Ciutat literària i dels clàssics

Aquesta tardor de premis al País Valencià té la cita més veterana a la capital de la Safor. Aquest divendres coneixerem els guanyadors dels premis Joanot Martorell de narrativa i Ausiàs March de poesia, que celebren les edicions número 35 i 51, respectivament. El mateix divendres ja es podran veure i adquirir els llibres físicament, atés que el jurat es va reunir aquest estiu i durant les últimes setmanes el Grup 62 ha treballat amb la màxima discreció per tenir-los ja a punt i aprofitar perquè la difusió del nom dels guanyadors es puga traslladar d'immediat en vendes a les llibreries. Una estratègia ben oportuna en els temps de volatilitat mediàtica que corren.

Però el programa dels Premis Literaris Ciutat de Gandia fa dies que es va posar en marxa amb un cicle literari i gastronòmic que ret homenatge a Joan Roís de Corella. 

Aquesta vesprada, a les 19,30h, gaudirem a la casa de la cultura Marqués González de Quirós de la conferència "Literatura i traducció: els clàssics que han fet Europa", a càrrec de Joan Francesc Mira. Una sessió que promet ser extraordinàriament interessant i que coincideix amb l'aniversari de la primera edició, el 1490, del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Una data que celebrem a la xarxa compartint fragments de llibres i lectures en valencià, amb l'etiqueta #TirantDeLlibres. Una bona ocasió per recomanar, per exemple, l'últim llibre de Joan Francesc Mira: El tramvia groc.

Un dia especial

Avui és un dia especial per als amants de la bona literatura. Aquesta vesprada tenim una cita ineludible al Centre Octubre de València, perquè a les 19h Joan Francesc Mira presenta als lectors el seu nou llibre, El tramvia groc (Proa), on hi trobem afirmacions tan belles i encertades com aquesta: 

"La memòria és la preservació interior del passat, però també és l'única cosa que dóna alguna llum al present i algun sentit als possibles futurs."

Fa uns dies, mitjançant l'Agència Gesta vam tenir el privilegi d'acompanyar l'autor en la roda de premsa i les entrevistes concertades a la ciutat de València (algunes, encara pendents de publicació). Ens fa especial il·lusió compartir el dossier amb les principals informacions publicades en premsa.

Tocar fons

"Es más fácil hoy encontrar una calle dedicada a Jacint Verdaguer (la mitad de los municipios de Cataluña tiene una) que una edición actual de alguna de sus obras en las librerías."

Aquesta afirmació és paradigmàtica del canvi de paradigma en què viu immers el sector editorial: desapareix el fons editorial de les llibreries i, doncs, també dels catàlegs de molts segells. Especialment dels que busquen rendiment a curt termini (que són, ja, la immensa majoria) per salvar els comptes de resultats.

En aquest article d'El País s'expliquen de manera molt didàctica les vicissituds que ha travessat l'obra de Verdaguer a l'editorial Eumo de Vic abans i després de la integració en el Grup 62, i la solució final de la Fundació Jacint Verdaguer d'impulsar un segell específic per recuperar i mantenir viva l'obra de l'autor de Canigó. Naix, així, de la mà de Carme Torrents, Verdaguer Edicions.

Lamentablement, com apuntàvem, un dels principals problemes de la indústria editorial actual és la reducció de l'stock de llibres de fons disponible en les llibreries. Manuel Gil publica avui en el seu blog Antinomias un article demolidor ("¿Hemos tocado fondo?") que conclou que la crisi en el sector del llibre va per a llarg "y se va a llevar por delante a muchas empresas del sector, si con unas ventas estabilizadas la rentabilidad era muy baja, ahora ésta se ha volatilizado". Parla d'una reducció del 80% del fons d'alguns editors i d'un horitzó de recuperació del 2018. Però, amb tot, l'afirmació que més crida l'atenció, per la rotunditat, és aquesta: 

"La inexistencia de rentabilidad en la edición es un hecho absolutamente contrastado".

