en el món dels notaris. La meua escriptura l'ha traduïda el servei de traducció col·legial, que una altra cosa no, però lents són prou lents!
El pitjor no és que nosaltres mateixos no fem valdre els nostres drets, sinó que, sovint, ni tan sols sabem que tenim aquests drets. Quan comentava als meus amics que estava esperant l'escriptura perquè l'havia demanada en valencià, cap ni un sabia que ho podia haver demanat. El cas és que tampoc ho haurien fet, però això ja són figues d'un altre paner...
Bona idea per a un llibre tipus LEs animalades de la COPE: Les animalades sobre el valencià. Jo en podria aportar unes quantes, com ara eixa de "Es que no lo soporto, hablan en valenciano para fastidiar", dita per un andalús en escoltar-nos parlar a l'Oceanogràfic. I no parlàvem amb ells!
Aquest apunt està al suplement de llibres de l'Avui d'aquesta setmana, l'has vist?
Pep, burrades sobre la llengua n'hi ha per escriure una enciclopèdia. La més recent (que no l'última) ací.
Sí, Mandangossa, he vist la reproducció de l'article a l'Avui. Notaris del món: tremoleu davant l'allau de peticions d'escriptures en valencià!!!
Publica un comentari a l'entrada