31 de maig 2006

Premi per a Paul Auster


Els paulausterians estem d'enhorabona: hui s'ha fet pública la concessió a l'escriptor nordamericà del Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per "la renovació literària que ha realitzat en unir el millor de les tradicions nordamericana i europea, innovar el relat cinematogràfic i incorporar a la literatura algunes de les seues aportacions". Però no acaben ací les bones notícies al voltant de Paul Auster: l'anunci del guardó l'ha rebut mentre rodava a Portugal La vida interior de Martin Frost, una pel·lícula basada en un relat inclòs en El llibre de les il·lusions, una novel·la que guarde en la memòria com el més preuat dels tresors.
Entre els finalistes, segons informa El País, hi havia altres autors de referència per a mi, com ara Philip Roth, Amos Oz o Cees Nooteboom.
En la nota de premsa oficial, l'organització hi destaca la capacitat d'Auster per crear "un univers literari al voltant de l'atzar i la recerca de la identitat, en el qual realitat i fantasia envaeixen els espais quotidians de l'home". Un univers del qual em sent ciutadà.
Demà mateix (per fi!) començaré la immersió en Bogeries de Brooklyn, una lectura que he anat ajornant inevitablement i molt al meu pesar durant les últimes setmanes. Serà com un petit i segur que gratificant homenatge personal.

30 de maig 2006

Llegir en valencià


Els diaris Levante-EMV i El Mundo inicien aquest dijous dia 1 de juny la campanya "Llegir en valencià" amb tres objectius principals: fomentar la lectura, promoure el valencià i difondre alguns dels principals escriptors i il·lustradors de l’actualitat. La campanya consta de 32 llibres (16 diferents en cada diari), per a adults i per a infants, i de 32 fitxes amb idees per animar a llegir. Una trentena de televisions i ràdios, a més del Grup RTVV, faran difusió d'aquests objectius mitjançant publicitats i informacions.
Estic plenament d'acord amb Pedro Muelas, director de Levante-EMV, qui en l'acte de presentació de la campanya celebrat ahir a la Biblioteca Valenciana davant de 150 personalitats, va afirmar que aquesta iniciativa marcarà un abans i un després en el foment de la lectura en valencià. El nombre i qualitat de les entitats implicades fa augurar el millor.
La campanya està impulsada la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i compta amb l'adhesió d'organismes, entitats i associacions molt diverses des del punt de vista ideològic: la Generalitat Valenciana; el Ministeri de Cultura; Bancaixa; l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; les universitats valencianes; els partits polítics PP, PSPV, EU i Bloc; la Federació Escola Valenciana; el Consell Valencià de Cultura; les patronals CEV i CIERVAL; els sindicats STEPV, CCOOPV i UGTPV; l'Associació de Bibliotecaris Valencians; el Gremi de Llibrers de Castelló... Una unanimitat difícil de veure en aquestes terres.
Una molt bona notícia que mereix una bona acollida.

28 de maig 2006

Sobre best sellers


L’edició en català d’El professor, de Frank McCourt, en magnífica traducció d’Eduard Castanyo, va eixir a principi d’abril amb una tirada gens menyspreable de 7.000 exemplars. Va ser, de fet, una de les primeres traduccions que es van publicar del llibre. Comentaris a la premsa valenciana o catalana? Amb alguna excepció, pràcticament cap.
Un mes després, es posava a la venda l’edició en castellà de Maeva, i l’autor visitava Madrid i presentava el llibre als mitjans de comunicació. L’efecte ha sigut immediat: ampli ressò en la premsa espanyola i catalana.
I ja tenim el llibre en les llistes dels més venuts.

27 de maig 2006

Llegir per a créixer



Un llibre no fa un escriptor. O, com a mínim, no sempre. Però un llibre, en canvi, sí que pot fer (o desfer!) lectors. Amb eixe objectiu (el de fer lectors), la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura em va encarregar fa uns mesos la redacció d’una obra que aquests dies ha començat a repartir-se gratuïtament a través de la xarxa de biblioteques públiques valencianes i dels centres educatius (Infantil i primer cicle de Primària). Es tracta de Llegir per a créixer. Guia pràctica per a fer fills lectors, i inclou dibuixos en clau d’humor elaborats per Josep Vicó.
L'obra és breu i confie que amena, i ha suposat per a mi una experiència molt curiosa i alhora gratificant, ja que m'ha permés per uns instants "passar a l'altra banda". Aquest llibre òbviament no em converteix en escriptor, però m’agradaria pensar que contribuirà a conscienciar alguns pares i mares sobre “la importància de la lectura”. I a motivar-los perquè prediquen amb l’exemple. Eixa, si més no, era la idea.
Més informació: ací, ací i ací.

