30 juny 2007

Com es construeix un terrorista?

Gràcies a una indicació d'Eduard Castanyo, traductor de Terrorista, recupere aquesta notícia d'El Periódico sobre el llibre més polèmic de la llarga carrera literària del gran Updike.
La periodista Elena Hevia ens informa sobre el rebuig que va causar l'obra en una part del públic nord-americà, que el va qualificar de traidor i oportunista (entre altres perles). La causa?
"Ideologies a part, l'obra deixa a un costat les habituals reflexions de l'autor, i juga a ser un eficaç thriller gràcies a un ritme endimoniat. La novel·la tracta de respondre la pregunta ¿com es construeix un terrorista? [...] Terrorista suposa un dels intents més directes i compassius d'entendre el tema després de l'11-S."

29 juny 2007

Premis, Premis, Premis

Aquesta nit coincideix el lliurament de dos certàmens literaris: el Premi de Novel·la Històrica Far de Cullera i el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida. Com d'habitud, hi seré a Ontinyent en l'anunci del guanyador (enguany hi ha sorpresa).
I parlant de premis, aprofite per recordar a aquells que ho deixen tot per a última hora que demà es tanca el termini d'admissió d'originals dels premis Alfons el Magnànim i, dilluns, el dels Ciutat de València.
De res.

Terrorista a El Periódico

El suplement de llibres d'El Periódico dedicava ahir una pàgina a Terrorista, de John Updike. El crític, Dani Laudo, afirma:
"Con Terrorista [Updike] demuestra tener un pie en el pasado y otro en el presente, ser un veterano estilista fiel a sus obsesiones que, a la vez, sabe comprometerse con conflictos acuciantes."
Però no només de compromís viu el geni, per això conclou:
"Updike escenifica este retrato de almas insatisfechas en un thriller, un vuelco en la forma (que no en el fondo) a su proteica trayectoria. Para el viejo zorro no pasan los años."
Punxeu en la imatge per llegir la ressenya sencera. De nou, només dispose de la versió en castellà.

28 juny 2007

Habemus nou Consell

Aquesta vesprada, el Molt Honorable ha desvelat el secret més ben guardat. Malva-rosa Connection, com de costum, ha estat dels primers a fer-se ressò del llistat complet del nou Consell 2007-2011 (si més no).
14 conselleries, 3 vicepresidències (amb un representant de cada província, ha remarcat Camps en el seu anunci oficial íntegrament en castellà), només 4 dones (això no ho ha remarcat: la paritat és només per a les llistes electorals?) i un altre compromís electoral acomplit: desdoblament de les àrees d'Educació (ara integra també universitats, després de l'espantada de Justo Nieto) i Cultura. La primera queda en mans d'Alejandro Font de Mora, com fins ara; en Cultura s'incorpora Trinidad Miró, fins ara regidora a Alcoi. No tinc més dades, les anirem coneixent en l'acció de govern, que tant de bo aposte per fi pels creadors i professionals del País. Hi ha tant de talent desaprofitat...

Actualització 29/6/07: Las Provincias publica un perfil de la nova consellera de Cultura.

Anècdota del dia - Què és una granera?

Aquest matí ha telefonat un/a il·lustrador/a català/ana amb una llarga trajectòria (no donem més pistes, tant fa la identitat) preguntant què era una granera. No és que ho preguntara de passada, no, és que era el motiu concret de la telefonada/trucada. Em pensava que estava de conya, de veritat, però resulta que no, que no ho sabia, i la parauleta apareix al text que està treballant i necessitava aclarir-ho per fer la il·lustració.
M'ha caigut el món als peus.
Sembla una anècdota tonta, però és ben il·lustrativa (passeu-me el joc de paraules) de la desconnexió lingüística nord-sud.

Nota: per a tots aquells que no entengueu un borrall, adjunte foto.

