El valor d'un llibre

Fa uns mesos es va constituir l'Associació d'Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE), que mobilitza escriptors i il·lustradors preocupats per la situació actual de la literatura infantil i juvenil, especialment pel que comporta la socialització de llibres de lectura. A la seua pàgina web hi trobareu el Manifest fundacional, i hi podeu seguir la ingent activitat de pedagogia i conscienciació que han engegat. 

L'11 de novembre, l'escriptora Maite Carranza, en representació de l'APE, va fer una intervenció molt oportuna davant el conseller Mascarell en un debat precsiament sobre "La socialització mal entesa". El seu discurs, que volta des de fa uns dies per la xarxa, el podeu trobar des d'avui, en versió definitiva, en aquest enllaç.

"L'opinió pública considera que la satisfacció de ser llegit i estimat és suficientment compensadora, i identifica l'escriptor de LIJ amb l'amateur permanent."

Us el recomane, perquè diu veritats com a punys. Hem d'estendre el missatge d'alerta però alhora constructiu que conté aquest document. Dediqueu-li uns pocs minuts i sabreu de què parle. 

"Quin VALOR tenen els llibres i la cultura en el nostre món d'ara?
Quin VALOR li atribueixen les multinacionals de la tecnologia?
Quin VALOR li donem nosaltres?
Quin VALOR transmetem als nostres fills i joves que seran els adults del futur?
D'això estem parlant."

L'enigma del rebuig editorial

"Una de les pitjors dites que hi ha és la que ens vol convéncer que s’aprén més de les errades que dels encerts, ja que d’alguns fracassos no aconseguim refer-nos; en canvi, l’èxit sempre ens empeny cap endavant. La majoria d’escriptors ho saben molt bé perquè han patit en solitud la duresa del rebuig editorial. Aquella carta, aquell correu, aquell silenci que indica de manera inequívoca que el seu manuscrit no serà publicat. Si més no, de moment, perquè un dels enigmes més grans de la indústria editorial continua sent el motiu pel qual unes obres veuen la llum i altres són condemnades a les tenebres de l’oblit."

Així comença l'article "L'enigma del rebuig editorial", publicat al Quadern d'El País el 17/10/13.

L'autor com a marca: de Rowling a Etxebarría

La reina del màrqueting editorial: J.K. Rowling.

"La clau del bon màrqueting rau en la capacitat de sorprendre el client potencial, tot generant expectatives i despertant desitjos latents. Apple en sap molt, d’aquest tipus de campanyes: secretisme sobre el producte que van a llançar al mercat, una posada en escena espectacular per presentar-lo i una immediata llista d’espera dels compradors, que no s’estaran de fer cues i passar-hi nits en vetlla per aconseguir les cobejades primeres unitats a la tenda oficial més pròxima. L’estratègia de la sorpresa l’han usat dues escriptores en les últimes setmanes, amb resultats desiguals. Vegem-ho."

Podeu llegir la resta de l'article en aquest enllaç del blog del postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62. Volia escriure sobre l'afer del pseudònim de J.K. Rowling, però no he pogut evitar parlar també de Lucía Etxebarría... Un poc només. Potser massa i tot. 

Sant Jordi a l'Octubre (i 2)

La llegenda mercantil diu que va ser un editor valencià instal·lat a Barcelona, Vicent Clavel, qui va "inventar" la Diada de Sant Jordi. Tot i això, és una festa que, malauradament, no ha arrelat al País Valencià. Hi ha hagut intents diversos, tímids sempre, per fer del 23 d'abril una jornada literàriament festiva a les llibreries (i floristeries!) valencianes. Però no han aconseguit consolidar-se. La Fira del Llibre de València està sempre pròxima a aquesta data (la 48a edició s'inaugura avui, de fet), però calia entendre que les dues cites no són incompatibles, sinó complementàries. I gràcies a la iniciativa conjunta de l'AELC, ACPV i l'OCCC, amb la complicitat del PEN Club, l'AEPV i la UV, aquest 23 d'abril hem celebrat una segona edició de la Festa de Sant Jordi a l'Octubre.

Amb l'excusa d'una lectura breu-brevíssima (1 minut, aproximadament) d'una obra pròpia, a l'Octubre es va aplegar un centenar llarg d'autors, editors, llibreters i lectors per retre homenatge a Estellés i a la literatura valenciana. Molts amics a qui escoltar i conversar. L'acte va ser conduït per Reis Juan i retransmés en directe per 9exili, la plataforma de professionals afectats per l'ERO d'RTVV.

