La "revolució" editorial valenciana

Els últims mesos, Alfons Garcia ha publicat a Levante-EMV uns articles ben interessants i recomanables per seguir l'evolució dels moviments (alguns, inexplicablement silenciosos) que s'estan produïnt en el sector editorial valencià i que estan revolucionant el panorama d'aquest segment cultural que hauríem de considerar socialment i políticament estratègic. 

Sota una aparença estàtica (en els anys precedents hi havia hagut pocs actors nous) es precipiten ara canvis que s'albiren transcendents. Si ens remuntem uns mesos enrere, Alfons Garcia es feia ressò d'"El abismo del libro valenciano", que seguia l'ERO en què Bromera va reduir la plantilla. Al febrer d'enguany compartia l'anunci de la creació de Sembra Llibres ("Una nueva editorial agita el mundo cultural") i, al poc, ens recordava que "el llibre digital no parla valencià". Aquest divendres, finalment, publicava un reportatge de gran interés, notícies que corrien de boca en boca al "mundillu" però que encara no havien trobat altaveu en cap mitjà (si més no, jo no ho he vist enlloc): "La fábrica de libros se revoluciona" (si punxeu la imatge, podreu llegir-lo en aquest escaneig pedestre).

A l'article comenta projectes emergents i d'altres que es refermen (posa els exemples d'Andana, Onada i Sembra) i, sobretot, les incorporacions que realitza Tabarca (una veterana editorial, hereva en part del catàleg de Gregal, que no mostra signes de penúria econòmica) que evoluciona i creix per convertir-se en un grup editorial. Hi posa com a exemples la compra de dos segells amb llarga tradició que travessaven un moment delicat: Marfil i Ecir. "Incluso no descarta una tercera incorporación", afig encara el periodista, i ens deixa amb la incògnita. Estarem atents, perquè hi ha més segells en la corda fluixa…

Però, com s'afirma a l'article, el sector també dóna mostres de dinamisme: iniciatives com la Plaça del Llibre (que torna a la tardor) i nous segells, als quals caldria afegir SM Arrels (filial del Grupo SM, que engega, entre altres projectes per al sector educatiu, "El vaixell de vapor" en valencià), el reforç literari que està vivint Voramar (segell d'Alfaguara per al País Valencià), el naixement d'El Petit Editor i encara alguna altra sorpresa que potser quallarà a curt termini. 

Ara més que mai seria l'hora que vells i nous actors del món del llibre al País Valencià cooperarem d'una manera oberta i generosa per provocar complicitats, unir esforços i treballar més units per la sostenibilitat i el futur del malmés sector editorial autòcton. Ens cal molta reflexió (i acció) conjunta.

No vull tancar aquest apunt sense recomanar, una vegada més, el magnífic reportatge de Carles Fenollosa al Quadern d'El País, en el qual apuntava també fa unes setmanes algunes claus de la situació "entre la supervivència i la renovació".

Edi.cat plega

Fa uns dies, Catalunya Ràdio entrevistava Jordi Ferré, director general de 9 Grup Editorial, el segon en llengua catalana per volum de publicacions. 9 Grup Editorial es va crear fa any i mig amb la fusió dels segells Cossetània i Angle, en català; i Cuadrilátero de libros i Lectio Ediciones, en castellà. D'aquesta interessant entrevista (sempre se n'aprén, de Jordi Ferré) destaquem algunes idees:

• Balanç positiu del procés d'unificació de Cossetània i Angle: reducció de despeses d'estructura, obertura a nous camps com l'infantil (aviat recuperaran a Angle la sèrie de Les tres bessones) i nous mercats, com el sudamericà per a les edicions en castellà.
• En breus setmanes tancaran la plataforma Edi.cat. No hi ha massa crítica de lectors disposats a pagar pels continguts que sustenten el negoci en digital (i, per tant, no hi ha negoci possible).
• En aquests moments el més important és resistir.
• El futur editorial passa per trobar l'estructura adequada perquè les empreses, necessàriament més petites, puguen sobreviure.
• L'autoedició genera oportunitats, però també despista els lectors per la dificultat de destriar el que pot resultar interessant.
• És imprescindible i necessari arribar a col·laboracions i aliances amb altres editorials, que poden arribar a un casament. Cal estar obert perquè l'edició en català, que és molt atomitzada, necessita d'aquest tipus d'acords.

