El sector editorial en llengua catalana és relativament jove. Entre els segells que continuen actius, el gros dels veterans a Catalunya (amb el permís de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, una de les editorials més antigues del món, i de Proa, que data del 1928) té l’origen en la lluita antifranquista dels anys 60 i 70. Al País Valencià, l’edició contemporània arranca amb 3i4 l’any 62, i sobretot en els 80, al caliu de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. A les illes Balears, Moll ha estat durant 80 anys l’estendard de l’edició, i una empresa referent de la cultura catalana en conjunt. Ara, en aquest final d’etapa de tantes coses, anuncia que plega. Però no quedem orfes.
Francesc de Borja Moll va publicar el primer dels 24 volums de l’Aplec de Rondaies Mallorquines l’any 1934, i continuà amb una fita filològica ambiciosa i cabdal: el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) iniciat per mossén Alcover i que comptà amb la col·laboració, entre d’altres, de Manuel Sanchis Guarner. Només la grandesa d’aquestes dues iniciatives fundacionals ja justifiquen l’estupor amb què s’ha rebut en el sector la notícia del tancament. Una notícia d’altra banda previsible, ja que Moll arrossegava tres anys en concurs de creditors i havia intentat reconduir la situació mitjançant campanyes de micromecenatge o de subscripció al “Cercle d’amics de l’editorial Moll”. Una crida d’auxili als lectors que ha estat insuficient per a salvar el compte de resultats. El canvi de seu a una nau més gran, la costosa reimpressió en paper del DCVB (tot i que està disponible de fa una dècada en format digital) i la davallada de vendes del seu fons i de la xifra de negoci tant de la distribuïdora com de la llibreria que gestionen expliquen en bona mesura la situació insostenible a què s’ha arribat. També la política hostil del govern de les Illes amb la llengua pròpia, no ho oblidem. Siga com siga, la realitat és molt tossuda, i els directius de Moll anunciaven aquests dies amb el nus a la gola que donen per acabada una etapa en què ja no es consideren “imprescindibles”.
El tancament de Moll (editorial, llibreria i distribuïdora) coincideix en el temps amb la fallida, a Catalunya, de la distribuïdora Firex21, que representava els catàlegs de Barcino, Castellnou o Meteora, entre d’altres. I les editorials valencianes Marfil, Ecir i Tàndem, en situacions econòmiques límit també, s’han venut les marques i els fons respectius aquest 2014. Senyals inequívocs, tots, que el sempre reduït “negoci” del llibre minva sense remei en un context de fusions, absorcions i transformacions a hores d’ara imprevisible. Malauradament, haurem d’estar preparats, empresarialment i socialment, per superar els sotracs amb què “el mercat” fa caure iniciatives culturals que créiem sòlides, intocables, eternes. Davant la inevitabilitat dels fets, cal, sobretot, salvaguardar el fons bibliogràfic i mantenir accessibles al públic d’alguna manera totes les obres i col·leccions que continuen tenint vigència avui.
No obstant tot això, també hi ha llum enmig de les tenebres. El camí obert per Moll des dels anys 30 ha donat bons fruits, i a hores d’ara existeixen a les Illes altres llibreries, distribuïdores i també editorials com ara El Gall, Documenta Balear o, més recentment, Arrela, que continuen apostant per l’edició en català en condicions difícils. Cauen emblemes, com en el seu dia va desaparéixer la totpoderosa Gregal a València, però sorgeixen referents nous que demanen també la nostra atenció. En l’habilitat empresarial (i l’encert literari) dels editors i en la mà dels lectors còmplices està la continuïtat d’aquestes i altres propostes que, en conjunt, sí que ens són imprescindibles.
Article publicat al Quadern d'El País el 29/10/14.
