Volem cultura o fem industrial?

"Un libro es fácil de piratear. Sin los profesionales de la edición, la devaluación del libro puede ser espeluznante. Podemos pasar del libro como instrumento transmisor de cultura e ideas, a recipiente de basura industrial. Además, ¿cuánto vale lo que no cuesta nada? ¿Quién empleará su vida en producir obras sin precio ni valor...?"

Reflexions inquitants i oportunes d'Ángela Vallvey sobre llibre electrònic i pirateria en l'últim número de la revista de CEDRO (tot sencer en PDF, ací). Venen a tomb, a més, perquè les notícies sobre el llibre electrònic no paren ni en vacances: nous lectors, preus més econòmics, formats que tendeixen a l'estandardització, cadenes de distribució que entren en el "negoci"... Lecturalia resumeix en aquest apunt alguns dels avanços que s'han produït durant l'últim mes. I és que la implantació del llibre electrònic, ara sí, va de bo.

El COMcert d'anit

Cares conegudes i moltes desconegudes ahir al COMcert de Benifairó de la Valldigna. Hi vaig arribar quan VerdCel iniciava la marató de música en valencià. Al principi molt poc públic, s'ha de dir tot, però a mesura que passava el temps hi arribava més i més gent. Jo me'n vaig haver d'anar prompte, durant l'actuació de Miquel Gil (obligacions familiars), però el camp de futbol presentava ja un aspecte de festa completa mentre les taules, parades al carrer, invitaven al sopar de germanor. Llàstima no haver-me pogut quedar més, per gaudir de la música i del bon ambient que s'hi respirava. Tant de bo iniciatives com aquesta del Col·lectiu Ovidi Montllor (enhorabona, companys!) tinguen continuïtat i la gent responga així de bé.

Vaig tornar de Benifairó carregat de discos. Aquest matí de diumenge, quan les vacances arriben a la fi, m'acompanya Sàmara, de VerdCel (magnífic llibret i encara millor música!), i com que encara no he trobat vídeos de l'acte d'anit a la xarxa, us recomane aquest vídeo del grup alcoià.

Un editor que estimava els llibres

"Editors que s'estimen de veritat els llibres i que sàpien el que volen i el que fan, n'hi ha sempre pocs, i Isidor Cònsul sens dubte n'és un, i dels millors. Li devem molt."

Així va descriure Enric Sòria l'editor Isidor Cònsul en l'article que comentàrem en aquest a punt. Fa uns instants he tingut notícia de la seua mort, avui mateix, als 61 anys. Agraït pel seu mestratge en la distància, faig meues les paraules de Sòria: li devem molt.

Descanse en pau.

Tots al COMcert!

Aquest dissabte 29 d'agost, a partir de les 19 hores, tenim una cita festiva a Benifairó de la Valldigna amb una bona selecció de músics i cantants en valencià. Teniu tota la informació ací. Jo no m'ho perdré, que l'estiu s'acaba!!!

Els homes de la dalla

Entre la bona ració de novel·la negra de què he gaudit aquestes últimes setmanes hi ha l'últim llibre de John Connolly publicat per Bromera en excel·lent traducció de Maria Iniesta: Els homes de la dalla (el tràiler, ací). El títol original, The Reapers, va portar alguns maldecaps a l'hora de traduir-lo/adaptar-lo a la nostra llengua, a l'igual que Beat the Reaper, que finalment apareixerà en català com Esquivant la mort i en castellà com Burlando la parca... (Entremig, durant moltes setmanes es va intitular provisionalment Procura no morir-te, però algú va argumentar que sonava a bolero i ens va convéncer a tots per canviar-lo. Què hi farem!)
Tornant a la novel·la de John Connolly, vull aprofitar per recomanar-la a tots aquells amants de la novel·la negra d'arrel nordamericana. L'autor és irlandés però viu a Maine i ambienta la sèrie del detectiu Charlie Parker a la costa Est dels Estats Units. L'acció d'aquesta obra, que es torna més sanguinària conforme avança el relat, no se centra en la figura de Charlie Parker (de fet, paradoxalment, hi apareix molt poc, i només cap al final), sinó en els dos amics que l'han ajudat en tantes altres ocasions: la parella (homosexual, un tabú magníficament superat en aquesta sèrie) formada per Angel i Louis, a qui un enemic del passat amenaça de mort. Però aquesta parella no es deixa intimidar. "El càncer té una taxa de supervivència més elevada que no pas creuar-se amb vosaltres", els diu un dels personatges de la novel·la. I així és.
Com que en aquesta adreça podeu trobar informació sobre la trama, els personatges, el que ha dit la crítica i també el fragment inicial, només em queda destacar-vos pel meu compte un fragment que exemplifica a la perfecció el to i el tipus de descripcions que hi trobarem:

"En aquell instant, el camió més gran que havia vist en tota la vida va aparèixer per l'oest. Era negre atzabeja i tenia unes rodes tan enormes que saltar a terra des de dalt estant implicava arriscar-se a trencar-se un taló amb l'impacte. Quan el van tenir més a prop, en Willie va observar que no semblava que tingués el vidre del davant i que els dos fars frontals estaven trencats. Els seients de la cabina eren prou amplis perquè hi poguessin seure còmodament quatre adults, però de fet en aquell moment hi seien tres homes de mala manera, sobretot perquè dos d'ells eren tan grossos que si s'haguessin quedat en el mateix lloc durant massa estona els haurien qualificat d'estructures il·legals."
(pàg. 322)

Literatura catalana al WLT

La veterana publicació de la universitat d'Oklahoma, World Literature Today, dedica el número de setembre/octubre a la literatura catalana. Per Internet només podem veure el sumari, on se'ns avança que parlen de la novel·la negra catalana i d'autors com ara Monzó, Bauçà, Sánchez Piñol o Rodoreda, entre altres.

El Llull dóna suport a la publicació, un bon aparador per mantenir encesa la flama de Frankfurt 2007.

Poesia a la veu

Vaig comprar 'Mr Lucky' en una escapadeta de la Fira de Londres d'enguany. El vaig veure allà tan llampant, després de tants anys sense tenir notícia de Chris Isaak, que el vaig agafar com si me'l furtaren, sense pensar-ho un moment. Dies després es posava a la venda també ací, així que la primícia va durar poc (jo que em pensava que era d'importació o vés a saber què!), però el suficient per assaborir des del principi d'aquest disc, tan bo com els millors de l'autor.

Aprofite aquests dies d'estiu per re-escoltar-lo. No sé per què, sempre m'ha semblat un autor d'estiu, potser per la calidesa de la veu, potser pels records que em porten els seus discos... Siga com siga, us recomane aquest tema, We Let Her Down que ha estat aquest dies de pau i balneari una banda sonora que ha acompanyat les meues compulsives i sanguinàries lectures de novel·la negra. No sé com no he acabat assassinat algú allà!

Tràiler d'Esquivant la mort

El bloc Bromera de Lletres avança avui el tràiler que ha preparat Bromera sobre Esquivant la mort, de Josh Bazell, novel·la que es posarà a la venda a principis de setembre. Podeu veure el clip promocional punxant ací.

Coberta "mentidera"

Hi ha en el "mundillo" editorial nordamericà un interessant debat sobre el tipus de personatges que apareixen a les cobertes dels llibres. L'origen està en l'elecció de la coberta del llibre juvenil Liar. L'autora, Justine Larbalestier (no tenim el gust), va mostrar el seu desacord amb Bloomsbury quan li van mostrar la coberta del seu llibre. Era aquesta:

Res a dir sobre el disseny (m'agrada!), la idea, la tipografia, la composició... El problema és que la coberta mostra una xica blanca amb pèl llarg, mentre que la protagonista, Micah, és negra i de pèl curt (glups!). El tema del pèl podria haver pasar inadvertit, però el de la raça ja no. I s'ha muntat un bon sarau.

L'editor argumenta que la protagonista és una mentidera compulsiva i que, per tant, també podria haver mentit sobre la seua raça. L'autora considera que el tema va més enllà d'aquesta coberta concreta i és una qüestió "d'estil" de l'edició nordamericana:

"La consideració que els 'llibres negres' no venen és permanent en tots els nivells del món editorial. [...] Les grans editorials estan només en aquest negoci per a vendre llibres als blancs?"

L'editorial ha cedit finalment a la "pressió" i la nova edició durà aquesta coberta:

També hauria pogut optar per la solució australiana, exclusivament tipogràfica:

En tot cas, com a estratègia de promoció, aquesta "mentida" no té preu!

Si el tema us sembla suggerent, ací teniu un article provocador al School Library Journal sobre el tema, amb preguntes com ara: "Com i quan l'autor hi defineix la raça [dels personatges]?" o "Com s'hi defineix la bellesa?". Sobre el tema que ens ocupa, diu:

"Per vendre més llibres, el protagonista serà reflectit a la coberta tan poc estranger o 'diferent' com puga ser possible."

El fenomen també es produeix a casa nostra? Amb tota la distància que vulgueu, potser podríem traslladar els interrogants a l'escenari de la multiculturalitat i el "políticament correcte" en la nostra literatura pròpia...

M'agrada llegir

És com una malaltia: m'agrada llegir, sobretot m'agrada llegir bons llibres, i de vegades, molt rares vegades, rellegir els llibres que m'han sacsejat d'alguna manera.

En estiu aprofite per "colar" entre els originals que cal llegir, alguna novel·la editada (benvolgut paper imprés i enquadernat!) que em ve de gust. Aquest agost l'he començat amb Esquivant la mort, una impactant novel·la que publica Bromera en setembre i que va arribar a la meua taula calenteta-calenteta els últims dies de juliol.

Frankfurt 2007 va ser memorable per molts motius, però de l'herència d'aquells dies em quede amb aquesta novel·la, que es va convertir en un dels preuats "Llibres de Frankfurt" d'aquell any. El títol original és Beat the Reaper, originalíssima primera novel·la d'un prometedor metge nordamericà anomenat Josh Bazell. Quedeu-vos amb el nom, en sentireu a parlar molt a partir d'ara.