Podeu escoltar el podcast íntegre de l'entrevista en aquest enllaç.

Llibres #dospuntzero (la pel·lícula)

A principis d'octubre vam participar en el debat sobre literatura i xarxa "Llibres #dospuntzero", gràcies a l'amable invitació de l'ACV Tirant lo Blanc. El vídeo d'aquella sessió, presentada per la presidenta de l'associació, Nathalie Torres, i en la que van intervenir Núria Sendra, Raúl Gálvez i Josep Miquel Aparici ja està disponible. 

Si teniu una estona i us abelleix, podreu conéixer (entre moltes altres qüestions) quina és l'editorial valenciana més activa a Twitter... Feu la vostra aposta?

Estratègies de promoció editorial

El Prezi Estratègies de promoció editorial es pot veure en aquest enllaç.

El passat dia 10 d'octubre vam participar en el II Seminari Els Reptes de l'Edició Digital a la seu de la UOC a Barcelona. La jornada va ser vertaderament interessant, amb intervencions (tant dels ponents com del nobrós públic assistent) diverses i enriquidores, focalitzades en els canvis actuals del sector editorial des de vessants complementàries. 

En aquest enllaç podeu veure el material que projectàrem en la nostra intervenció, centrada en les estratègies de promoció editorial, així com la intervenció de Lluís Miquel Abián, editor del segell digital ILIBUC. Al blog Llibre digital s'hi poden seguir també la resta de ponències.

Els reptes de l'edició digital

Aquest dijous, 10 d'octubre, se celebra a Barcelona la segona edició del seminari Els reptes de l'edició digital, organitzat pel postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62, en el qual hi participarem amb la sessió "Estratègies de promoció editorial". Si us bé de gust acompanyar-nos, les inscripcions es poden realitzar ací.

El programa complet de la jornada serà el següent:

Taula 1

Modera: Eduard Aibar

10.00   Presentació del seminari, a càrrec de Teresa Iribarren

10.10 Ponència inaugural: 

Construint l’ecosistema digital, per José Antonio Cordón García, 

professor de la Universidad de Salamanca 

11.00 Debat

11.30   Pausa cafè

Taula 2

Modera: Olívia Gassol

12.00   La disjuntiva de la distribució, per Bernat Ruiz Domènech, expert en edició digital

12.30  Estratègies de promoció editorial, per Joan Carles Girbés, editor i professor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

13.00   Debat

  

Taula 3

Modera: Teresa Iribarren

16.00 Taula rodona: Experiències innovadores d’edició digital

Lluís Miquel Abián. Editor d’Ilubuc

Nicole Etchevers. Responsable digital de Herder

Ricard Peris. Editor d’Andana Editorial i tutor del Postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació

Emmanuel Rodríguez López. Editor de Traficantes de Sueños

17.30   Debat

18.00  Cloenda del seminari

 

Les tres 'r' del reciclatge editorial

Marià Marín va debatre sobre el futur de les llibreries amb els alumnes del postgrau de la UOC.

A l'article "Les tres 'r' del reciclatge editorial" al web Llibre i Lectura en la Societat de la Informació de la UOC repassem el debat interessant que vam mantenir el semestre anterior a l'aula virtual amb Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. Un tast:

"El futur està per fer, el fem cada dia, i els indicador i les tendències, ben analitzades, poden contribuir a construir camins nous o taules de salvació més o menys estables. Per reconvertir-se, però, cal invertir. Tal com deia Marià Marín: “vendre llibres és un negoci i no podem defugir la realitat d’atur, de pobresa i de crisi econòmica i financera globals. Estem obligats a adaptar-nos a aquesta foto, i entendre que per a ser romàntics primer hem de ser molt pragmàtics”. En aquest sentit, dues les línies estratègiques sectorials que les llibreries treballen per a innovar són Liberdrac, una marca digital des de les llibreries, i Libridata, un sistema que pretén millorar l’eficiència en el trànsit del llibre i l’anàlisi del comportament dels mercats per adaptar-s’hi, des de la producció (editors) a les vendes (llibreries)."