27 juny 2007

Diario de Valencia tanca (per fi)

El mateix dia que Blogger ha incorporat el català al seu llistat de llengües, el Diario de Valencia tanca. Sí, ja sé que són notícies que no tenen res a veure, però em feia goig donar-les juntes. Diuen que el tancament d'un mitjà de comunicació és sempre una mala notícia perquè va en contra de la pluralitat informativa, etc., etc. Jo, què voleu que us diga, no trobaré a faltar el pamflet anticatalanista de Carrascosa.
Atenció a l'última frase de la notícia que publica Levante-EMV:
"La colaboración del PSPV ha si­do fundamental en los últimos meses en el mantenimiento del periódico."
Té tanta raó Toni de vegades...

26 juny 2007

França descobreix El mar

Aquest cap de setmana, el suplement Babelia escollia El secret de Christine Falls (tot i que "olvidaren" l'edició de Bromera, existeix) llibre de la setmana. Rodrigo Fresán, el mateix que fa uns dies elogiava "esa magnífica novela que es Terrorista", la qualifica de novel·la no "negra", sinó "fosca":
"Algo que no sólo abduce y mezcla y transforma -y parodia- con elegancia lugares comunes del thriller duro sino que, además, los trasciende. A saber: persecuciones y palizas, chica fatal, corrupción en las alturas. Añadir una muy lograda atmósfera (Dublín en los años cincuenta recordando a la Viena de El tercer hombre) y a un perdedor "héroe" fitzgeraldianamente obsesionado por los modales diferentes de los ricos y poco dispuesto a conformarse con la versión oficial de los hechos."

Mentre nosaltres gaudim de la nova personalitat de John Banville, els francesos acaben de descobrir La mer. A Le Monde (ací i ací) fan un repàs a la seua trajectòria. Conclouen: "L'estil de Banville és la ferramenta i el tema mateix dels seus escrits". Això va ser abans del "canvi". O potser no?

24 juny 2007

Els nostres clàssics - Tirant


Després que, diumenge passat, es distribuïren de forma gratuïta més de 150.000 exemplars d'una de les rondalles més populars d'Enric Valor, la col·lecció de llibres de la campanya "Llegir en valencià. Els nostres clàssics" continua amb títols imprescindibles per fer un "tast" de la nostra història literària.
Ahir El Mundo va repartir Tres poetes valencians del Segle d'Or, amb una selecció modernitzada de poemes d'Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi i Joan Roís de Corella. Avui, Levante-EMV distribueix Tirant a Constantinoble, un dels passatges més coneguts del Tirant, en versió de Joan Pellicer i Rosa Giner. No us el perdeu: només costa 1 euro!

21 juny 2007

L'autoentrevista de Banville/Black

El Periódico publica avui, en el seu suplement literari, l'entrevista de John Banville a Benjamin Black. No he pogut aconseguir el suplement en català (un altre dels "avantatges" d'estar a València), però a la web de Bromera trobareu la traducció d'aquesta autoentrevista especial en la qual Black no dubta a amollar-li a Banville perles com aquesta:

"Sap aquell seu, El llibre de l’evidència? Aquell títol hauria estat millor utilitzat per mi. Els seus llibres pensen: els meus miren, miren i informen. Entesos? "
O aquesta altra:

"Sóc un home senzill, o ho intento. He descobert, molt avançat en la vida, i per a sorpresa meva, que l’ésser humà m’interessa, prou per fer que vulgui escriure sobre ell."
La conversa (o potser és un monòleg?) es completa amb una ressenya de Sergi Sánchez sobre El secret de Christine Falls: el crític considera que Banville ha aplicat el seu talent a una trama detectivesca per crear una "estimulant" novel·la negra.

20 juny 2007

El Andén

Avui, a la mateixa hora que la Fundació ESCACC organitza la conferència "20 anys de l'espai català de comunicació", amb assistència de Josep Gifreu i el conseller Tresserras, es presenta a Barcelona la nova editorial El Andén. Estar a València té aquests "avantatges": em quedaré a casa.
La informació sobre El Andén m'arriba al meu correu personal, i això significa que qui s'encarrega de la comunicació en el nou segell té en compte les noves xarxes de difusió com ara els blocs. M'alegra. S'admeten pernils.
El Andén té seu a Barcelona i delegació a Madrid. Diuen que publicaran... 250 llibres a l'any! 150 seran en format butxaca (la majoria, directament en butxaca). Diuen també que publicaran en català, en gallec i en euskera, tot i que entre els primers títols anunciats no n'hi ha cap que no siga en castellà. Temps al temps?
Una de les iniciatives més innovadores és la del premi Difusión de Bolsillo: la recompensa en metàl·lic està al voltant dels 30.000 euros, però centren els esforços precisament en la difusió, ja que el llibre guanyador apareixerà directament en butxaca amb una tirada inicial de 50.000 exemplars i la garantia que l'editorial es gastarà 100.000 euros en promoció. Això sí: només s'hi admeten originals en castellà.
Ací trobareu més informació.