Vaig tenir el goig de fer la meua intervenció d'un fragment de Llegir per a créixer (que podeu veure en aquest vídeo) tot just abans (ço és, de "teloner") de Pepa Guardiola, dona d'una extraordinària vitalitat i feliç amb la seua recent jubilació.

Gràcies als organitzadors per l'acte, per la invitació i pel treball de visibilització dels autors valencians!

Vine com estàs

Tina Vallès ens regala a Núvol un d'aquells textos de crítica literària que encomanen les ganes de llegir tant el ressenyat com el ressenyador. Centrem-nos ara, però, en l'autora ressenyada, Mercè Ibarz. El títol de l'article és ja suficientment explícit: "Llegir tota la Ibarz". El motiu és el llançament de Vine com estàs (Proa), la primera gran obra en català d'aquest 2013, un text que perdurarà en la memòria dels lectors molt més enllà d'aquest mesos grisos i freds. Tina elogia la prosa de l'autora, la seua evolució, la minuciositat amb què escull i col·loca totes i cadascuna de les paraules que conformen cada obra, un mestratge que condensa ara en la seua nova proposta literària:

"Vine com estàs diria que, tot i ser formalment dues narracions, és alhora un conjunt d’històries tan trenades, tan ben enredades les unes amb les altres, que potser no és agosarat dir que o bé és una novel·la o bé la Ibarz s’inventa un nou gènere narratiu que és conte, és novel·la i és memòria"

A mi Mercè Ibarz em recorda, en l'exigència, en la brevetat i en la condensació de saviesa al millor Erri de Luca. I en el tracte personal és ferma i afable alhora. Mai oblidaré un consell que em va donar en una ocasió (no fa massa, tot i que semble que ha passat una eternitat): "Noi, comença a pensar en tu mateix". Vaig anotar l'advertiment premonitori en un paper (tinc tendència a oblidar qüestions que, temps a venir, resulten importants) i, des d'aleshores, el tinc penjat al meu despatx, envoltat de dibuixos dels meus fills. Algun dia, potser, contarem més d'aquella història. Ara, de moment, gaudim tots de Vine com estàs (ací, un tast). Un gran encert, un més, de l'editor d'Edicions Proa, Josep Lluch. Estem d'enhorabona!

Mercè Ibarz vista per Martina Tulier a Núvol.com.

And I swear
That I don't have a gun
No I don't have a gun
No I don't have a gun
Memoria

Come As You Are, Nirvana

Un país de 'xonis'?

Concursants de "Gandía Shore"...

Els valencians som capaços del millor i del pitjor, tot alhora. D'enfonsar a consciència el sistema bancari propi i d'esdevenir exemple general d'honestedat amb l'actuació exemplar de Caixa Ontinyent. I d'acollir el penós reality "Gandía Shore" justament en la ciutat que atresora major patrimoni literari i cultural de tot el país. D'això en parlem avui a la columna del SOM. Un tastet:

"Per descomptat que Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella i Francesc de Borja no anaven tant al gimnàs com Abraham, Clavelito, Labrador i Esteban, però és obvi que exercitaven molt més les ments respectives. Ells representen, de fet, el país culte que ens estimem (i enyorem). L’obra que ens van deixar en herència ens fa sentir orgullosos de ser el que som els valencians, i ens recorden (si els recordem) el que podem continuar sent."

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç: "Un país de 'xonis'?"

Oficis inexplicables

Aquesta és una setmana ben especial. Dimecres anunciàvem ací l'inici de la col·laboració amb el nou diari SOM. Avui obrim una altra finestra a la secció en valencià de Levante-EMV, on hi participaré a l'apartat "El llibre de la setmana". La primera recomanació és El meu ofici, de Josep M. Espinàs (La Campana), que podeu consultar punxant a la imatge superior. 

Ens hi trobem periòdicament, si ho desitgeu, compartint llibres i bones lectures!

#nosaltres continuem avançant

Avui celebrem els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. I Vilaweb ho recorda així.

El treball diari, la constància reivindicativa, la lluita per la dignitat i l’optimisme en el futur faran que #nosaltres continuem avançant!

Llibres per combatre la 'garruleria'

Foto de grup a l'Hotel Regina (diari ARA). Entre Boris i el Vaquerizo, també hi havia alguns escriptors... 