Si amb els paràmetres actuals (preu fix, devolucions de llibreries, impagaments, costos de producció elevats, distribució tradicional, etc.) les editorials no són rendibles... no caldria replantejar-ho tot, des del principi? Si la situació està enquistada i, com apunta Manuel Gil, la massa lectora tradicional travessa greus problemes econòmics per la baixada de sous i l'elevada taxa d'atur, cal actuar amb decisió, autocrítica i oblidant vells esquemes caducs. I fer-ho compatible amb un model de futur, que puga tenir recorregut més enllà d'aquest moment de desesperació.

En el nostre cas, al nostre país, que depén de la venda de les lectures escolars, la reflexió també és oportuna, tot i que l'enfocament hauria de ser distint. Ja es deixa notar l'ombra allargada de la sociabilització de lectures literàries (mireu aquest reportatge de TV3). No ajornem la reflexió, perquè com apunta l'editora de Cruïlla al vídeo, les prescripcions es mantenen (i això ja és una dada positiva), però les vendes baixen...

Pensaments vibrants

A l'exili inesperat d'Orpesa he gaudit aquest estiu dels Plans de futur (Proa) de Màrius Serra. En tenia moltíssima curiositat i ganes, per l'afecte envers l'autor, pel guardó, per les crítiques, per les recomanacions i perquè el 2011 vaig contribuir a recuperar la seua primera novel·la, L'home del sac (Bromera), en la qual es desplegaven ja molts dels recursos que l'han dotat de personalitat en el món de les lletres catalanes (i més enllà). Especialment el gust pels jocs lingüístics (Ferrans que s'aferren, bromes per sortir de les bromes...). D'aquella promoció conserve una anècdota molt divertida relacionada amb aquesta qüestió que contarem (potser) un altre dia.

No faré una crítica de la novel·la, perquè a hores d'ara ja s'han fet totes les possibles, ben merescudes. Però permeteu-me destacar un paràgraf preciós en què l'autor transmet la sensació profunda que s'apodera de nosaltres quan llegim amb deler una obra que ens apassiona. Disculpeu si no us la contextualitze, però em sembla que s'entén perfectament:

"Ja fa dies que el rei de la Ferriteca és el Curs d'àlgebra superior, de Joseph Alfred Serret, un dels llibres en francès que el Ferran t'ha portat de la Biblioteca de Catalunya. En fas una lectura apassionada. Ahir em vas arribar a dir que no el penses tornar, com si en tornessis mai cap!, però ja es veu que aquest és especial. T'espio i certament et deu agradar molt, perquè tot sovint fas uns sorollets amb la llengua que no t'havia sentit fer mai, com els espetecs golafres de qui mastega una llepolia amb fruïció. En llegeixes un fragment en silenci, atent com si t'hi anés la pell, i quan et sembla que has atresorat prou informació tanques els ulls per assimilar el que acabes de llegir i t'ho deus repetir mentalment, sense sil·labejar-ho. Llavors és quan fas els sorollets. M'agradaria entrar en el teu cervell just en aquest moment de màxima concentració. Estic segura que hi sentiria una melodia feta de pensaments vibrants, una música agradable que em faria completament feliç perquè no l'hauria d'entendre ni explicar. Només sentir-la. Sentir. Podria prescindir de la raó, que encara ara m'enpeny a intentar conèixer el significat exacte de cadascun dels teus pensaments, i deixondir-me amb les melodies que deuen compondre les teves percepcions. Pura música."

Una deliciosa llepolia, Plans de futur!.

Caminaràs entre elefants, a Columna

Edicions Columna anuncia per al 12 de març el llançament del nou llibre de Ferran Torrent. En aquest cas, no es tracta d'una novel·la sinó d'un llibre d'aquell calaix de sastre que anomenem "no ficció". Caminaràs entre elefants (aquest és el títol) és un retrat (entrevista, conversa) de la diputada de Compromís Mònica Oltra, i promet molt:

"El personal està fart i fotut, no està, diguem-ho clar, per a hòsties. És per això que admire —tot i els meus matisos— Mònica Oltra. És senzilla i directa. No diu allò que la gent vol escoltar, sinó allò que creu que ha de dir."