Un avanç i un després

Acabe de rebre l'últim número (el que fa 27 ja) de la revista Lletres que edita el Grup del Llibre amb el suport i l'esforç absolutament impagable de persones com Octavi Sarsanedas, Montserrat Alabau, Francesc Poblet o Agnès Vidal. El contingut, a banda del variadíssim catàleg d'ofertes literàries, gira al voltant de la novel·la negra, amb entrevistes a Ferran Torrent i Andreu Martín, i (com no!) la Fira de Frankfurt, apartat en el qual trobareu l'article "Un avanç i un després" d'un servidor. Potser als que seguiu les meues cabòries al bloc us sone a cosa trillada, perquè hem fet molts apunts sobre el tema (potser massa i tot), però, per si de cas, ací el teniu íntegre:

M’han demanat un paper sobre el nostre ídem a la Fira de Frankfurt 2007, i confesse que la primera temptació ha estat arrancar a córrer; la segona, recrear-me en la descripció arquitectònica dels pavellons alemanys; i la tercera i definitiva, asseure’m disciplinat i dir la meua. Se n’ha parlat tant sobre Frankfurt que demane disculpes per endavant als lectors hipotètics d’aquest escrit per contribuir, jo també, a engreixar les hemeroteques sobre el tema. Assumiré el risc i les conseqüències.
D’entrada, pose les cartes sobre la taula: Frankfurt, en contra de l’opinió generalitzada, no resoldrà tots els problemes del nostre sector editorial, però al pas que anem som capaços que els agreujarem. I és que no s’acaba d’entendre (si més no, jo no ho acabe d’entendre) que davant l’oportunitat única i certament irrepetible de ser el centre d’atenció de «la plataforma més important del món per a la compra i venda de drets de publicació», que és com la defineixen els organitzadors, ens dediquem (encara!) a discutir què som i què volem ser de majors.
S’ha magnificat tant tot el que envolta aquesta Fira, omnipresent i quasi mítica, que costarà tornar a la realitat, acceptar que es tracta en essència d’una reunió professional i que, potser, se n’ha fet un gra massa amb declaracions polèmiques i titulars grossos com una mala cosa.
Una de les preguntes més repetides en les entrevistes sobre la cita alemanya és aquesta: «Creu vosté que la Fira de Frankfurt serà un èxit o un fracàs?». La resposta per a mi és clara: serà frustrant per a aquells que han somiat objectius desmesurats i inabastables, però per a la resta constituirà un èxit, perquè el nomenament de la Cultura Catalana com a convidada d’honor és, en si mateix, un reconeixement de primer ordre que ens permetrà fer un pas endavant en la normalització i internacionalització d’una literatura singular però no tan universal com ens agradaria.
La Fira de Frankfurt esdevé enguany un aparador immillorable per a mostrar al món l’excel·lent producció editorial en llengua catalana (dissortadament acompanyada de la castellana, sí, ja ho sé) i, amb aquest motiu, periodistes d’arreu del món ens dedicaran espais més o menys generosos en els seus programes de ràdio i televisió o en les seues pàgines i suplements de Cultura, i alguns editors sentiran curiositat pels nostres llibres, els llegiran i s’arriscaran (publicar és sempre un risc) a traduir-los a les seues llengües respectives. Aquest procés està ja en marxa, i hem de treballar plegats perquè l’indubtable avanç que significarà Frankfurt 2007 tinga un «després», la continuïtat imprescindible perquè esdevinga una aposta sòlida i duradora i, per tant, eficaç.
Fóra desitjable, al mateix temps, que aprofitàrem l’enrenou creat (la part positiva de l’enrenou, si més no) per treballar de forma paral·lela en una mena d’IntraFrankfurt que ens ajude a prestigiar la nostra literatura de portes endins i a consolidar un mercat editorial en els territoris que parlem la mateixa llengua. O ens trobarem amb bestsellers catalans a Itàlia, França o Sèrbia absolutament desconeguts a València ciutat. Això, creieu-me, ja passa.

