26 d’octubre 2007

Una LIJ per a tot el món (I)

Aquest és el text de la meua intervenció a la taula redona "La Ventafocs dóna la campanada" sobre l'estat de la LIJ que va organitzar el Llull a Frankfurt. Em van precedir en el torn de paraules Marta Vilagut, Reina Duarte i Lara Toro. Moderava Jochen Weber, cap de la Internationale Jugendbibliothek.
El trobareu en tres apunts:

El sector editorial en llengua catalana ha estat tradicionalment més importador que exportador. Sempre s’ha dit que els catalans anàvem a les Fires més amb la intenció de “comprar” drets que no de “vendre” els que gestionem. I no per falta de qualitat, sinó, segurament, per una suma dels motius històrics que s’han comentat ja en aquesta mateixa taula. Però aquest desajustament de la balança fa temps que ha començat a canviar, i d’aquesta tendència redreçadora, més realista i justa, també hi participa, i de quina manera!, la LIJ.
Marta Vilagut apuntava en la seua intervenció les que han estat, a grans trets, les principals dificultats de normalització del català, que han afectat en el passat el correcte funcionament del sector editorial i de la literatura en el seu conjunt. Potser per aquelles dificultats, majoritàriament superades en l’actualitat, la LIJ en llengua catalana presenta a hores d’ara una gran efervescència i vitalitat. La normalització de la nostra llengua, implantada de forma progressiva al circuït escolar des de fa uns 25 anys, ha beneficiat en especial la LIJ, perquè són els infants precisament el segment de públic que més llig en català. I aquesta circumstància ha propiciat el sorgiment i consolidació d’autors d’una gran qualitat literària, així com un públic lector nombrós que segueix les seues trajectòries. D’altra banda, a les nostres llibreries arriben amb total normalitat, i en acurades traduccions a la llengua pròpia, els autors de LIJ de més èxit arreu del món: des de l’imprescindible Harry Potter fins les aventures de Molly M
oon i Gerónimo Stilton o les creacions fantàstiques de Cornelia Funke o Philip Pullman.
És difícil mostrar en una breu intervenció la riquesa i els matisos de la LIJ en llengua catalana, per això només els donarem unes breus pinzellades a mode de guiatge que els podrà suggerir algunes línies de recerca. Els encoratgem des d’ací a estirar la corda. Els esperen vertaderes sorpreses a l’altra banda.
Tot i que la LIJ en llengua catalana és encara molt jove, ja podem parlar dels primers clàssics, per la seua importància clau en una època històrica, però també per la seua capacitat de mantenir-se vius malgrat el pas de les dècades.

El primer clàssic al qual volia referir-me és El zoo d'en Pitus, de Sebastià Sorribas. Està adreçat a lectors a partir d’uns 8 anys, i d’aquesta obra entranyable se n’han venut més de 300.000 exemplars en els últims 40 anys. Va ser distingit en el seu dia amb el veterà premi Josep Maria Folch i Torres i ha estat traduït a totes les llengües peninsulars (castellà, gallec i euskera), així com al francés i al japonés.
L’altra novel·la clàssica de la LIJ en català és La casa sota la sorra. Adreçada a joves a partir dels 12 anys, és obra de Joaquim Carbó. Es va publicar per primera vegada, com El zoo d’en Pitus, el 1966, i el seu èxit aclaparador ha propiciat que s’adaptara al còmic, que es traduïra al castellà i que tinguera continuïtat en títols com La casa sota les estrelles o La casa sobre les min
es.
H
i ha encara moltíssimes llengües en què no es gaudeix d’aquestes dues obres emblemàtiques de la LIJ en llengua catalana. Si hi ha algun editor a la sala, per favor, li preguem que prenga nota…
Però si hem de parlar d’una obra emblemàtica de la literatura catalana, no estrictament pensada per al públic juvenil però que han gaudit especialment els joves des que es publicara per primera vegada l’any 1974 és Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Aquesta novel·la de ciència ficció és, després de La plaça del Diamant, l’obra contemporània en llengua catalana més llegida. Ha estat traduïda, entre altres, al romanés, el francés o l’holandés i ha
superat amb escreix la màgica xifra d’un milió d’exemplars venuts. Poca broma!

3 comentaris:

Eva ha dit...

xula la coberta japonesa del sorribas

Gonzalo ha dit...

Gràcies per la nota, en volem més. Cal anar recordant i bastint un cànon. Ja el desfarem i refarem, però cal començar per "Els nostres clàssics", com feia la històrica col·lecció de Barcino.

segona ha dit...

En aquests moments, com a nena que vaig llegir (i gaudir) Sorribes i Carbó de dalt a baix, em sento una baula de la cadena...

Per cert, bonica la foto de la teva mà amb la del teu fill (suposo!). Jo he estat mare fa set mesos!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...