26 de setembre 2013

Lectura virtual compartida


El pròxim 16 d'octubre la UOC posa en marxa, juntament amb la llibreria La Central, un curs vertaderament innovador: el Gabinet Virtual de Lectura. Avançàvem la notícia abans de la no-desconnexió per vacances; ara ja és del tot oficial. Sota la direcció de Jaume Subirana, i com a primer pas d'un ambiciós projecte integral de foment de la creació i la difusió literària anomenat "Scriptorium", un equip de consultors formats per l'agent literària Carlota Torrents, l'escriptor Toni Sala i un servidor (que estaré al càrrec de l'aula en castellà) ens aventurarem a aquesta tasca il·lusionant de guiar en el procés de lectura l'alumnat.
No es requereixen titulacions prèvies, ni hi haurà exàmens ni treballs de final de curs. Per superar aquest projecte educatiu, equivalent a 3 crèdits ECTS, el requisit indispensable és gaudir plenament de la lectura compartida i opinar obertament, debatre als fòrums aspectes de l'obra, relacionar-se amb lectors amb gustos afins, conéixer l'escriptor que participarà al debat i, en definitiva, aprendre tots plegats d'aquesta experiència capdavantera que tindrà continuïtat en el futur.
Les obres seleccionades per a aquesta primera fornada, són: Cuentos rusos, de Francesc Serés; Sunset Park, de Paul Auster; Mi querida vida, d'Alice Munro; Limonov, d'Emmanuel Carrère, y Soy un gato de Natsume Soseki. Els alumnes rebran aquestes cinc obres en format digital.
El període de matrícula ja és obert. Ens acompanyeu? 

21 de setembre 2013

Llibres #dospuntzero



L'ACV Tirant lo Blanc organitza, el 2 i 3 d'octubre, la segona edició de la Universitat del Tirant dedicada a la temàtica del #dospuntzero, que tindrà lloc al Centre Octubre de València.
L'any passat vaig tenir el plaer d'assistir-hi com a espectador. A banda de les sessions (realment interessants) i dels àpats (tant o més!), vaig conéixer o retrobar molta gent que seguisc i admire pel seu compromís amb la nostra llengua i país. 
Enguany tinc el plaer de participar en la taula redona del 3 d'octubre a la vesprada "Llibres #dospuntzero" amb l'editora de Bullent Núria Sendra; el guionista del programa Un país de llibre Raúl Gálvez; i Josep Miquel Aparicio, autor de La línia de l'horitzó (ací el Verkami del projecte). Moltes gràcies per la invitació!
El programa es completa amb sessions sobre audiovisuals, tallers sobre comunicació i oratòria o ciberactivisme, dinars, sopars, tertúlies, humor i festa. Perquè tot això és compatible, en el món virtual i també (i sobretot) en el real.
En aquesta adreça trobareu més informació i el formulari d'inscripció (alerta: places limitades, i l'any passat estava a tope!). Els que no pugueu assistir no us preocupeu, perquè ACV TIrant us bombardejarà amb piulades al Twitter i la retransmissió en streaming de les sessions.

20 de setembre 2013

Literatura valenciana que ve del nord (editorial)

"Hi va haver una època (no massa llunyana) en què molts autors es lamentaven de tenir les portes de les editorials catalanes tancades amb pany i clau. Les fronteres autonòmiques semblaven insalvables i l’efervescència editorial valenciana (recordem els dies que l’extinta Brosquil llançava al mercat vora un centenar de novetats anuals) facilitava el desequilibri: si pots publicar al costat de casa, per què has d’anar a picar a portes blindades? Però ara la situació és diferent (o comença a ser-ho)."
Així comença el nou article al Quadern d'El País, que podeu llegir íntegre en aquest enllaç "Literatura valenciana que ve del nord (editorial)". 
Aquest article inicia una nova etapa de col·laboració amb el suplement cultural que dirigeix Adolf Beltran (gràcies!). Una etapa més estable i continuada, que ens permetrà  cada mes compartir notícies i reflexions sobre el món editorial (el nostre i el de més enllà). Confesse que quan estava a la facultat de Periodisme somiava, com qui somia en una fita inabastable, amb una col·laboració com aquesta. El món, que pega moltes voltes, m'ha donat aquesta alegria enorme. Una més, perquè portem una temporada realment il·lusionant. 
Seguim!!




16 de setembre 2013

Tocar fons



"Es más fácil hoy encontrar una calle dedicada a Jacint Verdaguer (la mitad de los municipios de Cataluña tiene una) que una edición actual de alguna de sus obras en las librerías."

