Conec Juan Enrique Tur i Julio Gómez des dels temps de la facultat. De periodisme, és clar. Quan un dia d'octubre de 2009 em comentaren que estaven preparant, juntament amb el tercer soci, Sergi Pitarch, el llançament d'un diari electrònic que es diria L'informatiu, no ho vaig dubtar: els vaig dir que estaven bojos. Em comentaren que posarien diners dels seus estalvis (no hi havia ni hi ha hagut mai cap "grup" al darrere) perquè estaven convençuts (i el temps els ha donat la raó) que hi havia massa social que volia, que esperava, que necessitava un mitjà d'informació lliure, valent, independent i en valencià.
Als amics se'ls ha de dir la veritat, i els ho vaig repetir: "esteu bojos!".
Però en els dos anys i mig últims, d'ençà del llançament del diari, han passat moltes coses, la majoria dolentes, però també algunes ben esperançadores, com comentava ahir mateix el també amic Víctor Maceda en la seua columna. I aspiracions antigues que semblaven utòpiques han esdevingut reals. El trencament del bipartidisme al País Valencià, l'auge del valencianisme polític, el 15M, la primavera valenciana... I en tots aquests fronts i en moltíssims altres ha donat batalla L'informatiu, amb notícies, enfocaments i opinions que no trobem en cap altre mitjà. I que, pel que es veu, ja no trobarem. Avui L'informatiu anuncia que plega, que baixa la persiana. Malgrat els bons resultats d'audiència i la indubtable rellevància assolida a les xarxes socials, no ha aconseguit esdevenir una empresa econòmicament viable. Les institucions i els anunciants no han sabut o no han volgut aprofitar la força d'aquesta plataforma que ara s'apaga (si més no, de moment).
He tingut el goig de col·laborar-hi durant 83 setmanes: des d'aquesta primera columna (a la secció de Cultura) "No tot serà silenci" sobre la I Festa Estellés, fins aquesta altra de dimarts passat: "És l'hora d'unir les mans". Gràcies a la seua confiança, i a la paciència dels qui heu volgut seguir alguns d'aquests articles i els heu matisat i millorat amb els vostres comentaris, he redescobert la passió pel periodisme actiu. No tinc sinó paraules d'agraïment per als impulsors del diari per la paciència i l'estima demostrada. Sou grans, i heu lluitat fins el final. No us heu creuat de braços, sinó que heu actuat. Us devem molt, els valencians.
Amb el tancament de L'informatiu s'apaga una manera honesta i compromesa d'entendre el món i el periodisme, uns valors que cotitzen a la baixa, arrosegats per l'estultícia generalitzada. La història del periodisme valencià recent ja no es pot escriure sense la valuosa contribució d'aquesta capçalera que algun dia ha de tornar, perquè la continuem necessitant, potser més que mai. El seu silenci és, alhora, el crit d'alerta més sonor que podem escoltar: si no som capaços de mobilitzar-nos en la defensa del país que estimem i anhelem, estem condemnats a la desaparició. I sense mitjans de comunicació propis, mai ens podrem considerar un vertader país. Prenem bona nota tots i totes. També els polítics que aspiren algun dia a capgirar les coses. Perquè aviat no hi haurà res per redreçar i caldrà començar des de zero els fonaments. Una feinada titànica per a la qual no estem preparats.
Gràcies, companys, i fins aviat!