"Tot aquell que és algú en el món del llibre (o pretén ser-ho) comença la Diada de Sant Jordi a l’Hotel Regina de Barcelona. Entre mitjans de comunicació, agents de premsa i editors, en el tradicional esmorzar s’hi troben, també, els autors més populars, els més mediàtics i, per extensió lògica, els que fan literatura. Allà s’originen les primeres entrevistes de la jornada, les primeres anècdotes i les primeres declaracions per escalfar motors, com aquesta d’Andreu Martín: "La rosa és símbol d'amor, absolutament necessari per véncer les crisis, i el llibre és símbol de cultura per combatre la 'garruleria'". Gràcies pel titular.

És un dia feiner, però el carrer bull de gent. Cal arribar-hi puntuals a les parades, preparats per a signar exemplars de les novetats més recents, i mentalitzats (quin remei!) per als ensurts d’última hora: que el llibre de l’autor estrella de la temporada no estiga ben posicionat (o, simplement, no estiga), o que l’atzar l’haja conduït a signar colze a colze amb el seu pitjor enemic (el xoc d’egos pot ser explosiu), o que un presentador de la tele tinga la cua (la de lectors) més llarga... Els nervis i la bogeria del Sant Jordi estan plenament justificats. Si més no, de portes endins del malmés sector editorial. En un sol dia es venen el 7% dels llibres de tot l’any. És vital que no caiga en festiu i que no ploga, ja sabeu que qualsevol excusa és bona per allunyar-se de la lletra impresa. Les previsions més optimistes (i ja costa ser optimista, ara com ara) xifraven la facturació d’aquest Sant Jordi en 17 milions d’euros. I sembla que s’ha superat.

Rafel Nadal, Imma Monsó, Empar Moliner, Sebastià Alzamora o Carles Porta eren alguns dels escriptors de la jornada. Els seus noms, però, no els sonaran de res a la immensa majoria dels valencians. I és que la desconnexió literària entre Catalunya i el País Valencià és més profunda del que (a alguns) ens agradaria reconéixer. D’altra banda, tret de Ferran Torrent i Isabel-Clara Simó (els dos sembla que van vendre una bona pila de les seues creacions més recents), la presència d’escriptors (i d’editors) valencians a les Rambles un 23 d’abril no arriba ni a la categoria de simbòlica. És merament residual. No estem, en aquell món. I tampoc no se’ns espera. La desconnexió és, doncs, d’anada i tornada.

Tot i que va ser un valencià, l’editor Vicente Claver, qui va impulsar la celebració del Dia del Llibre, allà pels anys 20 del segle passat, la tradició no ha arrelat a les nostres comarques. És una evidència. En canvi, aquest dijous obrirà les portes al Jardí dels Vivers la tradicional Fira del Llibre de València, que enguany es presenta més dinàmica que mai, amb plató de televisió propi i la col·laboració d’actors i cantants valencians. Sinergies culturals per convertir l’esdeveniment en una autèntica festa, superar el desànim, alimentar l’esperit i recobrar, ni que siga per uns dies, l’optimisme enyorat. Ens veiem als Vivers!"

Tipus mòbils núm. 79.

La riquesa està en els llibres

Ahir, el suplement de cultura Quadern d'El País publicava l'article "La riquesa està en els llibres". Hi parlem un poc de l'admirat Arnaldur Indridason, de Frankfurt i, sobretot, dels retalls del Consell a les ajudes al sector editorial. El podeu llegir punxant a la imatge de dalt o també en aquest enllaç.

Tipus mòbils 46 - En el nom dels lectors

Umberto Eco convertit en una caricatura d'ell mateix. Imatge "pispada" d'ací.

"Si ens saltàrem les llargues descripcions de Balzac, no ens perdríem potser el que caracteritza amb major profunditat la seua obra, el que només ell sap donar-nos?" 

L’interrogant el proposa Jean-Claude Carrière en l’exquisida conversa que manté amb Umberto Eco a l’assaig Nadie acabará con los libros (Lumen). “Com aquells que busquen els guions o les ratlles dels diàlegs d’una novel·la”, li replica Eco. Doncs bé, ara serà ell qui ens conduirà directament a les ratlles del diàleg en la seua inoblidable El nom de la rosa, que ha decidit "alleugerir" dels passatges densos per fer-la "més digerible als nous lectors". Obvia, així, que, com ells mateixos afirmen en l’obra citada, la finalitat de llegir no és “llegir per llegir”, sinó obtenir un aliment substancial i durador.