Vilaweb ens n'avança un tastet en exclusiva. Unes pàgines inicials en què Ferran Torrent relata com va començar a prendre forma el llibre, a partir d'un dinar amb Mònica Oltra en el qual "vaig intuir que el combat dialèctic valia la pena, per a mi i per als lectors (ella hauria dit «lectors i lectores», però la correcció política no figura en el meu manual)".

Tinc molta curiositat per tenir-lo a les mans i llegir-lo. En parlarem, aleshores, un poquet més. De moment, Columna avança en un comunicat que el dia 11 de març es presentarà el llibre a València. Serà un esdeveniment literari-polític de primer ordre. Estarem atents!

Tecnologia digital i promoció de la lectura

Aquest semestre comence una nova col·laboració amb la UOC que em fa molta, moltíssima il·lusió. Es tracta de la docència de l'assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura, que forma part del postgrau "Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62".

En aquest apunt al bloc del postgrau en parlem sobre les motivacions, continguts i finalitats de l'assignatura, que sintèticament són les següents:

"L’assignatura 'Tecnologia digital i promoció de la lectura' proporciona informació, eines i estratègies digitals per a aquells que vulguin iniciar-se o millorar la seva expertesa en l’àmbit de la promoció del llibre i de la lectura. En el decurs del semestre explorarem el potencial de les plataformes d’autoedició, les noves modalitats de lectura en pantalla, farem pràctiques de noves fórmules de promoció i màrqueting, contrastarem diferents models de negoci editorial i de llibreries, debatrem sobre les propostes més innovadores per fomentar la lectura en la xarxa, etc."

El període de matrícula està obert, així que, si creieu que us pot interessar, encara hi sou a temps! En aquest enllaç trobareu més informació sobre el procés. Ens veiem a l'Aula Virtual de la UOC? 

Continuem avançant!!

Vine com estàs

Tina Vallès ens regala a Núvol un d'aquells textos de crítica literària que encomanen les ganes de llegir tant el ressenyat com el ressenyador. Centrem-nos ara, però, en l'autora ressenyada, Mercè Ibarz. El títol de l'article és ja suficientment explícit: "Llegir tota la Ibarz". El motiu és el llançament de Vine com estàs (Proa), la primera gran obra en català d'aquest 2013, un text que perdurarà en la memòria dels lectors molt més enllà d'aquest mesos grisos i freds. Tina elogia la prosa de l'autora, la seua evolució, la minuciositat amb què escull i col·loca totes i cadascuna de les paraules que conformen cada obra, un mestratge que condensa ara en la seua nova proposta literària:

"Vine com estàs diria que, tot i ser formalment dues narracions, és alhora un conjunt d’històries tan trenades, tan ben enredades les unes amb les altres, que potser no és agosarat dir que o bé és una novel·la o bé la Ibarz s’inventa un nou gènere narratiu que és conte, és novel·la i és memòria"

A mi Mercè Ibarz em recorda, en l'exigència, en la brevetat i en la condensació de saviesa al millor Erri de Luca. I en el tracte personal és ferma i afable alhora. Mai oblidaré un consell que em va donar en una ocasió (no fa massa, tot i que semble que ha passat una eternitat): "Noi, comença a pensar en tu mateix". Vaig anotar l'advertiment premonitori en un paper (tinc tendència a oblidar qüestions que, temps a venir, resulten importants) i, des d'aleshores, el tinc penjat al meu despatx, envoltat de dibuixos dels meus fills. Algun dia, potser, contarem més d'aquella història. Ara, de moment, gaudim tots de Vine com estàs (ací, un tast). Un gran encert, un més, de l'editor d'Edicions Proa, Josep Lluch. Estem d'enhorabona!

Mercè Ibarz vista per Martina Tulier a Núvol.com.

