Miratge tardorenc

Avui apareix publicat a Cultura 21 un nou article d'aquest Tirant al cap titulat "Miratge tardorenc". En el mateix portal trobareu altres notícies d'interés, quasi totes positives, com ara l'anunci que Rosa Regàs no acceptarà mai més un càrrec públic. Hi ha també el naixement d'Accent, una nova editorial amb seu a Girona amb atenció especial "al territori híbrid situat entre la literatura i l'assaig". També Viena Edicions renova la seua oferta amb la col·lecció "Cercle de Viena", amb l'objectiu de publicar "petites joies del segle XX, autors desconeguts en llengua catalana, traduccions amb vocació d’exquisides". Molta sort als dos!

La nota negativa la trobem en el premi Documenta, que ha quedat desert. El fet que quede desert un certamen adreçat a autors de menys de 35 anys amb la intenció de descobrir nous talents és un (nou) toc d'atenció preocupant: què passa amb la renovació de la literatura catalana? Recordem que ha quedat desert també en 2003 i en 2005...
Més negatius encara resulten els (esperats) resultats del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, una macroenquesta que ha realitzat la FUNDACC entre prop de 40.000 persones (un 18,55%, del País Valencià) . De l'allau de xifres utilíssimes i clarificadores, de les quals confie que en parlarem pròximament amb més calma, en destaque només dues, referides al conjunt dels territoris de parla catalana: un 48,4% de la població no ha llegit cap llibre en els últims dotze mesos; i preguntats sobre la llengua de l'últim llibre llegit, només un 16,7% ha escollit el català. Dades per a la reflexió... per a qui vulga reflexionar!

Jaume I, un regal

Ahir convocàrem la premsa per presentar a València l'últim llibre de la col·lecció "Grans Obres" de Bromera: El rei conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda, amb text d'Antoni Furió i profusió d'il·lustracions. L'èxit de la convocatòria va ser total, fins el punt que vam tornar a veure (i fa un any de l'última vegada), una càmera de Canal 9. Estan preparant un documental per al 2 de febrer, data en què s'acompliran 800 anys del naixement del monarca fundador del nostre regne i país. Caldrà veure'l.
Deia ahir Furió que en cada època s'ha manipulat la figura de Jaume I fins el punt que en plena República, les autoritats de l'època van fer passar el rei quasi com un republicà, que ja te molla la cosa; ben poc després, el règim franquista hi trobà similituds entre la lluita de Jaume I contra els moros i la de Franco contra els rojos. Per això, vuit segles després del seu naixement, encara resulta oportú revisitar, des d'un punt de vista crític però amb esperit divulgador la seua figura, fonamental per entendre'ns com a poble diferenciat (tot i que cada vegada menys).
Ací teniu alguns comentaris de la premsa:
Vilaweb
Las Provincias
Pàgina 26
El País
Mini Diario
Levante-EMV
ABC

BEAT.cat

Des que Iolanda Bethencourt, responsable de relacions internacionals del grup Enciclopèdia Catalana, me'n va parlar, al Liber, del bloc que comparteix amb Josep Maria Vinyes que no he deixat de consultar-lo i de recomanar-lo Trobareu l'enllaç, de forma permanent, al blogroll de la dreta). Es tracta de BEAT.cat, un Bloc Editorial d'Alliberament Tecnològic que ressegueix l'evolució de les TIC aplicades al context editorial i ens posa al dia en una matèria tan canviant com aquesta.

En els últims dies ens ha informat, inevitablement, de l'aparició del nou lector de libres electrònics Amazon Kindle, però també d'uns llibres que cal cuinar al forn a 100 graus durant 25 minuts per poder-los llegir, de la creació de la Biblioteca Digital Mundial o de la promoció editorial a través de Bookvideos.tv. Cada dia, una sorpresa que, gràcies al seu esforç de divulgació, esdevé més pròxima.

Un bloc imprescindible per als alumnes de Les Tic en la gestió editorial. Avui en parlarem a la classe.

