"Ideologies a part, l'obra deixa a un costat les habituals reflexions de l'autor, i juga a ser un eficaç thriller gràcies a un ritme endimoniat. La novel·la tracta de respondre la pregunta ¿com es construeix un terrorista? [...] Terrorista suposa un dels intents més directes i compassius d'entendre el tema després de l'11-S."
30 de juny 2007
Com es construeix un terrorista?
29 de juny 2007
Premis, Premis, Premis
I parlant de premis, aprofite per recordar a aquells que ho deixen tot per a última hora que demà es tanca el termini d'admissió d'originals dels premis Alfons el Magnànim i, dilluns, el dels Ciutat de València.
De res.
Terrorista a El Periódico
El suplement de llibres d'El Periódico dedicava ahir una pàgina a Terrorista, de John Updike. El crític, Dani Laudo, afirma:"Con Terrorista [Updike] demuestra tener un pie en el pasado y otro en el presente, ser un veterano estilista fiel a sus obsesiones que, a la vez, sabe comprometerse con conflictos acuciantes."Però no només de compromís viu el geni, per això conclou:
"Updike escenifica este retrato de almas insatisfechas en un thriller, un vuelco en la forma (que no en el fondo) a su proteica trayectoria. Para el viejo zorro no pasan los años."
28 de juny 2007
Habemus nou Consell
Actualització 29/6/07: Las Provincias publica un perfil de la nova consellera de Cultura.
Anècdota del dia - Què és una granera?
Aquest matí ha telefonat un/a il·lustrador/a català/ana amb una llarga trajectòria (no donem més pistes, tant fa la identitat) preguntant què era una granera. No és que ho preguntara de passada, no, és que era el motiu concret de la telefonada/trucada. Em pensava que estava de conya, de veritat, però resulta que no, que no ho sabia, i la parauleta apareix al text que està treballant i necessitava aclarir-ho per fer la il·lustració.Sembla una anècdota tonta, però és ben il·lustrativa (passeu-me el joc de paraules) de la desconnexió lingüística nord-sud.
Nota: per a tots aquells que no entengueu un borrall, adjunte foto.
27 de juny 2007
Diario de Valencia tanca (per fi)
El mateix dia que Blogger ha incorporat el català al seu llistat de llengües, el Diario de Valencia tanca. Sí, ja sé que són notícies que no tenen res a veure, però em feia goig donar-les juntes. Diuen que el tancament d'un mitjà de comunicació és sempre una mala notícia perquè va en contra de la pluralitat informativa, etc., etc. Jo, què voleu que us diga, no trobaré a faltar el pamflet anticatalanista de Carrascosa.Té tanta raó Toni de vegades..."La colaboración del PSPV ha sido fundamental en los últimos meses en el mantenimiento del periódico."
26 de juny 2007
França descobreix El mar
"Algo que no sólo abduce y mezcla y transforma -y parodia- con elegancia lugares comunes del thriller duro sino que, además, los trasciende. A saber: persecuciones y palizas, chica fatal, corrupción en las alturas. Añadir una muy lograda atmósfera (Dublín en los años cincuenta recordando a la Viena de El tercer hombre) y a un perdedor "héroe" fitzgeraldianamente obsesionado por los modales diferentes de los ricos y poco dispuesto a conformarse con la versión oficial de los hechos."
Mentre nosaltres gaudim de la nova personalitat de John Banville, els francesos acaben de descobrir La mer. A Le Monde (ací i ací) fan un repàs a la seua trajectòria. Conclouen: "L'estil de Banville és la ferramenta i el tema mateix dels seus escrits". Això va ser abans del "canvi". O potser no?24 de juny 2007
Els nostres clàssics - Tirant

21 de juny 2007
L'autoentrevista de Banville/Black
El Periódico publica avui, en el seu suplement literari, l'entrevista de John Banville a Benjamin Black. No he pogut aconseguir el suplement en català (un altre dels "avantatges" d'estar a València), però a la web de Bromera trobareu la traducció d'aquesta autoentrevista especial en la qual Black no dubta a amollar-li a Banville perles com aquesta:"Sap aquell seu, El llibre de l’evidència? Aquell títol hauria estat millor utilitzat per mi. Els seus llibres pensen: els meus miren, miren i informen. Entesos? "
"Sóc un home senzill, o ho intento. He descobert, molt avançat en la vida, i per a sorpresa meva, que l’ésser humà m’interessa, prou per fer que vulgui escriure sobre ell."