Podeu llegir l'article sencer ací.

_____________________________________
El període de matrícula a la nova edició del Postgrau Llibre i Lectura en la Societat de la Informació UOC-Grup 62 està obert fins el 15 d'octubre. Enguany estarem de nou a l'assignatura "Tecnologia digital i promoció de la lectura". Tota la informació ací.

Debat sobre els llibres i la xarxa

Lectura virtual compartida

El pròxim 16 d'octubre la UOC posa en marxa, juntament amb la llibreria La Central, un curs vertaderament innovador: el Gabinet Virtual de Lectura. Avançàvem la notícia abans de la no-desconnexió per vacances; ara ja és del tot oficial. Sota la direcció de Jaume Subirana, i com a primer pas d'un ambiciós projecte integral de foment de la creació i la difusió literària anomenat "Scriptorium", un equip de consultors formats per l'agent literària Carlota Torrents, l'escriptor Toni Sala i un servidor (que estaré al càrrec de l'aula en castellà) ens aventurarem a aquesta tasca il·lusionant de guiar en el procés de lectura l'alumnat.

No es requereixen titulacions prèvies, ni hi haurà exàmens ni treballs de final de curs. Per superar aquest projecte educatiu, equivalent a 3 crèdits ECTS, el requisit indispensable és gaudir plenament de la lectura compartida i opinar obertament, debatre als fòrums aspectes de l'obra, relacionar-se amb lectors amb gustos afins, conéixer l'escriptor que participarà al debat i, en definitiva, aprendre tots plegats d'aquesta experiència capdavantera que tindrà continuïtat en el futur.

Les obres seleccionades per a aquesta primera fornada, són: Cuentos rusos, de Francesc Serés; Sunset Park, de Paul Auster; Mi querida vida, d'Alice Munro; Limonov, d'Emmanuel Carrère, y Soy un gato de Natsume Soseki. Els alumnes rebran aquestes cinc obres en format digital.

El període de matrícula ja és obert. Ens acompanyeu? 

Teniu tota la informació en aquest enllaç.

Estadístiques made in USA

L'informe US Book Consumer Demographics & Buying Behaviors Annual Review que elabora Bowker costa 999 dòlars (799 si el compres en agost), així que com estem en crisi ens conformarem amb els petits resums i el minitast que ofereixen a la web en PDF (4 pàgines, incloses coberta, crèdits i índex) per compartir algunes de les xifres més interessants, relatives a l'exercici 2012, sobre qui compra llibres als EUA, quins són els títols preferits, on els compren i per què. Segons aquest estudi:

•  A casa nostra les vendes per internet no despeguen, però els nordamericans realitzen ja el 44% de les compres de llibres mitjançant plataformes online (liderades, of course, per Amazon). Són 5 punts més que durant l'any anterior.
• Augmenta la venda en format digital: l'11% dels llibres venuts són en format e-book (el 2011 representaven el 7%).
• En el format ebook es venen sobretot llibres de ficció, i més específicament literatura de misteri, romàntica i de ciència ficció, que signifiquen el 20% de les vendes en 2012.
• El 3% dels llibres que compren els nordamericans són autopublicats. Si concretem en el format ebook, signifiquen el 8% de les vendes, i si encara afinem més, en la ficció per adults en format digital el percentatge és del 10%.
• Les dones, amb el 58% del mercat, són les principals compradores de llibres, i han augmentat la distància amb els homes (en 2011 representaven el 55%). Els homes només superen les dones en un format: la tapa dura.
• El 53% dels consumidors afirma que la marxa de l'economia no ha tingut cap efecte sobre els seus hàbits de lectura (en 2011 ho afirmava el 51% dels enquestats).