Llegir en la societat del coneixement

Fa ja algunes setmanes que la Fundació Bromera va posar en marxa el curs Fomentar la Lectura en la Societat del Coneixement, amb molta més demanda d'inscripcions de la inicialment prevista per l'organització. Aquest èxit palesa l'interés creixent de professors i bibliotecaris per "posar-se al dia" en els recursos que ofereix Internet per promoure la lectura.

El curs disposa d'una pàgina web pròpia i d'un bloc amb comentaris sobre la marxa de les sessions i recursos a l'abast de tots els interessats. Us el recomane. La seua influència en la blocosfera ja es nota: els alumnes del curs han obert una trentena de nous blocs, la majoria dels quals aporta reflexions sobre el món dels llibres, les biblioteques i la lectura en general.

Una altra contradicció

Fa uns dies parlàvem ací de la contradicció entre el que deia Hèctor López Bofill i el que delataven els fets. Avui és el dramaturg i acadèmic Juan Alfonso Gil Albors qui es contradiu en aquesta entrevista que publica Levante-EMV sobre l'edició de la seua obra completa en la Institució Alfons el Magnànim. D'una banda, el titular destaca una frase seua en què afirma que els valencians som un poble "poco batallador". Però preguntat sobre l'adaptació del llenguatge a l'època en què escriu, respon amb total naturalitat:

" Vinieron las normas del 32 cuando estábamos en el Ateneo, y las «fuerzas culturales» eran: Sanchis Guarner, Enric Valor... Nos salimos de ese ámbito, y entonces, para presentarme a un premio en el Ayuntamiento, tuve que escribir con las normas de la Real Academia, yo, con cinco hijos a cuestas, escribía como fuera y como mandaran y la prueba es que he escrito con las cuatro o cinco normas que ha habido. Han sido circunstancias político/sociales que han ocurrido a lo largo de cincuenta años."

Escriure "como fuera y como mandaran" (qui?)... Això sí que és batallar poc. Jo potser sóc massa jove, però desconec que hi haja hagut "cuatro o cinco normas" sobre el valencià. Només en conec una, la que he utilitzat sempre.

El llibre de Laura

Dimecres presentàrem a Barcelona L'emperadriu dels eteris. Quina gentada! Jo hi vaig arribar tres quarts abans de l'hora prevista i ja hi havia una cua llarga de fans esperant a la Biblioteca Jaume Fuster. Ací trobareu algunes imatges i la crònica de Noemí, una gran admiradora de l'autora que també hi mostra alguns dels dibuixos (com el que il·lustra aquest apunt) fets pels lectors. Maite Carranza va estar molt i molt bé, com també la presència sorpresa de Jordi Sierra i Fabra. Aina Martínez, la guanyadora del concurs "Què esperes del nou llibre de Laura Gallego?" va fer una lectura madura, acurada, del seu text, que podeu llegir ací.

Després, Laura va estar més d'una hora llarga atenent els lectors (abans que als mitjans) que volien conversar amb ella i obtenir el llibre signat (es va posar un "tope" en dos llibres per persona i hi va haver qui va repetir la cua perquè li signara més llibres!). I tots i totes, els dos-cents joves que s'hi van aplegar, van demostrar ser molt respectuosos, pacients i educats. Una gran lliçó sobre "l'altra" joventut, la que llig, la que no ix mai en els mitjans, la que realment serveix d'exemple i que dóna esperances per construir un futur més culte.
He tornat admirat, potser un poc místic i tot. Hi tindrà res a veure la pallissa de l'Euromed i l'autobús?

PS.- El dia 15 de desembre repetim experiència a València. Qui s'apunta?

Presentació "etèria" a Barcelona

La tapa dura té els dies comptats

Llegim a The Guardian que Picador, un segell de Pan MacMillan (el 8é editor més important del Regne Unit), ha decidit deixar de publicar ficció en tapa dura a partir de la pròxima primavera, quan cada nova novel·la apareixerà directament en rústica al preu de 7,99 lliures. Els seus responsables consideren que el de tapa dura és "un mercat moribund", però no l'abandonaran del tot, i publicaran edicions limitades en tapa dura d'alguns títols per un preu d'unes 20 lliures.