18 juny 2007

Diari d'una 'fellow'

Comencem la setmana aprenent vocabulari nou. Anoteu: Fellowship, que fa referència als programes que hi ha en algunes fires internacionals, en les quals conviden un grup d'editors de diversos països a visitar, durant uns quants dies, les editorials més significatives del país. A la Fira de Torí també practiquen el Fellowship, i una de les editores que hi va participar en l'última convocatòria, Rocío de Isasa, de Lengua de Trapo, narrava dimecres, en el Cultura/s, la seua experiència.
Segons ens conta, a Itàlia hi ha moltes editorials (8.000!), però dos terços estan controlades per cinc grups, dos dels quals (Rizzoli i Mondadori) tenen el 40%. S'hi publiquen 50.000 obres a l'any, però més del 50% de la població no llig mai i (dada impactant) vora el 80% dels títols editats no es troba a les llibreries; per això les fires són tan necessàries. Al nord hi ha els grans grups, que produeixen el 73'4% dels llibres de tot el país, i entre el sud i Roma, la majoria d'editorials petites i/o independents.
Rocío comenta les visites a editorials independents com Donzelli, Fanucci, Nottetempo, Minimum Fax o Einaudi i l'impacte que causa la seu del "monstre" Mondadori: hi treballen 2.000 persones, i en l'impressionant edifici dissenyat per Oscar Niemeyer (imatge de dalt), tenen supermercat, farmàcia i, per descomptat, llibreria.
Pel que hi diu, serà cert que, com assegura l'editor de Minimum Fax, "en deu dies pots aprendre més sobre edició internacional que en tota la teua vida assegut a la teua editorial". Una bona idea per als organitzadors de tot açò de Frankfurt que, encara que han fet gestions per dur a Barcelona editors estrangers interessats a comprar drets, es podrien plantejar algun programa d'aquest tipus, per exemple coincidint amb el Liber (enguany, a Barcelona) o el Saló del Llibre. Ja sé que Frankfurt haurà passat, però... hi haurà un "després", no?

Premis Ciutat de València

Mai he entés per què el termini dels Premis Literaris Ciutat de València és sempre tan curt, però el cas és que es va obrir divendres passat i es tanca el 2 de juliol (sí, d'enguany). La vocació de servei públic d'aquesta bitàcola ens condueix a enllaçar amb les bases i informar tots els lletraferits amb obra acabada o a falta de dos retocs que hi ha (en les modalitats en valencià) 30.300 euros gastadors.
De res.

17 juny 2007

Veure els trens des de l'andana

Aquest dissabte he llegit el primer article d'opinió sobre Frankfurt a la premsa valenciana. El signava Manel Rodríguez-Castelló a Levante-EMV, i deia coses com aquesta:
"El preescalfament per a la cita ha estat el debat sobre si hi havien d'anar també escriptors catalans en espanyol, resolt gràcies al guant de seda de l'ambaixador Bargalló, un home intel·ligent que com tothom sap no duu corbata i és d'esquerra, republicà i catalanista. La polèmica ha ajornat un altre possible debat que afecta els perifèrics de la perifèria: la presència de valencians a la gran festa. O dit d'una altra manera: què hi pintem els valencianets en aquest i d'altres embolics de la «nostra» cultura."
L'article sencer, ací.