And I swear
That I don't have a gun
No I don't have a gun
No I don't have a gun
Memoria

Come As You Are, Nirvana

Editorials en (r)evolució permanent III

Tercer lliurament de l'article publicat a L'illa 58:

Centre i perifèria

A finals dels anys 90 es va iniciar un procés de concentració editorial a Catalunya que va integrar La Magrana (1975) en l’estructura del gegant de les revistes i els col·leccionables RBA. Però el colp d’efecte el va donar Planeta fent-se amb el control d’una dotzena llarga de segells l’any 2006. El nou Grup 62 representa en l’actualitat més de la meitat de la facturació global de l’edició literària per a adults. Alhora, el Grup Cultura03 contrarestava el 2007 l’”efecte 62” amb l’impuls d’Ara Llibres, integrat per Ara, Amsterdam, Alisis i Now Books. Aquestes concentracions han estat acompanyades d’una conseqüència inesperada però revitalitzant: l’aparició d’una munió de noves editorials que exerceixen de contrapés i no es conformen amb el paper d’actors secundaris.

El centre editorial continua establert a Barcelona, però les eines tecnològiques implantades al sector, que abarateixen costos i multipliquen les possibilitats comunicatives, són en bona mesura responsables que cada vegada més les seus d’iniciatives valuoses es troben fora de la ciutat comtal. És el cas de Pagès (1990) a Lleida; Documenta Balear (1991) o Lleonard Muntaner (1994) a Ciutat de Mallorca; Angle (1992) a Mataró; Cossetània (1996) a Valls; El Gall (1996) a Pollença; Edicions 96 (1998) a Carcaixent; Onada (2003) a Benicarló; o Perifèric (2003) a Catarroja, i tantes altres que diversifiquen l’oferta i enriqueixen i renoven l’ecosistema editorial.

Nou mapa (provisional) de l'edició en català

Ernest Folch fotografiat per Danny Caminal per a El Periódico.

En els últims dies s'acumulen les notícies de canvis d'ubicació de professionals en la primera línia de les empreses editores del nostre àmbit lingüístic. Fem un repàs per situar-nos. Primer, Ferran Mascarell abandonava RBA per acceptar la invitació d'Artur Mas de formar part del nou govern com a conseller de Cultura. Després, Fèlix Riera deixava la direcció editorial del Grup 62 per dirigir l'ICIC, organisme que depén precisament de Mascarell. El substitueixen en el càrrec dues editores del grup, Patrizia Campana i Ester Pujol. I aquest divendres es va saber que Berta Bruna serà la nova editora de Columna. 

De la seua banda, el Cercle de Lectors va prescindir de manera sobtada de la bona tasca que hi desenvolupava el seu editor, Ricard Vela, que ha estat substituït amb personal intern d'aquell grup, mentre que Bromera ha anunciat la incorporació com a director gerent de Joan Llinares, gestor cultural de llarga trajectòria que havia estat els últims mesos al capdavant del Palau de la Música Catalana.

L'últim (de moment) a fer el salt d'una empresa a una altra ha estat Ernest Folch, conseller delegat d'Ara Llibres, 36L Books i Leqtor.com, que ha estat fitxat com a director editorial d'Ediciones B (que, d'altra banda, no passa el seu millor moment). En la primera entrevista al diari del seu nou grup ha comunicat que obrirà una línia editorial en català:

"Ediciones B farà llibres en català. Es concentrarà evidentment en l'edició en castellà per a Espanya i l'Amèrica Llatina, on hi ha reptes molt importants, però anirem revelant de quina manera i com editarà en català. Això té un perquè: Ediciones B s'ha d'arrelar molt més a Barcelona, ser molt més local per ser molt més global. El català és un instrument imprescindible. Ho farem perquè ho tenim a prop, perquè és el nostre món, perquè concebem l'edició com el fet d'idear quins continguts s'han de crear i de quina manera cal fer-ho, és igual en quina llengua o format."

Un anunci realment rellevant perquè implica per fi el Grupo Zeta en l'edició en català, d'una banda; i perquè el contrari posaria en qüestió la representativitat de Folch com a president de l'AELLC, de l'altra.

Empesos pels canvis polítics o moguts per la necessitat de fer front a les crisis (econòmica i de model de negoci), el sector es troba a hores d'ara especialment mogut i dinàmic, confiem que per enfortir-se. Un interrogant sura a l'ambient: hi haurà més sorpreses en les pròximes setmanes...?