D'aquestes (i potser altres) qüestions parlem avui en la columna setmanal a L'informatiu, "En el nom dels lectors", que arranca així:

"La cultura light que tot ho abasta ens empeny a desvestir d’additius i palla el que no cap en els 140 caràcters d’un tweet. Són els signes del temps. Tampoc suportem ja pel·lícules massa llargues, i per això ens refugiem en les sèries de televisió i en els vídeos breus del YouTube. I hem abandonat els blocs i els articles que (com aquest mateix) contenen més de dos paràgrafs de text. I llegim només els titulars de les notícies del diari. I mengem i bevem productes baixos en calories (mentre salivegem per un bon entrepà i una cervesa). I simplifiquem (o altres simplifiquen per nosaltres) la complexitat de tot plegat en frases-eslògan (“Agua para todos”, “Total per tres trages”) que ens impedeixen aprofundir en matisos molestos."

Tipus mòbils 26 - L'ombra d'Iborra

"La modèstia i la discreció són dues qualitats que els valencians no ens podem permetre el luxe de practicar. Presoners dels excessos verbals dels professionals del titular que esbomben els mitjans afins a una ideologia determinada, les reflexions dels nostres millors intel·lectuals acostumen a passar del tot desapercebudes, per a vergonya col·lectiva. Aquest balafiament de la matèria grisa del país ens aboca a la reivindicació constant de personalitats de la vàlua de Josep Iborra, un “homenot” humil i d’una gran humanitat que malauradament va morir dijous passat."



L'article al Tipus mòbils de L'informatiu d'aquesta setmana, "L'ombra d'Iborra", està dedicat a la memòria de Josep Iborra.

Tipus mòbils 8 - Eixir del subsòl

El Tipus mòbils d'aquesta setmana es fa ressò de dues iniciatives engrescadores que parteixen de la inquietud de diversos escriptors valencians per fer més visible el seu treball. Si us ve de gust, podeu llegir l'article Eixir del subsòl.

Com si parlara un pot de Coca-Cola

Fa uns dies parlàvem de James Patterson. Permeteu-me que torne de nou (breument) sobre l'al·ludit. En aquest article de The Sydney Morning Herald s'hi relata una intervenció de l'autor nordamericà en una convenció de l'Associació de Màrqueting Directe. Allà, òbviament, no hi va exposar teories literàries, sinó que va parlar de publicitat televisiva, penetració de marca i de com els seus llibres són disposats en els punts de venda. La intervenció va impactar l'audiència, i el professor de Harvard John Deighton confessa:

"Mai abans havia vist un producte parlant. Era com escoltar un pot de Coca-Cola relatant com li agradaria que el comercialitzaren".

Si voleu conéixer més secrets de l'èxit d'aquest supervendes (com ara els test a què sotmeten entre una selecció de lectors els finals de les seues novel·les per decidir la que més agrada l'audiència), us convide a llegir l'article sencer. És molt clarificador. Inclou una puntadeta als editors (que alguna cosa faran, dic jo, perquè venga tants milions d'exemplars a l'any!): "Per què és aquesta persona Déu, més que, posem per cas, 20 lectors?".

Amén.

Xifres d'un altre món

[Diuen que James Patterson escriu sempre a mà. Així, no seria difícil saber si tots els seus manuscrits tenen la mateixa lletra...]

El món de l'edició viu una doble crisis: l'econòmica i la que implica un canvi de model de negoci. Però aquest periode d'inestabilitat no afecta tothom per igual. Fixeu-vos, si no, en el llistat que ha fet públic la revista Forbes: els 10 escriptors més ben pagats del món (tots anglosaxons, la majoria nordamericans) van guanyar un total de 270 milions de dòlars en l'últim any. Al llarg de la seua vida? No, només en els últims 12 mesos! Forbes comptabilitza els guanys dels autors derivats no només de la venda d'exemplars, sinó també dels drets de cinema, televisió i videojocs, entre altres.
Encapçala el top ten James Patterson (autor, recordem-ho, inèdit en català), qui ha guanyat 70 milions de dòlars en l'últim any. El cas d'aquest autor multimilionari és revelador de com funciona la indústria dels grans números als EUA: la tardor passada va signar un contracte per escriure 17 títols nous abans que acabe 2012. Bé, qui diu escriure diu signar, ja que el que ven ací (suposem) és el nom, més que no el contingut. Aquesta marató (ni Joyce!) té una compensació econòmica, és clar: 100 milions de dòlars. Diu la revista que un de cada 17 llibres que es compren als EUA té el nom de Patterson en la coberta.

