La renovació imprescindible (que no arriba)

Fa uns dies, Toni Cucarella es preguntava si no hi ha una generació valenciana (nova) de narradors i narradores en català. Els fets, lamentablement, demostren que no. Toni demanava noms i obres d'autors/es menors de 39, i, tot i la laxitud del concepte de joventut, l'absència de respostes al seu apunt clama al cel. Em pose jo també a pensar i només em venen al cap Silvestre Vilaplana (1969), Francesc Gisbert (1976) i Ferran Bataller (1977) per afegir a la magra llista que suggereix Cucarella. S'admet qualsevol aportació, però en tot cas és mal símptoma que ens coste tant trobar noms, no creieu?

On és la gent de vint o trenta-i-pocs (la meua generació!), que ja ha estat escolaritzada en valencià i que, per tant, hauria d'impulsar la renovació que tota literatura necessita? Per què, tot i tenir les aptituds necessàries per a llegir i escriure en la nostra llengua, hi ha tan poca gent jove que efectivament llija i/o escriga en valencià?

Articles com aquest de Cultura 21 titulat "Escriptors sota la trentena" i on, com bé observava Cucarella, no hi ha cap nom valencià, són per a reflexionar-hi...

Estiu a Palafrugell

Que em disculpen els puristes per aquesta confessió: fins ara, no havia llegit res de l'il·lustre Josep Pla. Demane perdó. Estic esmenant (i amb molt de gust) aquest buit imperdonable.

Recorde que, en un llibre de text de l'extinta EGB (em sembla que es deia Asfalt) hi havia un fragment d'El carrer estret que em va seduir. No recorde el contingut, però sí la promesa, que em vaig fer en ferm, que algun dia llegiria aquell autor que (disculpeu la innocència preadolescent) "prometia". Gràcies a qui va seleccionar aquelles ratlles per llegar-me aquesta predisposició.

Tenia a casa (i l'he redescobert amb la mudança) un volum de l'obra completa de Pla que Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables, S.L. va traure als quioscs (de Catalunya) el 2004. Es tracta d'El quadern gris (l'únic que vaig aconseguir, i això perquè el vaig comprar a Barcelona!), i l'he començat aquest estiu. La lectura, en sóc conscient, va per a llarg (ja hi he posat enmig alguns originals i altres lectures a hores d'ara inconfessables), però no m'importa: el dietarisme permet una lectura fragmentada i, en aquest cas, paga la pena assaborir-lo a poc a poc.

Fins el moment, hi he subratllat (manies meues) moltes frases que m'agraden o m'interessen especialment, moltes de les quals, reflexions sobre l'escriptura o sobre la literatura, però ara, per motius estrictament personals, em ve de gust reproduir aquesta, tan certa com la vida mateixa:

"Sospito que l'època dels bolquers és la més feliç de l'existència terrenal. Quina temporada de meravella! Quines dormides més llargues, quins coixins més tous, quines grasses matinades i quins líquids suculents i delicats no es deuen xuclar de passada! Viure en un món en què només, essencialment, es té gana i veure que tothom s'esforça per saciar-vos-la ha d'ésser un enlluernament continuat, una fascinació beata. ¿Us ho imagineu?"

Mudança

Aquest estiu he estat ben entretingut desmantellant el pis on vivia fins ara. D'ací a un temps indeterminat (quan el constructor tinga a bé donar-nos les claus), ens mudem a Carcaixent. La meitat de les caixes que tinc al pis són de llibres: unes 80, una bogeria. Tot i que he "salvat" un bon grapat de llibres que em podrien fer falta (n'hi ha urgències de molts tipus), em sent com si estiguera nu, coix, desarrelat, orfe. Passarà.

Alhora, estic buscant com organitzaré els llibres en la nova estança. Les prestatgeries que tenia no em serveixen, si més no tal i com les tenia, així que busque ajuda a Internet i trobe aquesta pàgina amb dissenys increïbles com ara aquest:

És lleuger i econòmic (es poden comprar a Amazon per menys de 13 dòlars la peça), però només resulta útil per a decoracions puntuals. No el descarte del tot, però m'atrau més aquest per a "penjar" literalment els llibres:

Però, entre els dissenys innovadors, sobresurt aquest:

La prestatgeria més "políticament correcta" (o "religiosament correcta") que podeu trobar al mercat. "5,084,000,000 persones, 5,360 pàgines, 3,700 anys, 243 països, 7 llibres i 1 prestatgeria. Per primera vegada, els textos religiosos més influents del món reunits i presentats al mateix nivell per reconéixer i celebrar la seua coexistència", proclamen els creadors.