16 juny 2007

Les velletes de la Penya Roja

Ja està en marxa la segona edició de la campanya "Llegir en valencià". Des del cap de setmana passat s'estan emetent en diversos mitjans de comunicació (especialment en RTVV) anuncis com els que us mostrava ací i ací, a més de lectures de fragments de Tirant lo Blanc a càrrec de personatges coneguts. Des de dimecres s'han publicat anuncis i informacions a Levante-EMV i El Mundo convidant a conéixer el primer llibre de la campanya, que demà aquests diaris distribuïran de forma gratuïta. Avui trobareu en aquests diaris una fitxa amb informació completa de la campanya.
Amb més de 100.000 exemplars impresos i distribuïts en un sol dia, Les velletes de la Penya Roja, d'Enric Valor, es convertirà demà en un dels llibres en valencià amb més tirada de la història. És el primer gran triomf d'una campanya que acostarà als quioscos valencians, i per tant a un públic molt ampli, autors com Fuster, Estellés, Llorente, Sanchis Guarner, Martorell o Martínez Ferrando, entre altres.
La blocosfera ja ha començat a fer-se'n ressò: la bibliotecària de Concentaina dóna la benvinguda a la iniciativa, mentre que Tirant a Fotre li dedica un publireportatge "marca de la casa".
Parlem de llibres, parlem de lectura en valencià.
Actualització: En la Fundació Bromera em confirmen que la tirada de Les velletes... és de 152.000 exemplars. Una difusió XXL. Déu n'hi do!

14 juny 2007

La llista, per fi

Tenia previst no fer cap valoració sobre el famós llistat d'autors convidats a Frankfurt, i no en faré, però no me'n puc estar de reproduir ací alguns dels titulars que més m'han cridat l'atenció en la premsa d'avui:

El Mundo: "Guimferrer y Porcel lideran la polémica representación catalana en Fráncfort". Polèmica per què? I per a qui? A mi no m'ho ha semblat gens, la veritat.

Editorial de l'ABC: "Sectarismo cultural en Fráncfort", molt semblant a aquell altre de principis d'octubre que van titular "Sectarismo en catalán" a seques. I diuen ben claret el que pensen: els autors en llengua catalana són "de segona". Vol dir que Falcones és "de primera"?

El País: "Los autores en castellano dicen no a Francfort". Ja, i ens haurem de conformar amb els que escriuen en català, vés quin remei! Han continuant posant llenya al foc en l'informatiu de migdia de Cuatro.

I (oh, sorpresa!) Levante-EMV: "La literatura catalana acudirá a la [sic] Fráncfort sin la mitad de sus mejores autores". Amb titulars així, més valdria que continuaren callats com fins ara...

Però tranquils que la cosa no acaba ací. Aquestes són les primeres reaccions dels periodistes, ara aniran a buscar els autors que han "declinat" l'oferiment perquè contradiguen Bargalló.
No haurem d'esperar massa.

Llegir en Valencià - Spot 2

13 juny 2007

Llegir en Valencià - Spot 1

Edicions de 1984

Crec que no és només una percepció meua, sinó un fet contrastable: Edicions de 1984 està de moda.
D'un temps ençà, especialment des de l'associació amb Club Editor i, posteriorment, amb els dos finalistes al premi Llibreter i els èxits de Magris i Onfray, se'n parla (i bé) a tot arreu. Me n'alegre: és la prova fefaent que el treball ben fet, el que sorgeix de la iniciativa, la convicció i la tenacitat, té premi. I que, malgrat tot, hi ha un espai per a l'edició independent (també dita "petita") de qualitat.
Montserrat Serra entrevistava fa uns dies Josep Cots, editor de 1984, i Josep, com de costum, deia coses ben sensates. Com ara que a Catalunya tampoc es lliguen els gossos amb llonganisses i que el 78% dels llibres que es venen són en castellà. L'editor apuntava tres motius: la inèrcia dels lectors, la falta de suport dels mitjans de comunicació i (alerta!) la falta d'oferta. Com?, direu, si tothom diu que es publica massa. Sí, però no:
"Si entres en una llibreria trobaràs 100 llibres traduïts al castellà per deu traduïts al català. Doncs en falten 90. [...] Des del departament de Cultura ara diuen que sobretot cal la promoció. És cert, però amb promoció i prou no es resolen certes mancances. Els llibres que no surten en català, com els promocionaràs?"
I té raó. On és, per exemple, l'assaig traduït? I el teatre? I la poesia? I els llibres de viatges? I tants i tants narradors (alguns ben consagrats) encara inèdits en català?

