Vilaweb Lletres ha fet un magnífic seguiment de La Fira, un treball professional i molt exhaustiu. Aprofite per felicitar-los per l'esforç i em centre en un petit detall (recordeu, aquesta sèrie d'efectes col·laterals va d'anècdotes) de l'allau d'informació virtual disponible. La llista dels més venuts d'aquests dies, extreta de la revista Der Spiegel, l'encapçala Tintentod, l'obra que tanca la trilogia de Cornelia Funke. És a dir, un llibre de literatura infantil i juvenil. Això (que un llibre de LIJ encapçale un llistat dels més venuts no específic de LIJ), ací, a casa nostra, no passa. I no per falta de vendes!
19 d’octubre 2007
Efectes col·laterals (II)
Vilaweb Lletres ha fet un magnífic seguiment de La Fira, un treball professional i molt exhaustiu. Aprofite per felicitar-los per l'esforç i em centre en un petit detall (recordeu, aquesta sèrie d'efectes col·laterals va d'anècdotes) de l'allau d'informació virtual disponible. La llista dels més venuts d'aquests dies, extreta de la revista Der Spiegel, l'encapçala Tintentod, l'obra que tanca la trilogia de Cornelia Funke. És a dir, un llibre de literatura infantil i juvenil. Això (que un llibre de LIJ encapçale un llistat dels més venuts no específic de LIJ), ací, a casa nostra, no passa. I no per falta de vendes!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No el tinc jo per un llibre de LIJ, per molt que en part el protagonitzi una nena i que la resta de llibres de l'autora ho siguin (els que jo conec, al menys). Aquest el defineixo millor amb l'ambigüitat general de la col·lecció castellana que el publica, que inclou llibres decididament per adults (com el que l'iniciava, *Caperucita en Manhattan*), llibres clarament per a nens (com el de *C. El petit llibre que encara no tenia nom*), per a joves (l'excel·lent *Los perros de la Mórrígan*)... No ho sé; si més no, em costa de situar com a tal; jo el veig al llindar, si no més enllà de la literatura juvenil. Cosa que no vol dir que no el puguin llegir els joves, sinó que no és el seu destinatari principal (al meu parer).
Ara bé, tot això corre el risc de ser bizantí, i no ho pretén. És sobre tot part de la reflexió personal que ens hem de fer tots els que escrivim per a nens però volem fer literatura sense adjectius.
Ui, em feu molt de respecte, acabo de llegir-ho tot, tot, tot. Aquest llibre de la Cornèlia ja me l'espero, i això que fa segles que he passat això del juvenil. Però penso una mica com el Gonzalo, no ho són ben bé, necessites un cor de jove i un cap madur. O un cap de jove i un cor madur. Ara mateix, no sé si m'explico... Em feu enveja sana, eh?
Publica un comentari a l'entrada