20 de juny 2007
El Andén
La informació sobre El Andén m'arriba al meu correu personal, i això significa que qui s'encarrega de la comunicació en el nou segell té en compte les noves xarxes de difusió com ara els blocs. M'alegra. S'admeten pernils.
El Andén té seu a Barcelona i delegació a Madrid. Diuen que publicaran... 250 llibres a l'any! 150 seran en format butxaca (la majoria, directament en butxaca). Diuen també que publicaran en català, en gallec i en euskera, tot i que entre els primers títols anunciats no n'hi ha cap que no siga en castellà. Temps al temps?
Una de les iniciatives més innovadores és la del premi Difusión de Bolsillo: la recompensa en metàl·lic està al voltant dels 30.000 euros, però centren els esforços precisament en la difusió, ja que el llibre guanyador apareixerà directament en butxaca amb una tirada inicial de 50.000 exemplars i la garantia que l'editorial es gastarà 100.000 euros en promoció. Això sí: només s'hi admeten originals en castellà.
Ací trobareu més informació.
Un avanç i un després
Acabe de rebre l'últim número (el que fa 27 ja) de la revista Lletres que edita el Grup del Llibre amb el suport i l'esforç absolutament impagable de persones com Octavi Sarsanedas, Montserrat Alabau, Francesc Poblet o Agnès Vidal. El contingut, a banda del variadíssim catàleg d'ofertes literàries, gira al voltant de la novel·la negra, amb entrevistes a Ferran Torrent i Andreu Martín, i (com no!) la Fira de Frankfurt, apartat en el qual trobareu l'article "Un avanç i un després" d'un servidor. Potser als que seguiu les meues cabòries al bloc us sone a cosa trillada, perquè hem fet molts apunts sobre el tema (potser massa i tot), però, per si de cas, ací el teniu íntegre:M’han demanat un paper sobre el nostre ídem a la Fira de Frankfurt 2007, i confesse que la primera temptació ha estat arrancar a córrer; la segona, recrear-me en la descripció arquitectònica dels pavellons alemanys; i la tercera i definitiva, asseure’m disciplinat i dir la meua. Se n’ha parlat tant sobre Frankfurt que demane disculpes per endavant als lectors hipotètics d’aquest escrit per contribuir, jo també, a engreixar les hemeroteques sobre el tema. Assumiré el risc i les conseqüències.
D’entrada, pose les cartes sobre la taula: Frankfurt, en contra de l’opinió generalitzada, no resoldrà tots els problemes del nostre sector editorial, però al pas que anem som capaços que els agreujarem. I és que no s’acaba d’entendre (si més no, jo no ho acabe d’entendre) que davant l’oportunitat única i certament irrepetible de ser el centre d’atenció de «la plataforma més important del món per a la compra i venda de drets de publicació», que és com la defineixen els organitzadors, ens dediquem (encara!) a discutir què som i què volem ser de majors.
S’ha magnificat tant tot el que envolta aquesta Fira, omnipresent i quasi mítica, que costarà tornar a la realitat, acceptar que es tracta en essència d’una reunió professional i que, potser, se n’ha fet un gra massa amb declaracions polèmiques i titulars grossos com una mala cosa.
Una de les preguntes més repetides en les entrevistes sobre la cita alemanya és aquesta: «Creu vosté que la Fira de Frankfurt serà un èxit o un fracàs?». La resposta per a mi és clara: serà frustrant per a aquells que han somiat objectius desmesurats i inabastables, però per a la resta constituirà un èxit, perquè el nomenament de la Cultura Catalana com a convidada d’honor és, en si mateix, un reconeixement de primer ordre que ens permetrà fer un pas endavant en la normalització i internacionalització d’una literatura singular però no tan universal com ens agradaria.