25 de maig 2006

País de Meravelles

No voldria qüestionar el treball de l’empresa Precisa Research, que des de fa anys elabora les enquestes d’hàbils de lectura de tot l’Estat espanyol, però les notícies aparegudes a la premsa valenciana em resulten difícils de pair.
Haurem d’esperar a poder accedir a l’enquesta completa per traure conclusions més serenes, però, d’entrada, als diaris se’ns diu que el nombre de lectors al País Valencià ha augmentat del 51’5% en 2004 al 55’5% en 2005, mentre que el de no lectors ha baixat del 48’5% al 44’5%. He d’admetre que tinc problemes amb els números, però realment resulta creïble que només en un any la diferència entre lectors i no lectors haja augmentat fins els 10 punts?
I és que l’explicació que se’n dóna fa riure: “El aumento registrado puede deberse a la gran campaña montada de difusión del Año del Quijote, pero también al inmenso éxito del bestseller El código Da Vinci” (Levante-EMV dixit). Gràcies, Cervantes! Gràcies, Dan Brown!
En tot cas, sembla que aquesta eufòria lectora s’ha circumscrit al castellà, perquè la mateixa enquesta diu que, d’entre eixe 55% de lectors, només trien el valencià un 1’7%, tot i que un 75% diu que coneix la nostra llengua i un 36’8% assegura que pot llegir-la.
Ens calen, doncs, moltes propostes i molt imaginatives perquè la gent considere també atractiu llegir en valencià. La campanya que impulsa la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura va en aquesta direcció. N’anirem parlant... i molt!

24 de maig 2006

Comprar tot el Planeta


Segurament arribarà el dia en què el Grupo Planeta controle la meitat d'editorials de l'ídem.
Fa mesos que s'especula en el món editorial amb la possibilitat que Planeta compre Edicions 62, però no ha sigut fins hui que, via Txetxu i el seu post "Planeta sale de compras", localitze un article publicat a El País el 28 d'abril (fa vora un mes! Imperdonable) amb un titular ben sucós: "La Caixa, Planeta y Enciclopèdia Catalana se repartirán la propiedad de Grup 62".
Vaja, quina concurrència!
En la informació, que signa Israel Punzano, el govern català (haurà canviat ara l'estratègia?) hauria forçat La Caixa perquè mantinguera un 30% de les accions (ara en controla el 89%) i obriria l'entitat a la participació del Grupo Planeta (amb un 30%) i a Enciclopèdia Catalana, que es quedaria un altre 30%. El 10% restant estaria en mans de petits accionistes.
De convertir-se en realitat la notícia, es donaria el cas que segells tan representatius de la cultura catalana com Edicions 62, Empúries, Pòrtic, Proa, La Galera, Destino o Columna, per posar només uns pocs però ben significatius exemples, estarien controlats, si fa no fa, per les mateixes mans, amb el perill que això comporta.
Estem a favor que hi haja com a mínim una editorial catalana forta, representativa i competitiva? Sí, sens dubte, però potser hi ha altres camins que no el de la concentració massiva.

23 de maig 2006

Home sense nom (I)

Aquest dijous Suso de Toro presenta a Madrid la seua nova (i esperada) creació: Home sense nom, que publica Bromera (Lumen en castellà). A partir del 7 de juny estarà a Barcelona. Tindrem temps de parlar-ne del contingut d’aquesta novel·la poderosa, la primera que publica des que guanyà el Premio Nacional de Literatura amb Tretze campanades.
Però dies abans de presentar l’obra a la premsa convencional, Suso va voler intercanviar impressions amb els blocaires. La iniciativa de promoció, imaginativa i novedosa, ha tingut una àmplia repercussió al ciberespai, i hi ha un vídeo amb un fragment de l’acte. Suso sempre ha estat molt atent a les noves formes de comunicació, i ha sabut usar-les. Dos exemples: va ser un dels primers a tindre una mena de bloc personal (aquelles ja quasi mítiques Botelhas ao mar ara naufragades); i fa dos anys va escriure narracions breus per a mòbils.
D'ací a uns anys aquesta iniciativa ens semblarà habitual, però ara per ara, és notícia.
Algun mitjà escrit ja se n’ha fet ressò de la novel·la. La resta, a poc a poc.

