Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nobel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nobel. Mostrar tots els missatges

11 d’octubre 2010

Tipus mòbils 6 - El negoci dels llibres

El fet que el premi Nobel de Literatura haja recaigut enguany (amb justícia) en un autor que escriu en castellà ens ha estalviat carreres pels pavellons de la Buchmesse. Les més exultants per la decisió de l'acadèmia sueca eren (després de l'autor) les agents de Carme Balcells, que en un parell de dies acumularen Nobel (Vargas) i Nacional de Literatura (Cercas), un doblet difícilment repetible, fins i tot per a elles. Tant de bo aquest Nobel servira per universalitzar un poc més el nostre Tirant (lo Blanc), atesa la reconeguda admiració de l'escriptor peruà pel personatge de Joanot Martorell.
El treball allà va començar amb diverses cites per vendre drets i entrevistar-nos amb alguns dels editors que bé ja han contractat la col·lecció "El bagul dels monstres" o bé ja estan a punt de fer-ho. La venda de drets (tema del Tipus mòbils d'aquesta setmana) és una feina que s'ha de pensar en el mitjà i llarg termini. Vam presentar la col·lecció dels Monstres (amb textos d'Enric Lluch i il·lustradors de diversos indrets del món) a la fira de Bolonya, i és ara quan comencem a recollir els primers fruits, amb una editorial canadenca que publica els llibres aquest Nadal i molt d'interés en països com Brasil o França. I anirà a més.
Vam començar venent i vam acabar comprant. En aquest apartat, jo destacaria On life under threat of Fatwa, de Salman Rushdie (Bromera publica, en un parell de setmanes, la seua última novel·la: Luka i el Foc dela Vida). Un relat autobiogràfic que serà sucós i polèmic, i del qual es realitzarà un llançament mundial simultani (esperem que amb millors resultats que aquests!).
Per al (bon) record, queden les nombroses converses amb col·legues i companys de l'ofici, molts d'ells bons amics que han deixat també les seues impressions als blocs respectius (especialment generoses les Brétemas de Manolo Bragado) i el plaer d'haver conegut i compartit dinar (si a una salsitxa devorada en un quart d'hora se la pot anomenar dinar) amb el Llibreter... per fi!

13 de juliol 2010

La connexió valenciana amb Herta Müller






Quan Orhan Pamuk va guanyar el Nobel en 2006, a Bromera teníem embastades les negociacions, que en aquell moment es reduïen a l’edició d’Istanbul, ciutat i records. Però el guardó, que va arribar més aviat del que molts sospitàvem, va allargar, dificultar i enrarir el procés: en totes les travesses dels mitjans es donava per segura la contractació de Pamuk en alguna de les editorials que ja comptaven amb algun títol seu en catàleg. La lògica apunta en una direcció, però la negociació pot marcar un camí distint, com va ser el cas.

Des que, el novembre passat, Bromera anunciara que havia contractat els drets de traducció de l’obra de Herta Müller, en les (poques) entrevistes que m’han demanat i en les (moltes) converses que he mantingut amb amics i coneguts del món de les lletres ha sorgit una pregunta: “I com aconseguíreu els drets de la premi Nobel?”. Més que una reposta, regalava un somriure, conscient que això mateix no li ho demanarien a un editor d’un gran grup. Però per a alguns encara resulta desconcertant que una editorial independent i (ai, las!) valenciana publique segons quins autors. Que hi farem, hi ha ments obtuses.

En l'article que publicava dijous passat al Quadern d'El País (el podeu llegir punjant a la imatge de l'esquerra) passem del somriure a les paraules: com va ser aquell procés?


13 de novembre 2009

Quina setmana més bèstia (del cor)


Aquesta setmana (que encara no ha acabat) ha sigut d'infart. Començàrem amb l'anunci del fitxatge de la premi Nobel Herta Müller, i treballem perquè els primers títols de l'autora estiguen, ben editats, com més aviat millor a l'abast dels lectors. Hi ha molta expectació!
En paral·lel hi ha hagut les reunions dels jurats dels Ciutat d'Alzira, les últimes conferències (brillant i multitudinària la d'anit de Joan Francesc Mira sobre Vida i final dels moriscos valencians), i aquesta nit, el tradicional sopar de lliurament. Més de 900 persones confirmades! Qui ha dit "crisi"?
I, entremig de tot això, en un àmbit estrictament personal, la incertesa dels últims dies d'embaràs: el meu segon fill, Arnau, està a punt de nàixer. El "dia D" és dilluns però... qui sap! Hi ha travesses per si "el moment" arriba precisament aquesta nit i acabem la festa a l'hospital. En fi, la natura decidirà!
Per cert, us anime a participar en aquesta iniciativa del bloc Bromera de Lletres sobre la coberta de La bèstia del cor. Sense ànim d'influir-vos, em permet il·lustrar aquest apunt amb la meua candidata (que és la que va guanyant a hores d'ara!).