La qüestió tapa dura vs rústica té molla. Kirsty Dunseath, directora de Weidenfield & Nicholson, considera que publicar un llibre en tapa dura demostra la confiança de l'editor en aquella obra, mentre que The Friday Project confessa que la majoria de les novel·les es publiquen en tapa dura perquè és l'única manera que els crítics se'n facen ressò. "Haurien de fer les ressenyes basant-se en el contingut, no en l'enquadernació", denuncia alhora que afirma que publicarà les versions en rústica només dos mesos després que la tapa dura, que constarà d'una tirada de només 1.000 exemplars signats i numerats.
I entre tota aquesta informació, trobem algunes dades de tirades i vendes francament sorprenents, com ara aquesta: "no és estrany que una novel·la tinga unes vendes de menys de 100 exemplars", com assegura el director comercial de The Friday Project, o que Tomorrow, l'última novel·la del premi Booker Graham Swift, haja venut només 4.000 exemplars des de la publicació, en abril.

Comparativa 7

Avui, al Levante, a més de la crònica del sopar de lliurament dels PLCA, hi trobem dues entrevistes d'interés. Un tast:

"Sense l´aprovació fa 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià no s'hauria desenvolupat el sector dels llibres. Desgraciadament, hi ha una assignatura pendent important, que és estendre el món dels llibres a la resta de la societat. Es dóna la paradoxa que hi ha un 12% més de lectors que són escolars ací al País Valencià que fora. Però això no és perquè ací es llija més, sinó perquè la societat llig menys i els únics que han fet els deures són els professors." Josep Gregori, director d'Edicions Bromera.

"Afortunadamente en la Comunitat Valenciana tenemos el más alto índice proporcional de lectores de toda España, con un 57 por ciento de lectores jóvenes." Trinidad Miró, consellera de Cultura i Esports.

"Els pressupostos que hi ha a nivell d'Estat espanyol són baixos, però els que hi ha al País Valencià encara ho són més. El pressupost de la Direcció General del Llibre enguany ha disminuït un 2,7% respecte 2006, quan la norma és que totes les conselleries, departaments, etc. l'hagen incrementat ni que siga una miqueta." Gregori de nou.

La nit dels Ciutat d'Alzira '07

Ja són públics i notoris els noms dels guardonats en els Premis Literaris Ciutat d'Alzira 2007. No perdeu el temps buscant-los a la premsa catalana (honroses excepcions a l'Avui i un poquet, molt poquet, molt poquet, a Vilaweb; ja se sap que el que passa a Frankfurt és infinitament més important que el que passa alguns quilòmetres al sud de la ciutat comtal, al "Far West" que en diuen alguns).

Si voleu saber els noms dels guanyadors i les obres corresponents (que arribaran a les llibreries, gradualment, a partir del mes de febrer de 2008), ací teniu una primera aproximació als mitjans valencians que se n'han fet ressò:

"Isabel-Clara Simó gana el premio de novela de Alzira con un relato sobre la crueldad familiar" (Levante-EMV)

"La alcoyana Isabel-Clara Simó gana el Ciutat d'Alzira de novela" (Las Provincias)

"Isabel-Clara Simó gana el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira" (El País)

"Isabel-Clara Simó guanya el Premi Ciutat d'Alzira amb una novel·la 'impactant' sobre les relacions familiars" (Europa Press)

La vetlada va estar perfectament conduïda pels amics Anna Ballester i Enric Lluch, a qui els hem descobert aquesta faceta desconeguda com a presentadors, amb l'acompanyament del grup de percussió AlColp. Una gentada impressionant (vora 950 persones), entre els quals molts amics, molts educadors, molts bibliotecaris, alguns llibreters i pocs polítics rellevants (cap dels que manen molt, per dir-ho ras i curt), fet que demostra, una vegada més... doncs això, no caldrà explicitar-ho més, no?