La idea és bona, i l'autor de la pàgina recomana posar-hi al damunt un exemplar de L'origen de les espècies. Podeu adquirir ací un dels 50 exemplars de la tirada limitada per la mòdica quantitat de 2.500 dòlars. Correu, correu, que s'acaben!

En defensa de la llengua (I)

Entre les lectures que he afegit a última hora al llistat estiuenc inicial hi ha els llibres de la campanya "Llegir en valencià els nostres clàssics" que tenia pendents. Fa goig pensar que, gràcies a aquesta iniciativa, milers de persones tindran a casa un fragment de, per exemple, La llengua dels valencians, una obra en la qual Manuel Sanchis Guarner ens recorda amb un to marcadament didàctic (com correspon a un bon mestre) qüestions tan òbvies com ara que:

"La llengua no és tan sols un sistema de signes útils per a comunicar, sinó que és també una xàrcia on són preservades les més entranyables formes de vida i de pensament de cada comnitat cultural individuada."

"Un poble que oblida el seu idioma, és un poble en el trànsit de la mort."

O aquesta altra, contundent i indiscutible, la meua preferida:

"Els valencians no parlen valencià perquè tinguen una mentalitat, uns afectes i unes disposicions naturals valencianes, sinó tan sols pel simple fet que són valencians i parlen."

I altres reflexions sàvies sobre literatura, com ara:

"La importància d'una llengua no depén de la quantitat de la gent que la parla sinó de la qualitat dels llibres que en ella s'escriuen."

Però del que deia Sanchis Guarner sobre literatura en parlarem un poc més a fons en un altre apunt.

Comencem a parlar de Frankfurt

Sembla que la cosa s'anima: dos consellers i el president de l'associació de constructors i promotors valencians (¡ahí es nada!) s'han pronunciat sobre la Fira de Frankfurt. Però en aquest cas (a diferència del que passa a les Balears) no per veure com es concreta la participació d'editors i d'autors valencians, sinó per criticar la sinopsi (perquè no deuen conéixer res més) de la versió teatral sobre el Tirant lo Blanc que prepara Calixto Bieito per a Frankfurt.

Resulta que al bon home no se li ha acudit res millor per a aquesta versió protagonitzada per l'extriunfita Beth (tot siga dit: això era precís?) que ambientar-la en el futur i "imaginar com veuria ara Tirant la seua València natal, la costa valenciana de l'especulació immobiliària". I ja l'hem muntada ben grossa. Les tres insignes opinions sintetitzades:

• Trinidad Simó, consellera de Cultura: "una muestra lamentable de manipulación de uno de nuestros emblemas culturales para criticar a nuestra comunidad autónoma".


• Francisco Murcia, president dels constructors (el qual aprofita per recordar que encara hi ha "poca densitat constructora" en aquest País de rajola i grues), no vol perdre el temps “en contestar payasadas de ese tipo’’.


• I el conseller de Medi Ambient, José Ramón García Antón, diu que és "una campaña injusta".

Que els catalans "s'apropien" del Tirant, que al capdavall no és sinó un llibre, podria passar, però que ens toquen la política urbanística... això sí que no!

L'article sencer, ací.

Clásicos "en valencià"

Torne d'una breu, brevíssima escapada a la zona del Penedès, prop de la muntanya de Montserrat, on he buscat un poc de calma i sembla que l'he trobada, ja que he avançat a bon ritme la lectura alguns dels llibres que tenia pendents i d'altres que hi he afegit a última hora a la llista inicial i dels quals (dels "llibres amb tapa" confessables) m'agradarà fer-vos-en cinc cèntims en els pròxims dies.

Ara tracte de posar-me al dia del que ha passat al món, i amb el primer que ensopegue és amb aquest article publicat al Levante fa una setmana sobre l'actual línia de traduccions a la col·lecció L'Eclèctica de Bromera (encara que s'hi barregen descripcions i característiques de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura).

L'efecte Obrint Pas

Fa uns dies, l'Avui dedicava un reportatge a "L'efecte Obrint Pas". Doncs bé, aquest "efecte", esperançador i encoratjador, també es nota a la xarxa. És ben conegut el bloc del grup, "Diari d'una gira", que, segons informaven en aquest apunt recent, rep un miler de visites diàries i ja ha superat les 200.000. Impressionant!

