Manlleve el provocador títol d'un llibre de reflexió literària de Jaume Subirana per batejar aquest apunt, una secció amb vocació de continuïtat on anirem recollint definicions, observacions i crítiques diverses sobre l’editor i l’ofici d’editar. Txetxu i Bragado n'han recollit també aquests dies. Comencem amb algunes de les que es van poder escoltar a Santander.
- “La funció de l’editor és posar en contacte un senyor que té alguna cosa que contar amb la major quantitat de gent possible.” José Manuel Lara.
- “És funció de l’editor donar a conéixer noves veus, perquè ningú troba a faltar un desconegut.” Manuel Borràs.
- “L’autor necessita algú que crega en ell i que arrisque, i això és el que fa l’editor: es converteix en l’espill en què l’autor es pot veure a si mateix i esdevé, així, cocreador dels seus llibres.” Gianni Ferrari.
- “L’editor és per naturalesa un ésser un poc grillat: és l’únic que fa productes que es retornen sense que tinguen cap defecte.” Beatriz de Moura.
- “Els editors pensen molt en el llibre i poc en l’escriptor.” Almudena Grandes.
3 comentaris:
Potser semblaré una miqueta simplista.
Per a què serveix un editor?
Per a editar?
Les putes som els escriptors (sobretot perquè les passaríem putes si haguéssim de viure del miserable 10% que ens deixa l'editor); els editors s'assemblen més als macarrons: el seu ofici proxenetal és encara més vell que l'ofici més vell del món atès que han de buscar putes (escriptors) a les quals poden explotar i vendre... i clients, esclar, però què no faries tu per un 90%?!
Benvolgut anònim, però què vol dir editar? I què editem? Com ho editem? Per què ho editem? Heus ací uns quants interrogants que s'han de respondre cada dia.
Amic Toni, un 10% dius? Però... el teu pròxim llibre està escrit a quatre mans, no? En fi, ja m'entens...
Publica un comentari a l'entrada