Vaig llegir l'original d'una primera redacció que ens disputàvem diversos editors i vaig quedar fascinat. Ara, en rellegir-la ja en versió traduïda, he notat que s'ha fet un excel·lent treball d'editing per part de l'editor primer i que s'ha alleugerit molt la part polonesa del relat, on s'hi tracta sobre el passat dels avis jueus del protagonista, el mafiós reconvertit en metge Peter Brown àlies Bearclaw. Ben fet. El que no ha canviat és l'impactant final ("ter-ri-fi-can-te", diu aquesta crítica italiana), que m'ha tornat a fer patalejar de dolor a la cadira.

Uf!, he tornat a dir jo...

El Cercle de Lectors s'avança al llançament en llibreries en setembre i ha posat en marxa un minisite especial que us recomane encaridament per anar fent boca. Allà hi podeu llegir un fragment, conéixer més sobre l'autor, participar en un joc sobre "coneixements" mèdics à la Bearclaw i llegir la primera entrevista que podem llegir en català. A mitjan setembre l'autor visita Barcelona per promocionar el llibre, així que n'hi haurà moltes més.

(Ací i ací trobareu el vídeo promocional amb algunes variacions.)

I si voleu fer-vos una idea de com és el doctor Bazell, ací en teniu un tast...

Els "voltants" de Larsson

Notícia: un diari dóna veu a un editor.

No és un diari qualsevol, es El País, però l'editor (editora, en aquest cas) tampoc és qualsevol: es tracta de Silvia Sesé, responsable de publicacions de Destino i la persona que va descobrir Larsson per a l'Estat espanyol (Columna forma part del mateix grup i imagine que aquest és un cas de sinèrgia... en majúscules!).

La frase del titular és molt il·lustrativa de l'ús que en fan els editors de les noves tecnologies: "A Larsson lo descubrí por Internet". Un autor o un títol el pots "descobrir" gràcies a la recomanació d'un lector, llibreter, bibliotecari o col·lega d'ofici, tafanejant per llibreries o mitjançant catèlegs i suplements literaris, però Internet aplana molt el camí d'informació prèvia o posterior. La lectura de l'original, per descomptat, és imprescindible. En aquest cas, l'editora va llegir la traducció francesa. Però una de les claus de l'èxit d'un títol és el màrqueting: tens un bon llibre, perfecte, però com el vens? Més difícil encara: com el "vens" si l'autor és mort i, per raons òbvies, no pot concedir entrevistes? Doncs amb imaginació:

"...un despliegue mediático que, a falta de entrevistas con un autor que no llegó a ver publicada su obra, incluía visitas a Estocolmo y al almacén de Destino, infografías a doble página con los personajes y reportajes sobre el autor de las cubiertas (el pintor Gino Rubert). Es decir, a falta de Larsson, sus alrededores. Incluida la disputa familiar por la herencia del novelista."

I en aquests "voltants" (chapeau per la tria de les imatges de coberta!) podem incloure també l'entrevista amb l'editora, un fet inusual perquè els editors són els èssers invisibles que, tot i ignorar-los compulsivament, encara a hores d'ara resulten necessaris.

"Lo primero que piensas es: 'Yo quiero publicar esto'. También: 'Quiero seguir leyendo'. No piensas que vaya a ser un fenómeno."

Podran les noves tecnologies canviar això? Crec sincerament que no, i amb aquesta esperança acabe aquest apunt i em pose a tafanejar per la xarxa... qui sap quines sorpreses ens aguarda l'estiu!

[Imatge: Silvia Sesé. Foto d'Á. García en El País]

Tornem a la normalitat

L'últim dia de feina abans de les vacances, el 31 de juliol, va ser una bogeria. "Sembla la fi del món", em deia una persona amb qui tancàvem un tracte per correu electrònic. I a fe que ho semblava. Va ser una jornada d'una intensitat poc comuna.

Entre les múltiples notícies que s'hi van succeir, una bona que hui apareix a la premsa: el Ple del Consell aprovava (per fi!) la modificació pressupostària que permetrà que la quantitat destinada enguany al sector del llibre no siga menor que la de l'any passat, com reflectien les ordres ja promulgades.

Atesa l'evolució dels esdeveniments, és d'agrair que tant la directora general del llibre, Silvia Caballer, com la consellera de Cultura, Trini Miró, compliren el seu compromís amb el món del llibre i feren les gestions oportunes per recuperar uns diners que inicialment s'havien "perdut". De cara al futur, i per tal de poder superar la crisi que vivim des de principi d'any però que reconeguem (per què l'hem negada tot aquest temps?) des de fa poques setmanes, hem d'aspirar a revisar i millorar el sistema de suport econòmic de les institucions públiques al sector valencià del llibre. Tenim molts reptes plantejats i una professionalització creixent. De la crisi podem eixir reforçats o morir en l'intent. Apostem per la primera opció!