Uf!

Stephenie Meyer, amb 100 milions d'exemplars venuts de la sèrie Crepuscle (que li han reportat 40 milions de dòlars), és la segona d'aquesta envejable llista. Stephen King és el tercer (34 milions de dòlars guanyats entre juny de 2009 i juny de 2010). La Corín Tellado americana, Daniel Steel, va guanyar 32 milions, i no ens ha d'estranyar si tenim en compte que cobra uns 7 milions de dòlars d'avançament de mitjana i que en els últims 12 mesos ha publicat 4 nous títols. Completen la relació Ken Follet (20 milions), Dean Koontz (18 milions), Janet Evanovich (16 milions de dòlars i unes vendes d'uns 20 milions d'exemplars anuals; la seua editorial durant els últims 15 anys, St Martin, no va voler pagar-li 50 milions de dòlars d'avançament i l'autora ha marxat a Ballantine), John Grisham (15 milions, i debutant en l'àmbit LIJ amb el seu últim llibre), Nichollas Sparks (15 milions; només d'adaptacions cinematogràfiques de les seues novel·les, que acostumen a funcionar bé en taquilla, acumula 300 milions de dòlars), i tanca J.K. Rowling, que encara ingressa 10 milions de dòlars tot i no haver publicat novetat.

Als EUA aquestes xifres (macroxifres) es coneixen, són públiques i s'esbomben perquè ajuden a mesurar el que per a ells significa l'èxit: tant vens, tant vals. No hi ha discussió. Com serien les xifres dels autors més ben retribuïts de la literatura catalana? Convindria elaborar aquest llistat? Tindria alguna utilitat? Com s'ho agafarien, els lectors potencials? En tot cas, seria possible confeccionar una relació semblant amb els nostres autors? Vull dir: algú podria arribar a conéixer aquests ingressos? Però jo em pregunte, també: fan falta, aquesta mena de llistats? En tot cas: qui creieu que és el nostre James Patterson...?

Lectures i més lectures

La tardor és, sempre, època de molta feina: cal enllestir les obres compromeses i promocionar-les com cal perquè els lectors les coneguen i les puguen gaudir.

Aquesta tardor, la col·lecció "L'Eclèctica" és especialment generosa en bones obres que, confie, els lectors sabran valorar. No un ni dos, sinó tres autors d'Algemesí amb trajectòria sòlida i obra més que recomanable compartiran espai als aparadors de les llibreries: el mitòman Vicent Borràs retorna al relat breu amb el ben recomanable treball Lennon i Anna, obra amb què va guanyar l'últim Ciutat de València i que ja està a la venda; i Vicent Josep Escartí reprén la seua línia històrica que tan bons fruits li ha donat amb L'abellerol mort, premi Ciutat de Xàtiva, que es publica a finals d'octubre. Enric Lluch, algemesinenc també des que va nàixer, publica Pell d'escata en la col·lecció juvenil "Espurna", un llibre que, per la temàtica diguem-ne "misteriosa" o "màgica", l'estructura i el tractament, pot sorprendre gratament els seus (nombrosos!) lectors habituals, perquè enriqueix i diversifica la seua obra.

Què té Algemesí, que concentra tants bons autors per metre quadrat???

Entre les traduccions, destaca Esquivant la mort, ja a les llistes dels més venuts després del seu exitós "tour" per Barcelona fa uns dies (a la foto, amb l'autor i Marta Estrelles). I Els libres de Luca, del danés Mikkel Birkegaard, que s'ha reimprés abans i tot de posar-se a la venda (la setmana pròxima) per l'excel·lent acollida que està tenint per part dels llibreters. I, per damunt de tot, El museu de la innocència, l'esperadíssima novel·la del premi Nobel Orhan Pamuk, que Vilaweb avança avui. Una poderosa història d'amor:

"Em vaig aturar un instant: el meu segon jo s'havia quedat amb la Füsun en un racó i la besava somiadorament."

Però, a més, hi ha la tasca de lectura dels originals presentats a diversos premis literaris, entre els quals l'Alfons el Magnànim i el Ciutat d'Alzira. La reunió de l'Alfons el Magnànim és dimecres que ve, i n'hi ha bon material. A tall anecdòtic puc confessar sense trencar cap secret que hi ha l'original més llaaarg que he llegit mai en un premi: una obra en tres volums i amb 745 pàgines en total! Tinc entre mans el Larsson valencià...?