Clar i català

Amb la franquesa a què ens té habituats al seu bloc Núvol Vermell, Oriol Soler inclou entre el seu balanç d'errades i encerts del Grup Cultura03 una referència a la concentració editorial al voltant del Grup 62, i es lamenta de:

"No haver anat al Tribunal de la Competència per impedir que Planeta controlés quasi tot el mercat del llibre en català amb la compra de 62 i dels segells literaris d’Enciclopèdia. Per exemple, a la llista dels més venuts de dijous passat al Timeout, el 70% llibres són del Grup 62. Un cas que a qualsevol cultura important del món tindria conseqüències immediates i que a casa nostra ningú no ha denunciat: ni els autors, ni els llibreters, ni les institucions, ni cap intel·lectual, ni la premsa."

En la (perenne?) llista dels més venuts que mostra Vilaweb Lletres des de juliol, çò és, entre els 10 més venuts a la Casa del Llibre de Barcelona, només n'hi ha 1 de ficció que no pertany al Grup 62 (enhorabona, Angle!). Aquest percentatge (el 90%!) resulta més o menys habitual. I era, també, previsible (sobretot des que els llistats dels més venuts nostrats recullen els volums de butxaca, cosa que no ocorre en altres llengües).

Un gran editor

En el suplement Quadern d'El País d'aquesta setmana, Enric Sòria relata, sota el títol "Un gran editor" el dinar sorpresa que autors i col·laboradors d'Isidor Cònsul, responsable de les publicacions de l'editorial Proa els últims 11 anys, li van organitzar uns dies enrere per agrair-li la seua dedicació i amistat.

Com que segurament l'enllaç al suplement no funcione correctament (cal estar-hi abonat), us reproduiré dos fragments de les paraules de Sòria:

"Des del punt de vista editorial, la seua tasca és modèlica: va traure Proa del marasme en què s’havia anat engolfant ella a soletes, va fer quadrar els números i va generar bons beneficis. Però des del punt de vista literari és superior: ha apostat per la poesia innovadora i per les novel·les poderoses i ha construït el millor catàleg de títols de què es pot vantar cap editorial en català."

I acaba el seu article:

"En la seua intervenció, Jordi Pujol va subratllar la importància dels escriptors per a la vitalitat de la cultura i de la llengua en què s’expressa. Però el seu mèrit ha de ser compartit, perquè sense editors que coneguen el seu ofici, la literatura no seria possible. Precisament perquè ho sabem, ens havíem reunit allí. Editors que s’estimen de veritat els llibres i que sàpien el que volen i el que fan n’hi ha sempre pocs, i Isidor Cònsul sens dubte n’és un, i dels millors. Li devem molt."

Entre les seues fites com a editor fins el moment hi ha un lloc especial per a la seua aposta per les traduccions de qualitat d'obres cabdals de la literatura universal: des de Les mil i una nits a L'Alcorà, de la Divina Comèdia als Assaigs de Montaigne, que per sorpresa general han estat èxits de vendes, deixant palés una vegada més que l'excel·lència també té premi.

Confiem que Isidor es recupere aviat d'aquesta malaltia que el persegueix de fa temps i lectors i editors puguem tornar a gaudir de les seues propostes i del seu exemple.

L'Arc de Berà

Avui, Montse Serra entrevista Joaquim Encesa, director general de L'Arc de Berà, a Vilaweb Lletres. Una entrevista molt sucosa que ens mostra part de les peculiaritats del negoci de la distribució, que a hores d'ara travessa moments convulsos amb la creació de la nova empresa Àgora, a la qual, en passar Sant Jordi, s'hi incorporaran els segells del Grup 62 que encara distribueix. Joaquim no oculta la inquietud:

"Ens afecta [la creació d'Àgora] en un sentit força ample. És un volum de facturació molt important que perdem i que va començar ja fa dos anys, amb la retirada dels segells i llibres de text d'Enciclopèdia Catalana. [...] L'Arc de Berà no tornarà a ser una distribuïdora de l'amplitud de la d'ara."