El títol més venut... Cal dir-ho? En efecte: les 50 ombres d'en Grey, d'E.L. James.

L'autor com a marca: de Rowling a Etxebarría

La reina del màrqueting editorial: J.K. Rowling.

"La clau del bon màrqueting rau en la capacitat de sorprendre el client potencial, tot generant expectatives i despertant desitjos latents. Apple en sap molt, d’aquest tipus de campanyes: secretisme sobre el producte que van a llançar al mercat, una posada en escena espectacular per presentar-lo i una immediata llista d’espera dels compradors, que no s’estaran de fer cues i passar-hi nits en vetlla per aconseguir les cobejades primeres unitats a la tenda oficial més pròxima. L’estratègia de la sorpresa l’han usat dues escriptores en les últimes setmanes, amb resultats desiguals. Vegem-ho."

Podeu llegir la resta de l'article en aquest enllaç del blog del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62. Volia escriure sobre l'afer del pseudònim de J.K. Rowling, però no he pogut evitar parlar també de Lucía Etxebarría... Un poc només. Potser massa i tot. 

Tecnologia digital i promoció de la lectura

Aquest semestre comence una nova col·laboració amb la UOC que em fa molta, moltíssima il·lusió. Es tracta de la docència de l'assignatura Tecnologia digital i promoció de la lectura, que forma part del postgrau "Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62".

En aquest apunt al bloc del postgrau en parlem sobre les motivacions, continguts i finalitats de l'assignatura, que sintèticament són les següents:

"L’assignatura 'Tecnologia digital i promoció de la lectura' proporciona informació, eines i estratègies digitals per a aquells que vulguin iniciar-se o millorar la seva expertesa en l’àmbit de la promoció del llibre i de la lectura. En el decurs del semestre explorarem el potencial de les plataformes d’autoedició, les noves modalitats de lectura en pantalla, farem pràctiques de noves fórmules de promoció i màrqueting, contrastarem diferents models de negoci editorial i de llibreries, debatrem sobre les propostes més innovadores per fomentar la lectura en la xarxa, etc."

El període de matrícula està obert, així que, si creieu que us pot interessar, encara hi sou a temps! En aquest enllaç trobareu més informació sobre el procés. Ens veiem a l'Aula Virtual de la UOC? 

Continuem avançant!!

El futur de les biblioteques

 

Una interessant infografia d'OpenSite sobre el "futur" (en realitat, parla del present) de les 121.000 biblioteques que hi ha als Estats Units. Hi ha algunes qüestions vertaderament rellevants, com ara que el 69% dels nord-americans usen les seues biblioteques públiques, que també pateixen retalls en els pressupostos. És il·lustratiu l'elevat índex de préstec de llibres electrònics, que no augmenta més per tres motius principals, tots relacionats amb les restriccions per part dels editors: les grans companyies que no venen drets de descàrrega a biblioteques, l'augment dels preus de cessió d'ebooks per a biblioteques, o les limitacions al nombre de descàrregues.

El "futur" que apunta el titular de la infografia es relaciona amb els serveis tecnològics que ofereixen les biblioteques als usuaris. En algunes àrees, és l'únic lloc en què s'hi pot accedir a Internet de manera gratuïta. El 96% disposa de pàgina web, el 68% tenen perfil a Facebook, i el 39% està actiu a Twitter. No diuen que el que passa als EUA acaba passant-nos també a nosaltres? Doncs prenem nota d'aquestes tendències!

L'#apocalipsillibre en 7 (o 8) tuits

Façana de la Llibreria Catalònia, plena d'optimisme i d'esperança l'any 1932. Ara tanca. Hi posaran un McDonald's.

El periodista Jordi Nopca ha publicat un interessant reportatge a l'ARA Llegim sobre l'estat de la qüestió en l'edició en català amb l'inequívoc títol: "El sector del llibre pateix". A falta d'estudis actualitzats (que potser quedarien obsolets, ja que la situació s'agreuja per moments), Nopca ha realitzat una sèrie d'entrevistes a representants dels principals gremis i associacions del llibre de Catalunya. 