Aquesta afirmació és paradigmàtica del canvi de paradigma en què viu immers el sector editorial: desapareix el fons editorial de les llibreries i, doncs, també dels catàlegs de molts segells. Especialment dels que busquen rendiment a curt termini (que són, ja, la immensa majoria) per salvar els comptes de resultats.
En aquest article d'El País s'expliquen de manera molt didàctica les vicissituds que ha travessat l'obra de Verdaguer a l'editorial Eumo de Vic abans i després de la integració en el Grup 62, i la solució final de la Fundació Jacint Verdaguer d'impulsar un segell específic per recuperar i mantenir viva l'obra de l'autor de Canigó. Naix, així, de la mà de Carme Torrents, Verdaguer Edicions.
Lamentablement, com apuntàvem, un dels principals problemes de la indústria editorial actual és la reducció de l'stock de llibres de fons disponible en les llibreries. Manuel Gil publica avui en el seu blog Antinomias un article demolidor ("¿Hemos tocado fondo?") que conclou que la crisi en el sector del llibre va per a llarg "y se va a llevar por delante a muchas empresas del sector, si con unas ventas estabilizadas la rentabilidad era muy baja, ahora ésta se ha volatilizado". Parla d'una reducció del 80% del fons d'alguns editors i d'un horitzó de recuperació del 2018. Però, amb tot, l'afirmació que més crida l'atenció, per la rotunditat, és aquesta: 
"La inexistencia de rentabilidad en la edición es un hecho absolutamente contrastado".
Si amb els paràmetres actuals (preu fix, devolucions de llibreries, impagaments, costos de producció elevats, distribució tradicional, etc.) les editorials no són rendibles... no caldria replantejar-ho tot, des del principi? Si la situació està enquistada i, com apunta Manuel Gil, la massa lectora tradicional travessa greus problemes econòmics per la baixada de sous i l'elevada taxa d'atur, cal actuar amb decisió, autocrítica i oblidant vells esquemes caducs. I fer-ho compatible amb un model de futur, que puga tenir recorregut més enllà d'aquest moment de desesperació.
En el nostre cas, al nostre país, que depén de la venda de les lectures escolars, la reflexió també és oportuna, tot i que l'enfocament hauria de ser distint. Ja es deixa notar l'ombra allargada de la sociabilització de lectures literàries (mireu aquest reportatge de TV3). No ajornem la reflexió, perquè com apunta l'editora de Cruïlla al vídeo, les prescripcions es mantenen (i això ja és una dada positiva), però les vendes baixen...

14 de setembre 2013

Estimar allò que fas

L'editora Isabel Martí durant la promoció del seu èxit més recent. Font: Núvol.

Catalunya Ràdio va entrevistar fa uns dies l'editora de La Campana Isabel Martí, que ha encadenat en pocs mesos èxits com L'avi de 100 anys, Wonder, Victus o La veritat sobre el cas Harry Quebert. És admirable, el que fa Isabel Martí, i en aquesta entrevista desvela el secret (els "secrets") d'aquest elevat índex d'encert, un fenomen percentualment únic, al mercat editorial en català:
  • "El més important és tenir un bon llibre."
  • "Una gran novel·la és un llibre que a mi m'agrada molt."
  • "Sóc incapaç de publicar un llibre que no m'interessa, no l'entenc o no hi arribo."
  • "No sé si sóc intuïtiva, però sóc franca. Potser m'hi assemblo a la gent. I sóc independent."
  • "Tenir caràcter, ser 'una cosa' té un valor."
  • "Hi ha molts llibres de La Campana que he llegit 4, 5, 6 o 10 vegades abans de publicar-los."
  • "Hi faig moltes voltes a tot allò que publico."
  • "Quan dic 'aquell llibre l'edito' me'n vaig al llit amb ell, em transformo amb allò, sóc feliç, és un privilegi dedicar-te a això."
  • "No tenim la pesseta al cap, tenim primer la il·lusió."
I la clau final: "Estimar allò que fas, admirar allò que fas".

Aquesta entrevista (ací l'enllaç) l'haurien d'escoltar tots els editors (i aspirants a). I rumiar-hi molt, per aprendre. Jo el primer.
Gràcies a Roger Sarrià, de Matèria de Llengua, per descobrir-me l'entrevista!

13 de setembre 2013

Books Are My Bag



 
Aquest dissabte se celebra a la Gran Bretanya i Irlanda la Big Bookshop Party, una festa a les llibreries que significa alhora el tret d'eixida de l'ambiciosa campanya Books Are My Bag. N'hem parlat al blog del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació de la UOC, i també se n'han fet ressò al digital cultural Núvol.
Paga la pena conéixer aquesta experiència, aprendre'n el funcionament... i importar els bons resultats que se'n deriven!
 