Del llistat dels 10 títols més venuts d'aquesta setmana, en desapareixerien (en desapareixeran) 4, proporció que ens dóna una idea de la magnitud del que estem parlant.
Joaquim Encesa hi revela contactes d'aproximació al Grup 62, anuncia el tancament de delegacions i la reducció de personal, apunta les intencions d'un grup d'editors de muntar una tercera plataforma i la possibilitat que entren a formar part de l'accionariat d'aquesta històrica distribuïdora i, fins i tot, es mulla amb les inquietants declaracions d'un portaveu de Cultura que comentàrem ací.
Però també parla de projectes nous i de l'ampliació de serveis. Afortunadament, no tot està perdut. Jo em quede amb aquestes declaracions seues:

"Nosaltres no creiem [...] que la nostra producció editorial tingui cabuda en una sola plataforma comercial. Em sembla que hi ha d'haver diversitat, perquè s'ha d'establir competència."

Àgora

Hem parlat en altres apunts d'aquest bloc sobre la distribució de llibres, la baula més desconeguda del món del llibre i, alhora, una de les més importants perquè els lectors puguen trobar els llibres o aconseguir-los amb rapidesa.
Avui ens despertem amb la confirmació d'una notícia llargament anunciada: la creació de la nova distribuïdora del llibre en català Àgora, que gestionarà els fons del Grup 62, Enciclopèdia Catalana i (sorpresa) Ara Llibres, entre altres. Un nou episodi en el procés de concentració. No serà l'últim.
Ací teniu la notícia a Cultura21. Als mitjans tradicionals no he trobat res...

César Vidal al Grup 62

Òbric l'especial de Vilaweb sobre llibres de Nadal i em trobe que el Grup 62 destaca un llibre... de César Vidal!!! Em fregue els ulls amb insistència: no m'ho puc creure, així que vaig a la font original i em trobe que, en efecte, Península, segell del grup, publica un llibre d'aquest paio que es dedica permanentment a insultar els catalans, a burlar-se de qualsevol proposta de normalització lingüística, a profetitzar sobre el secessionisme lingüístic i a insultar la intel·ligència de la gent sensata. Fer-te'n ressò dels "productes" d'un personatge tan sinistre no sembla una forma molt coherent de treballar per la cultura catalana, la veritat...
D'altra banda, Cultura 21 publica la notícia sobre els "ajustaments de personal" inherents (però inevitables?) a les concentracions empresarials.
Quina maror...

No estem sols

Fa temps que no polemitzem, així que ja tocava.
La revista Els marges publica un article de Bernat Puigtobella, en l'actualitat editor de ficció estrangera a Proa, titulat "No estem sols. La narrativa catalana actual vista per un editor". Puigtobella resumeix en tres els problemes de recepció de la literatura catalana en l'actualitat:

1. El metabolisme editorial
2. El replegament lingüístic
3. La introversió de l'escriptor català

El primer punt fa referència al "rosari de premis" que marca el calendari editorial i que, al seu entendre, no han fet sinó estimular "el grafòman amateur". Comenta:

"Els editors i els jurats de premis literaris constatem periòdicament com l'exercici de l'escriptura automàtica no va ser només una foguerada surrealista, sinó que és encara avui una pràctica ben viva entre els nostres lletraferits. Hi ha dies que un voldria veure restablerta la censura, alguna disciplina que obligués l'escriptor a pensar dues vegades el que escriu."

Un pèl fort, no?
Alhora, apunta una autocrítica sobre la política editorial del Grup 62, del qual forma part:

"Ara que el nou Grup 62 acapararà la majoria de grans premis de novel·la, serà imprescindible instituir jurats veritablement independents i redefinir la relació entre autors, editors i agents literaris sobre unes altres premisses, si no volem que el prestigi dels premis es degradi definitivament. Altrament, el Grup 62 correria el risc de convertir-se en una narcosala."

Repunyeta, quina claredat expositiva!
Amb el segon punt, el del replegament lingüístic, estic un poc més d'acord:

"Encara avui s'escriu més amb una hiperconsciència filològica que no pas amb ganes d'explicar una bona història. [...] Tenim bons prosistes, però ens arriben poques novel·les que ens atrapin amb històries actuals i interessants."