M'he permés sintetitzar algunes de les idees principals de l'article en 7 (o 8) tuits. Aquí els teniu, recopilats, un rere l'altre:

• #apocalipsillibre 1 "Hem perdut entre 7 i 10 anys de negoci. La facturació ha baixat sensiblement" Xavier Mallafré
• #apocalipsillibre 2 La facturació de l'edició en català en 2012 és de 235-240 milions €, equivalent al nivell de 2005, Xavier Mallafré  
• #apocalipsillibre 3 El sector editorial ha desaccelerat la inversió en la conversió digital. #ebook no supera el 3% facturació - Marià Marín 
• #apocalipsillibre 4 Estem 3 vegades per sota descàrregues #ebooks en països amb igual nombre dispositius. Pirateig no és anecdòtic -M.Marín  
• #apocalipsillibre 5 Les ajudes públiques són l'1,85% de la facturació. Desmenteix q l'edició en català està massa subvencionada -Jordi Ferré 
• #apocalipsillibre 6 Les dotacions dels quatre grans premis en català o bé s'han reduït o bé fins i tot han desaparegut -G.J. Graells  
• #apocalipsillibre 7 La facturació llibre en català ha baixat però de manera poc significativa. Baixa nombre de títols i tirades -X.Mallafré 
• #apocalipsillibre i 8 Conclusió: l'edició en català està malament, podria estar pitjor i segurament ho estarà. Com revertim la situació?  

Què llegeixes?

La bona gent de la web "Què llegeixes?" m'ha convidat a participar en una tertúlia en línia amb els lectors. La iniciativa pretén donar el punt de vista d'un editor als dubtes que acumulen els quellegistes respecte del llibre digital en concret i de l'ofici d'editar en general. Així, des d'avui i al llarg d'aquesta setmana tractaré de respondre totes aquelles qüestions que se'm plantegen al fòrum habilitat al respecte. 

M'agrada molt, aquesta iniciativa, i esteu convidats a participar-hi si us abelleix! Podeu seguir el fil de la conversa en aquest enllaç.

La gran transformació (del sector editorial)

Un grup de professionals del sector del llibre, amb una àmplia experiència, han fundat el Laboratorio de ideas, un espai de trobada per a professionals, empreses i institucions que vulguen estar al dia del que s'hi cou en el món editorial. 

Una de les primeres iniciatives ha estat la publicació del llibre La gran transformación. Panorama del sector del libro en España 2012-15, que es pot descarregar gratuïtament des d'aquest enllaç. Es tracta d'un volum introductori, que aporta pinzellades dels nombrosos reptes que ha plantejats en la indústria del llibre. Els canvis tecnològics, és clar, però també els plans educatius, l'autoedició, el llibre de text, els nous perfils professionals, la gestió dels drets, la funció de les fires, la distribució, el màrqueting... Un llistat extens i complet de temes que Laboratorio de ideas obri al debat i a l'anàlisi.

Venedors d'e-fum

Hi va haver una època (no massa llunyana) en què els actors del món del llibre, des d’editors a escriptors, no podien acabar cap entrevista, conferència o taula redona sense haver de respondre alguna pregunta referida a Harry Potter. Ara és el llibre digital el que ha agafat el testimoni del mag de la senyora Rowling. Tothom en parla, al sector, però el ben cert és que el llibre electrònic viu en una bombolla (econòmica i mediàtica) des del mateix moment de la seua aparició. Si més no, a l’Estat espanyol. Les minses vendes de contingut, que molts no volen veure, ho acrediten. El secretisme pel que fa a les dades és la norma. I entremig hi ha qui s'entesta a reiterar que les vendes d'e-books pugen disparades, imparables. Els anglesos tenen una expressió per a casos com aquest. Ells en diuen self-fulfilling prophecy, és a dir, una profecia que, per la seua pròpia naturalesa, contribueix a acomplir-se. Qui se'n beneficia, d'aquest estat de confusió en un àmbit clau per al futur del sector editorial? En parlem a l'article "Venedors d'e-fum", publicat al Quadern d'El País.