La Fira de Frankfurt esdevé enguany un aparador immillorable per a mostrar al món l’excel·lent producció editorial en llengua catalana (dissortadament acompanyada de la castellana, sí, ja ho sé) i, amb aquest motiu, periodistes d’arreu del món ens dedicaran espais més o menys generosos en els seus programes de ràdio i televisió o en les seues pàgines i suplements de Cultura, i alguns editors sentiran curiositat pels nostres llibres, els llegiran i s’arriscaran (publicar és sempre un risc) a traduir-los a les seues llengües respectives. Aquest procés està ja en marxa, i hem de treballar plegats perquè l’indubtable avanç que significarà Frankfurt 2007 tinga un «després», la continuïtat imprescindible perquè esdevinga una aposta sòlida i duradora i, per tant, eficaç.
Fóra desitjable, al mateix temps, que aprofitàrem l’enrenou creat (la part positiva de l’enrenou, si més no) per treballar de forma paral·lela en una mena d’IntraFrankfurt que ens ajude a prestigiar la nostra literatura de portes endins i a consolidar un mercat editorial en els territoris que parlem la mateixa llengua. O ens trobarem amb bestsellers catalans a Itàlia, França o Sèrbia absolutament desconeguts a València ciutat. Això, creieu-me, ja passa.
18 de juny 2007
Diari d'una 'fellow'
Rocío comenta les visites a editorials independents com Donzelli, Fanucci, Nottetempo, Minimum Fax o Einaudi i l'impacte que causa la seu del "monstre" Mondadori: hi treballen 2.000 persones, i en l'impressionant edifici dissenyat per Oscar Niemeyer (imatge de dalt), tenen supermercat, farmàcia i, per descomptat, llibreria.Pel que hi diu, serà cert que, com assegura l'editor de Minimum Fax, "en deu dies pots aprendre més sobre edició internacional que en tota la teua vida assegut a la teua editorial". Una bona idea per als organitzadors de tot açò de Frankfurt que, encara que han fet gestions per dur a Barcelona editors estrangers interessats a comprar drets, es podrien plantejar algun programa d'aquest tipus, per exemple coincidint amb el Liber (enguany, a Barcelona) o el Saló del Llibre. Ja sé que Frankfurt haurà passat, però... hi haurà un "després", no?
Premis Ciutat de València
17 de juny 2007
Veure els trens des de l'andana
"El preescalfament per a la cita ha estat el debat sobre si hi havien d'anar també escriptors catalans en espanyol, resolt gràcies al guant de seda de l'ambaixador Bargalló, un home intel·ligent que com tothom sap no duu corbata i és d'esquerra, republicà i catalanista. La polèmica ha ajornat un altre possible debat que afecta els perifèrics de la perifèria: la presència de valencians a la gran festa. O dit d'una altra manera: què hi pintem els valencianets en aquest i d'altres embolics de la «nostra» cultura."
16 de juny 2007
Les velletes de la Penya Roja
Ja està en marxa la segona edició de la campanya "Llegir en valencià". Des del cap de setmana passat s'estan emetent en diversos mitjans de comunicació (especialment en RTVV) anuncis com els que us mostrava ací i ací, a més de lectures de fragments de Tirant lo Blanc a càrrec de personatges coneguts. Des de dimecres s'han publicat anuncis i informacions a Levante-EMV i El Mundo convidant a conéixer el primer llibre de la campanya, que demà aquests diaris distribuïran de forma gratuïta. Avui trobareu en aquests diaris una fitxa amb informació completa de la campanya.Amb més de 100.000 exemplars impresos i distribuïts en un sol dia, Les velletes de la Penya Roja, d'Enric Valor, es convertirà demà en un dels llibres en valencià amb més tirada de la història. És el primer gran triomf d'una campanya que acostarà als quioscos valencians, i per tant a un públic molt ampli, autors com Fuster, Estellés, Llorente, Sanchis Guarner, Martorell o Martínez Ferrando, entre altres.