Ací trobareu la informació que aporta Bromera.

PS.- Per cert, brutal aquesta prèvia d'Europa Press: "Existencialismo, ancianos y discapacitados centran las obras finalistas del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira".

PLCA 2007

Ahir a la vesprada, davant un públic nombrós (vora dues-centes persones), la periodista Maria Josep Picó clausurava el cicle de conferències dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira més exitós dels últims anys. Maria Josep, directora de la revista Nat, hi va presentar el seu primer llibre, El canvi climàtic a casa nostra, que us recomane des de ja i del qual en parlarem ací amb un poc més de calma.
Aquesta nit també s'hi batran rècords al sopar de lliurament dels premis, amb més de 930 persones confirmades, entre les quals hi haurà, com és tradicional, representants del món de la cultura, l'ensenyament, l'economia i de (quasi) totes les tendències polítiques: des d'Unió Valenciana a Esquerra Republicana. Un petit miracle un any més.
Avui hem conegut els finalistes en les diverses modalitats (podeu consultar l'article del Posdata punxant a les imatges o directament a la font original). Ens espera una nit emocionant, que conduiran dos presentadors de luxe: Anna Ballester i Enric Lluch. Demà en parlem dels guanyadors...

Conversa amb Javier Celaya

Interesantíssima conversa/xarrada de Javier Celaya (DosDoce.com) en el marc de l'últim Liber, amb reflexions sobre la "por" dels editors a obrir-se a la xarxa i l'inevitable procés de digitalització de fons. Dura poc més de 10 minuts, que passen en un tres i no res.

25 anys del Clijcat

Quina ràbia no haver pogut assistir ahir a la festa dels 25 anys del ClijCAT. No obstant això, m'hi afig des d'ací, virtualment, a la celebració d'aquest petit miracle que honora i prestigia la nostra LIJ. Aprofite el moment per destacar una afirmació ben assenyada de la presidenta, Marta Vilagut, pronunciada ahir:

"No es tracta que la gent sàpiga que llegir és bo, això ja ho sap tothom, es tracta d'aconseguir que la gent llegeixi."

Tan senzill com això, tan difícil com això!

Ha mort Ira Levin

Pocs dies després del decés del gran Norman Mailer, un altre escriptor nord-americà de referència, el novel·lista i dramaturg Ira Levin, ha mort. En 40 anys de carrera literària només va escriure 7 novel·les, però, com afirma The New York Times, el seu treball està fortament arrelat a l'imaginari popular. Bona prova d'això són els milions d'exemplars venuts d'obres com Rosemary's Baby, The Stepford Wives o The Boys from Brazil (per cert, encara inèdites en català).

Fa quatre anys, la col·lecció "Bromera/Teatre" s'honorava a incorporar aquest referent de l'escena anglosaxona al seu catàleg, més encara quan en català només hi havia (hi hi continua havent) una altra obra seua traduïda: Una besada abans de morir, a 62. L'edició de Trampa mortal (Deathtrap en l'original), traduïda per Josep Rosselló, inclou una presentació de Josep Maria Benet i Jornet que em ve de gust reproduir com a petit homenatge a aquest mestre de la intriga i el misteri:

"Ira Levin és un escriptor francament interessant. Pervers i sofisticat. Deu ser per això que directors cinematogràfics de la categoria d'Otto Preminger, Sidney Lumet, Roman Polanski, etc., han estat encantats de passar les seves històries a la pantalla, i encara més encantats demanant-li que ell mateix confegís el guió cinematogràfic, l'adaptació d'aquestes històries, tant si eren obres teatrals com si eren novel·les."

I centrant-se en Trampa mortal, diu:

"Els grups de teatre que vulguin arribar a un públic ampli compten des d'ara amb un text que dóna molt més per molt menys. És a dir, que provoca i assegura emocions i diversió intenses... amb un sol decorat i amb cinc actors. Qui s'anima?"