10 d’octubre 2009

Müller en castellà... i en gallec!

[Ofelia Grande, editora de Siruela. El Periódico.]


La concessió del Nobel de literatura ens ha pillat a pràcticament tots (m'hi incloc) sota la síndrome "Herta què?". I puntualitze pràcticament perquè aquest desconeixement generalitzat (tot i haver guanyat el prestigiós IMPAC el 1998) no afecta els editors que, en el seu moment, van apostar per la qualitat literària de Herta Müller: d'una banda, Mondadori i Plaza & Janés, amb sengles títols de l'autora romanesa ara (dissortadament per a ells i per a tots) descatalogats; i de l'altra, amb títols vigents, Siruela (recomanable entrevista amb Ofelia Grande: "La verdadera independència per a un editor és poder fer el catàleg com vulgui. [...] Sense amor no et pots dedicar a això") i Xerais.
Sí, benvolguts lectors, tot i que els mitjans (espanyols i/o espanyolitzats la immensa majoria) s'han centrat quasi en exclusiva a ressaltar la brillant decisió de Siruela (que no només va contractar dues obres de l'autora fa anys, sinó que recentment en va renovar els contractes tot i que les seues vendes continuaven sent minses), la històrica editorial gallega Xerais també té un títol de Müller traduït des de maig de 2001: O hombre é un grande faisán no mundo. En aquest apunt, l'amic Manolo Bragado ironitza sobre l'elevat grau d'encert del seu catàleg respecte dels guardonats amb el Nobel (dels últims 6 autors guardonats, 4 ja formaven part del seu catàleg en el moment de l'anunci): serà mostra de la influència de Xerais sobre l'acadèmia sueca?
Beizóns ben sinceres per a Xerais i per a la llengua gallega, i una reflexió autocrítica en veu alta: com és que Herta Müller està inèdita en català? És clar que no tardaran a apaéixer traduccions al català de la seua (sembla que molt interessant) obra, però el gran mèrit en aquests casos és haver sabut avançar-se. I no hem sabut avançar-nos, tot i la competitivitat i el dinamisme del sector editorial en llengua catalana.
En tot cas, com apunta The Literary Saloon (de referència aquets dies, com sempre, per seguir els moviments previs i posteriors al Nobel):

"Per què no ens congratulem de les decisions [de l'acadèmia sueca] i les considerem com una oportunitat per a conéixer autors que, d'una altra manera, no rebrien la nostra atenció? No penseu que [...] si haguera guanyat Philip Roth hauria resultat... avorrit?

Per acabar, una última reflexió en veu alta: us heu adonat dels avantatges que tindrà en el futur l'edició digital? Avui, dissabte dia 10, dos dies després de saber-se el resultat del Nobel, les edicions de llibres de l'autora en castellà continuen introbables. És clar que Siruela estarà fent les hores extra que calga per reimprimir a correcuita els llibres que té vigents. Si estigueren en format digital, però, les vendes d'aquests mateixos títols s'haurien disparat (en el seu cas, a les dues bandes de l'Atlàntic) des del minut posterior a l'anunci sorpresa via YouTube. Hi ha o no hi ha vies de negoci noves amb els ebooks? Com pot ser que encara hi ha qui no ho vol veure?

05 de setembre 2007

Dario Fo a Simat!

Increïble però cert: Dario Fo vindrà el 15 de setembre a Simat de la Valldigna amb la seua (inseparable i, com ell, incombustible) companya Franca Rame. Hi participaran en la primera edició de Festa del Teatre (ací teniu el programa en castellà, en valencià està "under construction"...) que organitza la Fundació Jaume II el Just.
El premi Nobel inaugurarà una exposició pictòrica pròpia que es podrà visitar al monestir fins el mes de novembre i protagonitzarà, juntament amb Rame, una actuació teatral. És d'aquells actes I-M-P-R-E-S-C-I-N-D-I-B-L-E-S.