Ara, el cantant, Xavi Sarrià, encarregat habitual de redactar la bitàcola virtual del grup valencià, obri el seu bloc personal, amb el títol manllevat d'una tornada del seu últim disc "Lluitar, crear, construir!". Una notícia extraordinària per a tots, i molt especialment per als entusiastes de la seua música, entre els quals, un servidor. L'objectiu del nou bloc el deixa palés al seu primer apunt:

"No m'agraden les polèmiques ni els debats artificials. Només espere aportar paraules, músiques, idees, combats. Unes dosis d'autocrítica i uns bocins de realitat. Per això he triat aquest antic lema per al meu bloc. Lluitar, crear, construir! Podem esperar res més d'aquesta vida?"

I molt poc després, Pau Alabajos ha inaugurat el seu dietari personal "amb vocació de vacuna contra l'amnèsia" i amb la pretensió d'autoobligar-se "a prendre partit en segons quins debats socials i polítics, obrint una finestra humil a les meues reflexions personals i intrasferibles sobre els temes més diversos". Interessants, també, els enllaços de l'apartat "Companys de batalla".

Benvingudes siguen aquestes valuoses aportacions a la xarxa!

La química és fonamental

"Trabajar con un distribuidor implica un grado de compromiso equivalente al de una relación matrimonial, lo que, según cuál sea su punto de vista, puede llegar a ser o bien intimidante o bien estimulante. La química es fundamental."

Ho diu David Cole en Marketing editorial: la guía, publicat pel Fondo de Cultura Económica en l'extraordinària col·lecció "Libros sobre Libros", i em serveix d'excusa per recomanar els apunts (solvents, interessants i didàctics, com sempre) que ha publicat recentment El Llibreter sobre els canvis en la distribució a casa nostra.

IntraFrankfurt

"Un dels escriptors que obrirà la Fira de Frankfurt, Joan Francesc Mira, es queixa que la literatura catalana no està prou valorada ni tan sols pels mateixos catalans. Mira, que a Alemanya haurà d'explicar què és la literatura catalana, té clar que aquesta és una 'de les literatures importants d'Europa' i en destaca el gruix de l'obra i la seva història literària. L'escriptor, però, lamenta que això no sembla estar clar dins mateix del país: 'La prova és quins llibres compra la gent", en un país en què als rànquings de llibres més venuts hi predomina la literatura castellana'."

Més, en aquesta entrevista a Joan F. Mira emesa a TV3. El so no és massa bo, si més no, en el meu ordinador.

Els 200 noms de la catosfera

És genial guanyar (o coguanyar) un concurs sense haver-t'hi de presentar. Bé, i fins i tot sense saber que es convocava. Més encara: assabentar-te del resultat noséquantdetemps després que s'haja fet públic el veredicte. És el cas que ens ocupa: Toni Ibàñez ha tornat del periple grec (benvingut!) i a sota del seu nou logo ha posat una frase que m'ha intrigat. Hi he punjat i... voilà! s'ha desplegat als meus ulls un llistat de 200 blocs seleccionats com a resultat d'un concurs organit¡zat per Òmnium Cultural. I, vés per on, allà que està aquest Tirant al cap envoltat de 199 coguanyadors més. Vanitats a banda, el llistat és una bona excusa per descobrir espais nous a la catosfera. Qui sap, potser hi ha sort i algun d'aquests 200 insignes escollits continua actualitzant la seua bitàcola durant l'estiu!
Per cert que, tafanejant per la web d'Òmnium m'assabente d'aquesta boníssima notícia: la celebració, per primera vegada, del premi Sambori també a Catalunya. Així es va construïnt País!

Actualització 11/8/07: L'amic Joan Josep Isern ha fet un apunt "àgil i despreocupat" sobre el concurs d'Òmnium Cultural.

Polèmica mundial

Per si no en teníem prou amb les notables diferències de criteri a casa nostra i l'aversió dels veïns de Ponent i de la premsa alemanya, l'eterna i inacabable polèmica sobre els autors i la llengua que han d'estar representats enguany a Frankfurt creua l'Atlàntic de la mà d'Associated Press i s'esbomba avui a diaris com el Herald Tribune, que clama als quatre vents que els escriptors espanyols rebutgen la invitació a la Fira de Frankfurt per despit envers "el nacionalisme català".

La notíca parla clarament de boicot dels autors que escriuen en espanyol i reprodueix l'opinió del Frankfurter Allgemeine (allò de "l'equip de segona") i les de La Vanguardia que ja comentàrem ací. Res de nou, doncs, però, com deien els Seguridad Social, "¡Que no se extinga la llama!, ¡Que no se acabe el calor! Nooo, dispuestos a renovarlo...".