Òbviament és una generalització, hi ha excepcions (moltes) lloables (algunes), però a grans trets, hi combregue. En aquest mateix sentit, Joan Josep Isern confessava fa uns dies el següent: "No dic que no se'n facin, de bones novel·les. Només deploro que no les encerto...". Serà veritat que estem en crisi?
I pel que fa al tercer i últim factor, Puigtobella afirma que el discurs de l'intel·lectual català "sona nyeu-nyeu i ressentit, és l'expressió d'una introversió victimista que no es correspon amb les preocupacions de la gent. [...] El país no s'acaba, sinó que s'està transformant."
Tot i aquestes dures (duríssimes) reflexions, l'article acaba amb una afirmació que hauríem de penjar, en format flaix, a l'entrada de les webs de les editorials:

"Els editors que ens volem guanyar la vida publicant novel·les necessitem bones històries, històries ben construïdes, que ens connectin amb el present, que ens emocionin o diverteixin, i si pot ser totes dues coses alhora".

Són, crec, les mateixes necessitats que plantegen els lectors. Ara, la paraula és vostra. Si la voleu usar.

La sinergia del nou 62

Dijous de la setmana passada ens ho avançava Ricard Ruiz des del suplement de llibres (clandestí al País Valencià) d'El Periódico: el Grup 62 està disposat a revolucionar la butxaca en català amb el segell labutxaca. Sota la direcció de l'editora d'Empúries, Eugènia Broggi, "unificarà els títols de 62, Planeta i Enciclopèdia Catalana i obrirà diverses línies, de la comercial al fons, per intentar dominar el subsector". Ho tindran fàcil: de moment, són pràcticament els únics, com ja hem parlat ací (i allà). El que queda d'edició independent no mou fitxa (coneguda) al respecte.
L'Avui (gràcies de nou, Eva) fa un repàs al qui és qui al nou Grup 62 i ens parla dels reptes i plantejaments de la nova situació de sinergia (sense accent) creada. La podem resumir en quatre punts:

1. Creació d'una gran distribuïdora del llibre en català, el nou Enlace (com ja anunciava fa uns dies, també a l'Avui, Albert Pèlach).
2. Aposta per "labutxaca", una col·lecció (ací se'n diu col·lecció, no segell) "amb contingut sòlid, ben feta, que donarà una doble vida als títols".
3. Replantejament de la política de premis literaris. A hores d'ara, el grup en té 17 diferents, i la idea és, segons el nou director editorial, "potenciar els grans premis i encetar un treball de relectura dels altres, reflexionant sobre què aporta cadascun".
4. Reforçar la producció en castellà, "que representava el 20% de la facturació anual de l'antic Grup 62".

Edició i editors a 'L'Espill' (II)

He tornat a rellegir aquests dies el dossier de L’Espill dedicat a l’Edició i editors. Després de l’afer 62 tot em sembla diferent, així de fugaç és la vida. Trobe matisos nous a les paraules d'Ernest Folch (aleshores a 62, ara a Ara) quan diu: “Des del punt de vista de mercat haurem de patir la reconversió per fer front a la globalització, però com qualsevol altre mercat”. Perfecte. I continua: “És a Catalunya on les grans editorials espanyoles són més agressives”. Es referia a Planeta, nou accionista de 62?
Passe pàgina i em trobe amb l’article d’Isidor Cònsul, director de Proa, aleshores del Grup Enciclopèdia Catalana, que aquesta setmana ha traslladat ja el seu despatx a l'edifici de 62. Hi parla dels llibres de Schiffrin i Epstein, de concentracions a Europa i a Catalunya, del naixement dels grups 62 i Enciclopèdia, i assegura que aquest procés de concentració “ha canviat les regles del joc en el negoci tradicional del llibre. Fora de l’àmbit estrictament català, els grups que surten són gegants transnacionals i multimèdia que disposen d’una multiplicitat de segells editorials i tenen connexions i interessos de tota mena en el món de la comunicació, sobretot a la premsa i a la televisió. La seva estratègia econòmica va de dret a allò que Jorge Herralde anomena la teocràcia del mercat, i el seu objectiu tira de dret a incrementar ràpidament la rendibilitat del negoci.” Doncs bé, aquesta realitat és ja una ídem en el nostre àmbit.