Parlem de llibres, parlem de lectura en valencià.
15 de juny 2007
14 de juny 2007
La llista, per fi
El Mundo: "Guimferrer y Porcel lideran la polémica representación catalana en Fráncfort". Polèmica per què? I per a qui? A mi no m'ho ha semblat gens, la veritat.
Editorial de l'ABC: "Sectarismo cultural en Fráncfort", molt semblant a aquell altre de principis d'octubre que van titular "Sectarismo en catalán" a seques. I diuen ben claret el que pensen: els autors en llengua catalana són "de segona". Vol dir que Falcones és "de primera"?
El País: "Los autores en castellano dicen no a Francfort". Ja, i ens haurem de conformar amb els que escriuen en català, vés quin remei! Han continuant posant llenya al foc en l'informatiu de migdia de Cuatro.
I (oh, sorpresa!) Levante-EMV: "La literatura catalana acudirá a la [sic] Fráncfort sin la mitad de sus mejores autores". Amb titulars així, més valdria que continuaren callats com fins ara...
13 de juny 2007
Edicions de 1984
Montserrat Serra entrevistava fa uns dies Josep Cots, editor de 1984, i Josep, com de costum, deia coses ben sensates. Com ara que a Catalunya tampoc es lliguen els gossos amb llonganisses i que el 78% dels llibres que es venen són en castellà. L'editor apuntava tres motius: la inèrcia dels lectors, la falta de suport dels mitjans de comunicació i (alerta!) la falta d'oferta. Com?, direu, si tothom diu que es publica massa. Sí, però no:
"Si entres en una llibreria trobaràs 100 llibres traduïts al castellà per deu traduïts al català. Doncs en falten 90. [...] Des del departament de Cultura ara diuen que sobretot cal la promoció. És cert, però amb promoció i prou no es resolen certes mancances. Els llibres que no surten en català, com els promocionaràs?"
12 de juny 2007
Projecte Aventura

Comparativa 5
Diuen (i potser s'ho creuen, vés a saber) que amb aquest mètode impulsen la cohesió social i que garanteixen "la igualtat d'oportunitats en el marc d'un sistema educatiu de qualitat". Igualtat amb els qui tenen recursos per comprar als seus fills llibres nous i estalviar-se d'usar els ratllats i rebregats de cursos anteriors, per exemple? Però fixeu-vos: mentre el govern valencià destinarà 11 milions d'euros per als llibres del primer cicle de Primària, el català farà la festa (per a Primària i ESO) amb poc més de 6 milions. La pela és la pela!
11 de juny 2007
El príncep xiquet
Faig un volt per algunes grans llibreries de València ciutat i constate amb desesperació, una vegada més, la invisibilitat (i en molts casos, la cruel inexistència) de llibre en català, si més no, mínimament visible i/o
"trobable".Quan la meua temperatura interior ha pujat quatre o cinc graus, entropesse i ensopego (les dues coses alhora) amb açò que teniu a l'esquerra: El Petit Príncep en una "nova edició en valencià". Ben sorprés, fullege i refullege el llibre i comprove que és una edició plenament normativa, amb totes les "particularitats" que vulguem. La publica Entuarea, una empresa que fa revistes magnètiques (?). No entenc res.
Les "explicacions" les trobe avui a la premsa. I diuen que també n'hi ha una versió "extremenya". Ah...
10 de juny 2007
Més blocs
09 de juny 2007
Llegir en valencià els nostres clàssics
08 de juny 2007
Doncs sí que estem "bons"
07 de juny 2007
Receptes per a publicar... a França

Lire ha publicat Comment se faire éditer 2007, una guia amb adreces de les editorials, premis literaris, estadístiques de l'edició, etc. que inclou també consells d'alguns editors als escriptors novells que volen publicar per primera vegada.