Manipulació geneticoliterària

La revista Saó dedica el Quadern central del seu últim número (el 319, corresponent a juliol-agost) a Ferran Torrent. En l'entrevista que signa el director de la publicació, Emili J. Marín, Torrent afirma:

"Si poguérem clonar el Ferran Torrent argumentista i el Joan Francesc Mira prosista, eixiria un gran novel·lista. [...] Ell mira des d'una erudició i jo mire des del carrer."

Potser té raó? Quins altres autors podríem barrejar per aconseguir el "gran novel·lista" que tots volem llegir?

Viatgers amb menys paper

Vés per on la paradoxa: cada vegada viatgem més, però es venen menys guies de viatge. I és que, segons aquest article d'El Periódico, en l'actualitat preparem més els viatges amb l'ajuda d'Internet.

Done fe: l'escapadeta al Penedès de la setmana pròxima l'hem buscada i contractada gràcies a l'ordinador (després d'una hora de cua a l'agència de viatges, no ens trobaren res disponible), i encara estem mirant un altre viatge exprés per a finals de mes. Tornant a la notícia que esmentava (i que, atenció: està en la secció d'Economia, perquè estem parlant de cacaus), la directora d'Ediciones Jaguar ho expressa així:

"El mercat està saturat. No es pot competir amb Internet, que entrega informació gratuïta i ràpida sobre un destí."

I això ocorre abans que aquest segment del negoci editorial estiga mínimament ben atés en llengua catalana. Un àmbit, doncs, que potser ja no normalitzarem mai. Si més no, en format paper. Ara, el repte el tenim (i no és l'únic) a la xarxa.

Polítics de guàrdia

Mentre el líder provisional dels socialistes valencians està de vacances (no hi posaré cap qualificatiu), al carrer de Blanqueries encara queden polítics de guàrdia i, el que és més esperançador, en guàrdia. Dic tot açò a propòsit de l'article d'Ana Noguera al Levante, titulat "Caos y desconcierto en Cultura", on denuncia el que, dies abans, el mateix diari tractava d'explicar (?) en aquest article.

Del que diu Noguera, potser d'una manera massa apocalíptica però, tot i això, no molt llunyana de la realitat, em quede amb aquesta afirmació:

"No hay nadie al frente de la Conselleria de Cultura que esté vinculado con la cultura."

Tampoc ací hi posaré cap adjectiu.

Comencen les vacances!

Per fi avui, 2 d'agost, comencen les meues vacances. I les encete de la millor manera possible: a la piscina amb Marc (el dels dits redonets de la foto), que ja li ha agafat confiança a l'aigua i no para de xipollejar.

A falta de concretar si finalment fem un viatget o no (espere que sí!), organitze les lectures d'estiu: 14 originals del Premi Alfons el Magnànim, un matiner que ja s'ha presentat al Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, dues novel·les que van arribar a última hora d'una agència de Barcelona ("llig-los, llig-los, i en setembre en parlem"), dues més que havia demanat amb il·lusió a una agència estrangera i un dels quals ja he començat (i m'encanta!), un altre llibre pendent (encara!) dels sol·licitats a Londres, un altre d'un autor de la casa que fa temps que pense que podríem recuperar... Uf! Vacances? Pare aquesta "organització", torne a la piscina, m'hi llance de cap i... ja veurem!!!

10.000 Tips de 'merengue'

El bloc Tips de merengue ha superat ja les 10.000 entrades des de la seua creació, a principis del març passat. Això significa que, cada dia, caps de setmana inclosos, reben com a mitjana unes 70 visites. No està gens però que gens malament: la competència en açò dels blocs és cada vegada (per fortuna) més dura. Per celebrar aquesta xifra tan redona, han organitzat un concurs. Lamente fer-me'n ressò quan el termini ja està tancat (va acabar diumenge i ja hi ha guanyadors).

En realitat, amb aquest apunt vull reconéixer l'esforç dels seus impulsors i remarcar també les possibilitats dels blocs com a aliats en la promoció editorial. En aquest cas, els amics de Tips de merengue no s'han limitat a fer publicitat del llibre (aprofite per recomanar-vos-el, és d'aquells títols perfectes per fer tertúlia en una terrassa d'estiu!), sinó que el bloc ha esdevingut una extensió natural de l'obra impresa, un complement perfecte que dota el llibre d'una vitalitat permanent, el fa obert i participatiu i el manté actualitzat quasi a diari amb les pífies de la premsa madridista que s'han produït després de la publicació.
El llibre és un èxit de vendes i continua ben viu a les llibreries 5 mesos després del llançament (tot un miracle). La del bloc ha estat una experiència molt positiva. Cal que autors i editors ens posem les piles en aquest camp. Paga la pena, i els lectors estic convençut que agraeixen aquesta interacció.