Doncs això, qui s'anima?

Una contradicció

Reconec que m'ha sorprés molt aquesta dura crítica d'Hèctor López Bofill contra la concessió de la Creu de Sant Jordi a José Manuel Lara Bosch, perquè, en veure la seua trajectòria com a escriptor, comprovem que la majoria de les seues obres les ha editades Columna, Proa o Destino, totes sota el control (o, si ho voleu, sota "l'àura") del senyor Lara.
Sense cap interés a polemitzar, no puc deixar de constatar la contradicció que suposa titllar Lara de ser "un d’aquests descendents dels ocupants que van treure tacada amb la situació de dominació franquista i que serien els primers en deixar-se subornar pels poders fàctics espanyols si aquests encara tinguessin la intel·ligència de voler-los comprar" i publicar en els segells que totalment o parcialment estan en les seues mans. És un dels problemes (o virtuts) dels grans grups: no sempre saps amb qui t'hi jugues el pa.

Un fenomen gestat a la xarxa

Laura Gallego es reconeix deutora d'Internet. En una entrevista concedida avui a l'agència EFE (i que demà reproduiran molts mitjans), l'autora valenciana assegura que la trilogia Memòries d'Idhun va nàixer i va créixer a poc a poc i en contacte constant, a través de fòrums i xats, amb els seus lectors, els quals li aportaven opinions i l'ajudaven a detectar errades i li feien veure que algunes trames i personatges necessitaven desenvolupar-se més.
I és que l'autora manté un diàleg permanent amb els seus (cada vegada més nombrosos) fans a través de la pàgina personal, on podem trobar enllaços a fòrums (amb més de 12.000 usuaris enregistrats), àlbum de fotos i molt més; vídeos i tràilers de la seua obra al You Tube (alguns tan "seriosos" com aquesta entrevista a La Mirada Crítica); etc., etc.
Ara, amb motiu de l'imminent nou títol L'emperadriu dels eteris, Bromera (punxeu ací) i Alfaguara (punxeu ací) posen en marxa sengles microsites per "escalfar" l'ambient. El fòrum dels fans ja està obert, i el bloc, també. L'èxit ha començat a gestar-se a la xarxa. I serà imparable!
Em quede amb una frase de l'entrevista:

"La literatura juvenil, com a gènere, sí que existeix, però més que els llibres que es publiquen adreçats als joves, són les obres que ells decideixen llegir i que assumeixen com a pròpies."

Bona definició, sí senyora.

Tirada milionària

Veig el llistat dels principals llançaments editorials d'aquest desembre als Estats Units i quede garratibat: del nou llibre de l'alfabet del crim de Sue Grafton, T is for Trespass, se'n farà una tirada de (agafeu-vos al seient) un milió dos-cents-mil exemplars!

Impressionant. Amèrica és gran!!!

Consum mediàtic inexistent (en català)

Via l'AEPV trobe l'estudi "La dieta mediàtica i cultural dels joves", elaborat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc). L'objectiu és estudiar el consum dels mitjans de comunicació i els consums culturals dels joves de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià pel que fa a premsa, revistes, ràdio, televisió, internet, llibres, cinema, videojocs, música, concerts, espectacles i exposicions.
En termes generals, el consum de mitjans de comunicació en castellà per part dels joves és molt superior al consum de mitjans de comunicació en català. Hi ha més dades ben il·lustratives d'una realitat gens encoratjadora, però voldria destacar aquest aspecte:

"Al País Valencià i a les Illes Balears el consum de mitjans de comunicació en català és pràcticament inexistent en diaris i revistes i molt baix en ràdio i televisió."

Un erm, aquest país, un erm...

