De què va això de ser editor

La mort de Gonzalo Canedo, fundador de l'editorial Libros del Silencio, ha provocat articles de crítics i intel·lectuals lloant la seua integritat i posant en valor les virtuts del bon editor. El que més m'ha cridat l'atenció és aquest del bloc El lector mal-herido, del Diario.es. Es tracta d'un text provocador, com tots els que hi trobem en aquell espai. Fixeu-vos, si no, en l'inici:

"Por los escritores sabemos que los editores son unos hijos de puta. Les roban, les cambian una coma; les cambian dos comas; les dejan de publicar; no les entienden y no les hacen caso cuando proponen una foto para la portada; siempre invitan a comer a otro; siempre sacan sus libros en febrero. Todo terrible."

Però entre provocació i provocació, trobem moltes raons per continuar estimant aquest ofici tan particular. Aquestes són algunes de les reflexions que més m'han interessat i voldria deixar reflectides ací per tenir-les sempre presents. Us recomane llegir l'article sencer.

• Haciendo libros uno puede acabar rico, sí; como puede uno acabar rico mirando por la ventana, más o menos. 
• Un editor independiente no busca el talento, sino llegar a fin de mes.
• Ser editor es un oficio de equilibrista, pues sólo importa cuánto tiempo aguantas sobre el alambre.

Reinterpretar la vida

Dissabte, Levante-EMV va publicar una nova col·laboració en la secció "El llibre de la setmana". En aquesta ocasió recomane l'última novel·la de Julian Barnes, El sentit d'un final, publicada per Angle Editorial. Podeu punxar la imatge per llegir l'article.

Vine com estàs

Tina Vallès ens regala a Núvol un d'aquells textos de crítica literària que encomanen les ganes de llegir tant el ressenyat com el ressenyador. Centrem-nos ara, però, en l'autora ressenyada, Mercè Ibarz. El títol de l'article és ja suficientment explícit: "Llegir tota la Ibarz". El motiu és el llançament de Vine com estàs (Proa), la primera gran obra en català d'aquest 2013, un text que perdurarà en la memòria dels lectors molt més enllà d'aquest mesos grisos i freds. Tina elogia la prosa de l'autora, la seua evolució, la minuciositat amb què escull i col·loca totes i cadascuna de les paraules que conformen cada obra, un mestratge que condensa ara en la seua nova proposta literària:

"Vine com estàs diria que, tot i ser formalment dues narracions, és alhora un conjunt d’històries tan trenades, tan ben enredades les unes amb les altres, que potser no és agosarat dir que o bé és una novel·la o bé la Ibarz s’inventa un nou gènere narratiu que és conte, és novel·la i és memòria"

A mi Mercè Ibarz em recorda, en l'exigència, en la brevetat i en la condensació de saviesa al millor Erri de Luca. I en el tracte personal és ferma i afable alhora. Mai oblidaré un consell que em va donar en una ocasió (no fa massa, tot i que semble que ha passat una eternitat): "Noi, comença a pensar en tu mateix". Vaig anotar l'advertiment premonitori en un paper (tinc tendència a oblidar qüestions que, temps a venir, resulten importants) i, des d'aleshores, el tinc penjat al meu despatx, envoltat de dibuixos dels meus fills. Algun dia, potser, contarem més d'aquella història. Ara, de moment, gaudim tots de Vine com estàs (ací, un tast). Un gran encert, un més, de l'editor d'Edicions Proa, Josep Lluch. Estem d'enhorabona!

Mercè Ibarz vista per Martina Tulier a Núvol.com.

And I swear
That I don't have a gun
No I don't have a gun
No I don't have a gun
Memoria

Come As You Are, Nirvana

L'#apocalipsillibre en 7 (o 8) tuits

Façana de la Llibreria Catalònia, plena d'optimisme i d'esperança l'any 1932. Ara tanca. Hi posaran un McDonald's.