22 de maig 2006

El control de la paraula (I)


"Qui controla la distribució controla el món". Són paraules d'André Schiffrin recollides hui a Vilaweb. I no pot estar més encertat: porte setmanes buscant l'últim llibre de l'editor d'origen francés a les llibreries valencianes i encara no l'he trobat.
Em referisc a la traducció catalana d'El control de la paraula, perquè 'edició en castellà d'Anagrama sí que l'he arribat a veure. Ja sé que el puc demanar i en poc de temps (si hi ha sort) me'l porten, però sóc un sentimental: m'agradaria premiar aquell llibreter que el tinga amb un gest tan senzill com adquirir-lo. A la Fira del Llibre de València em vaig patejar un bon grapat de casetes, i vaig comprovar amb desgrat com algun llibreter arrufava el nas en sentir que l'editava Pagès. "Pagès? No, aquesta marca no la tenim".
Textual.
Tindrem temps de parlar en aquest bloc dels problemes de distribució dels editors valencians a Catalunya (i viceversa!), així com del problema per fer visible el llibre en valencià al nostre propi País. Mentrestant, no puc deixar de pensar que qui controla la distribució ens està privant no només d'aquest llibre de Schiffrin (que ja sé que no serà de vendes milionàries, com tants altres!), sinó també de la resta del catàleg de Pagès, que edita llibres que també ens poden interessar als valencians.
Continuaré la recerca i promet parlar-ne d'El control de la paraula. Per fer boca, Vilaweb l'ha seleccionat com a llibre de la setmana i n'ofereix un fragment que us recomane.

21 de maig 2006

Els llibres de Rita


El Levante d'ahir ens il·lustrava amb una notícia si més no curiosa: l'any 2004 (en un acte públic vergonyós en el qual César Vidal, que actuava com a "artista convidat", es va dedicar a glossar "la dulce lengua valenciana" i a atacar els catalans) Rita Barberá va donar en mà el guardó del Premi de Narrativa Constantí Llombart a Joan Garí per On dormen les estrelles.
El fet que ha esdevingut rellevant ara és que aquesta obra (la primera novel·la d'un autor que fins aleshores només coneixíem com a articulista i assagista) reivindica la memòria dels repressaliats pel franquisme soterrats en fosses comunes. De fet, el protagonista d'aquesta història que òbviament l'alcaldessa de València no ha llegit ni llegirà mai (recordem que en la inauguració de la Fira del Llibre de València va confessar que no llegia novel·les "porque no tengo tiempo"), col·labora amb una associació que es dedica a desenterrar les víctimes de la repressió franquista. Paradoxes de la vida.
I parlant de vides... algú sap si l'alcaldessa del cap i casal haurà acabat ja de llegir Mi vida, autobiografia del papa Benet XVI, per qui es desviu des de fa mesos.

20 de maig 2006

Tot és començar

Crear el bloc és realment senzill. Posar-hi contingut sembla que no tant. Ho has rumiat tantes vegades i ara que tens l'oportunitat no saps per on començar...
Aquest és un bloc dedicat al món del llibre i de l'edició. Hi tenen cabuda recomanacions de lectures, tafaneries del món editorial i les petites misèries de la cultura catalana. Confie que m'hi acompanyareu en aquesta travessia que ara tot just comença.
I comencem parlant d'ajudes. Ahir es van fer públiques les resolucions de diverses ajudes de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana. En una primera ullada criden l'atenció algunes decisions:
  1. - Que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana no puga rebre cap ajuda però en canvi sí que es puguen destinar 2.923 euros a l'Associació d'Escritors (sic) en Llengua Valenciana. No havíem quedat, amb el nou estatutet, que les normes de l'AVL havien de regir urbi et orbi?
  2. Que els premis als llibres millor editats estiguen sempre tan repartidets: tots els anys li cau un guardó (i només un, eh?) a una editorial diferent. Està bé que no es concentren els guardons, però aquesta dispersió tampoc ajuda massa a fer "creïbles" aquests premis. I dic això sense entrar a discutir l'encert d'algun dels "distingits"...

Demà, més.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...