12 juny 2007

Projecte Aventura


Per complementar d'alguna manera el tema de l'apunt anterior, i com que de vegades costa molt d'explicar el treball d'autoria i de producció que hi ha darrere de cada nou llibre de text, em faig ressò del vídeo (ací la primera part, i ací, la segona) que ha divulgat el departament de llibre de text de Bromera per a presentar el "Projecte Aventura", els nous llibres de Primària en els que han estat treballant durant molts i molts mesos.

Comparativa 5

Recordeu que fa uns dies parlàvem sobre el sistema de gratuïtat del llibre de text adoptat per la Generalitat Valenciana? Recordeu que deia que tenia l'aprovació unànime de les parts implicades? Recordeu que recordava que els socialistes d'ací no tenien (encara!) un sistema clar de gratuïtat? Doncs mireu allà: la Generalitat de Catalunya, amb un departament d'Educació encapçalat per un socialista, opta pel sistema de reutilització.
Diuen (i potser s'ho creuen, vés a saber) que amb aquest mètode impulsen la cohesió social i que garanteixen "la igualtat d'oportunitats en el marc d'un sistema educatiu de qualitat". Igualtat amb els qui tenen recursos per comprar als seus fills llibres nous i estalviar-se d'usar els ratllats i rebregats de cursos anteriors, per exemple? Però fixeu-vos: mentre el govern valencià destinarà 11 milions d'euros per als llibres del primer cicle de Primària, el català farà la festa (per a Primària i ESO) amb poc més de 6 milions. La pela és la pela!

11 juny 2007

El príncep xiquet

Faig un volt per algunes grans llibreries de València ciutat i constate amb desesperació, una vegada més, la invisibilitat (i en molts casos, la cruel inexistència) de llibre en català, si més no, mínimament visible i/o "trobable".
Quan la meua temperatura interior ha pujat quatre o cinc graus, entropesse i ensopego (les dues coses alhora) amb açò que teniu a l'esquerra: El Petit Príncep en una "nova edició en valencià". Ben sorprés, fullege i refullege el llibre i comprove que és una edició plenament normativa, amb totes les "particularitats" que vulguem. La publica Entuarea, una empresa que fa revistes magnètiques (?). No entenc res.
Les "explicacions" les trobe avui a la premsa. I diuen que també n'hi ha una versió "extremenya". Ah...

10 juny 2007

Més blocs

Aprofitant la petició de Jesús M. Tibau en el comentari a l'apunt anterior, revise el blogroll d'aquesta bitàcola i inicie una certa renovació per afegir alguns dels blocs que visite regularment i llevar-ne algun que ha deixat d'estar actiu. Entre els nous, destaque, a més de Tens un racó..., el dels escriptors Toni Sala i Ramon Erra, suplements literaris d'alguns països del nostre entorn i hiperblocs utilíssims com Catablocs i Bloc de Lletres. Els trobareu a la barra de la dreta.

09 juny 2007

Llegir en valencià els nostres clàssics

Està comprovat que les iniciatives que no tenen continuïtat serveixen de ben poc. Treballar en el llarg termini, en canvi, acostuma a donar millors resultats. És per això que la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura reedita enguany la campanya "Llegir en valencià", que vam comentar en aquest bloc a bastament l'estiu passat.
En aquesta ocasió, ofereix una aproximació als clàssics valencians. Demà comença la campanya publicitària als diaris, i es passarà, per RTVV i per una vintena més d'emissores d'abast local i comarcal, l'espot de televisió i la falca radiofònica que ha preparat l'equip de la sèrie Maniàtics. Avui us avancem l'enllaç amb la web de la campanya. N'anirem parlant.

08 juny 2007

Doncs sí que estem "bons"

Mentre l'esquerra valenciana continua estupefacta pels mals resultats de les eleccions, el PP va governant. Avui s'ha materialitzat una promesa electoral que exemplifica, en part, alguns dels motius de l'èxit/derrota (depén dels ulls) electoral: descol·locar el contrari, deixar-lo sense discurs. El PP va prometre la gratuïtat dels llibres de text mitjançant el sistema de bons llibre i tothom, des dels pares i mares fins el malmés sector del llibre, van (vam) aplaudir la iniciativa. Avui, abans i tot que comence la pròxima legislatura, es publica al DOCV l'ordre que ho fa efectiu, amb una dotació econòmica d'11 milions d'euros.
L'acord beneficiarà, ja en el curs 2007-2008, els alumnes de primer cicle de Primària. Una mesura social que posa en marxa la dreta (per això, tots aquests milions els gestionarà una empresa privada) i que descol·loca l'esquerra. I el PSPV, quin model de gratuïtat de llibre de text tenia? Jo no ho he sabut mai ni l'he trobat al programa. I el Compromís?
I això, pense jo, no pot ser. Però és.