04 de setembre 2007

El carreró dels miracles

Aquests dies, coincidint amb el primer aniversari de la mort de Naguib Mahfuz, Bromera publica la novel·la més representativa de l'extensa trajectòria de l'autor egipci: El carreró dels miracles, traduït, com sempre, per Isaïes Minetto i Josep Franco.
Tot i que teníem pràcticament enllestida la traducció de La batalla de Tebes (que apareixerà definitivament el 2008), vam decidir intercanviar l'ordre previst i avançar l'edició d'El carreró dels miracles per posar-la, com abans millor, a l'abast dels lectors. Encara no sabíem que açò poguera passar, però sembla increïble (imperdonable, seria el mot adient) que aquesta fabulosa obra no estiguera encara disponible en la nostra llengua, encara que està considerada, com recordava David Castillo aquest diumenge a l'Avui, "el seu gran clàssic, la novel·la més popular". En castellà, de fet, compta amb una cinquantena d'edicions (pel cap baix) i una (si més no, curiosa) versió cinematogràfica protagonitzada per Salma Hayek, en la qual el drama de l'atzucac del Midaq es trasllada a Mèxic DF.
Tenim encara moltes llacunes pel que fa a la traducció d'obres significatives (algunes, com em sembla a mi que és aquesta, imprescindibles) de la literatura universal. Pel que fa al "deute" amb l'obra de Mahfuz, tractarem de reparar-lo a poc a poc, sense presses però de forma incansable. Per això, a partir d'ara, Bromera recuperarà, cada 30 d'agost, una nova novel·la de Mahfuz en record i homenatge al premi Nobel desaparegut, que ja compta amb 5 novel·les en el seu catàleg, inclosa La maledicció de Ra, un dels seus clàssics de més difusió.
De moment, us recomane aquest extraordinari El carreró dels miracles amb tota l'efusió de què sóc capaç.

18 de febrer 2007

Un vestit elegant

L'ABCD publicava fa uns dies un elogi de la lectura de la inexpugnable premi Nobel austríaca Elfriede Jelinek. Començava amb aquestes paraules:
"Tengo la impresión de haber leído siempre, desde que aprendí, y, desde entonces, cualquier otra actividad me resulta una pérdida de tiempo."
Definitiu, demoledor.
Però entre els aforismes que hi podem destriar, jo em quede amb aquest:
"La lectura es para mí el vestido elegante de la vida: se me ajusta y va conmigo."
Una definició que trobe que s'ajusta, tan bé com un vestit elegant, al meu sentiment.

26 de gener 2007

Una gran notícia!

Per fi podem fer pública una notícia extraordinària: Edicions Bromera incorporarà al seu catàleg l'obra de l'últim premi Nobel, Orhan Pamuk, i al mes de març publicarà ja Istanbul, ciutat i records, el seu treball més recent. El comunicat de l'editorial, ací.
En parlarem més (ja ho crec!) en aquest bloc. La notícia i l'autor bé que ho mereixen. De moment, us recomane vivament la lectura del bell discurs d'agraïment a l'acadèmia sueca: "La maleta del meu pare", que Bromera ha publicat a la seua web en primícia amb la traducció íntegra elaborada per Carles Miró.
Actualització: Com sempre, Vilaweb ha estat el primer mitjà a reaccionar. Mireu la notícia Orhan Pamuk és de Bromera.

21 de novembre 2006

Dia del Llibre Valencià

Avui el diari Levante-EMV denuncia un "oblit" ben significatiu dels nostres patriòtics governants:
Ni Saló del Llibre, ni entrega de los premios a los libros mejor editados ni tan sólo una simple celebración de una efeméride que la propia administración autonómica creó hace unos años para impulsar el libro editado en la Comunitat Valenciana y conmemorar la fecha en que se editó la primera edición de Tirant lo Blanc.
Serà qüestió de prioritats, segurament. No obstant això, els editors valencians continuem treballant amb ambició tot buscant el que ens demanava fa uns dies Biel Mesquida: "normalitat".

Així, ahir, mentre era a Barceona en la xarrada sobre Frankfurt 2007 que organitzà l'AELC amb assistència de la plana major de la Buchmesse (vuit alemanyes parlant en alemany tot i que algunes es podien expressar perfectament en castellà o català. "Coses de l'organització", s'excusaren), presentàvem dins de la 8a Setmana Europea de la Ciència i la Tecnologia el llibre Viure per a la ciència, del premi Nobel de Medicina Sydney Brenner, que ens visitava de nou. L'obra, coeditada per Bromera i el fabulós Servei de Publicacions de la Universitat de València, és un exemple d'aquesta anhelada "normalitat" que, malgrat tot, encara som capaços de projectar.
Trobareu més informació al bloc El buit del temps, de l'impulsor de la col·lecció "Sense Fronteres" Juli Peretó.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...