"Books Are My Bag ens recorda que les nostres lectures són el nostre equipatge més preuat, i vol convertir els clients en usuaris satisfets que valoren el treball dels llibreters i fan visible el seu orgull de comprar en llibreries. Per això es distribuiran ja d’entrada més de 260.000 bosses de cotó amb el lema ben visible."

09 de setembre 2013

L'emoció del risc

Aquest dissabte tornàvem a la columna periòdica de la secció "El llibre de la setmana" de Levante-EMV. En aquesta ocasió, parlàvem d'Els aprenents de traïdor, d'Ivan Carbonell (Cossetània):


On és el límit de la nostra passió pels llibres? Els fetitxistes de l’obra impresa que poblen Els aprenents de traïdor van a la caça de volums valuosos sota la direcció del professor Sullivan. Són alumnes avantatjats, delerosos, com ell, per posseir manuscrits medievals. I no dubtaran a posar en perill les seues vides en el mercat negre de l’art. Cerquen el prodigi en el risc i l’aventura.
A les pàgines d’aquesta novel·la, guardonada amb el Vila de l’Ametlla de Mar, se’ns presenten, desordenats, els episodis d’una persecució, la del Comentari de l’Apocalipsi del Beat de Liébana, robat a la Seu d’Urgell i que passarà per les mans de col·leccionistes i traficants de Valladolid, Edimburg, Londres, Barcelona i, finalment, València, “una de les pitjors ciutats d’Europa per seguir la pista d’un llibre perdut”, atesa la quantitats d’edicions prínceps i facsímils que s’oculten entre les botigues de vell de la capital del Túria.
L’obra d’Ivan Carbonell creix en paral·lel a l’ambició literària de l’autor. En aquesta ocasió ens proposa un thriller bibliòfil que juga a desorientar els lectors amb una amena trama d’espionatge farcida d’homenatges filològics i literaris.

04 de setembre 2013

Pensaments vibrants


A l'exili inesperat d'Orpesa he gaudit aquest estiu dels Plans de futur (Proa) de Màrius Serra. En tenia moltíssima curiositat i ganes, per l'afecte envers l'autor, pel guardó, per les crítiques, per les recomanacions i perquè el 2011 vaig contribuir a recuperar la seua primera novel·la, L'home del sac (Bromera), en la qual es desplegaven ja molts dels recursos que l'han dotat de personalitat en el món de les lletres catalanes (i més enllà). Especialment el gust pels jocs lingüístics (Ferrans que s'aferren, bromes per sortir de les bromes...). D'aquella promoció conserve una anècdota molt divertida relacionada amb aquesta qüestió que contarem (potser) un altre dia.
No faré una crítica de la novel·la, perquè a hores d'ara ja s'han fet totes les possibles, ben merescudes. Però permeteu-me destacar un paràgraf preciós en què l'autor transmet la sensació profunda que s'apodera de nosaltres quan llegim amb deler una obra que ens apassiona. Disculpeu si no us la contextualitze, però em sembla que s'entén perfectament:
"Ja fa dies que el rei de la Ferriteca és el Curs d'àlgebra superior, de Joseph Alfred Serret, un dels llibres en francès que el Ferran t'ha portat de la Biblioteca de Catalunya. En fas una lectura apassionada. Ahir em vas arribar a dir que no el penses tornar, com si en tornessis mai cap!, però ja es veu que aquest és especial. T'espio i certament et deu agradar molt, perquè tot sovint fas uns sorollets amb la llengua que no t'havia sentit fer mai, com els espetecs golafres de qui mastega una llepolia amb fruïció. En llegeixes un fragment en silenci, atent com si t'hi anés la pell, i quan et sembla que has atresorat prou informació tanques els ulls per assimilar el que acabes de llegir i t'ho deus repetir mentalment, sense sil·labejar-ho. Llavors és quan fas els sorollets. M'agradaria entrar en el teu cervell just en aquest moment de màxima concentració. Estic segura que hi sentiria una melodia feta de pensaments vibrants, una música agradable que em faria completament feliç perquè no l'hauria d'entendre ni explicar. Només sentir-la. Sentir. Podria prescindir de la raó, que encara ara m'enpeny a intentar conèixer el significat exacte de cadascun dels teus pensaments, i deixondir-me amb les melodies que deuen compondre les teves percepcions. Pura música."
Una deliciosa llepolia, Plans de futur!.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...