La sèrie comença ací.
[...]
Un mercat relativament petit com el català té dificultats per produir àlbums il·lustrats, llibres de cartó, de plàstic o de tela: els costos per a tirades reduïdes són, com bé saben vostés, prohibitius, dissuasoris. Per això durant molt de temps hem “importat” aquest tipus d’obres, les hem comprades en
fires internacionals i les hem traduïdes i adaptades a la nostra llengua. Ara, però, conscients de l’atractiu i la qualitat de les obres que confeccionem, també ens hem convertit en «exportadors» d’àlbums imaginatius. No és estrany veure, per exemple, un àlbum il·lustrat per Montse Gisbert traduït al coreà.
[...]
Un mercat relativament petit com el català té dificultats per produir àlbums il·lustrats, llibres de cartó, de plàstic o de tela: els costos per a tirades reduïdes són, com bé saben vostés, prohibitius, dissuasoris. Per això durant molt de temps hem “importat” aquest tipus d’obres, les hem comprades en
fires internacionals i les hem traduïdes i adaptades a la nostra llengua. Ara, però, conscients de l’atractiu i la qualitat de les obres que confeccionem, també ens hem convertit en «exportadors» d’àlbums imaginatius. No és estrany veure, per exemple, un àlbum il·lustrat per Montse Gisbert traduït al coreà. D’altra banda, cada vegada són més les editorials del nostre àmbit lingüístic que llancen títols o col·leccions simultàniament en les distintes llengües peninsulars, sovint amb acords previs de coedició amb altres editors. Uns acords que, per descomptat, estan oberts a la
participació d’editors de totes les llengües del món!
participació d’editors de totes les llengües del món!Continuant en l’àmbit dels lectors més petits podem posar molts exemples d’èxits editorials, però, si els sembla, ens fixarem en dos fenòmens que han traspassat les nostres fronteres i que són representants magnífics de la capacitat creativa que ara i sempre ha tingut aquesta literatura que avui els mostrem en el seu vessant més internacional:
En primer lloc, el personatge de Teo, que va nàixer el 1977 de la mà de dues autores que s’apleguen sota el pseudònim Violeta Denou. Tot i els 30 anys transcorreguts des de
les primeres aventures d’aquest entranyable personatge, continua ben viu i compta amb l’aval de 6 milions d’exemplars venuts en els diversos idiomes en què s’ha publicat, alguns tan distants com l’alemany, el grec, el danés o el japonés.
Un exemple més recent de fenomen editorial català per als primers lectors és el de Les tres bessones. Els personatges creats per Mercè Company i Roser Capdevila el 1983 han traspassat fronteres de gèneres i països fins convertir-se en una marca al més pur estil anglosaxó. A partir dels personatges literaris, s’ha creat una línia de productes i de merchandising quasi infinita que va des de jocs de taula als productes multimèdia i, per descomptat, la popular una sèrie de televisió que s’emet en 158 països de 35 llengües diferents.
L’èxit editorial i audiovisual de Les Tres Bessones no té precedents en l’àmbit en llengua catalana, però els puc ben garantir que no és en absolut irrepetible en el futur.
En primer lloc, el personatge de Teo, que va nàixer el 1977 de la mà de dues autores que s’apleguen sota el pseudònim Violeta Denou. Tot i els 30 anys transcorreguts des de
les primeres aventures d’aquest entranyable personatge, continua ben viu i compta amb l’aval de 6 milions d’exemplars venuts en els diversos idiomes en què s’ha publicat, alguns tan distants com l’alemany, el grec, el danés o el japonés.Un exemple més recent de fenomen editorial català per als primers lectors és el de Les tres bessones. Els personatges creats per Mercè Company i Roser Capdevila el 1983 han traspassat fronteres de gèneres i països fins convertir-se en una marca al més pur estil anglosaxó. A partir dels personatges literaris, s’ha creat una línia de productes i de merchandising quasi infinita que va des de jocs de taula als productes multimèdia i, per descomptat, la popular una sèrie de televisió que s’emet en 158 països de 35 llengües diferents.
L’èxit editorial i audiovisual de Les Tres Bessones no té precedents en l’àmbit en llengua catalana, però els puc ben garantir que no és en absolut irrepetible en el futur.
1 comentari:
El tema dels àlbums, ja que tu mateix el treus, és ben curiós. Clàssics a part, els darrers anys qui està fent una tasca més innovadora són potser editoriales perifèriques (respecte als centres editorials, vull dir) com Kalandraka i, darrerament, OQO. Però no tinc la impressió que les obres d'origen català/valencià hagin arrencat amb tanta força, per molt que hi ha àlbums i editors de molta qualitat. Queda el dubte; no en sabria treure conclusions.
Publica un comentari a l'entrada