Molta feina, com veieu, així que disculpeu les intermitències d'actualització d'aquest bloc i els temes que (ai!) m'agradaria compartir però no arribe a temps.

Recomanacions que marquen

Diumenge, Levante-EMV recopilava les lectures que han marcat personalitats rellevants (o no) del nostre hàbitat políticosocialicultural. Resultat:

• l'alcaldessa Rita diu que Julián Marías ("Dos libros o los que sean", afirma contundente) o l'exconseller Nieto (!);
• el rector Tomás diu que Galileo o Saramago;
• la consellera Miró que García Márquez, Sampedro o Martín Gaite;
• la líder del PSOE a València Ciutat, Alborch, que Simone de Beauvoir o altres llibres més lleugers (!) com el Tirant, Madame Bovary o Verne, i poesia de Brines o Gil-Albert;
• Grisolía ens sorprén (?) recomanant Raymond Chandler o Paul de Kruif o Sinclair Lewis;
• la directora general del llibre, Caballer, recomana Amy Tan, Ildefonso Falcones, John Boyle, Isabel Allende, Javier Moro o Manuel Vicent;
• el director de la IAM, Bellveser, Melville;
• la secretària de l'AVL, Cantó, García Márquez, Fuster, Rodoreda, Auster o Josep Ballester;
• la presidenta del Gremi de Llibreters, Mañas, Erich Fromn i Isabel-Clara Simó;
• i finalment, Domínguez, president de l'AEPV, Martín Vigil i John Boyne.

La selecció de noms és discutible, però segurament només han preguntat a les autoritats que s'han deixat caure pels Jardins de Vivers aquesta última setmana i mitja. La resta estava ocupada en altres afers més importants. Els llibres en valencià, com sempre, els grans absents per a la majoria. Unes lectures marquen, i unes altres, retraten.

La Fira, malgrat tot (i malgrat tots), bé, sobretot les novetats d'Aliaga, Ballester i Mira.

Lletraproletaris

La cadena del llibre es reinventa. És un signe dels temps, i (sembla) un símptoma més de la crisi econòmica. Manuel Rodríguez Rivero tracta avui aquest tema a El País. Sobta que la part realment imprescindible del món del llibre, els escriptors, els creadors de la matèria primera que es convertirà en obra editada, són de vegades la part més feble...

Amor a la literatura

Josep Lozano ha convocat, per cinqué any consecutiu, els escriptors de la terreta a la ja tradicional Trobada d'Escriptors de la Ribera. Enguany es fa a Alzira, amb visita a la Murta inclosa. Allà hi seré, el dia dels enamorats, infiltrat entre els escriptors, ben segur que passarem una jornada molt agradable.

Els que vulgueu celebrar el 14 de febrer amb un bon llibre (per a ús propi o per a regal), us recomane l'edició de Només ens queda l'amor a "L'Eclèctica" de Bromera, amb les il·lustracions de Pablo Auladell. Agustín, tan encantador com sempre, està aquests dies de promoció intensa a casa nostra: ha passat per València, Carlet, Picassent, Xàbia i, hui mateix, presenta el llibre a la Catalònia de Barcelona. Si voleu regalar un dels seus relats al vostre enamorat o enamorada, proveu a fer-ho des d'aquest enllaç.

Aprofite aquest apunt (ja que últimament són més bé escassos) per enllaçar aquest article de Paradigma del libro sobre com afecta la crisi en el món editorial. Reclamen unió, corporativisme, acceptar la realitat i compartir informació:

Los editores tendremos que compartir datos de verdad, y no engañarnos, incluso a nosotros mismos, con frases rimbombantes y eslóganes baratos, e irresponsables. Ante un descenso generalizado de las ventas, y con información contrastada en la mano, el editor podrá comenzar a tomar decisiones estratégicas, desde modificar su plan editorial, más ajustado a la realidad del mercado, hasta bajar tiradas, contener precios, etc...

Dos blocs nous

Dos escriptors valencians que han obert bloc aquests dies, i m'apresse a afegir-los a aquest llistat en construcció. Un és Els papers de Can Perla, de Manel Alonso; i l'altre, Observatori de la ciutadania, d'Enric Senabre. Curiosament, els dos s'han estrenat comentant un llibre de Bromera. En el cas d'Enric, per raons òbvies!

Benvinguts a la blocosfera!