És aquest el futur que ens espera?
Acabe amb un apunt balsàmic de la mà de Sergio Vila-Sanjuan a la mateixa revista: “La supervivència d’un nucli dur d’editorials independents sembla requisit indispensable per al futur de l’edició cultural, entre altres coses perquè les apostes de l’edició independent solen ser més a llarg termini i estan menys sotmeses a pressions jeràrquiques”.
Encara com!

Dies d'inventari

Sempre que parlem del Grup 62 es produeix alguna novetat en RBA, algun moviment, alguna adquisició més. Primer va ser Serres, després Gredos, li va seguir L'Avenç, i més tard l'aliança amb Edipresse Hymsa li atorgava el lideratge en el sector de les revistes a l'Estat espanyol. Ara, Txetxu es fa ressò de la compra del 60% de la revista El Jueves. Poca broma.

Confessió nadalenca: jo ha arribat un punt que em costa saber qui pertany a qui. Per això, lector silenciós i còmplice, farem inventari dels "productes" dels dos grups recurrents en aquest humil bloc. D'una banda, pots consultar la trajectòria imparable d'RBA a la seua web (un poc lenta de reflexos; és clar, se'ls acumula la feina!). I per tenir un poc més "controlat" l'afer del Grup 62, he reproduït ací la imatge que il·lustrava l'article de l'Avui "El gran Grup 62".

L'any 1 d.C.C. arriba a la seua fi però no es descarten noves absorcions abans que finalitze l'any fiscal. Ja ho van advertir: créixer o morir.

Dies desacomplexats

Entre menjar i menjar (buf!) tinc uns minuts per tafanejar la premsa a la xarxa. És així com em trobe amb una foto en companyia d'Eduard Voltas (i l'Isabel, que ens acompanyava en aquell moment?) i amb la crònica desacomplexada de l'acte dels 20 anys a Barcelona. Estic amb Eva: la cita final del presentador televisiu va ser una pífia innecessària. Un punt fosc en un dia (m'està mal dir-ho) brillant.

Vilaweb dedica un espai a la LIJ (qui no ho ha fet aquests dies?), i parla també de Llegir per a créixer, llibre que configura la meua obra completa i que des de fa uns dies ens acompanya de forma permanent en la barra de la dreta. Us el recomane!

I finalment hi ha el tema del Grup 62 (feia temps que no en parlàvem ací, no?): s'ha ratificat l'home de Planeta al capdavant del que Jordi Capdevila anomena "nou imperi de l'edició en català". Així mateix, s'ha confirmat la creació d'un Consell Editorial, que integraran Xavier Folch, Baltasar Porcel i Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural. Per cert, no us heu preguntat mai com serà el sopar de Nadal en casa dels Folch? Apassionant, no?

Batalles del tripartit (editorial)

Aparentment, Enciclopèdia ha guanyat la primera batalla en el tripartit editorial: esbombar les diferències sobre el model de gestió del nou Grup 62 han donat resultat. Al final, sembla que hi haurà una direcció editorial mancomunada, amb representació dels tres principals socis. El País ja apunta noms: Xavier Folch (pare d’Ernest i exdirector del Llull) per part de 62; Miquel Alzueta en nom de Columna; i Jesús Giralt en representació d’Enciclopèdia.

Qui abandona és Ernest Folch, figura que Lara considerava essencial en el nou projecte, i que molt probablement ho hauria estat. Ernest s’arrisca i aposta per implicar-se a fons en l’emergent Grup Cultura 03, del qual ja n’hem parlat en aquest bloc. La premsa va plena de comentaris, i això ens dóna una idea aproximada de la transcendència del(s) fet(s). Diuen que 03 invertirà un milió d’euros en 2007 només en l’editorial i 4’5 milions en la versió catalana per a Barcelona de la revista Time Out. Poca broma.

Oriol Soler, capità d’aquest grup cooperatiu, dóna la benvinguda en el seu bloc a Ernest i informa dels importants reptes que es plantegen de cara al futur. L’objectiu és esdevenir amb els anys líder de l’edició en català. Amb el permís d’RBA, és clar.