07 juny 2007

Receptes per a publicar... a França



Lire ha publicat Comment se faire éditer 2007, una guia amb adreces de les editorials, premis literaris, estadístiques de l'edició, etc. que inclou també consells d'alguns editors als escriptors novells que volen publicar per primera vegada.

Guy Birenbaum, director (fins d'ací a ben poc) de l'editorial Privé i blocaire també, recomana insistència, informar-se abans d'on s'envia el manuscrit (sembla mentida, però ben pocs ho fan, i si no veieu, veieu) i continuar tocant portes si falla la primera, no desanimar-se en definitiva. D'una forma bastant ingènua recomana als autors que, en la seua insistència, visiten les editorials on volen publicar per "impregnar-se de l'atmosfera i conéixer la gent que hi treballa". No sé com funcionen les coses a França, però ací us assegure que són diferents.

De la seua banda, Anne Carrière, directora d'una editorial homònima (amb perdó), es mostra més punyent: "El primer consell que m'agradaria donar als joves autors és que deixen de confiar les seues misèries a la ploma. Tres quartes parts dels originals que rep són psicoteràpies, no novel·les. I, francament, els seus petits problemes personals no interessen ningú." Glups! Segons apunta, amb bona part de raó, una persona que envia un manuscrit no escriu per a ella mateixa... si no, no procuraria editar! I conclou: "Sobretot no pense que la seua vida va a cambiar pel fet de publicar: seria ben estrany que poguera viure dels seus escrits." I això, amics i amigues, a França, terra de la grandeur i Sarkozy...

05 juny 2007

El nou Updike

En pocs dies arribarà a les llibreries la novel·la número 22 de John Updike, Terrorista, que, tal i com avançàrem ací fa temps, publiquen simultàniament Bromera, Tusquets i Xerais. Al fil d'aquest esdeveniment, i obviant (com sempre) les edicions "perifèriques", El Cultural publica un avançament de les primeres pàgines del llibre i una entrevista amb l'autor nord-americà. Algunes de les reflexions sobre la literatura i l'escriptura que hi podem llegir:
"El auge último del término ficción literaria me inquieta porque implica que hay una ficción dirigida a los entendidos de la literatura del mismo modo que hay una poesía dirigida a un público limitado y especial. Y lo que yo quiero escribir es ficción, lisa y llanamente."
"Por alguna razón, hoy el escritor no es escuchado, aunque lo suyo es decir cosas interesantes sobre tu país."

"La literatura produce modelos de seres humanos vivos que no tienen por qué estar de acuerdo con nosotros y pueden incluso ser nuestros enemigos."

Ja hi ha un projecte de pel·lícula en marxa per a l'obra d'Updike amb més èxit comercial dels últims temps. Una novel·la que The New York Times va destacar com un dels títols més remarcables de 2006. No la deixeu escapar.

04 juny 2007

L'orgull de ser escriptor

Orhan Pamuk és un enamorat del que, després de 33 anys escrivint, anomena amb orgull el seu ofici. “Resulta ingenu confessar-ho, però m’agrada escriure: ser un escriptor professional legitima els teus somnis, et permet executar-los i mostrar-los a la resta amb orgull”, confessa a The Guardian.
En aquesta interessant entrevista, Pamuk repassa els seus inicis i la recerca d’una veu pròpia, que va trobar llegint Borges i Calvino. Hi descriu també la minuciositat amb què planifica cada detall dels seus llibres abans d’iniciar-ne l’escriptura i l’alliberament que ha significat per a ell la concessió del Nobel, ja que, com ens diu el periodista, la pressió dels mitjans sobre l’autor perquè comente temes polítics ha disminuït des d’aleshores. No obstant això, reconeix estar cansat de contestar sempre les mateixes preguntes (Per què hi ha tants colors en els títols dels seus llibres? Per què va deixar de voler ser pintor?), i explica una vegada més els motius la seua “fugida” de Turquia:
“Sóc feliç quan estic a la meua taula treballant. En aquest món de ficció em trobe com un nen petit. Quan sent que he perdut el nen que tinc dins meu a causa de pressions polítiques... aleshores he de buscar una certa distància, he d’anar a algun lloc on puga retrobar aquest nen. Potser per això me’n vaig anar als Estats Units en febrer.”
Ara Pamuk s’ha incorporat amb força a la inevitable “vida pública” d’un Nobel. L’entrevista s’ha fet al Hay Festival, on va acudir després de participar en el jurat del festival de cinema de Cannes.

