25 d’octubre 2007

Efectes col·laterals (i IV)

L'efecte col·lateral més evident de Frankfurt és el col·lapse que produeix en la rutina editorial. Són dies de contestar correus pendents, de recordar a agents i/o editors que tal llibre que t'havien d'enviar encara no l'has rebut o que tal altre que els has d'enviar ja va en camí, i de participar en les "simpàtiques" subhastes de drets, partides de pòquer editorial virtuals en què es parla de tot excepte de literatura (a qui li importa la literatura quan parlem de cacaus?, quin món, aquest!).
El cas és que la vida (l'editorial també) continua. Aquesta vesprada hi ha l'acte de lliurament dels premis Alfons el Magnànim (amb el Diari d'un setembrista de Jordi Llavina ja editat, petits miracles editorials), i demà, el Xaro Vidal-Ciutat de Carcaixent de teatre infantil. Entremig, les activitats dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira, la lectura d'alguns llibres sol·licitats que necessite llegir abans "d'apostar" i els originals presentats al premi Bancaixa.
M'hauria agradat parlar-vos de com un valencià resident a Bonn va fer una pregunta innocent ("com quedarà això de TV3?") al conseller Treserras, que va acabar convertida en conferència improvisada, amb una petita multitud congregada al voltant, alguns dels quals (jo mateix) estupefactes davant d'algunes afirmacions de les bambalines de l'alta política que ara no venen al cas (bé, sí que venen, però millor no). I... en fi, tantes altres coses. Però passem pàgina. Em queda només (confie) penjar la intervenció en la taula redona de LIJ. Demà, d'acord?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...