El periodista Jordi Nopca ha publicat un interessant reportatge a l'ARA Llegim sobre l'estat de la qüestió en l'edició en català amb l'inequívoc títol: "El sector del llibre pateix". A falta d'estudis actualitzats (que potser quedarien obsolets, ja que la situació s'agreuja per moments), Nopca ha realitzat una sèrie d'entrevistes a representants dels principals gremis i associacions del llibre de Catalunya. 

M'he permés sintetitzar algunes de les idees principals de l'article en 7 (o 8) tuits. Aquí els teniu, recopilats, un rere l'altre:

• #apocalipsillibre 1 "Hem perdut entre 7 i 10 anys de negoci. La facturació ha baixat sensiblement" Xavier Mallafré
• #apocalipsillibre 2 La facturació de l'edició en català en 2012 és de 235-240 milions €, equivalent al nivell de 2005, Xavier Mallafré  
• #apocalipsillibre 3 El sector editorial ha desaccelerat la inversió en la conversió digital. #ebook no supera el 3% facturació - Marià Marín 
• #apocalipsillibre 4 Estem 3 vegades per sota descàrregues #ebooks en països amb igual nombre dispositius. Pirateig no és anecdòtic -M.Marín  
• #apocalipsillibre 5 Les ajudes públiques són l'1,85% de la facturació. Desmenteix q l'edició en català està massa subvencionada -Jordi Ferré 
• #apocalipsillibre 6 Les dotacions dels quatre grans premis en català o bé s'han reduït o bé fins i tot han desaparegut -G.J. Graells  
• #apocalipsillibre 7 La facturació llibre en català ha baixat però de manera poc significativa. Baixa nombre de títols i tirades -X.Mallafré 
• #apocalipsillibre i 8 Conclusió: l'edició en català està malament, podria estar pitjor i segurament ho estarà. Com revertim la situació?  

Drets dels infants a escoltar contes

Il·lustració de Miguel Tanco extreta del llibre Cuentos para dormir y soñar (Ed. SM)

Comencem l'any al bloc igual que finalitzàrem el 2012: amb un nou apunt esperançat i ple de bons desitjos, com correspon a aquests dies festius de Nadal i Reis. En aquesta ocasió, ens fem ressò del Decàleg dels Drets dels Infants a Escoltar Contes, un manifest promulgat per primera vegada en els anys 70 a Veneçuela però que manté la plena vigència en l'actualitat. Potser més que mai, abduïts com estem sovint els pares entre les nostres obligacions laborals i domèstiques i el recurs fàcil de la tele com a "cangur". 

El decàleg ens posa de peus a terra per fer volar la imaginació i ens recorda que els infants tenen dret a...

1. Escoltar, sense distinció de raça, idioma o religió, els contes més bells de la tradició oral dels pobles.
2. Exigir els seus pares que els conten contes a qualsevol hora del dia.
3. Demanar a un adult que els conte contes amb amor i ternura, que és com s'han de contar.
4. Escoltar contes assegut als genolls dels iaios.
5. Saber qui són els principals autors de contes.
6. Conéixer les faules, els mites i les llegendes de la tradició oral dels seus països.
7. Inventar i contar els seus contes propis, i modificar els que ja existeixen per crear les seues versions pròpies.
8. Exigir contes nous. Els adults tenen l'obligació de nodrir-se permanentment de relats nous i imaginatius, bells i interessants.
9. Demanar un altre conte, i a que els conten la mateixa història un milió de vegades.
10. Créixer acompanyats de paraules màgiques que òbriguen les portes de la imaginació en el camí cap als somnis més bells de la infantesa.

Bé, no em direu que no són bons desitjos, veritat? I si provem a fer-los realitat durant aquest 2013? M'encanta el dret número 9, tan real en xiquets menuts... 

Podeu ampliar la informació del decàleg més desenvolupada en aquesta adreça de la web d'SM. Una web, per cert, que us recomane encaridament, no només per l'impressionant catàleg literari que exhibeix; també per la quantitat de recursos interessants i útils que comparteix amb pares, mares i professorat.