03 juny 2007

El llibre del segle XX

The Guardian, diari entusiasta d'enquestes i llistes diverses, acaba de fer públic el resultat d'una "consulta popular" (una més) sobre l'obra literària més representativa del segle XX. Segons sembla, la paranoia, la propaganda i l'estat de guerra perpètua són els trets que millor defineixen l'esperit del segle passat, ja que la novel·la "guanyadora", amb el 22% dels vots, ha estat 1984, de George Orwell. El llistat dels finalistes és ben divers, i inclou des d'El vigilant en el camp de sègol, de JD Salinger, fins El diari de Bridget Jones, de Helen Fielding.
El poble ha parlat.

02 juny 2007

La matèria de l’esperit

Llegir i escoltar Jaume Cabré és sempre un plaer. La matèria de l’esperit, publicada per Proa a la col·lecció “La Mirada” et permet fer les dues coses simultàniament. En aquest llibre, d’una gran amenitat expositiva (“un llibre exquisit, un al·legat a favor de la bona literatura”, clama amb encert el text de la coberta), Cabré reflexiona sobre la lectura literària. I ens deixa pensaments com aquests:

"Llegir, sovint, és ordenar humanament les passions i les emocions, és ser-ne conscient; és salvar-se del caos.”
“El lector il·lumina la feina de l’escriptor; o, dit d’una altra manera, fins que el text no és llegit, no s’acompleix, no es completa el cicle de l’escriptura.”
“Qualsevol biblioteca, per més modesta que sigui, té la tendència a convertir-se en una representació del món.”
“Qui temi retrobar-se, que no rellegeixi cap text perquè es pot endur un bon disgust.”

01 juny 2007

La catosfera, un poc més freda 4

Avui Oriol Soler anuncia que en breu tancarà el seu bloc Núvol vermell, un espai des d'on ens informava dels anhels i les conquestes del grup cooperatiu Cultura 03. En un moment en què campa el desànim (si més no, al País Valencià i per motius "extraeditorials"), els seus consells optimistes i il·lusionants es trobaran a faltar, perquè resultaven encoratjadors i revulsius. Però és una renúncia momentània: afortunadament, tornarà.

Lleonard Muntaner Editor

A l'últim número de la revista Caràcters hi trobem una breu entrevista amb Lleonard Muntaner, que explica les experiències prèvies com a editor abans de fundar, el 1994, aquest segell que duu el seu nom i que compta ara amb 320 entrades a la base de l'ISBN. Van començar publicant obres de temàtica bàsicament local i, des de fa uns quatre anys, van iniciar un gir al catàleg per ampliar mercat, i esmenta les dues premisses bàsiques d'aquesta estratègia:
"Érem conscients que per aconseguir-ho havíem d'editar títols mínimament exportables a la resta del mercat dels Països Catalans. També havíem de fer front a l'assignatura sempre pendent d'aconseguir tenir una bona distribució."
Selecció adequada i bona distribució, aquesta és la recepta. L'editor es mostra optimista en aquesta era després del Conglomerat Català (any 1 dCC):

"Les grans editorials estan molt subjectes a editar títols que els permetin assolir els guanys que han predeterminat. Això no els permetrà atendre un públic que continuarà demandant autors i obres que habiten en els marges del gran negoci editorial. Estic convençut que tota aquesta concentració farà que durant els anys vinents es multipliqui el nombre de petits editors vocacionals."
Tant de bo!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...