05 de juny 2007
El nou Updike
En pocs dies arribarà a les llibreries la novel·la número 22 de John Updike, Terrorista, que, tal i com avançàrem ací fa temps, publiquen simultàniament Bromera, Tusquets i Xerais. Al fil d'aquest esdeveniment, i obviant (com sempre) les edicions "perifèriques", El Cultural publica un avançament de les primeres pàgines del llibre i una entrevista amb l'autor nord-americà. Algunes de les reflexions sobre la literatura i l'escriptura que hi podem llegir:"El auge último del término ficción literaria me inquieta porque implica que hay una ficción dirigida a los entendidos de la literatura del mismo modo que hay una poesía dirigida a un público limitado y especial. Y lo que yo quiero escribir es ficción, lisa y llanamente."
"Por alguna razón, hoy el escritor no es escuchado, aunque lo suyo es decir cosas interesantes sobre tu país.""La literatura produce modelos de seres humanos vivos que no tienen por qué estar de acuerdo con nosotros y pueden incluso ser nuestros enemigos."
04 de juny 2007
L'orgull de ser escriptor
Orhan Pamuk és un enamorat del que, després de 33 anys escrivint, anomena amb orgull el seu ofici. “Resulta ingenu confessar-ho, però m’agrada escriure: ser un escriptor professional legitima els teus somnis, et permet executar-los i mostrar-los a la resta amb orgull”, confessa a The Guardian.“Sóc feliç quan estic a la meua taula treballant. En aquest món de ficció em trobe com un nen petit. Quan sent que he perdut el nen que tinc dins meu a causa de pressions polítiques... aleshores he de buscar una certa distància, he d’anar a algun lloc on puga retrobar aquest nen. Potser per això me’n vaig anar als Estats Units en febrer.”
03 de juny 2007
El llibre del segle XX
02 de juny 2007
La matèria de l’esperit
Llegir i escoltar Jaume Cabré és sempre un plaer. La matèria de l’esperit, publicada per Proa a la col·lecció “La Mirada” et permet fer les dues coses simultàniament. En aquest llibre, d’una gran amenitat expositiva (“un llibre exquisit, un al·legat a favor de la bona literatura”, clama amb encert el text de la coberta), Cabré reflexiona sobre la lectura literària. I ens deixa pensaments com aquests: "Llegir, sovint, és ordenar humanament les passions i les emocions, és ser-ne conscient; és salvar-se del caos.”
“El lector il·lumina la feina de l’escriptor; o, dit d’una altra manera, fins que el text no és llegit, no s’acompleix, no es completa el cicle de l’escriptura.”
“Qualsevol biblioteca, per més modesta que sigui, té la tendència a convertir-se en una representació del món.”
“Qui temi retrobar-se, que no rellegeixi cap text perquè es pot endur un bon disgust.”
01 de juny 2007
La catosfera, un poc més freda 4
Lleonard Muntaner Editor
A l'últim número de la revista Caràcters hi trobem una breu entrevista amb Lleonard Muntaner, que explica les experiències prèvies com a editor abans de fundar, el 1994, aquest segell que duu el seu nom i que compta ara amb 320 entrades a la base de l'ISBN. Van començar publicant obres de temàtica bàsicament local i, des de fa uns quatre anys, van iniciar un gir al catàleg per ampliar mercat, i esmenta les dues premisses bàsiques d'aquesta estratègia:"Érem conscients que per aconseguir-ho havíem d'editar títols mínimament exportables a la resta del mercat dels Països Catalans. També havíem de fer front a l'assignatura sempre pendent d'aconseguir tenir una bona distribució."
"Les grans editorials estan molt subjectes a editar títols que els permetin assolir els guanys que han predeterminat. Això no els permetrà atendre un públic que continuarà demandant autors i obres que habiten en els marges del gran negoci editorial. Estic convençut que tota aquesta concentració farà que durant els anys vinents es multipliqui el nombre de petits editors vocacionals."Tant de bo!