El paradigma digital en el previ a Sant Jordi

Hi ha llibres arriscats, i el que han escrit a quatre mans Manuel Gil i Joaquín Rodríguez per a Trama Editorial, El paradigma digital y sostenible del libro, n'és un. Arriscat perquè, com expliciten al text de contracoberta, la volatilitat que la revolució digital imprimeix al món del llibre és enorme. No obstant això, hi ha canvis que, amb independència de com evolucione la tecnologia, són ja estructurals i definitius. Estan ací ja, i han vingut per quedar-se, tot trasbalsant la cadena de valor tradicional d'un sector que no acaba d'acostumar-se a la nova realitat. Per això, aquesta obra resulta, també, clarificadora i necessària.

Els autors, experts en el sector editorial, comparteixen part dels coneixements adquirits en les seues trajectòries respectives i ens proposen repensar aquest negoci de dalt a baix. Ja en la introducció donen compte de la crisi sistèmica, i aporten pistes del que desenvoluparan en les pàgines posteriors. Al seu parer, l'entorn digital propicia "la major oportunitat de redisseny estratègic que el sector del llibre ha tingut des de l'aparició de la impremta".

Hi fan afirmacions com aquestes: "No hay una sola empresa del sector del libro que tenga claro cómo va a sobrevivir en Internet" o "Internet se lelvará por delante dos terceras partes de las editoriales que hoy conocemos", i "Surgirán muchas otras editoriales, pequeñas y especializadas, cercanas a un grupo de lectores no necesariamente masivo, unidos por afinidades temáticas, convicciones sociopolíticas o estéticas, que hagan viable un nuevo modelo de editorial en red con presencia e inventarios virtuales". Exemples d'aquesta última asseveració en tenim moltes, en l'àmbit en llengua catalana (Tigre de paper, per dir un nom, n'és un). I moltes han sorgit en els últims mesos, tot aportant una renovació positiva i imparable.

"La digitalización del mercado del libro será una amenaza absoluta para las empresas que no sepan adaptarse, que no sean ágiles, independientemente de su tamaño, y una enorme oportunidad para empresas ávidas de innovar y experimentar e integrarse en redes de colaboración que les permitan modificar con celeridad sus estrategias. Las empresas red y los enlaces serán el fundamento empresarial más valioso para las editoriales que quieran sobrevivir en Internet. Los enlaces y la formación de comunidades serán los activos editoriales del futuro."

Quasi res porta el diari... Una crisi econòmica global, un canvi de paradigma estructural, l'entrada de nous actors tecnològics aliens a l'àmbit editorial (Apple, Google, etc), microempreses, autoedició, pirateria, comunicació 2.0, creació de comunitats, col·laboració, interacció, participació, diàleg, cocreació... "No estem vivint un temps de canvis, sinó un canvi de temps", asseguren, i no els falta raó. Aquest aforisme resumeix a la perfecció la quantitat d'idees que traslladen els autors en les primeres pàgines de l'obra. Cal estar en contacte amb les reflexions i actualitzacions que aporten als seus blocs: Antinomiaslibro (Manuel Gil) i Futurosdellibro (Joaquín Rodríguez). Continuarem reflexionant ací en veu alta sobre aquest llibre a mesura que avancem en la lectura, que necessàriament ha de ser pausada i reflexiva, per pair bé el daltabaix que tenim plantejat al sector.

De moment, aquest dilluns, celebrem la diada de Sant Jordi i, a partir de dijous, la Fira del Llibre de València. Tindrem temps en el futur per parlar del present.

Article publicat a l'ARA el 20/03/12.

Editorials en (r)evolució permanent (i IV)

Punt i final a l'article publicat a la revista de lletres L'illa número 58, dedicada als 25 anys de Bromera. Podeu llegir-la sencera en aquesta adreça o punxant sobre la imatge que encapçala aquest apunt.