Com fer un llibre (amb Blurb)

Demà comencem les classes de l'assignatura "Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en la gestió editorial" del Màster d'Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València. Durant els pròxims dies penjarem en aquest bloc alguns recursos de l'assignatura que també poden ser útils i/o interessants per a la resta de lectors silenciosos d'aquesta bitàcola. Comencem pel vídeo del programa d'autoedició Blurb.

Presentació de 'Pana negra'

Aquesta vesprada-nit, a les 20 hores, presentem al Palau del Marqués de Sant Josep d'Otos Pana negra, l'obra amb què Joan Olivares va guanyar l'últim premi Constantí Llombart-Ciutat de València. Sé que Otos pilla lluny per a segons qui (jo m'enduré el TomTom per si de cas...), però si veniu, segur que ho passarem bé. En tot cas, no hi ha excusa per deixar passar la lectura d'aquesta novel·la més que recomanable, com tota l'obra d'Olivares!
Avui, el suplement Posdata de Levante-EMV publica una entrevista amb l'autor (punxeu la imatge per llegir-la sencera).

Sierra i Fabra i Garcia i Cornellà, premiats

Estem d'enhorabona!!! Com avançava discretament ahir, tenim grans guanyadors de les modalitats infantil i juvenil dels Ciutat d'Alzira 2007. Avui s'ha fet públic que el premi Bancaixa ha anat a mans de Jordi Sierra i Fabra per Els focs de la memòria i que el Vicent Silvestre de narrativa infantil ha estat per a Dolors Garcia i Cornellà amb Marvin, l'enllustrador de sabates.
Dos escriptors populars, prolífics i multiguardonats (recordem que Sierra i Fabra va rebre fa només dues setmanes el Nacional de LIJ) que, per unanimitat del jurat, contribueixen, amb sengles novel·les compromeses i de qualitat, a engrandir el remarcable palmarés d'aquest certamen.

En declaracions dels autors:

"Els focs de la memòria no és una novel·la “de la guerra civil” sinó que està ambientada als nostres dies. És més aviat un llibre de misteri, quasi policial: en una tomba on s’espera que hi hagi tretze cossos afusellats només n’hi ha dotze. On és el que falta? Aquí comença l’acció." Jordi Sierra i Fabra.

"Chichicastenango és un poble preciós del centre de Guatemala. El seu mercat setmanal té un gran atractiu per als turistes i és una font d’economia per als seus habitants. Allà hi vaig veure molts Marvins, petits enllustradors de sabates que corren tot el dia amb la seva caixa de fusta buscant les sabates dels turistes per netejar." Dolors Garcia i Cornellà.

Ací trobareu la nota de premsa de Bromera.
Ací, més informació sobre els llibres distingits.

Col·lapse

Trenque el silenci d'aquests últims dies per confirmar que no, no he fugit a cap illa deserta (ja m'agradaria!) ni res semblant: estic, com em deia Urbà Lozano en un correu (aprofite per recomanar-vos el seu flamant bloc) "a la vora de l'abisme".

Les lectures postfrankfurtianes (aquest any més abundants i generoses que mai), els nervis per arribar a hora a determinades lluites de drets que m'interessen (estic delerós per contar ací novetats al respecte!), les lectures i relectures del premi Bancaixa que anunciarem demà (un avançament: tenim grans guanyadors en les modalitats LIJ dels Ciutat d'Alzira!!!), els actes (avui ens visita Maite Carranza) dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira (la gala és el dia 16), la feina quotidiana, la preparació de llançaments importants com el de L'Emperadriu dels Eteris (ja imminent), les presses amb les últimes novetats de Nadal, la preparació de l'assignatura "Les TIC en la gestió editorial" del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària que comence dilluns que ve, alguns projectes de futur que estem tractant de tirar endavant amb moltíssima il·lusió, etc., etc. i més etc.
Tot això (i la mudança interminable) m'ha mantingut allunyat uns dies d'aquest bloc, que mai havia estat en silenci tant de temps. He callat (involuntàriament) moltes coses, però, per fortuna, en queden moltes més per comentar. Continuem Tirant al cap!