"Es más fácil hoy encontrar una calle dedicada a Jacint Verdaguer (la mitad de los municipios de Cataluña tiene una) que una edición actual de alguna de sus obras en las librerías."
Aquesta afirmació és paradigmàtica del canvi de paradigma en què viu immers el sector editorial: desapareix el fons editorial de les llibreries i, doncs, també dels catàlegs de molts segells. Especialment dels que busquen rendiment a curt termini (que són, ja, la immensa majoria) per salvar els comptes de resultats.
En
aquest article d'El País s'expliquen de manera molt didàctica les vicissituds que ha travessat l'obra de Verdaguer a l'editorial Eumo de Vic abans i després de la integració en el Grup 62, i la solució final de la Fundació Jacint Verdaguer d'impulsar un segell específic per recuperar i mantenir viva l'obra de l'autor de
Canigó. Naix, així, de la mà de Carme Torrents,
Verdaguer Edicions.
Lamentablement, com apuntàvem, un dels principals problemes de la indústria editorial actual és la reducció de l'
stock de llibres de fons disponible en les llibreries. Manuel Gil publica avui en el seu blog Antinomias un article demolidor ("
¿Hemos tocado fondo?") que conclou que la crisi en el sector del llibre va per a llarg "y se va a llevar por delante a muchas empresas del sector, si con unas ventas estabilizadas la rentabilidad era muy baja, ahora ésta se ha volatilizado". Parla d'una reducció del 80% del fons d'alguns editors i d'un horitzó de recuperació del 2018. Però, amb tot, l'afirmació que més crida l'atenció, per la rotunditat, és aquesta:
"La inexistencia de rentabilidad en la edición es un hecho absolutamente contrastado".
Si amb els paràmetres actuals (preu fix, devolucions de llibreries, impagaments, costos de producció elevats, distribució tradicional, etc.) les editorials no són rendibles... no caldria replantejar-ho tot, des del principi? Si la situació està enquistada i, com apunta Manuel Gil, la massa lectora tradicional travessa greus problemes econòmics per la baixada de sous i l'elevada taxa d'atur, cal actuar amb decisió, autocrítica i oblidant vells esquemes caducs. I fer-ho compatible amb un model de futur, que puga tenir recorregut més enllà d'aquest moment de desesperació.
En el nostre cas, al nostre país, que depén de la venda de les lectures escolars, la reflexió també és oportuna, tot i que l'enfocament hauria de ser distint. Ja es deixa notar l'ombra allargada de la sociabilització de lectures literàries (
mireu aquest reportatge de TV3). No ajornem la reflexió, perquè com apunta l'editora de Cruïlla al vídeo, les prescripcions es mantenen (i això ja és una dada positiva), però les vendes baixen...