El potencial digital

Les xarxes socials propicien la interacció d’editors i autors amb lectors actuals o futurs; l’autoedició facilita la proliferació de textos que d’una altra forma potser mai veurien la llum (i alguns, sens dubte, ho mereixen); el llibre electrònic ens aporta immediatesa en el consum; i la impressió sota demanda està salvant els fons editorials. Els segells mitjans i petits, i alguns de nova creació com Tria Llibres (2009), estan fent servir aquest potencial per guanyar espai i notorietat en un terreny en què editar bé, gestionar correctament els drets d’autor i connectar amb un públic específic resulten fonamentals per a sobreviure.

La principal incògnita del canvi de paradigma en el sector és el repte del llibre digital, irrenunciable ja per a les obres de referència (enciclopèdies, diccionaris, etc.); imparable en el camp tècnic, legislatiu i de text; i més incert en l’apartat estrictament literari. Tot plegat obliga els editors a reinventar un negoci amb marges comercials reduïts precisament en un moment de retall brutal de les ajudes públiques que existien en el passat. Al País Valencià i les illes Balears, aquestes incerteses s’agreugen per l’absència de polítiques culturals de foment lector i per l’imminent retrocés legislatiu per a la llengua en l’educació. Aquestes amenaces dificulten més en aquests territoris la possibilitat de guanyar lectors entre la població adulta, encara majoritàriament reticent al llibre en català.

Mentre els editors ajusten la maquinària al ritme dels temps (de crisis, en plural), els lectors contemplen amb esperança les enormes possibilitats d’accés a la lectura que ens depara el futur. Mai en la història de l’edició, des de la invenció de la impremta, s’havien viscut tantes transformacions com en els últims 25 anys. Però tot indica que sorgiran altres competidors, més aparells multifuncionals enlluernadors, idees promocionals arravatadorament seductores... i que tot canviarà de nou per a tornar al punt d’origen, en què un escriptor crea una obra i un lector la gaudeix i la fa seua. Els editors continuaran fent possible aquest procés extraordinari. Perquè, com afirma l’editora nordamericana Jane Friedman, “els editors contribuïm a canviar el món. És una responsabilitat meravellosa i enorme”. Així és i així volem que continue sent. Modestament.

Editors conservadors?

Revisant informació publicada sobre la Fira de Frankfurt 2011 trobe aquesta frase del totpoderós de Mondadori Riccardo Cavallero recollida per Ernest Alòs per a El Periódico. Es refereix al "ritme" digital:

“Si creuen que els editors som conservadors, és que no han conegut un agent. Al seu costat som revolucionaris.”

Totalment d'acord. Sabeu que hi ha agents (alguns, molt importants) que encara es neguen a cedir o vendre drets digitals dels autors que representen?

Davant la fi de l'era Gutenberg IV

El nét del fundador de Gallimard, fotografiat a París per Daniel Mordzinski.

Aquest diumenge, Juan Cruz entrevista en El País Antoine Gallimard. L'article l'encapçalen aquestes paraules: "El peligro no es lo digital; es la gratuidad". Hi ha més declaracions d'interés:

• "Para ejercer este oficio no solo hay que amar la literatura, sino también a los escritores y a la gente, al público. Es un oficio que surge del afán de compartir, a través del libro, universos secretos. Vargas Llosa lo dijo muy bien en su discurso del Nobel: "Cuento historias para hacer que la vida sea mejor". Siempre necesitaremos historias para mejorar la vida. Por eso creo que el libro tiene un brillante porvenir."
• "En el oficio de editor hay que saber amar, pero también hay que saber elegir. No hay que ponerle límites al gusto literario. Siempre hay que buscar, como busca un pescador, pero también hay que conocer y dejar que lleguen las mareas en lugar de intentar atraerlas."
• "El libro digital nos preocupa porque puede suponer, sobre todo, la desaparición de los intermediarios naturales entre el lector y el autor. Y se teme que esto arrastre toda una conmoción, un cambio radical en el mundo del libro. Que ya no haya necesidad de editores o de libreros. Yo creo, al contrario, que puede producirse un retorno a ciertos valores tradicionales."